Amics infernemlandaires a la sèrie d’apunts dedicats a les simfonies mahlerianes li mancava el primer graó, el dedicat a la primera simfonia, popularment coneguda per la Tità.
Tot esperant rebre el segon dels concerts PROMS d’enguany amb el Guillaume Tell de Rossini amb el mestre Pappano i l’orquestra i cor de l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia governant la magistral partitura, us porto al mateix director i orquestra per concloure en aquest any de commemoració mahleriana, la darrera de les simfonies que faltava portar al blog i justament aquesta és la primera, potser la més assequible i al costat de la quarta que és la de menys durada, de dimensions “raonables”.
La simfonia va ser escrita durant el període compres entre 1884 i 1888 i es va estrenar al Teatre de l’òpera Hongarès a Budapest a l a tardor de 1889. Inicialment pensada com un poema simfònic en dues parts (Symphonische Dichtung in zwei Teilen), va ser mal rebuda pel públic i la crítica, que no varen entendre la ruptura dels esquemes simfònics imperants que Mahler els va proposà.
Posteriorment a l’estrena, Mahler va revisar la partitura i va a donar a conèixer la simfonia número 1, ara ja anomenada Tità com a homenatge a la novela de Jean Paul Richter publicada al 1887 i que res te a veure amb amb la música, a l’any 1894.
La simfonia original constava de 5 moviments, però degut a les crítiques rebudes, Mahler va suprimer el segon moviment, un andante anomenat Blumine,que a vegades s’acostuma a interpretar individiualment. Així doncs la simfonia va quedar distribuida de la següent manera.
Gustav Mahler
Sinfonia n. 1 en re major “Tità”
– Langsam. Schleppend. “Wie ein Naturlaut”. (Com un soroll de la natura)
– Kräftig bewegt, doch nicht zu schnell – Recht gemächlich (Vigorós, però no gaire ràpid)
– Feierlich und gemessen, ohne zu schleppen – Sehr einfach und Schlicht wie eine Volksweise (marxa fúnebre)
– Stürmisch bewegt (tempestuós)
A l’any 1903, el compositor encara va fer algun retoc en l’orquestració.
Ja en la seva primera simfonia Mahler utilitza una orquestra gegantina de prop de 100 musics, si bé distribueix la seva participació en diferents moments i tan sols els acaba utilitzant a tots en el darrer moviment a l’esclat.
El primer moviment és de caràcter senzill, melòdicament pur i inspirat en Beethoven (novena simfonia i obertura Leonora), fins que sobtadament l’orquestra explota en un cim sonor impressionant.
El segon moviment arranca amb una alemanda en la major, lleument inspirada en el lied escrit al 1880Hans und Grethe. Tot el moviment és molt ric et ritmes i melodies de fàcil comprensió, amb un tractament orquestral i rítmic quasi vulgar i molt joiós, que es resisteix a abandonar-nos, proporcionant una sensació de relax-
El tercer moviment és molt impactant i la utilització de “Bruder martin” o “Frère Jacques” com a marxa fúnebre, no deixa de ser una genialitat més del compositor bohemi. El moviment està inspirat en un gravat molt popular anomenat Els funerals del caçador, on tot un seguit d’animalons del bosc acompanyen un seguici fúnebre. Mahler juga entre la inquietant instrumentació i la senzilla melodia, amb ironia i un cert misteri.
El quart moviment i el més llarg, ens proposa passar de l’infern al paradís en forma de sonata i tensionant a l’orquestra i l’oient amb atmosferes sonores i melòdiques, amb una complexitat formal i estructural de grans dimensions. Aquest final sembla ser que va fatigar i aclaparar a tothom i ara, curats d’espants com estem, el trobem ben fàcil, és clar que el que ja s’albirava ho revolucionaria tot.
Abans d’oferir-vos l’enllaç de la simfonia, us vull proposar escoltar l’irònic i inquietant tercer moviment. Antonio Pappano dirigeix, segons el meu parer, de manera molt extravertida i espectacular, cosa que en aquesta simfonia li escau molt, obtenint de la “seva” orquestra italiana una resposta magnífica, càlida i molt brillant (ho comprovareu particularment en el quart moviment, on sonoritat i dinàmiques us deixaran sense alé).
En aquesta marxa hi trobareu l’encant sempre sorprenent de la melodia tan familiar com deliciosa, envoltada del misteriós seguici animal (la família kalamarsiana hi trobarà el goig addicional del regal solista de l’inici i és que Mahler tractava molt bé als contrabaixos)
La versió va tenir lloc a l’auditori del Parco della Musica de Roma, el passat 14 de març de 2011.
Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia
Director, Antonio Pappano
Desitjo que us agradi.
IN FERNEM LAND 
I tant que m’agradat !
Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
M’agrada, m’agrada moltíssim. I tant.
Fa molt anys, quan vaig sentir per primera vegada aquesta simfonia (va ser al Palau) encara no havia sentit res de Mahler i recordo que em va impactar molt. Em va sorprendre i meravellar el tercer moviment, i aclaparar el finale del quart.
Catxis, dius que ja has fet tota la ronda? Ostres, doncs m’he perdut la novena!Catxis la mar! La que trobo més colpidora, la que més m’agrada! I jo esperant que un dia toqués i resulta que ja ha passat i jo a la lluna de València! No ho entenc, devia estar de viatge, és l’única explicació que trobo. En fi. Buscaré el post, per descomptat. (Ara encara resultarà que hi vaig escriure i tot…soc capaç).
Per acabar, Pappano aqui, Pappano allà, i Pappano a la sopa. M’encanta aquest director i la seva de l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia (de fantàstic record a l’Auditori fa dos o tres anys) i trobo just el gran resò musical i mediàtic que està asolint darrerament.
M'agradaM'agrada
No cal que la busquis Josep, que a mi també se me’n va l’olla. La novena encara no té apunt, ja que la que tenia previst portar no em va agradar gens.
O sigui que l’apunt està pendent.
M'agradaM'agrada
Ostres! No em donguis aquets sustos, home… .-)
M'agradaM'agrada
Ja tinc la versió de la novena que es mereix l’apunt. Ara tan sols em falta el temps per fer-lo, però ben aviat caurà.
Buscava un vídeo…..
M'agradaM'agrada
Preciòs,jo es que quàn veig la cara de Mahler i expressa aquesta tristessa tan impressionant tinc sentiment de pena.M’agrada molt aquest home i moltissim la seva música.
No sé oom t’ho apanyes,Joaquim per deixar-nos sempre reconfortats.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim,hoy he tenido suerte, echaba mucho de menos el Titán de Mahler quizás porque es la que más veces he escuchado en directo (y visto dirigida por grandes BATUTAS) durante mucho tiempo fué mi predilecta junto a la segunda, Resurrección,preciosas ambas, que suelen dejarme K.O.Pongo tanta atención !!!!! Que luego me cuesta mucho ,volver a ponerme en órbita.Hoy dormiré een las alturas!!! Gracias,Joaquim.Un abrazo, Mercedes
M'agradaM'agrada
Bé Mercedes, si dorms a les altures és gràcies a Mahler, que tinguis un dolç descans.
M'agradaM'agrada
La Tità és la meva simfonia predilecta. La causa pot ser que és accessible i també, al contrari d’altres simfonies del mateix compositor, és endressada i coherent. Té instants de gran plenitud i d’altres com el de “Frere Jacques” molt inquietants.
Gràcies, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Me’n alegro Olympia.
És ben curiós que a l’estrena la trobessin caòtica i inconnex, és clar que va ser tota una declaració d’intencions del que havia de veneir. És una simfonia esplèndida.
M'agradaM'agrada
La versión es buena, pero Bernstein sigue imperturbable entre mis preferencias simfónicas de Gustav Mahler.
M'agradaM'agrada
A can Calamarsa ens agrada molt Mahler i venerem al déu Tità oceànic. Mestre Pappano fa una preciosa passejada amb els animals. El que no sé és si el contrabaix representa alguna espècie, en especial, valgui la redundància..
gràcies !!
M'agradaM'agrada
Ho desconec, però investigaré.
Qui sap, potser el contrabaix és un mussol, una òliba o un guepard, no m’imaginaria un pardalet (recorda que el gran Wagner el va representar per una soprano lleugera), un cérvol o un conill de bosc. No et semble?
M'agradaM'agrada
Ya sé que no coincido con la mayoría, pero mis sinfonías de Mahler preferidas son ésta (la “Titan”) y la 8ª “De los Mil”.
Pappano se mueve como pez en el agua en este curioso movimiento y parece que lo vea bailar al ritmo de estas inquietantes melodías.
Las versiones que yo tengo de esta sinfonía son la de Georg Solti y la London Symphony y la de Rafael Kubelik con la Wiener Philarmoniker. Yo no sé si ambas son o no son de referencia, pues no me considero un especialista en Mahler, pero estoy muy satisfecho con ellas.
M'agradaM'agrada