IN FERNEM LAND

AVUI CAL FELICITAR A TOTES LES CARMES


El 16 de juliol acostuma a fer sempre molta calor. Ara comença el més fort de l’estiu i caldrà que comencem a refrigerar-nos bé, ja que el que ens espera és tòrrid i no parlo tan sols del clima.

Cada any, tal dia com avui es celebra la Mare de Déu del Carme i aprofitant que per can infernem en passegen unes quantes i que el dia 21 començarà la nova tanda de representacions de la popular òpera de Bizet al Liceu, he pensat, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, fer una felicitació ben bizetiana a totes les fidels amigues infernems.

No voldria deixar-me’n ni una, en conec moltes i tot i que intentaré felicitar-es a totes personalment, per si de cas aquí va la felicitació blocaire.

Totes les versions, o quasi, tenen suficient interès per tal de que feu “l’esforç” de veure-les fins al final. Ja ho sé, n’he posat moltes, però l’havanera de Carmen tampoc és tan feixuga i creieu-me quan us dic, que ni ha per sucar-hi pa.

Totes elles m’agraden però permeteu-me començar per aquesta:

*

Seguirem amb la Carmen del moment

*

Ara una especial i particular predilecció per la Carmen que va revolucionar els 80’s

*

Ens hem quedat amb un pam de nas i no la cantarà al Liceu, però aquí teniu la Carmen més sexy de l’actualitat, sense cap mena de dubte.

*

Ella i molts d’altres, creuen que ella és Carmen i les altres fan la Carmen.

*

Un clàssic, malgrat la posada en escena tan tòpica. Ella tan o més Carmen que l’anterior (Joaquim dixit)

*

L’exotisme no sé si ben entès del tot i els problemes d’afinació, no exclusius d’aquesta versió, denoten que no deu ser tan fàcil com ens pensem.

*

Jo crec que mai va ser Carmen però no hi podia faltar.

*

No la veiem, però no ens cal, és pura sensualitat, m’encanta

*

Una relíquia imprescindible per entendre la primera de la llista.

*

De la segona meitat dels 40’s al final dels 50’s i al MET, ningú gosaria discutir-li el reialme. La posada en escena és digne d’un estudi detallat i el cor de cambra, una troballa.

*

Va tenir el seu gran moment, però malauradament al Liceu, al menys a l’octubre passat, no va lluir com en aquest YouTube. Tan de bo els efluvis estiuencs ens la retornin en aquest estat.

*

Jo crec que ja hauria d’haver debutat al Liceu i amb aquesta òpera i aquest rol, però hi ha coses inexplicables, fenòmens paranormals que no s’acaben d’entendre. No era una bona opció per substituir l’Antonacci?

*

Tan allunyada del personatge com l’idioma emprat per cantar-la, però ella tot ho podia.

*

Des de Rússia, amb amor i la direcció genial del Sr. KleiberFranco Zeffirelli posa la resta, és a dir tot i més.

*

Passats els anys no s’entén, és clar que en el seu moment ja la discutíem. Espectacle bellíssim obra i gràcia de l’Espert.

*

És clar que si hem de parlar de discutides i discutibles Carmen, ella s’emportaria una bona puntuació. Aquí, francament i com diria un castís dóna el pego.

*

Ella és divina i per tant s’ho pot permetre, malgrat que com acostuma a passar, es passa de rosca amb les carones i està encantada d’haver-se conegut. Vocalment ja ho he dit, divina.

*

Absolutament desconeguda. L’acaba de fer al San Carlos de Lisboa i la canta per tot arreu. Intentarà seduir-nos cantant d’aquesta manera:

*

Picarona, malgrat els anys i essencialment francesa, la que més

*

No podem anar bé de cap de les maneres. Ja em perdonareu la relliscada però algú ho havia de posar

*

Us pensaveu que amb el que acabeu de veure ho havíeu vist i escoltat tot, oi?, doncs no, aquesta pesada també vol tenir la seva versió

*

Però si creieu que això ja no es pot superar és que no coneixeu la versió d’un altre pesada, potser la més pesada de totes les pesades que es fan i es desfan. Potser fa anys hagués estat ridícula i prou, però és que al 1997 ja no estava per havaneres i és clar, s’estavella amb la versió més sui generis de totes, la que més despropòsits emmagatzema i la que ens hauria de fer somriure, tot i que potser us farà relliscar galta avall una llàgrima. Com es pot destrossar així una partitura?. Com us podeu imaginar  la llàgrima la suposo per Bizet i l’atemptat que va perpetrar aquesta senyora el dia que mal il·luminada o estimulada per substàncies poc recomanables, va decidir versionar aquesta havanera.

*

Carmes infernemlandaires, us desitjo un dia del sant ben feliç i ple d’amour rebelle comme un oiseau

*

16 comments

  1. Jaume

    Bon dia! Quiina enveja per no dir-me Carme i que em facin aquest regal. Ahir jo vaig sentir una versió d’una estudiant de cant acollonant –perdó!. La noia es diu Júiia Brescó. Té una veu bonica, potent. Canta amb una dicció clara i una expressivitat que emociona.

    M'agrada

  2. Uff quina calorada m’ha agafat amb 23 havaneres! això és una veritable tesi doctoral, Joaquim. No sé si intencionat, però començar i acabar amb gregues.. Bé, jo he gaudit moltíssim amb les 20 primeres, difícil escollir, i m’ha petat la tinta amb les tres perles del final. Trobo més sexis la Garança i la Monzón, però com l’Antonacci té el José que té, qualsevulla es torna boja. M’han entusiasmat les cármenes morenes, la Crespin, i la Cossotto en italià, que sona la mar de bé.
    Poca escena moderna, tot es veu bastant igual. Em quedo amb el Bieito, encara que tinc ganes de veure una Carmen amb mossos d’esquadra!
    moltes gràcies pel regal, em sento arxifelicitada
    felicitats a les Carmens Fernems

    muassssssss

    M'agrada

  3. Pink

    Estupendes tantes interpretés sobre aquest tema.Ja m’agrada la T.Berganza ja, te la veu molt perfilada. El diumenge 24 ens toca la Maria Bayo aviam si gaudim. Bon dia a les Carmens.

    M'agrada

  4. Concep.

    Caram!, també m’agradaria dir-me Carme.
    M’ho he passat la mar de bé amb tanta havanera estiuenca i la traca de la terna final és molt divertida.
    Jo si m’hagués de quedar amb una de les 20 primeres, segurament escolliria la Garanca o la Bumbry.
    Felicitats a totes les Carme

    M'agrada

  5. Joaquim,
    Magnífiques les 20 primeres “carmes”, pel meu gust, l’Antonacci, la Baltsa, la Garanca i la Monzon, les millors (amb molt poca ventatge per la meva estimada Maria Callas). Les tres darreres, de Museu (dels horrors, of course) .
    Felicitats per la “curradíssima” tria.
    Una abraçada

    M'agrada

  6. Leonora

    ¡Felicidades a las Cármenes! Eso en primer lugar. En segundo, grandes, grandes hay ahí. Por mi parte, gracias por subir a la mezzo que la cantó en Málaga, sensual, sin ningún problema y de gran contenido dramático dotó al personaje. Aparte, Berganza, Bumbry, Baltsa, Ponselle, Callas…Y una particular interpretación:

    ¡Felicidades y buen día a tod@s!

    M'agrada

  7. carmeb

    Gràcies Joaquim! es el millor regal que m’han fet avui, son totes tan boniques que no sè quina escollir, Buf! m’ho poser dìficil però amb quedo amb l’antonaci, garanca i berganza. Felicitats a totes les Carmens.

    M'agrada

  8. Maribel i Victor

    No podem deixar de seguir el blog durant tot el nostre viatge – quand trobem ordinador – i ens alegres les nits.
    Aprofitem per felicitar també a totes les Carmes.
    Una abracada per tots

    M'agrada

  9. Josep Olivé

    Catxis, doncs la Carmen més sexy estava prevista aquest mes al Liceu i ens quedem amb un pam de nas. Se sap per què? Ja fa molt de temps que va cancelar, per tant dubto que sigui per indisposició.
    La llista de Carmens és impresionant. D’interés i expectació per veuere-la algun dia en directe l’Elina Garanca. En canvi no veig a l’Angela Gheorghiu en aquest paper, però per tal de sentir la seva veu no importa, tanco els ulls i ja està. La Maria Callas estic convençut que hagés sigut una Carmen marca de la casa, però no la va fer mai representada per un problema estètic. L’Agnes Baltsa, amb la seva carona de no haver trencat mai un plat, s’ha d’esforçar per ser una “femme fatale”, i ho aconsegueix, vaja que si ho aconsegueix, encara que sigui a costa del nostre “pobret” Carreras (Josep!). Vaja parella, perque ell tambè té carona de bon nen, i sembla mentida el joc que donen. Impagables les tres últimes! En definitiva, moltes veus, unes que han fet història, i d’altres que la faran, han donat vida a la cigarrera, i avui honoran a la santa. Carmens, doneu nom a una de les òperes més maques! Felicitats!

    M'agrada

  10. colbran

    Con la excepción de las tres últimas que van de mal a peor, las restantes van de Carmen digna a matrícula de hornor. Mi trío preferido es Berganza, Callas, Bumbry, siendo esta última la única que pude ver cantando ese rol en persona, en su debut en el Liceu en 1966, al lado del sobresaliente Don José de Pedro Lavirgen, con quien formaba una pareja de puro fuego, Maria Callas siempre destaca cante el que cante y es una pena que no se decidiera a interpretar la ópera completa en escena. Y Teresa Berganza no canta Carmen, para mí es Carmen, sin finuras ni exageraciones, musical y acorde con el texto y la escena, fluyendo su canto como si hubiera sido escrito expresamente para ella.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: