Ahir al Gran Teatre del Liceu es va vestir de festa grossa per presentar el documental Brava, Victòria!, a l’entorn d’aspectes de la vida de la gran soprano barcelonina, dirigit per la popular periodista Maria Gorgues, que a partir de ja mateix, té una capelleta perpetua en el meu temple particular de persones imprescindibles.
L’acte es va iniciar amb una petita presentació de la directora i Helena Mora de la Fundació Victoria de los Ángeles, visiblement emocionada, on ens van explicar a petites pinzellades, la gestació del documental. Tot seguit va tenir lloc un deliciós recital de mitja horeta, a càrrec de joves cantants becats per la Fundació Victoria de los Ángeles, que van interpretar fragments d’òpera i un lied, molt propers al món musical i estètic de la soprano catalana:
Herbstlied de Mendelssohn per Júlia Sesé Lara (soprano) i Josep-Ramon Olivé Soler (baríton), acompanyats al piano per Ferran Barrios Vinyes.
El quintet de la Carmen de Georges Bizet, per Aina Martín Abellán (Fransquita), Núria Vinyals Rovira (Mercedes), Laura García Olalla (Carmen), Francisco Fernández Rueda (Remendado) i Jorge Abarza Sutter (Dancairo), acompanyats per Pedro Manuel Berioso Ros.
Canzonetta sull’aria de Le Nozze di Figaro de W.A.Mozart, per Marta García Cadena (Susanna) i Sheila Grados Iglesias (Comtessa), amb l’acompanyament al piano de Maria Mauri Fàbregas.
Mir ist so wunderbar de Fidelio de L.v.Beethoven, amb Júlia Sesé Lara (Marzelline), Christina Koch (Leonore), Jorge Abarza Sutter (Jacquino), Josep-Ramon Olivé Soler (Rocco) i Ferran Barrios Vinyes al piano.
Dôme épais le jasmin(duet de les flors) de Lakmé de Leo Delibes, amb Anabel Pérez Real (Lakmé) i Núria Vinyals Rovira (Mallika). Al piano, Maria Mauri Fàbregas.
i per finalitzar “Dunque è proprio finita”, el quartet del tercer acte de La Bohème de Giacomo Puccini, amb Francisco Fernández Rueda (Rodolfo), Christina Koch (Mimì), Anabel Pérez Real (Mussetta) i Josep-Ramon Olivé Soler (Marcello), acompanyats per Pedro Beriso Ros.
Veus joves, sensibles, cercant l’autenticitat del cant i la interpretació, seguint les petjades de l’artista que homenatjàvem. Els desitgem sort, però també constància, estudi, rigor i humilitat, tot i amb això serà difícil, però de ben segur ho tindran més fàcil per tornar a cantar sobre l’escenari del Liceu, que es notava que els tenia a tots amb el cor en un puny. Endavant!
becaris de la Fundació Victoria de los Ángeles al final del concert celebrat al Liceu el dia 3 d'octubre de 2011
Sense entreacte ha començat el documental d’una hora de durada, produït per Cromosoma, dirigit per Maria Gorgues, amb la col·laboració de TV3, TVE, l’Institut català de les Industries Culturals i la Fundació Victoria de los Ángeles, entre d’altres espònsors.
El documental és una joia, que ha sabut imbuir-se del personatge per transmetre el pensament i l’obra de la gran soprano, amb senzillesa extrema i una altíssima dosi de sensibilitat.
És emotiu i sincer, diu moltes coses i altres s’entenen perfectament, no cau en populismes, ni tampoc amb aspectes especialment aptes per fer sensibleria gratuïta, tot és perfectament mesurat i cada fotograma denota amor, respecte i admiració per l’artista i la persona.
Una de les grans troballes ha estat cercar el material filmat per la mateixa Victoria, material inèdit que ens apropa a la gran cantant i que ens la fa estimar. Sap molt greu, em sap molt greu no ser momentàniament més vell, per haver pogut gaudir-la en el moment de màxima plenitud.
A Victoria l’he anat descobrint de mica en mica, però cada pas que he fet en aquesta apassionant aproximació ha estat una revelació i una rendició absoluta. Aquest documental que m’ha emocionat fins al plor, és un homenatge bellíssim, aparentment fàcil i senzill, a una artista fonamental. Això amics és el més difícil de fer i gràcies als testimonis alguns més anònims que altres, alguns més interessants que altres i alguns més sincers que altres, ens obren petites parcel·les de la seva vida, aspectes en gran part ja coneguts, però no per això menys interessants i emotius i sobretot entre tots ells, encara que m’hagués agradat trobar noms encara vius i mítics de la seva generació oferint-nos més emoció i testimoniatge, per tal de que com volia ella, Victoria de los Ángeles no moris mai i sempre cantés a alguna llar del món.
Els aplaudiments al final han estat intensos, sincers i molt sentits. Aquest és un gran documental que de ben segur, allà on es presenti recollirà l’admiració i l’agraïment del públic, operístic o no, ja que malgrat que la música ho era tot per a Victoria, ens parla sobretot de vida i amor.
Vull agrair especialment a l’Albert que em va obrir la porta de la Helena Mora i que gràcies a ella, ahir, un dia especialment dur a la meva vida, em va fer sentir feliç i agraït. Gràcies!
Us deixo amb Azuläo de Jayme Ovalle en la mítica gravació de l’any 1964 a Londres, amb l’Orquestra Sinfonia of London sota la direcció de Rafael Frübeck de Burgos, que en el documental i en un dels moments especialment entranyables, explica una anècdota molt agradable d’aquesta gravació. Per primera vegada Frübeck, que no m’ha fet res, m’ha caigut especialment simpàtic.
CD canciones para Recordar – Victoria de los ÁNgeles Collection VdA-7 Columna Música
Tan aviat tingueu l’oportunitat de veure aquest documental no us el podeu perdre, és un consell per fer-vos la vida millor.
IN FERNEM LAND 
Quins records en tinc? Mentre escoltava l’àudio em venia al cap eun “Vostè pregunta” de Joaquim M. Puyal en què em sembla que va elduir amb somriures alguna pregunta compromesa. El segon, un matí que sortia de la Facultat i un conserge l’acompanyava. Se la veia feliç. El tercer, les llàgrimes que va vessar mentre contemplava el Liceu en cendres. Trencava el cor.
Gràcies,
M'agradaM'agrada
Com gairebé sempre, res a afegir a les teves paraules, tu ja has parlat de sobres amb el cor, i experiències com la d’ahir sols es poden expressar justament amb el cor.
Gràcies com sempre Joaquim.
M'agradaM'agrada
El documental s’oferirà per TV3 per Nadal, abans no acabi l’any. També està previst l’emissió per La 2 de Televisió Espanyola, però la data està per confirmar.
Abans s’oferirà en l’obertura del Festival Memorimage de Reus, el 9 de novembre. L’entrada és de franc però cal reservar les invitacions: http://www.memorimagefestival.org/es/text.php?id=123&edicion=2011&sub=1
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per la informació apuntador
M'agradaM'agrada
MOLTES GRACIES, jo m’ho vaig perdre!!!! no em sabia res.
M'agradaM'agrada
Sempre ho he dit. és una llàstima que els reconeixemennts als mêrits d’una persona sigui en l’àmbit cultural, musical, operístic, etc. es facin com a reconeixements pòstums i no en vida, perquè en aquests casos la persona homenetjada no s’en entera. (es clar si tenim en compte la creença o no, del més enllà ).
En alguna ocasió he dit que a la Victòria dels Àngels en els darrers anys de la seva existència per circumstàncies diverses ( no vull entrar en detalls) se l’ha tingut bastant si no oblidada sí marginada.
Per a mi ha estat una de les grans sopranos catalanes que ens ha fet l’honor de representar-nos líricament arreu dels teatres del món.
De totes maneres és bo que es facin aquests tipus d’actes perquè almenys la societat actual sàpigue que a Barcelona i a Catalunya hem gaudit i gaudim de talents meritoris importants..
Llàstima que l’enveja, el protagonisme i fins i tot la política ens els apartin dels nostres records.
– No vull parlar més clar –
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Crec que has expressat immillorablement el que va ser l’acte del vespre d’ahir al GTL. El documental vessa sensibilitat, emoció i tendresa per tots costats. Un retrat de la gran cantant barcelonina, impregnat de la senzillesa que va transmetre al llarg de la seva vida. Un encert total dels responsables d’aquesta recopilació de material pel tractament que li han donat. Esperem veure’l aviat per tv.
M'agradaM'agrada
Espero poder admirar aquest documental, sobre la estimada i admirada Victoria de los Ängeles, una veu, un estil, una musicalitat i una sensibilitat a l’abast de molt pocs artistes i que es mantindrà sempre com un referent.
Sovint gaudeixo del video del inoblidable programa que l’any 1994, crec recordar, dirigit per Joaquim Mª Puyal, (Un tomb per la vida). l’hi
va dedicar. Impagable i emotiu per la calidesa que transmitia.
Victoria, era excepcional com artista i com a persona, i per aixó el seu record perdurarà.
Gràcies.
M'agradaM'agrada
El record que tinc d’ella es mes com a persona que com a cantant, la seva humanitat i senzillesa traspassava totes les barreres. La seva forma de cantar i la seva veu magnifiques. Llastima que altres qüestions passesin per sobre d’aquests valors. Estarem al aguait d’aquest documental que no ens perdre’m.
Gràcies.
M'agradaM'agrada
De la Victoria de los Angeles no diré res perque “no hace falta decir nada más”. M’ha cridat l’atenció el teu comentari sobre el mestre Frühbeck: és un músic i una persona a descubrir. Actualment se l’estan rifant totes les grans orquestres, dirigeix dues setmanes cada temporada les orquestres de Boston, New York i Pittsburgh, a més de fer cada temporada una setmana a Chicago, la Filharmónica de Berlin l’ha convidat i no deixa de fer gires per tot arreu, a més ara se’n fa càrrec de la Nacional Danesa, un orquestron poc conegut per aquí. Si es fes un documental sobre la seva vida seria molt i molt divertit! Es tot un personatge amb molts cops amagats. I afortunadament ultimament torna a apareixer regularment a Barcelona.
M'agradaM'agrada
Benvolgut manu, no em cau bé Frübeck, no em preguntis el motiu. Com a director res a dir, mentre no el vegi, el seu gest el trobo destrempador però els resultats sempre són magnífics, no tinc problema. És per aquest motiu per el qual la seva intervenció en el documental em va sorprendre tant. Aquesta “mania” és fruit de prejudicis absurds i poc científics, però mai com a director.
M'agradaM'agrada
El acto de ayer dedicado a la gran soprano Victoria de los Angeles fue entrañable y absolutamente merecido. El documental es de una calidad extraordinaria y a donde quiera que se presente en competición será premiado, estoy seguro. A mi entender un metraje de 80/90 minutos hubiera sido ideal, ya que estoy seguro de que hay material suficiente para ello, puesto que quedaron muchas cosas por decir de la gran soprano barcelonesa, sus colegas y su entorno.
Magníficas las intervenciones de la mayoría de los convidados en el film, especialmenta la de su “fan” nº 1 que, además, ayer estaba entre el público. Algún comentario de cierto entrevistado lo encontré algo tendencioso, no obstante, teniendo en cuenta que queda para la posterioridad.
Entusiastas y emocionantes las declaraciones de Helena Mora, tanto al principio del acto como en el documental.
En cuanto a María Gorgues y todo su equipo mi más efusiva enhorabuena por la extraordinaria labor realizada, tanto de selección de material como de edición del film. Nadie debe perderse el visionado de esta auténtica joya.
Mi abuela había asistido al desarrollo del primer concurso ganado por Victoria de los Angeles a sus 16 años (1940) y siempre comentaba que esta cantante llegaría lejos. Desgraciadamente falleció muy joven en 1950 y no pudo comprobar las extraordinarias cotas de éxito y admiración conseguidas por la gran soprano en todo el mundo.
M'agradaM'agrada
Saps si s’editarà comercialment?
M'agradaM'agrada
Quina emotivitat desprén aquest post i alguns del comentaris dels que vau assitir a la presentació del documental.
Els grans artistes han d’obtenir reconeixement en vida i també en la història . Documentals, llibres , premis … tot s’hi val per recordar la figura i la seva obra.
Mª Victòria de los Angeles ha estat una de les grans cantants catalanes , es just que Catalunya la distingeixi i la honori sempre.
Gràcies Joaquim i amics per les vostres paraules.
M'agradaM'agrada
De viatge altre vegada no he pogut gaudir (i emocionar-me) d’un acte tan entrenyable. Nomès desitjo que l’editin en DVD, perque sens dubte tindrà un lloc preeminent entre les meves coses. Ja el té una preciosa biografia sobre ella de Jaume Comelles.
M'agradaM'agrada
Quines ganes de veure’l !!! Et puc demanar que ens avisis quan sàpiguis la data d’emissió? Gairebé no miro la tele i no estic al cas de la programació.
Estic molt content que s’hagi fet aquest documental. Sempre he admirat a la Victoria (que no Victòria, quina mania tenen alguns de catalanitzar noms, com si això els fes més del país) en tots els vessants i tinc un record emocionat tant de l’únic cop que la vaig poder sentir cantar en viu, com de la seva sensacional intervenció al programa d’en Puyal. D’altra banda no se m’acut ningú millor que la Maria Gorgues per haver-se’n fet càrrec. És una grandíssima professional (a part d’una persona encantadora) que mai no busca protagonismes superflus.
M'agradaM'agrada
Completament D’acort amb totes les lloances vers la gran Victoria dels Àngels ,una gran cantant i una gran persona . Voldria fer referencia a un comentari que fà Colbran del concurs que va guanyar la Victoria als anys 40 , mès aviat es una anecdota ja que el meu pare juntament al ella va quedar finalista d’aquest concurs , si no vaig errada el patrocinava “conyac tres cosacos” , finalment la guanyadora va ser la Victoria , pero el meu pare sempre comentaba que havian fet una mica de trampa ja que com Colbran ha comentat tenia 16 anys cuant el concurs era per majors de 18 , es clar que la veu s’ho valia,
M'agradaM'agrada
Joaquim, como te agradezco el mágnifico bloc de hoy sobre Victoria de los Angeles. Yo, que la conocí tan bién, y hablé tantas veces y su hermana Carmen que me la presentò en el Liceo. Me cogio cariño por el mero hecho de haber asistido al funeral de su padre! me quedó el San Benito =la Sra del funeral de papá=(en familia, claro).Tengo, (tenía) muchas fotos dedicadas, algunas de grán tamaño que guardaba como un relicario, pero……siempre hay un pero t este fué tristísimo para mi,pues mis hifos que no són tan románticos como yo, al empezar a vaciar mi piso de Bna lo echaron todo al garete,!! Oh !! cuanto lloré!! Hay que mirar hacia el futuro decian….no hay que volver la vista al PASADO, eL pasado, es esto PASADO Y no estas sensiblerias etc etc .vamos a dejarlo,
Una anecdota que colbrán quizas si que ya la conoce.Cuando debutó en Madrid,un famoso crítico dijo lo siguiente= hoy ya me puedo morir feliz y tranquilo pues yá he podido oir la SUBLIME VOZ que espere oir desde muy antaño= nunca un nombre fué tan adecuado como el que ELLA llevaba.
Quiero felicitar al señor Juli Carbó Montarditpor su comentario sobre este caso.Es todo un caballero al no querer públicamente herir o furgar más en la herida de su marginación y demás . Gracias Joaquim por todos tus desvelos y hacernos a todos tan felices!!!!N
Mercedes
M'agradaM'agrada
Un post admirable tant per la sensibilitat que hi apliques com per la justícia que celebres sobre aquesta victòria de Victòria. Jo no la vaig escoltar mai en directe però la meva modesta afició em va fer adquirir, ja fa anys, The very best of Victoria de los Àngeles, un doble cd que és una lliçó constant música i que em va portar a fer altres adquisicions entre les quals les Baquianes brasileres de Villalobos compositor que va triar a Victòria pel primer i gloriós enregistrament d’aquestes peces.
La recordo molt, en diverses entrevistes. Un dia li varen preguntar : Quina és per vostè l’òpera mes pesada? i va dir: l’òpera mès pesada?, Doncs miri, Rigoletto. Ho va dir molt segura. Ho tenia clar des de feia anys però no ens va dir el perquè.
Salutacions!
M'agradaM'agrada
Benvolguts Infernems, estic molt satisfet de la resposta, per visites i el contingut dels vostres comentaris.
No caure en paranys estèrils i inútils. per sobre de qualsevol polèmica perversa i intencionada, l’art i la sensibilitat musical i humana de Victoria de los Ángeles, val per a totes les altres polèmiques que puguin interessar de manera incomprensible a gent mediocre. Ni les confrontacions reals o fictícies amb teatres i companyes, poden fer variar ni mig mil·límetre el lloc que ocupa a la historia.
D’homenatges n’ha rebut molts, mai suficients, però no podem dir que l’art de Victoria no s’hagi reconegut i l’Honoris causa per la Universitat de Barcelona n’és el màxim exponent. No us sembla?
M'agradaM'agrada
¡ME ALEGRO! Todo es poco para Victoria de los Ángeles,que como ellos cantaba,grandísima artista! La recordamos con mucho cariño por su clase,su arte y ese algo que siempre poseyó y que fue su seña de identidad,su exquisitez! ¡Más merece!
M'agradaM'agrada
Ahir vaig tenir la sort de veure aquest documental extraordinari dins el marc del Festival Memorimage, de Reus. Comparteixo 100% el teu comentari.
M'agradaM'agrada
No ha sido hasta ayer que he podido ver este magnífico reportaje, realmente es una joya!
Una mirada llena de sensibilidad, admiración y respeto por una mujer de prodigiosa voz y corazón sencillo que, lo reconozco y me arrepiento de ello, no he sabido apreciar. No la escuché nunca en directo y , en cierta manera, lo admito, la “ desprecié” en favor de otras “divas” más mediáticas.
Ayer me conquistó su voz y su manera de cantar en la que, como dice alguien al final del reportaje, encuentras siempre una sonrisa.
¡Fantástico!
M'agradaM'agrada
Si Tosqueta, és una joia.
M'agradaM'agrada