Decorat per a l'òpera Sadko, pintat Aleksandr Jakovlevic Golovin.
Aprofitant que aquests dies tenim a Piotr Beczala a Barcelona cantant els fragments de Faust de Charles Gounod, per inaugurar la temporada del Gran Teatre del Liceu, crec oportú deixar-vos la deliciosa, suggeridora i embolcallant ària del mercader indi de l’òpera Sadko de Nicolai Rimski-Korsakov.
Aquesta òpera, que l’última vegada que es va representar al Liceu va ser el 22 de gener de 1948 i per tant potser ja tocaria anar pensant en reposar-la, és molt coneguda precisament per aquesta ària cantada per un personatge que és limita a sortir en escena, cantar les meravelles de la Índia per intentar convèncer a Sadko que aquell llunyà país ha de ser la seva propera destinació en el periple de les seves aventures, i després desaparèixer. Per molt i molt bé que ho canti el tenor en qüestió, mai aconseguirà el seu proposit, ja que Rimski va decidir que Sadko marxaria cap a Venècia seduït per la barcarola del comerciant venecià, deixant l’indià i el normand (el tercer en discòrdia) amb un pam de nas.
Jo avui, en un exercici absolutament manipulador, no us posaré les tres àries per saber si Sadko va fer bé o no i tan sols us deixaré escoltar la bellíssima melodia de la qual tots tenim al cap les versions predilectes, que poden anar des de els mítics tenors Lemeshev, Kozlovski, Gedda, Björling o altres, per no ferir susceptibilitats, a la versió Tommy Dorsey.
Aquí teniu la versió del tenor polonès Piotr Beczala, que és d’impacte i amb un final de domini de la veu antològic i que una vegada més ens demostra, que és un cantant excel·lent, allunyat del vertigen mediàtic d’altres col·legues i que en canvi té unes virtuts indiscutibles, amb una delicada línia i una modulació vocal de primer ordre, com podem comprovar en el més rabiós directa, sense mediacions benefactores dels tècnics de gravació, per a tots aquells escèptics que dubtin de la veracitat del que ens diu el disc. Per poc que pugueu, no us deixeu perdre el seu Faust, encara que sigui en aquesta versió retallada i en versió de concert. Acompanyen al tenor l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Polaca sota la direcció de Lukasz Borowicz en un magnífic disc de la marca Orfeo editat l’any passat (2010), on el tenor fa un repàs per algunes de les àries del repertori eslau.
Desitjo que us agradi i l’apunt d’avui està dedicat per raons òbvies a pfp.
IN FERNEM LAND 
Ei, això avui s´ha fet esperar, però és esplèndid! No conec en absolut aquesta òpera Sadko, però amb el tastet que has deixat, ens has fet venir el gust. Tant de bo tinguem properament l´apunt promès amb les intervencions del venecià i el normand. Gràcies per anar-nos fent descobrir cada dia més i més cosetes.
Xavier
[Ah… que no havies promès res?!?!? Vaja! Ho dec haver entès jo malament…] 🙂
M'agradaM'agrada
La promesa fa referència a la Manon de la Freni d’ahir?
Si és així, hi ha un problema tècnic que s’ha de resoldre, si és un altre promesa, ara, francament, no hi caic.
M'agradaM'agrada
Això vol dir que, a banda de l´apunt amb les intervencions del normand i el venecià de Sadko i que
avui ens has promès que quan puguis ens regalaràsavui ens has jurat i perjurat que ben aviat ens regalaràs, també tenies previst facilitar-nos la retransmissió sencera de la Freni a la RAI ?!?!?!? Ohhh… això és un amic… és que no ens ho mereixem… tanta amabilitat… sap greu fins i tot demanar… 😉M'agradaM'agrada
Quina cançó més bonica.Crec que el Piotr Beczala està fantàstic en la conclusió, en la resta també está molt bé pero per mí li manca una mica de poder seductor en el fraseig.Estic esperant el dia 25 a veure si en directe aquestes reserves es dilueixen.
M'agradaM'agrada
Fantástico! Piotr Beczala comunica todo el misterio que uno cree que emana de la India y regula la voz como quiere y siempre con una elegancia fuera de serie. Recordemos que no se trata de una canción de amor, sino de un recuento de las maravillas y misterios de la India.
Una de las versiones que tengo es la de Alfredo Kraus en castellano y, aún estando muy bien cantada, el misterio hindú no aparece por ninguna parte, aquí sí. Kraus opta por la melancolía.
“Sadko” es un cuento fantástico que transcurre en tierra firme, sobre el mar y en las profundidades del mismo. Hay diversas grabaciones en DVD, todas ellas recomendables, con Atlantov, o con Galouzine, etc…como protagonistas (Sadko). Y este rol episódico del mercader hindú suele encomendarse a un primer tenor que acostumbra a recibir la gran ovación de la velada. La melodía es de una sensualidad arrebatadora.
M'agradaM'agrada
No en dic Pilar (moltes felicitats per totes), peró et quedo molt agraída pel regal que m’has fet el dia d’avui. Ahir vaig escoltar la retransmosió del Faust per Catalunya música i desprès del que vaig sentir tinc moltes ganes de que arrivi el dia 20 seure al meu seient del cuart pis tancar els ulls i gaudir de les veus tant magnifiques que tindrè el plaer d’escoltar. Vull demanar als responsables del Liceu que per favor la propera ocasió que tingem la presencia de Beczala que sigui amb una ópera escenificada i si pot ser la temporada vinent, mès que rès per treurens l’espina., gràcies
M'agradaM'agrada
Impressionant! Tot el disc és boníssim, però en aquesta peça està sublim.
M'agradaM'agrada
Jo m’he convertit a la fe “beczaliana” des que el vaig veure el divendres passat al Liceu. Vaig anar al Liceu en plan “a veure aquest paio que diuen que es tan bo i a mi em sembla un troç de roc que canta”, però se’m va guanyar totalment. La veu es perfecta, magnífica. Potser en aquesta bellísima cançò trovo que li manca un pel de sensualitat al seu cant, un deixar-se anar, una fluidesa. Però només una mica, quasi per dir algo, globalment és una interpretació irreprotxable.
Tinc ganes de veure’l a alguna ópera representada, ja m’imagino que no será un prodigi d’interpretació, però només que sigui minimament digne en aquest aspecte, el seu cant extraordinari el coloca entre els millors tenors actuals, molt, molt amunt. Si no el puc veure en directe abans, se’l podrà veure pel cine com a Des Grieux a l’abril, a la Manon del MET, amb la Netrebko.
M'agradaM'agrada
Diria que tanta perfecció en la línia de veu és en un només mínim detriment de la passió necessària perquè si, tal i com diu Colbran, no és una cançó d’amor sí que requereix passió índia. I que consti que Beczala, a qui he tingut el plaer d’escoltar en directe, és un exemple de com s’ha de cantar.
Un regal seductor com tu mateix, Joaquim.
M'agradaM'agrada
joaquim, que regalos maravillosos haces¡¡¡.
miles de gracias y un fuerte abrazo. Pilar
M'agradaM'agrada
Felicitats pfp i a totes les Pilars !
Beczala es un “portento” . Trobo que fa una interpretació molt delicada i suggerent .
Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
No conec aquesta òpera, però li seguirè la pista aviam si caço algun dels DVD existents. L’ària és bellíssima, bellíssima, cantada d’una manera delicada i superba per en Piotr Beczala, amb un fraseig i un legato sensacionals. Què bo que és aquest tenor, redeu! Gràcies per a questa meravellosa perla!
M'agradaM'agrada
Insistiré més endavant amb aquesta òpera i amb altres de Rimski.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim. Molt ben cantat, una veu molt maca. estic impacient per anar al Liceu a sentir-lo
M'agradaM'agrada