Com no hem d’enyorar a Eiji Oue, si ahir a pocs segons d’iniciat el concert, l’OBC ja s’havia després de la cotilla i ja tornava a volar lliure com en els feliços dies en que el mestre japonès n’ostentava la direcció?
Com no hem d’enyorar al mestre Oue, si ahir vam tornar a escoltar els sons avellutats de la corda distribuïda de manera peculiar (contrabaixos a l’esquerra acompanyant als primers violins i als violoncels que es situaven en el centre esquerre per repartint-se el centre dreta i la dreta, les violes i els violins segons), tot deixant-nos seduir pel color, l’entusiasme, l’empenta vigorosa dels atacs i la sensualitat del seu cant més líric.
Com no hem d’enyorar al mestre Oue, si va fer cantar amb infinita dolçor i embolcallats de càlides sonoritats, als solistes de les fustes i metalls, orgullosos i cofois de tanta vitalitat, de tanta passió i de tanta creativitat?
Com no hem d’enyorar al mestre Oue, si per enèsima vegada ens va fer escoltar frases musicals i detalls sonors, fins ahir nous o redescobertes, amb contrastades i sorprenents dinàmiques o una varietat de plans sonors que atorgaven profunditat sonora i temàtica a una fantàstica Fantàstica?
Com no hem d’enyorar al mestre Oue, si altre cop ens va fer ballar amb aquest gest immens provinent d’un cos cada cop més minúscul i on cada muscle esdevé expressiu, i on cada gest és una coreografia?.
Com no hem d’enyorar al mestre Oue, si el mateix Leonard Bernstein va dedicar-li la suite de Candide, que ahir l’OBC va interpretar per primera vegada i on la màgia del gran compositor nord-americà va impregnar-nos de les inspirades i envejables melodies que tants d’altres voldrien fer seves?
Com no hem d’enyorar al mestre Oue, si fins i tot el Calidoscopi simfònic de Xavier Montsalvatge, una obra pel meu gust massa inconnexa, va sonar més a Cinquena Avinguda que a Malecón de l’Havana?
Com no hem d’enyorar al mestre Oue, si el públic al sortir a dirigir el va rebre de manera tan càlida com poc usual a l’Auditori i en acabar el concert es va rendir amb l’experiència a l’evidència?
Com no hem d’enyorar al mestre Oue, si ahir vam tornar a veure als musics amb el rostre il·luminat i un somriure d’orella a orella?
Com hem pogut estar una temporada sencera sense gaudir-lo intensament?
De res em serveix que ara, molts dels que en el seu dia van emprar amb nocturnitat i traïdoria, arguments fins i tot poc ètics, per desacreditar-lo, avui tornin a donar la volta al mitjó per lloar-li les virtuts que sempre ha tingut i que per raons poc o molt clares, van negar-li. L’enyorarem sempre, ja que amb ell l’OBC no tan sols sona bé, sinó que amb ell l’OBC fa música de la bona i amb ell, a molts del congregats a la festa se’ns humitegen els ulls, se’ns ericen les terminacions capil·lars i les pulsacions se’ns acceleren.
Eiji Oue, mentre volgués ell, hauria de tenir un concert assegurat a totes les temporades de l’OBC i no en tingueu cap dubte que mentre pugui, sempre mi trobareu.
Hi han directors millors que el mestre Oue, però pocs en trobaríem que sàpiguen connectar d’aquesta manera a musics i públic amb el compositor.
Encara li queden dos concerts i ja l’enyoro, m’enteneu?
Demà diumenge a les 11 del matí per Catalunya Música i a les 20:00 per Radio Clásica i en diferit, us oferiran aquest concert.
IN FERNEM LAND 
Además de suscribir todo lo dicho aquí quisiera puntualizar que ayer, 14 de octubre, se cumplía el vigésimo primer aniversario del fallecimiento de Leonard Bernstein. Llama la atención que en el programa de mano, sugerencias discográficas, se omita la magnífica grabación de la “Suite for orchestra from Candide” de Eiji Oue con la Minnesota Orchestra, más aún cuando esta Suite fue dedicada a dichos intérpretes, según figura en la partitura.
M'agradaM'agrada
Atendiendo al programa de mano, no me extraña nada.
No cita ninguna suite, solamente las versiones completas y otra de la obertura y aria de Cunegonde, que nada tienen que ver con lo escuchado ayer. Si no existiera ninguna versión podría citarse en el programa y sugerir la escucha de la obra original, pero no siendo así, me parece un error que hubiera tenido que ser subsanado antes de la impresión del programa, ya que ahora, como diría Violeta Valery, è tradi!
A parte que en el programa dice: Candide suite, en fin….
Por cierto, que las notas y las sugerencias discográficas la haga la misma persona no os parece un monopolio excesivo?
M'agradaM'agrada
A mi ya ni me llama la atención ni me parece extraño, es sencillamente el pan nuestro de cada día…una pena!
Por otro lado….gracias por el post!!!
M'agradaM'agrada
Com m’agrada sentir-te tan feliç, bon amic!!!… I gràcies pel regal de les 9 de Beethoven de l’apunt anterior! Tenia a Beethoven molt abandonat. No t’exagero gens ni mica si et dic que feia, potser, anys, que no escoltava sencera la Tercera, que recordo que va ser de les primeres coses que vaig fer a casa quan vaig tornar, després de quinze llargs mesos, de “mili” al Sàhara, i és que l’enyorava tant, allà baix!!!… MIra: ara m’ha entrat melangia amb aquest record d’un temps que, de debò, no enyoro.
Una abraçadaª
M'agradaM'agrada
L’alegria sempre és fruit d’un estat feliç i creu-me que ahir a l’Auditori, me’n vaig sentir molt. Potser com tu en acabar el Jo confesso?, no m’atreviria a dir tant, però…
És un plaer regalar coses, bé ho saps prou.
Una abraçada de retorn, noi, Assur, Enric.
M'agradaM'agrada
Segon matí consecutiu que m’alegres l’existència.
Espero diumenge amb fervor, diuen els músics que el tercer dia és el que l’OBC sona millor, o sia què….!!!
Avui tarda vaig al Liceu, preparat. Gràcies pels teus savis comentaris.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Caram Jordi, quin privilegi m’atorgues!
No sé si diumenge ho faran millor (ho gravarem!!!!), però ahir hi havia la màgia reservada als gran retrobaments i tot plegat estava impregnat d’una especial energia, malgrat que com ja sembla habitual, l’Auditori no es va omplir.
M'agradaM'agrada
M’alegra enormement que gaudissis tant del concert. Els dies que es produeix el “clic” són tresors que, si el propi cervell ens respecta, ja no ens prendrà mai ningú. Jo m’hauré d’acontentar amb la (beneïda) ràdio, sniff. I mira que la Fantàstica no m’acabava de dir mai res, fins que fa uns anys vaig assistir a un d’aquests màgics concerts del clic i va ser com si sentís una obra completament diferent. Em preocupa, per cert, que tampoc no s’omplís l’Auditori. Pinten bastos, i com no volen fer cas dels suggeriments d’IFL…
Molt bon cap de setmana. Avui els de Barcelona aneu a Nova York, oi?
M'agradaM'agrada
Si, Tristany, al voltant de les sis agafarem el jet. la crònica….passades unes horetes de la mitjanit.
La Fantàstica és una simfonia que efectivament pot ser un pal de difícil digestió, però amb Oue al davant no és probable que això succeeixi, sembla feta a la seva justa vida i per això va extraure de l’OBC totes les possibilitats que altres directors no coneixen o no saben veure.
M'agradaM'agrada
Ja en tenia ganes i amb el teu post desitjant que arribi demà. Ahir vam passar per davant del Auditori a quarts de deu del vespre i vam comentar que estaria-ho dins gaudint de valent !!!! Una abraçada.
M'agradaM'agrada
No ho saps prou benvolguda Imma, no ho saps prou. Ja ens ho sabreu dir
M'agradaM'agrada
M’encanta la teva crònica.
Saber que vas gaudir intensament del concert, conclure de les teves paraules que et sents alegre i ple em conmou .
Enhorabona Joaquim pel que sents i gràcies per la joia que ens transmets.
M'agradaM'agrada
Si nati, hi anava amb la il·lusió de retrobar al gran mestre, però sempre pot succeir que les coses no acabin de rotllar, però per sort no va ser el cas i el mestre Oue ho va tornar a fer possible, el públic de divendres semblava de diumenge i amb això ja està tot dit. Demà podrà ser apoteòsic.
M'agradaM'agrada
Confirmat: apoteòsic
M'agradaM'agrada
Jo també espero amb moltíssimes ganes retrobar-me amb el Mestre Oue…. fins i tot com soc “teatraire” m’enfundaré la samarreta que vaig aconseguir el dia del acomiadament del mestre.
… i qui sap si comprarem alguna rosa per que es doni compta de que el trobem molt a faltar.
Gracies per la teva crònica Joaquim. Una abraçada
M'agradaM'agrada
Benvolgut Miquel, hauríem d’aconseguir que ens visités any rere any. Piqueu ben fort de mans.
Ahir se`l notava especialment content i ja saps el que això significa, oi? Extraversió en grau màxim!
M'agradaM'agrada
Doncs l’hauré d’escoltar per la ràdio. ;M’alegro que ahir funcionés tan bé el concert, però sento anar una mica a la contra en moltes de les opinions que he llegit. A mi Oue m’agrada però no sempre. I això que vaig cantar el Carmina Burana amb ell!! Li reconec moltes virtuts, però em falta un pél de reflexió o intimisme. El trobo divertit, simpàtic i extravertit, i això funciona bé en algunes obres, però no en totes.
M'agradaM'agrada
Bé Isabel, això succeeix amb la majoria de directors, no et sembla, però quan connectes amb ell, et produeix una sensació de plenitud extraordinària, lluny del control i equilibri asèptic d’altres versions que m’acaben produint el badall més clarificador.
Jo recordo una tercera de Mahler, interioritzada, íntima, reflexiva, colpidora…no et negaré que el programa d’aquest cap de setmana sigui fet a la seva mida, però això no és gens dolent, ans al contrari, tots haurien de dirigir a la seva mida, però també vull dir que en el seu repertori, que no ho abraça tot, és molt bo o a mi m’agrada moltíssim, com és ben sabut.
M'agradaM'agrada
Es que no puc evitar tenir la sensació que la gent va a veure a l’Oue més que no pas a senitr el concert …Però evidentment estic amb tu quan dius que quan hi connectes és una meravella. També és cert que coneixer els propis límits i allò que saps que et funciona i el que no és decisiu en l’èxit o el fracàs dels concerts.
Llàstima, no vaig tenir oportunitat d’escoltar la tercera de Mahler que comentes. M’hagués encantat.
M'agradaM'agrada
Isabel, si no vas poder escoltar aquell tercera de Mahler, sempre et quedarà In Fernem Land, no és el mateix que el directe del concert, però podràs gaudir la retransmissió de ràdio.
https://ximo.wordpress.com/2008/05/08/la-3%c2%aa-de-gustav-mahler-segons-eiji-oue/
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies Joaquim!!!
Pots contar que l’escoltarem la meva parella i jo amb molta il.lusió..
Ostres, això no m’ho esperava…
M'agradaM'agrada
espero que us agradi tant com en a mi.
M'agradaM'agrada
Quina enveija !, però demà ho gaudirem nosaltres i com diu el Miquel li comprarem una rosa per fer-li saber que l’enyorem. Enyorem la seva tercera de Mahler i la segona…i totes les funcions magiques que ens va fer gaudir.
M'agradaM'agrada
Quan demà escolti el concert per ràdio, l’enveja me la fareu vosaltres.
Dilluns tots plegats, una mica més feliços, que ja toca.
M'agradaM'agrada
Les sensacions que m’ha fet sentir el mestre Oué diriguint no les he sentit amb cap altre director, amb aixó no vull dir que sigui el millor pero el magnetisme que transmet (al meyns per ha mí) fà que pogem disfrutar amb una música que ens la fá molt i molt propera , només cal veure com ell disfruta i fà disfrutar als que estem al seu voltàn siguin músics o public. Jo tambè vull gaudir del Mestre cada temporada, i sí pot ser amb mès d’un concert. T’anyorem mestre Oué
M'agradaM'agrada
Potser que obrim un grup a facebook o alguna cosa similar, per reunir adhesions.
Pocs musics han galvanitzat passions d’aquesta manera al voltant de l’OBC, per alguna cosa serà, oi?
M'agradaM'agrada
Probablement, junt amb Decker, el director més valuòs de l’història de l’OBC i que, tambè amb Decker, m’ha proporcionat els millors moments. Bon comunicador, lenguatge corporal espontàni i franc, dirigeix amb un gest que t’atrapa i captiva. No he vist mai, i he patajat bastantes sales, la passió desbordada que genera aquest petit gran home. Aixi és i s’ha de ser ceg per no constatar-ho i acceptar-ho. Pel que fa al resultat artistic doncs junt amb versions impresionants, úniques i inoblidables (novena i tercera de Mahler, res a veure aquesta amb la de la passada temporada), d’altres francament molt i molt discretas, per no dir decebedores i oblidables (“Els quadres…” i la segona de Mahler, res a veure aquesta amb la de Decker). Només desitjo, el proper Diumenge, contegiar-me del lógic entusiame d’aquest post i viure les mateixes sensacions aqui descrites.
No sé si Oue va creixe amb l’orquestra, ja que ja venia amb un prestigi internacional reconegut i va ser una gran i bona decisió el contractar-lo. El que si sé és que l’orquestra la que va creixe amb ell. Quina llàstima doncs no aprofitar-lo. I em pregunto: què més pot voler un gestor que un director al que tant músics com públic adora? D’on van venir els problemes? És cert que en la seva època va descuidar l’orquestra? Que assajava molt poc? Que no atenia les renovacions i opossicions? Que no es va integrar a la ciutat? Que complia l’expedient? Són coses que m’han arribat, i no de manera gratuita sino d’entorns musicals dirio jo que fiables, i que m’es impossible acceptar-les com a certes o com falses, però que són la clau per a saber el per què de tot plegat. Tambè m’han arribat d’altres que obviament fan fàstic, per malintencionades i obscenes.
M'agradaM'agrada
De ben segur, benvolgut Josep, el mestre Oue no complia tots els requisits que se li exigien, o potser les condicions, amb l’entorn que l’acompanyaven en aquell moment (Oller i Alfaya, quina por!) no era el millor per assolir-les.
Oue és genial fent algunes coses i en altres no tant, tot i que l’estat d’ànim deu ser primordial per portar endavant una segona de Mahler que tots creiem que seria el que malauradament no va ser.
En qualsevol cas remenar el passat no ens portarà enlloc i millor seria pensar en un títol de principal director invitat o alguna cosa similar, que el lligués cada temporada a l’OBC i Barcelona. Qualsevol cosa inferior a aquesta, em semblaria de poc agraïment a un mestre que ha aconseguit tant d’una orquestra massa sovint ensopida en objectius de poca volada.
M'agradaM'agrada
Jo, com és natural, no vaig veure el mestre Oue dirigir tants cops com molts de vosaltres, però subscric bona part del que dieu (no fer-ho és de cecs, com diu el Josep). De fet em va semblar una boníssima notícia saber que l’havien convidat a tornar a dirigir l’OBC i crec, com tu, Joaquim, que se l’hauria d’associar d’alguna manera més o menys vinculant amb l’orquestra. Ja m’agradaria que el Liceu es dignés a tornar a contractar algun cop els serveis del mestre de Billy, que (també) va rebre pals de totes bandes, va fer força feina en un moment orquestralment molt delicat i se’n va anar amb més pena que glòria. No em sembla just que no es recordin d’ell, però desconec els detalls, potser ha estat decisió seva.
M'agradaM'agrada
Penso que fins que no canvii la direcció artística del Liceu el mestre De Billy no tornarà i mentrestant dirigeix a Viena, New York, Londres, Munic, Frankfurt, Torí…millor no seguir, no et sembla?.
Me’n vaig fer molts tips de defensar-lo i ara ens hem d’empassar pel Faust, el que ens hem d’empassar. No era una oportunitat d’or per fer-lo tornar? és clar que dubto que hagués acceptat aquesta escapçada i ja hi haguéssim tornat a ser
M'agradaM'agrada
Quines hores mes llargues fins demá i quina alegria el sentir-te tant entusiasmat, demá segur que tornarem a aplaudir fins que ens cremin les mans i potser no tantes, però també hi haurán flors d’alguna manera hauriem d’aconseguir que el “Mestre” ens visiti totes les temporades encara que ens haguem de conformar amb un sol concert, gràcies Joaquim per la teva engrescadora crònica.
M'agradaM'agrada
Espero amb ànsia el teu comentari d’aquest mati
M'agradaM'agrada
És un pallasset, és histriònic, exagerat, petit de gran ego, però com bé dius, interpreta, proposa, arrisca i és un professional únic, que ens va fer vibrar a tots, músics i públic. I no el veurem més en tot el curs… 😥
M'agradaM'agrada
Lo de “pallaset” encara que es digui “de bon rotllo” es un calificatiu pòc encertat, simplement es una manera de dirigir amb segell propi, diferent, original , fins i tot es podría dir teatral, el teatre es interpretació i la Música també ho és, sempre he sentit admiració pels pallassos,la seva feina es fer riure i divertir al públic quasi bé sempre actuant i improvitzan ( segons el públic asistent…) Un director que interpreta Mahler, Beethoven, Stravinski etc… i tot de memòria es molt lluny de semblar un pallaso per molt que no agradi el seu gest, i amb aixó van tots els meus respectes per l’ofici i vocació dels pallassos, perdoneu-me però he sentit massas vegades aquest calificatiu dirigit al Mestre Oue i no es just.
M'agradaM'agrada
T’asseguro que a mi no em fan gràcia els seus gestos, però al meu voltant provocava tant de riure que vaig canviar-me de lloc. Jo també vull concentrar-me en la seva música.
M'agradaM'agrada
Estimada kalamar, a mi també m’ha sorprès el teu pallasset, dit de manera efectuosa i entranyable, però que m’ha recordat aquella crítica indigna que va aparèixer en plena temporada de caça amb que la crítica barcelonina semblava teledirigida en contra del mestre i que un d’ells va utilitzar el tristament famós titular de Pallasso, mimo y torero amb el que va voler ridiculitzar a aquest gran director.
M'agradaM'agrada
Aunque todo el concierto fue de gran categoría, cuando más disfruté fue con la “Suite de “Candide”” que el maestro Oue dirigió con especial cariño; no podía ser menos ya que le fue dedicada por el propio autor el gran Leonard Bernstein. Suite que por cierto desconocía y que incluye una amplia selección de los fragmentos más conocidos de esta singular opereta/musical, tantas veces versionada por su propio autor, hasta el último estreno -unas semanas antes de morir, por una degeneración de la gripe que padecía durante ese estreno-. Curiosamente, uno de los fragmentos más difundidos “Glitter and be gay” no esta incluído, con excepción de unos pocos compases.
El maestro Oue se movió como suele hacerlo; pero esto es algo inherente a él y que probablemente heredó de su maestro Bernstein que no sólo bailaba sino que cantaba al dirigir.
Un felíz y esperado reencuentro con el maestro que más ha calado en el público y en la orquesta la cual bajo su dirección felízmente parece otra.
Como señala Joaquim “l’enyorarem sempre”!
M'agradaM'agrada
Moltes gracies per les 9 sinfonies de Beethoven,tant com l’estimo ipotser `serà que l’escoltat tantes vegadesb,que ara el tenía arraconat
però ha arribat el teu apunt amb el tresor mitg oblidat de les Sinfonies
de Beethoven i tu ens les serveixes en safata de plata Repeteixo GRACIES y moltes mes GRACIES .Una abraçada
M'agradaM'agrada
Espero que les gaudeixis
M'agradaM'agrada
Bé, gran concert el d’aquest matí. Un brillant mestre traient “brillo” a l’OBC. Lo millor? La Suite de “Candide”. Espectacular de la primera a l’ultima nota. No la conexia i m’han vingut una ganes horroroses d’escoltar l’opereta sencera.
La direcció, el gest, les mans d’un director tambè fan música i l’Oue ho sap transmetre i servir amb gran naturalitat. Es comenta i es diu que té un excès d’histrionis-me i gesticulació. Aixi és, us haig de donar la raò, però només quan no fa música. Però quan fa música parlem-ne. Parlem-ne, encara que sigui dificil d’explicar perque parlarè d’intuicions. Es detecta, ho al menys jo detecto, amb certa facilitat quan el llenguatje corporal i el gest d’un director no forma un tot natural amb lo que s’esta escoltant. És nota. És intuitiu, però és nota. Vaja si es nota. No és el cas de l’Oue. El seu cos, mans i l’articulació fluida i natural del seus braços són l’expressió musical previa de lo que inmediatament sentiràs. No falla. No falla. No hi ha compostura ni artifici. Tot fluex de manera lógica i natural. No he vist mai a l’Oue dirigint amb partitura, i és sens dubte, un factor que facilita aquesta unió quasi perfecta entres gest i música.
Bona interpretació d’una simfonia que sempre m’ha captivat molt. En el 1830 tenia que ser per força una obra absolutament original i visionaria, de gran impacte. És un autèntic “curtcircuit”, amb origen amb el darrer Beethoven, i final amb Mahler, Bruckner i fins i tot Wagner, fonent (en termes d’avantguarda musical vull dir) a tots els altres romàntics: Schubert, Schumann, Mendelsshon, Brahms…
Com amb Decker, l’Oue mostra el respecte més escrupolós envers el compositor no iniciant l’obra fins a obtenir un silenci escrupolós a la sala. Aixi ha de ser i sembla mentida que no sigui una pràctica més difosa entre els directors. Efectivament, la sintonia d’un mòbil molt llunyà, quasi imperceptible, ha fet aturar el gest inicial, i instants més tard s’hi ha afegit un petit plor d’un nadò (si, heu llegit bé, un nadó, no és que sovintegin però de tant en tant s’en veuen a l’auditori). Cal dir que ja no se l’ha sentit més i que sé que s’ha estat tot el concert a la sala. Una de dues: o s’ha dormit o li ha agradat molt el concert. Ojala sigui això ultim, i aixi tindrem, d’aqui uns anys, un auditori sense tantes butaques buides.
M'agradaM'agrada
El misterioso ruido era un pitido probablemente por el acople de algún micrófono de las radios, el llanto del bebé fue posterior (igual estaba molesto porque no comenzaba el concierto…)
M'agradaM'agrada
Una cosa es buscar publico nuevo y otra dejar entrar a bebés.
Lamentable
M'agradaM'agrada
Joaquim, et creuràs si et dic que jo he vist donar de pit a dins de la sala, concretament a l’ultima fila de platea, i en plè concert? Fa tres o quatra anys. Encara hi ha dies que penso que ho vaig somiar. Però no, t’ho asseguro! 🙂
M'agradaM'agrada
Una imatge absolutament felliniana, no et sembla?, enganxat al pit de la mare mentre escoltes la cinquena de Xostakòvitx, no em diguis que no és per quedar marcat de per vida
M'agradaM'agrada
…jajaja…eso, eso también he pensado yo del bebé… Por otra parte, efectivament ha habido un acople, de poca intensidad pero suficientemente molesto, pero también se ha disparado una sintonia de mòbil, te lo aseguro… En fin, después de unos segundos, por fin, se ha hecho el silencio. Recuerdo que Decker paró un Preludio y muerte de Isolda en sus compases iniciales en pianissimo por problemas de ruidos en la sala… Creo que se hace más pedagogia con gestos como estos que con mil advertencias por los altavoces…
M'agradaM'agrada
No se per quin motiu el mestre Oue va retardar l’inici de la simfonia, però el soroll al què us referiu va ser present durant tot el concert. La temporada passada ho vaig sentir en dues ocasions i ho vaig explicar a un acomodador, que em va assegurar que no es tractava d’un acoblament dels microfons, sinó d’un audiòfon d’algú del públic, i que no era el primer cop que passava. El meu avi portava un d’aquests aparells i és cert que si se’l col·locava malament (que era quasi sempre), l’aparell emetia un so molt agut i molest, que tanmateix ell no sentia. De fet, molta gent, no necessariament d’avançada edat, pot ser insensible a aquestes freqüències altes. Entenc que és un tema delicat, però crec que si efectivament és aquest el problema caldria prendre mesures, ja són tres cops que m’hi trobo i em resulta molt molest.
Per altra banda em sembla molt bé el gest d’Oue. El cas de l’audiòfon és especial, però en general hi ha gent molt maleducada als teatres i auditoris, des dels xerraires incontenibles fins a les senyores armades de ventalls i sorolloses joies (de debò, no els molesta a elles mateixes el soroll que fan?).
M'agradaM'agrada
Hola Elio, a part del so agut que esmentes i que per ràdio no s’apreciava, si que es va escoltar de manera molt evident, el plor d’una criatura molt petita i com que això tampoc és la primera vegada que passa, crec que s’hauria d’estipular si és que no ho està, una edat mínima per entrar a un concert. No em sembla normal que criatures menors de 5 o 6 anys vagin a concerts, per molt educadets que els tinguin, ja que potser la música a aquestes edats s’ha de viure d’un altre manera i mantenir l’atenció, concentració i silenci, és quelcom complicat a aquestes edats i quasi sempre acaben molestant, ja que no es poden estar gaire estona quiets, sense remoure el cul de la cadira o moure compulsivament braços i cames. La majoria de vegades el gran problema dels nens són els seus pares.
M'agradaM'agrada
El plor del nadó era molt evident. De fet, si ho recordo bé, va fer un intent de plor poc abans de començar el concert (mal presagi), i quan després de començar hi va tornar, els pares es van aixecar immediatament i van marxar.
Certament és una situació absurda que s’hauria d’evitar, ja que els pares es podien imaginar que haurien d’acabar marxant, però sempre que m’hi he trobat o bé els pares han abandonat la sala per voluntat propia o bé el públic els ho ha suggerit. A mi em preocupen més les altres situacions en que ni els individus deixen de molestar ni la gent els ho demana. Entenc que és dificil demanar a algú, de forma educada, que es deixi de ventar, o bé oferir un mocador a algú que estossega sense tapar-se la boca, però potser seria qüestió de començar a fer-ho.
M'agradaM'agrada
Talment com dius, Elio: al segon intent de plor de la criatura es van aixecar tot d´una i van marxar sense més. Respecte al soroll, ja ho hem dit moltes vegades: tots sabem diferènciar molt bé el que és un soroll normal del que és gent maleducada que no te respecte pels altres. Ahir, a la dreta tenia un senyor amb audifon. De tant en tant, feia un sorollet força molest, imagino que gairebé imperceptible per tothom que no fos, com jo, just a tocar seu. Però a mi, em va donar la tabarra. Doncs, ves, qué has de fer, aguantar, que, pobre home, no en te cap culpa. En canvi, a les dues senyores del darrera que no deixaven de xerrar ni tant sols amb els músics tocant, sí que em venien ganes d´aixecar-me i dir-les-hi quatre coses ben dites. I amb els estossecs, el mateix, que una cosa és un estossec espontani que et ve en un moment donat (caram! no he tingut temps ni a treure el mocador…), i una altra ben diferent les competicions que de tant en tant s´organitzen de “anem a veure qui fa l´estossec que retrona més per tota la sala”. Que jo de tant en tant penso, “mare meva, és que haurem reunit avui aquí tots els tísics de Barcelona?”. I per un altre dia deixem lo del MET/Icaria i la gent que agafa crispetes. Es deuen pensar que van a veure una de la Lola Flores?
M'agradaM'agrada
Sincerament Josep, amb la ma al cor, l’OBC és la mateixa, però t’ha sonat igual que en el primer concert? O dic per allò que ens vas dir fa quinze dies que diríem el que efectivament hem dit, però penso que amb raó, no et sembla?
M'agradaM'agrada
Ha sonat millor, efectivament, i quan he escrit lo del “brillo” anava per ahi la cosa. Essent la mateixa orquestra és innegable que el director és un factor bàsic i fonemental per a un bon resultat. Aviam, si l’orquestra té qualitat i bon nivell, si els músics estan motivats, si el públic tambè ho està, i molt, i si la raò d’aquesta motivació la dona la sola presencia d’una persona, el director, perque sap crear aquest ambient i perque té una gran qualitat (musical i escènica), el resultat ha de ser bo per força, i els músics, no sent ni millors ni pitjors músics que el dia anterior, amb aquestes circumstàncies tocant obviament millor, com tambè al públic ho capta millor i està molt més receptiu.
De totes maneres el meu comentari, pel irònic i forçant la cosa, fa uns dies anava no tant per negar lo evident, és a dir, que amb Oue l’OBC dona les prestacions més bones, sino a resaltar certa duressa en la crítica del segon concert de la temporada, que jo no vaig trobar dolent. Malauradament a la prensa escrita del nostre pais no podem gaudir de critics de música clàssica i òpera de referéncia, més aviat llegim crítiques pobres de contingut, superficials i de tant en tant hasta escrites per ignorants. Hi ha un cas que si segueixo i que per a mi és una gran excepció: es tracta d’en Xavier Cester. Escriu a L’avui-El Punt. Em va agradar el seu parer d’aquell concert, que coincidia amb gran mesura amb el meu. Bé, només volia dir-te amb això que no em sentia sol, hahahahahaha….
Ah, per cert, ara estic escoltant la Suite de Candide per la radio i si, l’OBC sona de p…m…!!! (amb perdò).
M'agradaM'agrada
L’OBC es la mateixa però no sona igual.
El mestre Oue li sap treure el millor. Quina pena que no continui, potser en poc temps la haguès posat entre les millors …
Ens unim a tot allò que es tingui que fer perque com a minim vingui un cop a l’any.
M'agradaM'agrada
Ai mare, el Javier Perez Senz, quin canvi, quina transformació. Són paraules sinceres amb les que inicies el texte del programa de mà del concert? mmmmmmmm…No sé, no sé, potser escriure programes de mà fa miracles… I en Jorge de Persia fent crònica rosa. La fa força bé. Que continui.
M'agradaM'agrada
Amb Oue l’orquestra senzillament és una altra. Aquest home juga en una altra divisió. Memòria, detalls, risc… Ho té tot. A veure si ara que no hi ha el tàndem Oller-Alfaya se li dóna les oportunitats que mereix. Jo també m’apunto a tot el que es faci per aconseguir que vingui almenys una vegada a l’any. Penso que això és el mínim. I que es queda curt. Com diu el Joaquim, la possibilitat de fer-lo principal director invitat és una molt bona opció. És el que volen els músics i el que volem el públic, de forma gairebé unànime.
M'agradaM'agrada
Amics, vull fer un esforç i ser breu , si em deixo anar aixó no tindrá fí… . esperaba com la majoría de vosaltres que avui fos un dia molt especial, i les espectatives no ens han fallat, es més, per a mí han estat superades per la magno- interpretació de la Orquestra, potser algun purista podría filar més prim , per la meva manera d’escoltar i sentir la Música ha estat tot un “orgasme musical” ( he guanyat anys i he perdut vergonya….) No coneixía aquesta Opereta de Bernstein però m’ha semblat que per el Mestre era “anell al dit” m’agradat, simplement. Curiosament el que he experimentat amb la Gran Simfonía de Berlioz ha estat per a mí magnífic, doncs tinc un antic disc des fa molts anys i dient la veritat no ocupa ni molt menys ùn llòc preferent en el meu humil recó clàssic-musical, de fet no se ni qui son els intérpretes, avui , escoltant la Simfonía a la OBC m’ha semblat, que la escoltaba per primera vegada, no es nova aquesta sensació amb el”Mestre OUE” i la OBC, es veritat que es una música molt visual, el fet de comtemplar tanta instrumentació i els mestres amb diverses expressions al interpretar, en resum, que aixó fará que al menys me’l torni a escoltar bé, i així també reviure en part aquest magnífic concert de Diumenge, es molt fàcil per a mí imaginar-me al “Mestre ” dirigint, i ús diría més i més però amb paraules no s’acaben d’expressar del tot els sentiments , jo no sé fer-ho, Felicitats a la Orquestra, especialment als solistes que han estat de “luxe”, gràcies per transmetre la vostre emoció que era també la nostre, una abraçada.
M'agradaM'agrada
Era fàcil preveure, benvolguda Glòria, que el concert et transportaria a un estadi de plena facilitat. El mestre Oue va estar especialment inspirat en el seu retorn, no podia ser d’altre manera.
M'agradaM'agrada
vull pensar que lo de “estadi de plena facilitat” vol dir estat de plena felicitat, perque de no ser així es un altre lectura……….
M'agradaM'agrada
Vaig estar a l’Auditori dissabte i encara no he pogut tancar la boca.Va ser absolutament fantàstic,com sona l’orquestra quàn aquest home agafa la batuta,la música es segura,ampla,ingeniosa i meravellosa.El mestre Oue dirigeix com mai,com ens té acostumats.Avui he tornat a escoltar-la per radio peró encara estava impregnada d’ahir i m’ha sonat diferent.Veure’l en directa es una altre cosa.
Moltissimes gràcies,Joaquim,no sé com t’ho apanyes que sempre ens deixes bocabadats;el teu article esplendid,ara toca escoltar al gran Ludwig.
M'agradaM'agrada
Que ho gaudeixis de gust
M'agradaM'agrada
El mestre Oue és una altre cosa, i l’orquestra canvia radicalment, demostrant la seva autèntica vàlua. Una cosa és llegir amb cura i detall , o sigui llegir bé, una partitura i l’altre és INTERPRETAR-la . Una cosa és fer sons bonics i agradables amb una orquestra i l’altre FER MÚSICA. Oue interpreta i fa música, a la seva peculiar manera, certament, però ho fa. I l’orquestra ho agraeix i s’entrega i el públic també. Aquesta orquestra demana a crits un DIRECTOR de primera fila, no mitjanies més o menys arregladetes com les que tenim. No tinc res contra ningú però això és una evidència. L’excusa pot ser que no hi ha diners. Pel camí que anem segur que no n’hi haurà ja que cada cop estarà l’Auditori més buit. Si es jugués fort amb un gran director la despesa s’amortitzaria sola amb l’auditori ple cada cop, amb gires, amb cd’s venuts, etc. Amb dirigents mediocres tindrem sempre directors de la mateixa categoria que ells: són tant mesquins que els bons els fan por. La història no perdona ni enganya: com van acabar Decker i Foster? Doncs així seguim. una pena i una vergonya.
Avui diumenge al matí, la diferència, brutal, s’ha notat des del primer compas, especialment a la corda: musics concentrats, só magnífic i dinàmiques molt expressives i sentides. En resum , música! I ara a esperar que ens visiti un altre director que faci música de veritat.
M'agradaM'agrada
No puc afegir-hi res més que un gràcies per comentar.
M'agradaM'agrada
No m’ho puc creure. Ara resulta que Jorge de Persia pensa que Oue és un gran director. És increïble. El tàndem Oller-Alfaya li ‘ordena’ que lideri una campanya impresentable contra el mestre per no renovar-li el contracte, Jorge de Persia ho fa, fan fora el mestre, Oller i Alfaya se’n van i Jorge de Persia es limita a explicar el que veu tothom: que Oue és un director d’una altra divisió.
El paper de la crítica en la fastigosa campanya orquestrada pel tàndem Oller-Alfaya contra Oue, amb Jorge de Persia al davant, ha estat vergonyós.
M'agradaM'agrada
Malhauradament no he pogut assistir als concerts i em conformaré amb la ràdio. Oue és i serà un mestre inoblidable com es pot comprovar en totes les col·laboracions anteriors. Coincideixo amb en Joaquim que la seva 3a de Mahler és un dels moments més intensos que he viscut mai en una sala de concerts, sense oblidar la “Patètica”.
Desconeixia que Jorge de Persia estava darrera la “conjura”, pero no m’estranya gens. Fa anys que he decidit no llegir res d’aquest “eminent” crític-musicòleg. Jo mateix vaig enviar una carta de protesta a la Vanguardia i a la direcció de l’Auditori quan va destrossar l’actuació de l’Orquestra del Capitole de Toulouse (una 4a de Txaikovski meravellosa) i el violinista Renaud Capuçon que havia toca un Mendelssohn excel·lent. El senyor de Persia afirmava que Tugan Sokhiev era un director “mimat” per Gergiev i que era un bluf; i d’en Capuçon que era tot marqueting. Recordo una integral de cambra de Brahms amb els germans Capuçon i el Nicolas Angelic al festival del Perigord Noir que encara em posa la pell de gallina.
En fi, res que no em sorprengui. Per cert, en Perez Senz a Radio Clasica va presentat el mestre Oue de forma extraordinàriament elogiosa. Un altra que ha canviat ara que ja no el tenim!
Quines coses. Visca el mestre Oue!
M'agradaM'agrada
Llàstima que no hi pugessis anar Pere, va ser un concert preciós i molt emotiu.
Lo dels crítics mereix un apunt a part. M’indignen, no puc fer-hi més, són en la majoria de casos patètics i el pitjor segueixen unes consignes més fosques i patètiques que ells. No vull generalitzar, però amb el mestre Oue hi va haver un moment que van ser quasi tots els que van massacrar-lo i ara resulta que és d’un altre galàxia i és brillant i refinat.
Sembla mentida que no sàpiguen que es pot anar a buscar a les hemeroteques tot allò que van dir, seguint el recte camí dictat des de les altes instàncies de l’Auditori.
Fixeu-vos si la cosa tenia delicte, que fins i tot de l’Auditori em van intentar convèncer amb una invitació a reunió “informal” que vaig desestimar, per tal de que sabés la “veritat” del mestre Oue.
M'agradaM'agrada
Si Josep Grau, si. Ara resultarà que haurem de combregar amb rodes d’aquest molí i haurem de fer veure que som amnèsics i que no sabem interpretar allò que en el seu moment van dir amb quasi unanimitat.
Ara resultarà que es lamentaran de la marxa del mestre Oue, com ja he dit contestant a un altre comentari similar. Fan autèntic fàstic
M'agradaM'agrada
Però quines màfies…, tan poder té la crítica?
Si des de la direcció de l’Auditori es creia que no ho estava fent prou bé o que no era la persona adequada pel càrrec, no hi ha altres maneres?
Estic astorada. Com que jo no conec be aquest mon m’esteu deixant parada…
I per què li volien tan mal? per enveja?
Es com un nou cas “Flotats” salvant totes les distàncies en temps i espai??
M'agradaM'agrada
No puc afegir gaire cosa al què ja s’ha dit, però vull deixar constància que jo també enyoro al mestre Oue. I que consti que precisament la seva versió de la Fantàstica no em va agradar del tot. Però tan si a mi em va agradar com si no, la versió d’Oue no va ser rutinariament correcta com en el cas d’altres, i aixó és tot el què jo demano a un bon director. La prova és que a molts de vosaltres us va entusiasmar, i fins i tot jo vaig descobrir molts detalls de l’obra que desconeixia, gràcies a la personal lectura d’Oue.
Hi ha un detall força simptomàtic: els aplaudiments i bravos cap a Oue, així com les mostres d’afecte per part de l’orquestra, van ser més intensos (o això em va semblar a mi) aquest diumenge que no pas en el concert de comiat amb l’especialment emotiva segona de Mahler. Potser és que ara som molt més consciens del què hem perdut.
M'agradaM'agrada
Amic Elio púc respectar el fet de que a tu personalment no t’acabes d’agradar la actuació del Mestre Oue , el que si et púc asegurar es que el dia del comiat va ser encara molt més tot, 25 minuts d’aplaudimens, un bon grapat de rams de flors, la gent cantant el nom de Oue amb diverses músiques llàgrimes del Mestre llàgrimes dels músics i moltes més nostres, fins i tot alguns Infernem-landaires vem coincidir casualment al peu d’escenari per estar aprop d’ell o bé fer-li entrega d’un pom de flors va ser així quan vaig coneixer personalment al nostre gran proveïdor ” d’aliments per l’esperit ” i bon amic, en Joaquim, també en Miquel , entusiasmadissim, va ser curiós perque hi havia altre gent però els Infer-nem ens detectavem mutuament amb una mirada, va ser molt més que un concert……. per tant amic Elio, tens raó quan entre paréntesis dius bé que ” aixó em va semblar a mí”, doncs només t’ho va semblar…….no voldría que et molestessis per aquesta explicació tant fervent però aquell dia em va cal.lar molt fons, perque ,repeteixo, va ser ” més que un concert”….
M'agradaM'agrada
Amiga Glòria, no em molesto en absolut, i de fet m’alegro d’estar equivocat, ja que el mestre Oue es mereixia un comiat com el que tu descrius. Potser és que això va passar el diumenge (dia del veritable comiat), mentre que jo crec que vaig anar-hi un dissabte i la resposta del públic aquell dia no deuria ser tan fervent com jo esperava. També és possible que simplement la memòria em jugui una mala passada.
En qualsevol cas, el què volia suggerir, i almenys jo així ho sento, és que quan el vam acomiadar tots sabiem que l’enyorariem, però essent optimistes podiem pensar que les actuacions memorables de l’OBC no s’acabarien amb la seva marxa (no ens enganyem, l’Oue és especialment carismàtic, però de bons directors n’hi ha molts a part d’ell). Ara, passat poc més d’un any, està clar que aquest no ha estat el cas, i que el trobem més a faltar que mai.
M'agradaM'agrada
Elio, totalment d’acord encara que vull creure que a la OBC el Mestre OUE va deixar una espurna d’ell mateix , potser es una fantasia meva però m’agrada pensar-ho quant surto molt satisfeta després d’un bon concert, no es pot negar que la Orquestra sona molt millor justament des de fa pòcs anys, de moment no podem demanar gaire més, sembla ser que la crisi es la culpable de tot, haurem d’esperar , jo no sé si ho veuré, tinc molts anys……. una abraçada.
M'agradaM'agrada
Divendres em vaig trobar, per la meva pròpia sorpresa, rebent el mestre amb aplaudiments. No acostumo a fer-ho amb els directors, quan pugen al podi. Però no ho vaig poder evitar, després de les bones estones que el mestre Oue ens va fer passar mentre va dirigir l’OBC. I el mateix devia pensar la major part del públic (llàstima, la sala no era plena ni de bon troç), perquè la benvinguda es va allargar fins que el mestre va dir prou, es va girar i es va posar per feina.
No té preu veure-li l’expressió de tot el seu cos mentre dirigeix -de memòria- programes que ratllen les dues hores. Certament peca d’histrionisme, especialment quan falten pocs compassos per posar fi a la interpretació…, però hom li pot perdonar, a canvi de les perles que ens va presentant durant la seva interpretació. La química amb els solistes dóna magnífics resultats. I tots l’hi ho agraïm.
M’addereixo a la iniciativa per tal d’aconseguir, entre tots, que l’Eiji Oue sigui nomenat principal director convidat de l’OBC, a fi que poguem disfrutar-lo cada temporada.
M'agradaM'agrada
Benvingut J.Sánchez, esperem que aquesta iniciativa fructifiqui ara que a l’Auditori tot són aies nous.
Torna quan vulguis, sempre seràs ben rebut.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Estos días son difíciles. Tantos y tan profundos problemas que nos aquejan como sociedad y como individuos… Y en un momento, allí, ante la orquesta, ante el maestro Oue y la geometría severa de la sala, se abrió el mundo, el sol, las olas… la humanidad, en la impagable suite de Candide de Berstein. La búsqueda de la felicidad. La desolación a la que conduce la margura que da la sabiduría. Una página de intensidad desconocida para mi, el mejor tributo de alumno a maestro, y a oyentes. Todos escuchando esas voces, eoso tormentos, esas alegrias. La oración final con la que concluye digna de un Malher. Y sobre todo, una partirtura de una humildad y una sencillez desarmantes… Eiji Oue es así: corazon, pasión, humanidad. Y, sobre todo, verdad. El resto del concierto, con ser muy estimable, ya me pareció casi irrelevante. La Fantástica, irreprochable y grandiosa, y tambien siniestra, como toca. Montsalvatge, en fin, que se le puede sacar más partido, pero facilmente pasa transparente.
M'agradaM'agrada
Manuel, lo he dicho en otro blog, muy parecido, la esencia la misma.
Oue es capaz a través de la música, de galvanizarnos en un estado de felicidad y gratitud compartida, pocos tienen este privilegio, aunque sean mejores directores que él.
Gracias por comentar
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim
Gràcies per parlar tan clar i català, gràcies.
Gairebé tots estem d’acord. Va ser molt important, i va ser el que es mereix gaudir: HA-BI-TU-AL-ME-NT, aquesta orquestra, aquest públic, aquesta ciutat i aquest país.
Per tant, jo em nego frontalment a aceptar que Oiji Oue sigui el Principal Director Convidat. Jo vull que el Principal Director Convidat sigui el director actual de l’OBC (de fet això últim m’és igual) i que el director de l’OBC torni a ésser el japonès. Oue no és el millor conductor del món, però Deu n’hi dó!. L’orquestra sona bé, els músics l’estimen, el públic l’estima (ara sembla que molts dels refractaris també ja s’hi han adonat), nosaltres l’estimem, la ”crítica”…sembla ser que el torna a estimar, també, de moment…!?.
Per què no encetem una campanya per demanar el que ens mereixem i el que estem pagant. No va ser en Oller qui va acabar amb Oue, no és cert que en Oller ja no hi és, afortunadament!. Doncs per què no ho podem demanar als nous responsables. Per què hi ha contractes? Amb en Oue també n’hi havía de contractes. A totes les empreses n’hi ha de contractes i mira com ens trobem,… i pel que sé, l’actual batuta de l’OBC no cobra menys del que cobrava Oue, tot el contrari!!! (…que allò de la ‘dejación de funciones’ no es va fer per estalviar, no…!).
Per cert, veient que per fi una part representativa d’INFERNEMLANDESOS, ja comença a despotricar massivament de la nostra exemplar crítica, afegeixo que jo sempre dic lo dels programes de ma, i és què per a mi és un indici descarat de relació deshonesta entre crític i criticat. Ah, per cert, no tots els crítics en són convidats a col.laborar-hi.
Perdona pel retràs. Una abraçada.
M'agradaM'agrada