IN FERNEM LAND

NANCY FABIOLA HERRERA: LUCERO NUESTRO A SANT CUGAT


El diumenge dia 20 a les 7 de la tarda varem anar a Sant Cugat per assistir a un recital de la mezzosoprano canària Nancy Fabiola Herrera, una excel·lent cantant que encara no ha cantat mai a la temporada del Gran Teatre del Liceu.

El recital organitzat per la Fundació Victoria de los Angeles, retia homenatge a la il·lustre soprano barcelonina i per això portava el títol de “Lucero nuestro”, en clara alusió a “Lucero mío, cariño mío” que és com Victoria de los Ángeles es referia al seu fill Alex i el títol d’un disc magnífic editat per Columna Música al 2008 en col·laboració amb la Fundació Victoria de los Ángeles i la Fundació Catalana Síndrome de Down, on es recullen cançons i lied que Victòria cantava a Alex.

La mezzo acompanyada al piano per Mac McClure, ens va oferir un recital variat i exquisit que s’inicià amb 4 Tonades de Robert Gerhard, Tirana del Zarandilla, Seguidillas, El remedio del gato i Un oficial de guerra.

Nancy Fabiola Herrera té una veu preciosa, pur vellut, rodona, sense arestes i posseeix molta musicalitat en el seu incissiu fraseig, però o l’acústica del Teatre Auditori de Sant Cugat no l’afavoria o la seva dicció és millorable, ja que em costava entendre el text del que deia, de tant en tant en caçava una, però la majoria de paraules no m’arribaven suficientment nítides o prou entenedores.

Després de Gerhard, va interpretar el deliciós “Cantar del alma” de Frederic Mompou, amb un tema inicial que recorda molt la tan sovintejada Damunt de tu només les flors, per seguir amb tres cançons del darrerament molt interpretat Miquel Ortega, “Memento”, “Canción de la luna” i “Canción del Jinete”. Aquestes tres bellíssimes cançons, com altres que vaig escoltar en el recent recital del baríton Enric Martínez Castignani, beuen de la tradició musical espanyola, amb melodies i harmonies clàssiques, sense gaires combats estètics, ni formules trencadores, però no per això deixen de tenir un atractiu sincer que arriva directa a l’oïdor.

Nancy Fabiola Herrera i Mac McClure a L'Auditori de Sant Cugat, 20/11/2011

Per acabar la primera ens va cantar tres cançons de Manuel de Falla, “El paño moruno”, “Nana” i “Seguidilla”, amb les que va demostrat controlar l’expressivitat racial d’aquestes peces a la perfecció.

Nancy Fabiola Herrera és una cantant molt versàtil i potser per això va iniciar la segona part amb un monodrama del compositor alacantí Ricardo Llorca, “The dark side”. Una combinació de declamat en la presentació de cada cançó que sense solució de continuïtat ens portava per “Prayer”, “Monologue” i “Armide”, tres cançons de gran impacte dramàtic i melodies que la mezzo va saber interpretar amb molta expressivitat. Aquesta obra i pels mateixos interpretats ha estat editada per Columna Música al 2005.  La buscaré, ja que m’ha interessat molt la música però malauradament no he pogut caçar el text en la seva integritat, pels problemes esmentats a l’inici.

Mac Mclure i Nancy Fabiola Herrera a l'Auditori de Sant Cugat el 20/11/2011 (segona part), Fotografia gentilesa de videovalles.com

El recital va acabar oficialment amb les “Cinco canciones negras” de Xavier Monsalvatge, per si mateixes una joia i un homenatge permanent a la gran Victoria. Magnífiques les interpretacions en especial les delicioses “Cuba dentro de un piano”, plena de suggeridores melangies i la “Canción de cuna para dormir a un negrito”, on un cop més la subtil sensibilitat de Nancy Fabiola Herrera es va mostrar esplendorosa.

Al finalitzar i com a conseqüència dels merescudíssims aplaudiments la mezzo ens va oferir dues propines de traca i mocador. La primera la sisena de les cançons negres de Montsalvatge. Sí la sisena, una preciosa nana que va quedar descartada per l’editor en creure que tractant-se d’un altre cançó de bressol, no seria idònia i que amb una ja ni havia prou. Aquesta nana descoberta per una japonesa (qui si no?) que va comprar la partitura original, mereix ser tant o més interpretada que les cinc famoses germanes, ja que és d’una bellesa melangiosa que acarona els sentits i que ella no sabeu pas com es va esmerçar en fer-la dolcíssima.   En contrast brutal amb aquesta perla, ens va oferir un espiritual negra, ja que agradaven molt a Victòria, de força aclaparadora, cantada amb sentiment intens, un clam que ens va fer aixecar de les cadires per la força i l’exhibició dels poders vocals, que no havia necessitat en un recital molt mesurat i que de cop i volta va esdevenir un esclat d’apoteòsica i extravertida espiritualitat.

Quina impressió! quin poder! i quines ganes que vingui al Liceu.

Quan Nancy Fabiola Herrera va iniciar el recital va entrar amb un mocador que va deixar sobre el piano fins la darrera peça. Aquest mocador era de Victoria de los Ángeles i el seu fill Alex li va regalar a ella, com a agraïment a una persona i una cantant que es va sumar a la generosa iniciativa de la Fundació. Ens ho va explicar ella mateixa al final i va ser com tenir a la mateixa Victòria presidint i compartint aquest homenatge en la seva memòria. Preciós.

20 comments

  1. Concep

    Segurament em contestaré a mi mateixa, però si algú ho sap del cert o estic equivocada, m’agradaria saber-ho.
    He llegit en la seva web que cantarà o ha cantat Jane Seymor amb la companyia del Liceu.
    Algú em podria dir a on i quan? Està previst un altre Anna Bolena properament?, El Liceu ha fet aquesta òpera en un altre lloc que no fos Barcelona? A les funcions de la temporada passada va fer alguna funció no prevista?
    Per què hi ha cantants que ja fa temps que triomfen a molts teatres importants i no venen al Liceu? Són els agents?
    Gràcies per contestar-me si ho sabeu.
    Sabia d’aquest recital que feien justament al costat de casa, però aquest diumenge no vam poder combinar-ho i em va saber molt greu.

    M'agrada

    • Manel

      Bon dia! Contestant a la pregunta: la Nancy Fabiola Herrera va cantar les funcions d’Anna Bolena que la companyia del Gran Teatre del liceu ha representat recentment a l’Auditori Enric Granados de Lleida, concretament els dies 13 i 16 de març de 2011… A Catalunya va cantar el 2008 un Requiem de Verdi al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i Carmen (2008) i un concert de Sarsuela (2009) al Festival de Cap Roig juntament amb al baríton Joan Pons i altres solistes… Salutacions!

      M'agrada

  2. Jo a la Nancy Fabiola Herrera la recordo d’una Carmen l’any 97 a Sabadell. Va ser extraordinària!, lamentablement no l’he tornat a veure, tant de bo aviat poguem gaudir-la al Liceu.

    M'agrada

  3. alex

    Otra de las buenas cantantes que nos estamos perdiendo por el Liceu y que ya ha cantado con bastante éxito en algunos teatros USA (Met, entre ellos, donde como mínimo ha cantado CARMEN).

    Cantó unas muy notables Luisa Fernanda tanto en el Real (con Bros, Domingo y Cantarero) y en Peralada ( con el mismo cast, más Carlos Alvarez en lugar de Domingo9.
    Posteriormente, le escuché una espléndida Blanca de Azevedo ( La Bruja, junto a Bros) en el Teatro de la Zarzuela hace un par de temporadas y al preguntarle si estaba previsto que cantara alguna de las muchas Carmen liceisticas, me dijo con cara circunspencta y algo tristona que el Liceu mo había contactado con ella.
    Con lo cual , me pregunto como Concep si ya estamos con los típicos “roces ” con la Dirección Artística del Liceu o sus Agencias más cercanas.
    Es una pena, ya que se trata de una espléndida voz y hubiera resultado vocalmente bastante mejor Carmen que las que han desfilado por el Liceu

    M'agrada

  4. colbran

    Es la tercera vez que veo a Nancy Fabiola Herrera en persona y desde luego no en el Liceu.

    En “Les contes d’Hoffmann” de la Bastille de hace 4 años -tan comentada en este blog, ya que Rolando Villazon incorporaba el rol protagonista, aún con buena voz- fue la mejor de las tres heroínas -cantaba el rol de Giulietta-, derrochando hermosa voz, mejor dicción que en San Cugat, empaque escénico y glamour, siendo las otras dos la deslavazada Annette Dasch y la peculiar Patricia Petibon -ésta en un pésimo estado vocal-.

    Ayer Nancy Fabiola Herrera cantó todo el recital con sumo gusto, pero estuvo excepcional en los dos bises, tanto en la “Nana” re-encontrada de Montsalvatge -que ella pronuncia como si fuera autor francés- como en el espiritual que a mí me pareció que tituló “Bayou Indi”, pero no me hagáis mucho caso porque se la entendía deficientemente, por las causas que fueran.

    Cómo me hubiera gustado verla en “La Bruja”, Alex! Le dieron el Premio Nacional de Interpretación Lírica por este rol hace tres años -creo-. Un amigo mío austríaco y crítico de diversas publicaciones cubrió la crítica del estreno, pero luego -a título personal- volvió a verla escenificada en Bilbao u Oviedo de tánto como le gustó la obra, la extraordinaria escena y los intérpretes, especialmente la mezzo Herrera. Qué pena que no se grabará en DVD! La versión que circula de Valencia, aún estando bien cantada, no dispone de una escena tan conseguida como la otra. De todas formas está a la venta la versión discográfica con Herrera y Bros que es absolutamente recomendable.

    A ver si se deciden a contratarla en el Liceu porque ella sí tiene ganas de actuar entre nosotros

    M'agrada

  5. Josep Olivé

    Asignatura pendent pel Liceu constato (i per a mi) aquesta cantant que tant el post com les entrades no fan altre cosa que augmentar el meu interés per escoltar-la i veure-la, sigui amb òpera, sigui amb sarsuela. Li seguiré la pista a partir d’ara aviam si la puc “atrapar”. Espero que el Liceu em faciliti les coses, sino a curt, si a mig termini. D’altre banda anotada a la llista recomanació de Colbran de “La bruja”. M’en fio…i amb els ulls tancats!

    M'agrada

  6. Andres Casanovas

    Nancy Fabiola Herrera debería interpretar repertorio contemporáneo más a menudo. Fui a ese recital desde Castellón y mereció la pena el largo viaje porque quedé muy gratamente impresionado, especialmente por su magnífica interpretación medio cantada/medio recitada del increible monodrama de Ricardo Llorca “The Dark Side”. Ya conocía la ópera de este compositor alicantino y ahora he comprado la grabación del “Dark Side”con Mac Maclure y Columna Musica. La recomiendo. Esta mezzo canaria tiene unas aptitudes fuera de serie y es, sin duda alguna, la mejor del panorama español.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: