L’agosarat segell discogràfic Columna Música que contra corrent, segueix apostant per gravar i difondre músics i musics, ha decidit gravar l’integral dels Nocturns de Frederyk Chopin i si el projecte ja de per si és arriscat, tenint en compte que els segells discogràfics més internacionals, les majors, per dir-ho en llenguatge de distribució cinematogràfica, compten en versions referencials amb pianistes com Pollini (per a mi la millor) o Pires, per anomenar dos dels que m’agraden més, el segell català ho ha encarregat a la pianista andalusa Marisa Montiel.
El disc es va gravar just fa un any (25,26 i 27 de febrer de 2011) a Madrid i va sortir a la venda a finals de l’any passat. Després d’escoltar-lo amb insistència durant uns quants dies us haig de dir que m’ha agradat molt, és diferent i personal, i això en una integral com aquesta i on grandíssims pianista han deixat petjada, té doble merit.
Potser la gràcia està precisament en no voler sorprendre amb extravagants interpretacions, i ja des de el nocturn op 9 número 1 en Si bemoll menor que enceta els 20 nocturns (2 CD de 51’48” i 59’23” cadascun), l’aire somniador que Montiel impregna les seves interpretacions, sedueix.
Montiel no es deixa endur per l’apassionat romanticisme, més aviat seria el refinament, l’exquisidesa dels petits detalls, la serenor i l’elegància el que caracteritzen el seu treball en aquesta gravació. Qui busqui espectacularitat o demostracions de virtuosisme extrem, crec que ha de prescindir d’aquest nou àlbum, però suposo que estareu d’acord amb mi, que uns nocturns de Chopin suggeridors, xiuxiuejats a cau d’orella, gens amanerats, molt femenins i em penso que no és caure en un tòpic fer servir l’adjectiu femení per a una pianista, és una proposta prou temptadora.
També m’ha agradat que Columna Música, sempre atenta als nostres compositors i intèrprets, s’hagi atrevit amb els nocturns en lloc de fer-li gravar Albéniz, Turina o Granados, que sembla ser el destí inequívoc per els pianistes de l’estat, com si no tinguessin dret a gravar el repertori que si acceptem a pianistes de qualsevol altre nacionalitat.
Us deixaré un tast que espero que il·lustri molt millor el que us he volgut transmetre, alhora que aquesta música i aquesta interpretació penso que ens vindran molt bé per asserenar-nos, immersos com estem en aquests temps d’agitació i provocació permanent.
Aquí teniu a Marisa Montiel, pianista que us he de confessar que no havia escoltat mai i de qui intentaré trobar més coses, interpretant el nocturn op. 27 núm. 2 en mi bemoll major
CD 1
1. Nocturn op. 9 núm 1 en si bemoll menor 05´ 07
2. Nocturn op. 9 núm 2 en mi bemoll major 04´ 43
3. Nocturn op. 9 núm 3 en si major 06´ 35
4. Nocturn op. 15 núm1 en fa major 04´ 45
5. Nocturn op. 15 núm2 en fa sostingut major 03´ 33
6. Nocturn op. 15 núm3 en sol menor 04´ 53
7. Nocturn op. 27 núm1 en do sostingut menor 05´ 00
8. Nocturn op. 27 núm2 en re bemoll major 05´ 44
9. Nocturn op. 32 núm1 en si major 05´ 13
10.Nocturn op. 32 núm2 en la bemoll major 05´ 23
CD 2
1. Nocturn op. 37 núm 1 en sol menor 07´ 16
2. Nocturn op. 37 núm 2 en sol major 06´ 12
3. Nocturn op. 48 num 1 en do menor 06´ 40
4. Nocturn op. 48 núm 2 en fa sostingut menor 06´ 52
5. Nocturn op. 55 núm 1 en fa menor 05´ 03
6. Nocturn op. 55 núm 2 en mi bemoll major 04´ 51
7. Nocturn op. 62 núm 1 en si major 07´ 21
8. Nocturn op. 62 núm 2 en mi major 05´ 47
9. Nocturn op. 72 núm 1 en mi menor 03´ 55
10.Nocturn op. post. en do sostingut menor 04´ 36
IN FERNEM LAND 
Grazie, Joaquim,
è una vera delizia ascoltare questi Notturni ( anche di giorno, jajajaja ).
Un cordiale saluto, amico! C I A O
M'agradaM'agrada
Sí Joaquim , res millor que aquesta subtíl serenor per fugir de qualsevól mal-aire vingui d’on vingui……. avui ha estat un café de tarda deliciós, gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Un goig sentir-la .
Gràcies Joaquim .
M'agradaM'agrada
Una delicia de interprete y de disco, yo lo compré después de oírla en Madrid. Me gustó horrores y su Albéniz también
M'agradaM'agrada
Chopin pels moments més íntims amb un mateix com la banda sonora de l’ànima.
Gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Uhmmm… Cada dia estic pitjor de lo meu i, com els títols estaven en blauet, pensava que eren links i m´he passat una estona pitjant uns i altres mentre rondinava ‘catxis, per què no funciona?!?!?’. Tret d`això, una delícia aquest nocturn que ens regales. Fa venir ganes de comprar-ho.
M'agradaM'agrada
Ben cert, hi ha cert esgotament en la insistència dels compositors que esmentes (fins i tot afegiría a Mompou) en la discografía pianística espanyola, i per a mi aquesta pianista que ens portes avui és una sorpresa maiúscula, perque o s’ha prodigat poc, o no se li ha fet el cas que mereix o simplement jo estic a la lluna, que tambè podría ser. Però lo cert és que ja és la setena vegada que repeteixo el nocturn op.27/2 que interpreta magistralment i m’agrada moltíssim. Caurà, caurà el cd, ben segur, perque tambè a mi em fa molta il.lusió que una pianista espanyola encari una obra tan emblemàtica, què carai, amb valentia, que si grans pianistes polonesos poden amb l’Iberia, nosaltres podem amb els Nocturns, i de quina manera! M’he portat avui una sorpresa com la de fa moltíssims anys, quan vaig descubrir que el sempre recordat amb estima Rafael Orozco és va “atrevir” amb els concerts de Rachmaninov. Gràcies doncs, per fer-me baixar…de la lluna! 🙂
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim. És una interpretació molt tot el que tu dius i molt subtil.
M'agradaM'agrada
Marisa Montiel no es una pianista “de l’estat”, es una pianista ESPAÑOLA. Con tal de no decir España hacéis el ridículo total. Qué pena de catalanes, no sóis ni de lejos lo que fueron vuestros abuelos, respetados y admirados en toda ESPAÑA por su buen saber estar y hacer. Ahí os quedáis, seguir en el pueblete ese en que se ha convertido Cataluña.
M'agradaM'agrada
Això és el que es diu un comentari ben retardat 😮
M'agradaM'agrada
I amb “poco estilo”, per dir-ho d’alguna manera.
M'agradaM'agrada
Què es pot esperar d’algú que s’anomena “No os trago”? Odi
M'agradaM'agrada
Jo si que dic Espana (el meu teclat es nega a escriure la N amb ’tilde?).
Espana són ells i Catalunya som nosaltres. I tan amics (o no).
M'agradaM'agrada
Un interrogant s’ha escapat indegudament darrera de ’tilde’
M'agradaM'agrada