Homenatge popular a Dimitris Christoulas REUTERS/John Kolesidis
“El Govern de Tsolakoglou ha aniquilat tota possibilitat de supervivència per a mi, que es basava en una respectable pensió que jo havia pagat pel meu compte (sense ajuda de l’Estat) durant 35 anys.”
“Com que la meva avançada edat no em permet reaccionar d’una altra manera (encara que si un compatriota grec hagués agafat un kalaixnikov, jo l’hauria seguit), no veig cap altra solució que posar fi a la meva vida d’aquesta manera digna abans d’haver de rebuscar menjar entre les escombraries per poder subsistir.”
“Crec que els joves sense futur agafaran algun dia les armes i penjaran cap per avall els traïdors a aquest país a la plaça Syntagma, igual que els italians van fer amb Mussolini el 1945 (a la plaça de Poreto de Milà)”.
Això va deixar escrit en una nota clavada en un arbre de la plaça Sintagma d’Atenes davant del Parlament grec, un jubilat de 77 anys abans de suïcidar-se . De ben segur ahir vàreu veure, escoltar o llegir la noticia. El farmacèutic, incapaç de viure en un món que li ha tret tot el que tenia, va decidir morir i la seva mort ha commocionat un cop més el seu país, però també a tot el món.
Impossible no reaccionar, no pensar, no plorar, no reflexionar i actuar davant d’aquesta mort, la nostra mort.
Estem en deute amb Dimitris Christoulas, un deute massa gran.
Avui us deixo sense música, he estat incapaç de trobar res.
IN FERNEM LAND 
Commovedor el destí d’aquesta persona. Admirable la seva decissió de morir amb dignitat.
A qui món anem a parar quan una persona, que s’ha pagat una pensió de jubilació privada, decideix triar la mort per dignitat, perquè l’estat li fa perdre aquesta pensió a fi d’arreglar els desastres financers i econòmics d’uns quants que segur que no perdran les seves pensions amb molt bona retribució.
Una història molt trista i molt propera.
No m’extranya que no hagis pogut posar música avui, Joaquim. Permete’m que comparteixi el teu post.
M'agradaM'agrada
Doncs sí que comencem bé la setmana santa 😕 …
Fa uns dies una noia demanava al metro. Una senyora va obrir la bossa per agafar unes monedes. Mentre esperava, i en perfecte català, la xicota va dir ‘abans portava una vida normal, però ara estic arruïnada, senyora’, a lo que aquella dona de bon cor va respondre ‘tots estem arruïnats, guapa’
Ves no acabem tots igual i en aquets dies més que mai, tota la nostra solidaritat a aquells que pateixen necessitat.
M'agradaM'agrada
Fer-ho a la Plaça Sintagma i deixar aquesta nota tan contundent l’ha tornat en el màrtir. Però les autoritats no diuen quanta gent s’ha suïcidat fins ara i ho amaguen amb accidents i altres. A sobre l’església ortodoxa et recorda que si ho fas no aniràs a camp sant.
Con diuen algunes notes a l’arbre:
qui serà la propera víctima?
M'agradaM'agrada
Al parlament europeu també s’alertava del perill via Mr Nigel, l’únic que s’atreveix a dir unes quantes veritats,
M'agradaM'agrada
Fins a quan tolelarem la gran estafa a tots i cadascú de nosaltres que és aquesta interessada crisi? Fins a quan serem cecs per a no veure que ens volen dur a un altre nazisme politico-social? Com diu el premi Nobel d’economia 2008 Krugman no es una crisi econòmica sinó ideológica. Els de dalt no toleren més que els de baix visquin minimamnet bé ! així de senzill…Poc a poc es va imposant la ultradreta a tot arreu, a casa nostra per descomptat: quans elements tenim al govern de la Faes o filoFaes? I amb aquests pactem a Catalunya i els ajudem fent de conillets d’indies amb copagaments i reprimint la guerrilla urbana??!!.
Comença a ser hora de que obrim els ulls tots plegats i diguem que ja n’hi ha prou.
I nosaltres preocupats,legitimament , per la música… “Quina mena de temps son aquests en que parlar dels arbre és un crim, perque amaga moltes malifetes?” deia B. Brecht. Espero que no torni a tenir raó.
M'agradaM'agrada
Els que “manen” ara, facin bé o malament, siguin justos o corruptes, ho fan perque van guanyar unes eleccions. Això vol dir que els van votar mes gent que als altres. Això vol dir democràcia. Titllar de nazisme la seva política em sembla una barbaritat, és no coneixer el que va ser el nazisme, un insult menyspreable. I si a algú li sap greu que es reprimeixi a la guerrilla urbana doncs a mi gens ni mica. I per què obrir els ulls ara? No és molt tard? Per què no abans quan gobernaven els altres? Tan bè ho varen fer? Tan bè ho varen fer que en unes votacions els hi han dit que per favor no continuiin gobernant? No tenen cap responsabilitat en l’estat on hem arribat? Cap ni una?
M'agradaM'agrada
Discrepo, això no és pas una democràcia. Segons el DIEC, una democràcia és un “sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu”. Si vivim en un país democràtic, aleshores deu voler dir que per nosaltres l’única decisió d’interès col·lectiu és decidir qui ocuparà les cadires del congrés durant 4 anys. La resta de decisions no ho són pas d’interès col·lectiu, ja que en aquest país no es poden fer referèndums, ni tan sols quan es decideix modificar la “intocable” constitució, que per cert jo no vaig poder votar perquè no havia nascut. Tampoc esta ben vist que els ciutadans protestin quan considerem que els polítics escollits no ho estan fent bé, i en tot cas ens hem d’esperar 4 anys per poder-nos queixar a les urnes, si és que d’aquí 4 anys encara ens deixen votar.
Els d’abans no ho feien massa bé, és cert, però com a mínim no consideraven als joves “l’enemic”, no pegaven a adolescents, no robaven historials mèdics, no carregaven contra manifestants pacífics i intentaven atropellar-los amb furgons policials.
Dir que vivim en una democràcia és una broma. Ara els polítics ni tan sols dissimulen per intentar que ens ho creguem. Els programes electorals deixen de tenir validesa l’endemà mateix de les eleccions, els polítics involucrats en casos de corrupció segueixen presentant-se i guanyant (no cal anar a Valencia, crec recordar que el Trias estava relacionat amb el cas Millet pel tema de l’hotel del Palau), i els que perden les eleccions o ja no són útils els “jubilen” al senat.
Ens volen fer creure que les retallades són necessàries, doncs eliminem també tots els diputats i senadors. Deixem-ne només un per partit, i a l’hora de votar lleis que ho facin amb un vot ponderat segons el resultat de les eleccions. I per cert, als diputats que no assisteixin a un mínim de sessions mensual, també se’ls podrà acomiadar?
Els polítics (tots, siguin del color que siguin) són o bé molt malvats, o bé curts de gambals. Ignoren sistemàticament totes les protestes legítimes i pacífiques, deixant passar en moltes ocasions l’oportunitat de donar una bona imatge rectificant o cedint en petites coses (el cesament del Marco, sense ser un tema comparable als grans problemes del país i d’Europa, n’és un exemple), i encara ens provoquen amb declaracions com les d’en Felip Puig (una de les últimes: “El nostre sistema de seguretat no acaba sent prou dissuasiu, no fa por”) o els seus homòlegs Valencians. Després de tants anys de “democràcia” i de considerar-nos un continent civilitzat, ens estan abocant irremeiablement, com diu Dimitris Christoulas, a agafar les armes.
És una notícia molt trista la mort d’aquest home, més trist encara és pensar en la gent anònima que ha acabat igual, i la que hi pot acabar.
No fa massa vaig veure prop de casa meva un senyor gran que em recordava vagament al meu difunt avi. Anava vestit amb elegància, però amb la lleugera deixadesa de qui, pel temps que li queda, ja no vol renovar el vestuari amb la mateixa freqüència. Estava buscant menjar en un contenidor.
Espero que algun dia algú pagui per totes aquestes desgràcies.
M'agradaM'agrada
Necessitem uns quants cents de milers d’Elios, i esper que no faci falta armarlos amb Kalashnikoffs, com estava a punt de fer el Dimitris.
Tan de bo els trobessim aviat, els Elios, es clar , NO els Kalashnikov
M'agradaM'agrada
Hola JaumeM, difícil, molt difícil això que dius. Masses vegades no som capaços d’acceptar l’opinió contraria dels altres, si no hi ha un Kalashnikov, utilitzem qualsevol tipus d’agressió i molta intolerància violenta.
La desesperació ho posa tot molt fàcil.
M'agradaM'agrada
La democràcia és una trampa. Guanyar unes eleccions no significa res si no s’informa i educa a la població adequadament. És inconcebible que el vot d’un catedràtic de literatura o psicologia sigui igual al del “nen de castefa”, per dir algo. Democracia implica altres coses que no es donen actualment, d’aquí la frase “Democracia Real ja!”, i jo afegeixo: “Despertem Ja!!”
M'agradaM'agrada
Toda la razón!
Lo que ha dicho el Sr. Noy y para ser educado, diría simplemente que es aberrante y delirante!
Esta vez, amigo Joaquim, me lo he pensado y no me pienso acelerar , je…je…, pero la contestación de J.Olivé es más que correcta e imparcial
M'agradaM'agrada
Amics, només uns apunts. Hitler va arribar al poder a través de unes eleccions: ser votat no redimeix de res. Certament els d’abans van errar greument també, per cobardia o tonteria, o ambdues. El que pretenc dir és que estem en un camí que condueix directament a una situació com la dels anys 30 a Europa amb les conseqüències que tots coneixem. A més de reprimir no seria més eficaç remediar l’atur juvenil que és del 50 %? En lloc de retallar no seria millor estalviar i per aixó parlar amb els professionals de cada cosa: metges, farmaceutics, mestres i professors, i no anar a la “brava” en pla edicte i aixó es així perque ho dic jo?El problema no es de un partit o un altre desgraciadament.La ruptura social ja es evident i aixó tard o d’hora genera violéncia. Només desitjo que no surti un “salvador” que vingui a arreglar-ho tot i hagim de fugir per cames…
M'agradaM'agrada
Amics infernemdaires, no sé perque us sorpèn aquesta notícia. Amb aquest actitud Dimitris Chistoulas no ha fet més que cridar l’atenció d’uns sector del món desfavorit, però amb això no solucionarà ni molt molt menys la problemàtica social actual.
Aquí a l’estat espanyol som més de 5 milions d’aturats oficialment, però no diuen els que sobreviuen amb una pensió miserable.
Ara però, tan els polítics com els directius capitalistes per molta crisi que hi hagi ells no la noten.
Mentre els polítics estiguin coaccionats pels capitalistes no hi haurà solució possible.
Crec que l’acció de Demitri Christoulas va ser una acció de ràbia i desesperació, no pas de voler solucionar les polítiques internacionals.
M'agradaM'agrada
Sense paraules
M'agradaM'agrada
Este hecho si que debemos recordar ,honrar y sobre todo no olvidar….
Y no lo que en estos días se venera con boato, pompa y circunstancia..unos hechos que ni siquiera sucedieron…..la gran mentira de nuestra y otras civilizaciones…la religión.
Perdoneu..però algú ho havia de dir….
Emilio-Bcn / Florestán
M'agradaM'agrada
Triste y lamentable. Grecia ha pasado de ser el país de menos suicidios del mundo al de más. No sé cómo va a solucionarse este problema, pero si no se encuentra pronto una salida para todos, esto va a desembocar en una tragedia de dimensiones descomunales.
Los que vivimos únicamente de una pensión estamos en la cuerda floja y otros colectivos como son los jóvenes y los millones de parados
han de solucionar pronto su futuro.
Enfín, triste Viernes Santo, en efecto.
Totalmente de acuerdo con que no hay música que pueda acompañar este post, cualquiera sería inadecuada. Lo mejor es guardar un estricto silencio en memoria de este mártir, víctima del enriquecimiento global de unos desaprensivos que viven de maravilla, a costa de millones de personas que malviven e incluso deciden morir por no poder vivir.
M'agradaM'agrada
Colpidora noticia. No sé si treure’s la vida és un acte admirable com s’ha dit. Fins i tot no sé si és un acte heroic. El que si sé és que en cap cas és un acte menyspreable, el que sí sé és que és un acte que commou, que conmou cor, cos i ànima, que et fa pensar i reflexionar en les seves causes, les seves motivacions. Probablement, molt probablement, no sols són les condicions vitals a les que havia arribat aquesta persona honorable les que van facilitar pendre aquesta terrible decissió, probablement va ser la necessitat tambè de possar un altaveu a l’extrema injustía que patía, l’altaveu de treure’s la vida. Trist. Molt trist. Trista la mort. Trist que hagi sigut aixi per saber el que li passava.
M'agradaM'agrada
És molt descoratjador i un motiu de reflexió més que de discussió.
Anar tirant la culpa a un partit o a un altre vol dir que encara no esteu en crisi i encara no veieu que ells fan exactament el que els manen.
Ja fa molt temps que hem entrat a la tercera Guerra Mundial i aquesta és la més universal de totes. No cal tirar bombes per acoquinar a l’enemic, l’empobreixen fins fer-lo remenar les deixalles per menjar, i aleshores ja el tornen a tenir a disposició.
Primer preguem per Dimitris Christoulas i després aixequem el cul de la cadira d’una punyetera vegada.
M'agradaM'agrada
Sense paraules i amb por que en un futur no ens trobem en aquesta stuació. També espero que el desig d’aquest home pels joves i la seva acció siguin ben aviat una realitat.Si no es fa justícia pel civil que es faci pel criminal. És dur i intolerable dir això en una dmocràcia i amb els valors de la societat occidental del segle XXI, però més intolerable és el que ha fet i permès la “classe” política i la financera. Uns sectors que encara és hora que assumeixin les conseqüències com els pertocaria.
M'agradaM'agrada
Com a sentit homenatge pòstum a en Dimitris Christoulas un poema de Kavafis en la seva llengua i la traducció al català de Carles Riba:
Τελειωμένα
Μέσα στον φόβο και στες υποψίες
με ταραγμένο νου και τρομαγμένα μάτια,
λυώνουμε και σχεδιάζουμε το πώς να κάμουμε
για ν’ αποφύγουμε τον βέβαιο
τον κίνδυνο που έτσι φρικτά μας απειλεί.
Κι όμως λανθάνουμε, δεν είν’ αυτός στον δρόμο•
ψεύτικα ήσαν τα μηνύματα
(ή δεν τ’ ακούσαμε, ή δεν τα νοιώσαμε καλά).
Αλλη καταστροφή, που δεν την φανταζόμεθαν,
εξαφνική, ραγδαία πέφτει πάνω μας,
κι ανέτοιμους — πού πια καιρός — μας συνεπαίρνει.
Final
Enmig del temor i de les sospites,
amb l’esperit turmentat i els ulls plens de paüra,
ens consumim i maldem cercant què cal fer
per a poder fugir del perill
segur, que tan terriblement ens amenaça.
Però ens equivoquem, el perill no és en el nostre camí:
eren falsos els missatges
(no els varem escoltar, o no els comprenguérem bé).
Una altra desgràcia, que no imaginàvem,
súbita, violenta, ens cau al damunt
i, no estant preparats – ara ja no és temps – ve i se’ns emporta.
M'agradaM'agrada
Sense paraules i efectivament, molt millor sense cap música.
Gràcies per recordar-ho a tots!
Que tinguem una bona Pasqua!
M'agradaM'agrada
Un silenci sentit i molt trist és que convé a l’emotiu post d’avui.
Tots som Dimitri.
M'agradaM'agrada
Estoy totalmente de acuerdo con lo expuesto por Elio.
Ahora estamos sufriendo los más débiles y los que no lo son encuentran chocantes nuestras decisiones, pero ojo! porque los que ahora están desahogados un giro imprevisto puede situarles a nuestro lado. Veremos entonces qué opinarán.
Lo que sí es cierto y palpable es que nuestra democracia se está deteriorando. La justicia no es igual para todos -eso es palpable en todos los últimos juicios- y si es así en qué podemos ampararnos?
La tercera guerra mundial en la que estamos sumidos desde hace unos cuatro años es económica y la ganarán los poderes fácticos, si Dios no lo remedia.
Que tengáis unos días tranquilos de Semana Santa -los que restan- y confiemos en que nos dejen vivir como personas y no como animales.
M'agradaM'agrada
Em permetreu que no respongui un per un els comentaris que heu deixat, reflexionant a l’entorn del lamentable apunt d’avui.
Penso que totes les opinions que heu deixat mereixen la reflexió i en totes elles he trobat arguments molt interessants, no m’atreviria mai a estigmatitzar a ningú i sobretot perquè crec que el motiu de reflexió de l’apunt no pot ser mai partidista. El problema lamentablement no és ni local, ni de dretes i esquerres, això amb tots els matisos que vulgueu i sota el meu punt de vista està molt per sobre d’aquestes batalles.
No m’agradaria que aquesta mort de Dimitris Christoulas esperonés a altres desesperats del món, ans el contrari m’agradaria que esperonés a qui realment pot fer quelcom per canviar-ho i no ens enganyem, està més enllà dels titelles dels nostres polítics.
Moltes gràcies a tots i us demano que no perdeu mai el respecte a tots els que heu decidit comentar i fer més interessant IFL.
M'agradaM'agrada
Doncs no m’ha agradat llegir certes opinions aqui i en aquest blog. Prefereixo parlar de música. És molt millor, on va a parar, que tenir de llegir frases plenes d’intolerància i que amparan la violència. Hi ha una dada irrefutable: en les societats més avançades hi ha reinat la democràcia. Imperfecte, si, molt imperfecte, però democràcia. Jo ho valoro i ho penso cuidar.
M'agradaM'agrada
Normal, siguin els comentaris de música o del que siguin, és impossible estar d’acord amb tot el que es diu aquí, és la grandesa del blog.
Quan les opinions són unànimes també es crítica el blog per ser d’únic pensament i quan llegim coses que no compartim, també.
Jo no puc estar d’acord amb tu, però no per això m’escandalitzo. Les societats avançades han viscut d’explotar miserablement al tercer món Josep. A casa molt còmodes i explotant-los. Ara la cosa ha canviat i el primer món s’acaba perquè el tercer vol passar a ser el primer, i encara ens oblidem que tenim un quart món que no ens serveix de res i que no té ni recursos naturals per prostituir-se.
Amb tot aquest desgavell, quan ens pensàvem que la nostra comoditat era per sempre ens adonem que tot ha estat un gran engany, una estafa. Com no vols que hi hagi intolerància i violència?, com vols que la gent no acabi alçant-se contra tot això?
Els governs rescaten als bancs, al gran capital, a tots els que han provocat aquest caos i tot per no caure ells, i el poble que els vota amb aquest invent de la democràcia parlamentaria, cada cop més ofegat, cada cop menys lliures, cada cop més pobres, però en nom de la democràcia i d’un primer món que no va en lloc.
És clar que m’agrada més parlar de la Manon sumptuosa que ens espera aquesta tarda, però també tinc dret a plorar i a patir. No ho estic passant gens bé i tinc molta por i a vegades això ha de sortir per algun coi de lloc.
Que un avi es tregui la vida per no voler arrossegar-se per la deixalla m’estremeix i és lògic que convulsi-n’hi, no estem preparats per això, estem preparats per acceptar que a un país llunyà se les fotin i la gent mori per els carrers, però a la porta de casa, al mateix replà de casa no. I això està passant i això no em deixa escoltar la meva imprescindible música amb l’atenció deguda.
Sempre a disposar
M'agradaM'agrada
No, no estic escandalitzat ni molt menys, simplement he dit que no m’ha agradat algunes coses que he llegit. No tinc bon nivell de sintesi per explicar-me bé en assumptes de política, i a més, és un terreny aquest en que precisament masses profesionals de la política han contribuit a fer-lo irrespirable. És del tot explicable el grau de crispació generalitzat, i espanta la situació econòmica i social a la que ens estem abocant si això no té un punt d’inflexió a mig termini. Però la violencia desfermada per autèntics profesionals amb passamuntanyes res té a veure amb lo que tant bé has explicat. Possaries la teva lluita a les seves mans? És un acte heroic cremar un establiment comercial? No crec que al potentat propietari li perjudiqui massa. Més aviat és més probable que uns quans treballadors ingresin a l’atur, i que l’emprenador de la franquicia és dediqui a un altre cosa. Vaja pay-back, no? I les destrosses al mobiliari urbà? Quí és el perjudicat? L’alcalde? No crec que tingui diners per pagar-ho. Entre tots els ciutadans si ho podem fer. No es nota, però ho paguem. Sincerement crec que és molt clara i visible el tipus de violència que estem veien a prop. Sincerement crec que enlloc es pot anar amb ella.
Amb afecte, Josep.
M'agradaM'agrada
Estic convençut que si sabéssim qui hi ha al darrere d’aquesta revolta violenta ens posaríem les mans al cap.
No ho tinc gens clar, tan sols passa a Barcelona?
Com et pots imaginar no ho defensaré mai com a mètode per sortir de cap crisi.
M'agradaM'agrada
Acabes de dir la veritat més gran que ens podem imaginar, una cosa és el que ens deixen saber i l’altra solament la saben els propis interessats.
M'agradaM'agrada
Ni fet a mida:
http://www.publico.es/internacional/427746/stratfor-predijo-que-rajoy-pondria-a-guindos-para-ejecutar-recortes-presupuestarios-brutales
M'agradaM'agrada
Un dato que es Historia: Evita Perón organizó varios de sus atentados, de los que lógicamente salía ilesa, y así tenía justificación para reprimir a las masas contrarias a ella. Creo yo que no sólo en Argentina se ha hecho uso de esa artimaña, probablemente otros países y otros poderes han hecho y/o hacen uso de ella.
M'agradaM'agrada