IN FERNEM LAND

[ÒPERA EN TEXANS]


Havia d’arribar el dia en que en parlés, algú ja m’ho havia demanat i jo m’havia escapolit de l’escomesa, com diu la genial frase d’en Joaquim Maria Puyal.
Ara, arran d’un canvi de impressions al respecte d’aquest programa, efectuada entre amics i de manera casual, he pensat que potser ja va sent hora de que digui que Òpera en Texans, el fenomen televisiu de la televisió catalana, és un programa que no m’agrada.

No ho vaig dir a IFL quan va començar, per allò de no influenciar a ningú, que és el que em dieu que faig i que com sabeu no m’agrada gaire. Al cap i a la fi penso que dir-ho ara quan en Ramon Gener, a qui no tinc el gust de conèixer tot i que com és lògic he coincidit en representacions i concerts varis, m’ho agrairà ja que després d’haver assolit un èxit inqüestionable, un ressò mediàtic sorprenent i haver rebut una quantitat de premis i reconeixements molt notori, el que pugui dir jo al blog en aquest moment, no deu importar-li gaire.

Tan sols vaig mirar el primer programa en directa, programa dedicat a Carmen de Bizet, tots els altres, i no tots, els he vist al web de TV3 i he anat escollint títols en funció de la meva curiositat i preferències. El resultat final sempre és el mateix, no m’agrada, però voldria matisar-ho, ja que penso que un no m’agrada i prou, no és del tot correcte.

Ramon Gener és un magnífic comunicador, coneix bé del que parla, potser vol fer-se massa el simpàtic i emfatitza totes les seves intervencions fins l’extenuació del telespectador, que sóc jo. No puc ni vull parlar per boca de tothom, ja que a part de no ser just, segurament l’esgarraria tenint en compte l’acceptació del programa.

La primera temptació és voler saber a qui va dirigit el programa, a qui vol enganxar en Ramon Gener?, a qui no ha anat mai a l’òpera?, aleshores òbviament no és un programa per a mi o potser a qui va a l’òpera però vol aprofundir en nous repertoris i coneixements?, si és així tampoc és per a mi, ho sento, però l’Òpera en texans, d’òpera no me’n ha  ensenyat gran cosa i encara me’n fa esoltar menys. Òbviament per experts tampoc deu ser-ho, en això hi estarem tots d’acord, oi?.

Pensem doncs que és un programa per a no iniciats, curiosos i amb ganes de iniciar-se. El plantejament que fa en Ramon Gener, més enllà de la simpatia, o no, que em pugui produir la seva manera de comunicar, és bo, ja que intenta amb mitjans molt actuals i de manera força didàctica, barrejar llenguatges per tal de fer un maridatge entre la música que pretén donar a conèixer i diversos mitjans actuals  a banda del omnipresent piano que utilitza en petites dosis. I és que tot el que és música, està tractat en petites cèl·lules com tenint por d’atabalar a aquells que en principi haurien d’estar interessats en escoltar-ne molta, no us sembla?. Mai escoltarem una ària sencera, un cor, o un quartet, com si fos quelcom insuportable i un veritable perill en el medi televisiu, fent-nos acabar prement un altre canal en el temut comandament a distància.

Aquí rau el gran problema d’aquesta Òpera en texans. Si el programa voreja la mitja hora, dubto jo que si ajuntem tota la música, anem més enllà dels cinc o set minuts, la resta és xerrameca més o menys desbordada, ja sigui d’el mateix Ramon Gener o ja sigui dels col·laboradors que participen en cada programa, que poden parlar-nos de coses ben interessants com l’omnipresent i ara “ociós” Ferran Adrià en el programa dedicat a Fidelio, però que alhora de la veritat res em va aportar per intentar endinsar-me a la genial partitura beethoveniana i en canvi em va privar d’escoltar l’ària de Florestan per Jonas Kaufmann, que el mateix Gener ens acabava de dir que era cabdal, preciosa i difícil i en canvi va despatxar en 30 segons mal comptats. Voleu dir que és la millor manera?

M’ha interessat conèixer com Ramon Gener vol fer que el públic s’apropi a dues òperes tan complexes com Tristan und Isolde i Fidelio.

Cal que les persones que s’apropen a l’òpera coneguin d’entrada dues òperes com aquestes?, segurament no, ja hi entraran més tard o potser mai, tant se val!. Dubto jo que algú que hagi vist els trenta minuts del programa dedicat a Tristan und Isolde, si un dia es decideix a anar a veure-la en directa, el programa li hagi servit per descobrir-la. Gener pretén que amb un genial resum que fa amb la primera frase musical del preludi del primer acte i l’últim acord del “Liebestod”, els espectadors sentin la crida de la mística wagneriana. Està bé el que diu, però no ho pot enllestir així, mentre la resta del programa entrevista a veïns d’Arenys de Munt parlant de l’amor i la parella, en unes mini entrevistes de gran interès humà però que per explicar-me el Tristan und Isolde de Wagner no em serveixen un borrall. Pur farciment per esgotar 30 minuts on el gran wagnerià que diu ser Gener, és incapaç de fer-nos emocionar amb la música més emocionat escrita per Wagner.

La televisió ens podria ajudar molt a fer-nos créixer el interès per una obra, tot , tot buscant produccions i interpretacions referencials, escollint els fragments més colpidors i les imatges més idònies per fer-ho atractiu als ulls d’un espectador modern interessat per l’òpera. Per molt bon comunicador que sigui en Ramon Gener, el “Libestod” s’ha d’escoltar i sentir, mai explicar, sobretot si no n’escoltes ni un trist fragment.

Ens parla de la gran importància de l’ària de Florestan i escoltem una frase i mitja. Ràpidament talla, no sé si per por a que el públic es cansi, per no pagar drets d’autor del material audiovisual que utilitza, o per sortir més ell en pantalla, però el cas és que mai escoltareu una ària sencera, ni tan sols una de Puccini que són curtetes, no, ni en aquest cas, s’escolten petits fragments musicals i molta xerrameca, a vegades interessant, no diré pas el contrari, però no estic segur que siguin adients per allò que jo creia que pretenia el programa. Aquest va ser un dels motius per els quals desprès de la Carmen i Il Trovatore, vaig decidir que l’Òpera en texans no m’agradava.

Jo vull aprendre, vull que em parlin de coses que desconec o si les conec que m’ho facin entendre o veure des de un punt de vista nou. No és el cas. Vull també que no em tractin com un ignorant al qui s’ha d’ensenyar tot i com si fos un infant. Tot sovint és cau en la temptació de voler ensenyar l’òpera partint de zero, pensant que els nostres oïdors ho aniran captant de mica en mica, com qui aprèn a conduir, i l’experiència musical mai és així. Portem un bagatge adquirit, moltes vegades inconscient, que potser caldria que fos agitat per adonar-nos que ja el tenim, aquest hauria de ser l’habilitat de Ramon Gener.

La música s’ha de sentir per tal de que ens produeixi emocions i per sentir-la estic d’acord que es poden facilitar mitjans per tal de que ens arribi amb més facilitat. Un mitja audiovisual eminentment visual com és la TV, pot fer-ho molt bé. De fet moltes músiques, operístiques o de concert dels grans compositors clàssics, han arribat al gran públic acompanyades de imatges cinematogràfiques que han captat l’atenció del espectador convertint-lo en un interessat oïdor. Parlar de Així parlà Zaratustra de Strauss en el 2001 de Kubrick, la cavalcada de Die Walküre a Apocalypse Now de Coppola o el concert per a clarinet i orquestra de Mozart a Out of Africa de Sydney Pollack, entre milers d’exemples possibles, em sembla suficient.

També dir que qui més públic ha portat als teatres d’òpera des de fa 61 anys ha estat sense cap mena de dubte The Great Caruso, la pel·lícula de Richard Thorpe protagonitzada per Mario Lanza i allà se’n escoltava molta d’òpera. Pensem-hi. Sembla que a Gener li faci por que escoltem gaire música, quina paradoxa, oi?

Em sembla que les intencions són molt bones, però voldria que algú em digués que gràcies a Òpera en Texans ha descobert una òpera i l’ha gaudit de dalt a baix.

Qui té interès per l’òpera hi acaba arribant, en algun moment o altre de la seva vida, segur. Ara, si un ximple (amb tot el respecte del món), em fa aturar en mig de la Plaza Catalunya fent-me cantar(?) el Toreador de Carmen, sincerament dubto molt que quan la facin al Liceu faci que em gasti els molts calerons que costa una entrada. Estic molt equivocat?

Aquí uis deixo tres exemples d’Òpera en Texans:

Aquí TOTS

117 comments

  1. Francesc

    Totalment d’acord amb el teu post. Vaig sencer el programa dedicat a Salome. Els talls musicals eren mínims i la major part del programa es dedicava a una entrevista amb l’Angel Cases sobre el striptease (arran de la dansa dels set vels). Certament tampoc sé veure a qui s’adeça aquest programa, o almenys en aquest format tant reduït, tot i que penso que la idea pot ser bona, encara que el resultat final no m’ho sembla pas.

    M'agrada

    • Jo suposo que deu voler interessar a tots aquells que l’òpera els fa mandra, bàsicament un públic molt jove, però no estic segur que tots els defensors del programa tinguin aquest perfil.

      M'agrada

  2. Xavier C.

    Per a gent que hi va al teatre i voldria aprofundir en obres i repertoris no és, que jo tampoc vaig passar de Carmen. Però tinc un conegut a qui sembla que el programa li agrada moltíssim. És veritat que no ha servit per acabar-lo d´engrescar el parell de cops que m´ho ha comentat i m´he ofert a fer-li de cicerone, però ja em sembla bé la iniciativa si serveix per a que alguns descobreixin que l´òpera no és un munt de senyores gordes fent gorgoritos. I creu-me: hores d´ara encara calen Ramons Geners que anunciïn la bona nova.

    M'agrada

    • Keselarte

      1. No hay peor sordo que el que no quiere oir. Quien a estas alturas de la película no sepa que “l’òpera no és un munt de senyores gordes fent gorgoritos” es que no quiere saberlo o le importa un pimiento (ni siquiera puede ser tonto: no son precisamente los tontos sino más bien los listillos los responsables de semejantes disparates).

      2. Los Ramons Geners de este mundo –listillos donde los haya– no se dedican en absoluto a anunciar buenas nuevas. Con sustituir un cliché estúpido por otro les basta y les sobra.

      3. Los predicadores de clichés, así culturales como de cualquier otro tipo, son de por sí peligrosísimos, pero más lo es nuestra propia condescendencia, nuestro reirle el chiste al simpático listillo de moda. He creído oir en su comentario algo de esta tonadilla.

      M'agrada

    • Jo aquest tòpic de les senyores gordes que fan gorgoritos em fa força ràbia i si són gordes i fan un gosrgoritos prodigiosos, què hem de fer amb elles? el que van fer amb la Voigt a la ROH?
      El que estic segur que no és l’òpera és el que em volen fer creure a Òpera en Texans, un gran anunci de mitja hora, envoltat d’una pretesa voluntat de guanyar adeptes a la secta.
      Si fem un repàs de com vam arribar tots nosaltres a l’òpera, de ben segur va ser molt més senzill. Jo no serveixo ja que ho porto al ADN i parlo seriosament. No recordo quin va ser el motiu que em quedés bocabadat davant la ràdio quan emetia música clàssica, òpera, zarzuela, comèdies musicals o cançons

      M'agrada

  3. nurpamina

    Estic d’acord amb tu Joaquim, especialment pel que fa al contingut i l’estructura del programa, i en l’èmfasi de la seva persona. No el considero un programa de divulgació, en absolut. Més aviat em recorda al penós intent del programa “Sota terrra” (canviar Gener per Carbonell) que pretén despertar l’interés del gran públic per l’arqueología. Per cert, després de moooooolts anys, vaig tornar a veure The great Caruso fa un parell de setmanes i vaig pensar que allò sí que tenia grans dosis de divulgació. Reprenent el post, no crec que aquest programa sigui de gran utilitat per la humanitat ni que desperti grans curiositats.

    M'agrada

  4. eva d

    Jo estic d’acord amb Xavier C. Estem en un món en què tot va ràpid, molt ràpid, massa ràpid. Jo, si puc, no me’l perdo mai.
    Ramon Gener és un bon comunicador. Sí, de vegades és extenuant, tens raó, Joaquim, però cal dir que el que diu s’entén. I això no sempre passa.
    No tot el públic té un nivell 0/10 amb un gran talent per desenvolupar. Tothom, qui més qui menys, té alguns talents desenvolupats o a mig desenvolupar.
    El meu pare, sense anar més lluny, no va suportar ni el primer programa, perquè deia que era un programa per a lluïment personal. També he de dir que el meu pare no té un nivell 0 i té molts talents desenvolupats.
    Però sí que hi ha molta gent que té el talent adormit, i només cal una petita espurna per engegar aquesta curiositat. I molts altres tenim un nivell 0,5/10 que necessitem que ens facin una aturada en tot aquest ritme massa ràpid que portem dia a dia i ens tornin a cridar l’atenció sobre coses “lentes”. Una ària sencera, segons de qui, és molt llarga per al ritme que portem avui en dia. Cal una aturada per poder “meditar” les 3h d’una òpera qualsevol, escoltar-la amb la concentració que es mereix.
    Útil, el programa? Sincerament, crec que sí. La prova és el gran èxit que té.
    Qui vulgui informació més profunda acaba venint a IFL, a la Mei o a altres blocs i webs més especialitzats. Segurament gràcies a Ramon Gener tindràs encara més visites, gent interessada. I si no, al temps.
    Com sempre, gràcies Joaquim.

    M'agrada

    • Jo no vull que vagi tan ràpid que Tristan und Isolde es limita a deu compassos. Que vagi tan ràpid és dolent i si no ensenyem que hi ha coses que necessiten el seu temps de cocció no ens fem un favor precisament, ni a nosaltres ni als altres.
      Eva, i quin nivell acaba tenint una persona quan s’acaba el programa?, quin nivell d’òpera vull dir. És que el problema és que d’òpera se’n parla poc i se’n escolta menys i difícilment puc entendre com el contingut del programa, algú pot interessar-se per escoltar-ne en directa. El talent adormit de l’òpera vols dir que el desperta en Ferran Adrià en el programa de Fidelio o uns minuts més de Jonas Kaufmann?
      Els que vinguin de can Gener a IFL s’espentaran 🙂
      Gràcies per ser-hi

      M'agrada

      • Eva D

        No sé res de nivells, en realitat podria esborrar tot això dels nivells, perquè és fals i subjectiu. Però sí que tot allò que ajudi a crear una llavor pot fructificar. Potser en aquell moment només hi ha una llavor, o potser s’ha regat, o potser simplement hi haurà un record que es recuperarà anys endavant. Potser vindran a IFL i no s’espantaran tant. De fet, tothom pot agafar allò que vulgui. I benvingut tot plegat.
        Gràcies per fer tot el que fas. De nou.

        M'agrada

  5. Joaquim, estic molt d’acord amb el que dius, però també ho estic amb el que exposa l’Eva. Jo he vist tots els programes i penso que, a banda dels excesos, Gener es un bon comunicador, el programa es força atractiu, però ni es d’òpera (encara que una òpera sigui l’excusa) ni, per descomptat, per amants a l’òpera. Tampoc es un programa per crear aficions, ja que tot i que conec molta gent que li agrada, ningú d’aquests ha anat corrent a comprar una entrada després de veure el programa. Per tant, per a mi, no deixa de ser un “divertimento” televisiu amb una fotografia molt interessant, i que té l’òpera com excusa,com ho podria ser la gastronimia o la jardineria, tot i que penso que en aquests dos casos es parlaria molt més de menjar o de plantes del que es parla d’òpera a “òpera en texans”.

    M'agrada

    • Aleshores Josep, si Òpera en Texans no és un programa d’òpera i és un divertimento, encara m’agrada menys, ja que no fa gaire favor a l’òpera, ans al contrari, ja que pot crear confusió

      M'agrada

  6. Roberto

    ¿Tiene realmente éxito este programa? No lo sé, pero la hora en que lo tiene relegado Canal 33 no parece la de un programa primetime. Hemos visto unos cuantos (grabándolos para verlos después) y la verdad es que conocimientos de ópera o curiosidades que desconociéramos, nada de nada, o sea que estamos de acuerdo con lo que dice Joaquím. No hemos oído un aria entera, pero nos hemos enterado del porqué los canelones se llaman Rossinni, o que un jugador de hockey puede tocar un aria operístico con una serie de botellas cava bien alineadas. Eso sí, en todos los programas se percibe un ego enorme del Sr. Gener, que a nosotros no nos resulta tan buen comunicador ni simpático como parece ser que lo es para otros.

    M'agrada

    • Parece que si, que tiene éxito. No hubiera hecho una segunda temporada de no haber sido así, pero dudo que tenga una tercera, los últimos programas han superado con creces la inutilidad de los primeros.
      Ramon Gener ha muerto de éxito y en vez de intentar subir el listón, se ha subido a la parra.

      M'agrada

  7. Totalment d’acord amb el que dius sobre el programa. Jo l’he vist un parell de vegades per internet (ja saps que ací tenim TV3 vergonyosament censurada) i m’ha fet la impressió de que els responsables tenen por d’avorrir el públic deixant-los escoltar una ària sencera, i això per un programa d’òpera és inviable. No tinc gens clar ni què pretenen ni a quí es dirigeixen.

    Tots hem escoltat, abans de que se’l carregaren, el “Clásicos populares” de RNE. En aquest programa sí que s’escoltava música, s’animava al públic nou a aprofondir al món de la música clàssica i no s’avorria al públic que ja tenia coneiximents ni se’ls tractava com a xiquets. Una llàstima que ni el propi Fernando Argenta va saber exportar el programa a altres formats i altres públics, perquè el programa infantil que feia a TVE era prou roïn. I tot i així, s’escoltava molta música.

    En la única cosa en la que no estic d’acord és quan dius que ni Fidelio ni Tristan und Isolde són adequades per un nouvingut a l’òpera. Jo crec que depén de nouvinguts, potser els agradarà més una d’aquestes que un Donizzeti o un Puccini. Cadascú té un gust diferent. Fidelio va ser una de les meues primeres òperes i des de la primera escolta, em va agradar molt més que altres òperes més populars.

    M'agrada

    • Jo no puc servir d’exemple, amic Titus. No tinc noció del que era la meva vida abans de conèixer la música. Tampoc serveix que les dues primeres òperes que veiés en directa al Liceu, fossin Billy Budd i Lohengrin, però no em sembla que Tristan und Isolde sigui l’òpera de Wagner ideal per fer un programa iniciàtic com suposem que és aquest. Fidelio t’haig de donar la raó que té elements molt mes atractius, però de Wagner penso que altres òperes poden ser més atractives, i això que Tristan und Isolde és segurament la meva. Molt estàtica, interioritzada i profunda, si algú entra a l’òpera amb aquesta, de ben segur tenim un crack al davant.

      M'agrada

  8. Imma Barba

    Dons mira, jo també opino que es un programa d’entreteniment amb la opera com a fil conductor però que no pretén en cap moment introduir a la gent en el mon de la opera, crec que intenta fer veure que els temes de les operes estan molt mes interioritzats en el nostre dia a dia del que pensem. No soc assídua al programa i de fet n’he vist poquets, però la veritat es que quan el miro no em desagrada i el trobo entretingut.

    M'agrada

    • A vegades penso que ens equivoquem de dalt a baix quan volem apropar tant l’òpera als nostres dies, sobretot tenint en compte que a l’òpera el més important és la música i el cant, i aquests són el que són, per molt que els vestim amb texans.
      No totes les òperes, ni molt menys, tenen la transcendència que ara els volem donar. Alguns compositors si que varen anar molt més enllà del que pretenien la majoria, que era omplir teatres i fer diners, i ara sembla que tot sigui transcendent, i si no ho és ja tenim el director d’escena modernet que s’apropia duna nova dramatúrgia per explicar-nos a La Cenerentola l’explotació de la dóna per una societat masclista, arribant a menysprear al mateix príncep i marxar sola a buscar-se la vida lluny del conte, com vaig veure fa molts anys en una producció de Spoletto. Demencial!
      Aquest programa no pretén ni això i tenint els mitjans que té el seu abast, em sembla malbaratar-ho per acabar sent un programa tan sols d’entreteniment, però el que acaba important més a la TV és precisament l’entreteniment, n’hem parlat diverses vegades.

      M'agrada

  9. SANTI

    Podria ser bo, però acaba sent un exercici de megalomania exagerada i artificiosa.
    Si per parlar de Salome hem d’acabar escoltant a l’Àngel Casas hi ha alguna cosa que no lliga.
    Potser és el títol el que indueix a l’engany i ho hauria de deixar en Texans i prou.
    Per cert, el títol ja em sembla erroni o premonitori, els texans és aquella peça de vestir informal que la combinem amb tot. L’òpera mai pot ser informal, necessita d’una predisposició i també diria que preparació que l’allunya d’aquesta pretesa informalitat i combinar Salome amb Àngel Casas o Fidelio amb Ferran Adrià per portar nou públic a l’òpera és ridícul i poc fructificant.
    És ben bé allò de més val caure en gràcia que ser graciós, que no sé si és una dita gaire catalana però si molt entenedora.

    M'agrada

  10. Rosa

    Estic completament d’acord amb el que dius, Joaquim. I amb el que dieue en molts dels comentaris. No m’agrda gens. Sembla un programa per exaltar el seu presentador.
    Em sap greu que en un temps de crisi tant greu, que afecta tant la cultura i per extensió la música. Televissió de Catalunya esmerci els diners en un programa que no fa, en realitat, res per a difondre i fer conéixer l’òpera

    M'agrada

    • I les gravacions del Liceu que tenen pendents d’emetre? o en podrien repetir de les més antigues i aprofitar per tal de que un bon comunicador ens faci veure coses d’allò que es representa, alhora que ens permet escoltar òpera, pot fer molt per captar adeptes.
      Cal saber-ho fer i de ben segur no cal gastar-se molts diners en la producció, ja que el més important és la representació d’òpera, no les cadires, els pianos, bars i restaurants que de ben segur deuen pagar per sortir.

      M'agrada

  11. Bo!, pobret…l´has deixat pelat!..jijijiji! (al programa,clar! ).

    A mi, hi han alguns que he vist i m´han resultat curiosos com el de “Pagliacci” comparant amb “Queen”..d´altres m´han avorrit soberanament com el de “Carmen” i d´altres que han intentat fer-ho xulo com el de “Tosca” i l´han acabat fen-t´ho massa….xof!.

    Per a nosaltres no és més que un programa al que li treiem moltíssims punts febles perquè entenem i sabem del que està parlant. Pense que voldria ser un programa per a gent jove ( 13-18 anys) però arriba a ser un no sé què a mitjes però, a la fí és el que ens dona la societat actual una informació a mitjes i superficial. Si vols saber algo, hauràs d´anar a buscar-ho. Jo el veig així i, com sempre, programes mitjanament “culturals” a les hores en les que s´emet i en el canal secundari…..canal 33….a poc públic arribarà. És el que tenim.

    M'agrada

  12. A mi el programa en general m’agrada, pero m’agrada perquè s’hi parla d’òpera, i tot allò on es parli i es digui algo ja m’agrada. Ara, comparteixo amb tu alguns temes, al principi en Ramon em feia gràcia, però ultimament també m’ha cansat una mica tanta xerrameca, es cert que desde el primer moment també he trobat a faltar més música, treuria algunes escenes com el que ja s’ha comentat del Hockey amb les ampolles i posaria més estones de música, certament duren molt poc, quan ja la tinc als llavis tallen i som-hi a una altre cosa.

    Com a mitjà de divulgació em sembla bona idea, de debò, crec que en Ramon té molt poder divulgatiu, i es cert que et fa coneixer l’òpera, el que no fa és endinsar-te en ella, viure-la, pero crec que aquest primer pas de apropar-la si que ho han aconseguit!

    M'agrada

    • Insisteixo que a un programa d’òpera s’ha de parlar poc i escoltar molta música. El que és parla ha de ser prou interessant per fer-nos quedar a escoltar i veure l’òpera, aquest és el repte.
      Penso que Pretty Woman, amb l’escena de la Roberts a La Traviata, va fer més per l’òpera que no pas tots els programes d’en Gener.

      M'agrada

      • Albertodossi

        Perdoneu; ja sé que és un ILF: un IFL, però amb un error a l’ordre de les lletres!!!

        Per cert, coincideixo amb el tema de La Traviata i Julia Roberts a Pretty Woman: segur que molta gent va voler imitar l’escena i , com a mínim, anar a l’òpera un cop.

        Ara, per mi, la millor combinació de cinema i òpera és Moonstruck (Hechizo de luna), amb Cher i Nicolas Cage. No em canso de veure-la periòdicament!

        M'agrada

      • Xavier C.

        És cert, Joaquim. El Liceu n´és ple de gent deutora de Pretty Woman: comencen a aplaudir quan encara no ha acabat la música i deixen de fer-ho al instant per aixecar-se i fotre el camp 🙂

        M'agrada

      • De hecho, en el programa de La traviata en texans, Mr. Gener habló casí más de Pretty Woman que de La traviata (y por supuesto se vieron más fragmentos de la película que de la ópera)

        M'agrada

  13. Alex Lorenzo

    TV3 ja havia tocat aquest tema amb Nit d’Opera, crec que es deia, amb molt més éxit. Un format més llarg, comentaris més profunds (de superficials també n’hi havia, per abastar un públic més ampli), del presentador, del convidat (sempre del mon de la ópera, i a poder ser del nostre païs) i de’n Roger Alier, tot un expert. No hi havia massa música, pero és clar, després en feien la ópera sencera!! Quantes no hauré gravat…

    M'agrada

    • Santi

      Jo veia cada divendres el programa de Marcel Gorgori, i recordo que era un gran éxit, doncs durant molts entreactes al Liceu amb coneguts meus comentavem el programa passat o el personatge conegut que havia anat convidat, etc. aquell sí que era un programa genial per a tot tipus de públic, tan públic habitual a l’òpera com iniciats, tan de bo torni algun dia, realment era molt molt interessant.

      En quant a Òpera amb texans, he vist un parell de programes quan ha coincidit si no doncs no…., no he fet gaire per a coincidir …. tot el contrari amb el programa de Marcel Gorgori que no m’ho perdia, o si tenia un sopar o un viatge doncs programava el video, pero NO M’HO PERDIA MAI, era tan tan entretingut i el presentador realment transmitia la passió per l’òpera i era super simpàtic i les entrevistes amb els coneguts ( cantants, actors, polítics, etc, eren molt interessants), jo crec que va ser un gran èxit , tot i que lògicament Roger Alier era un plus important i prestigiós, era un tàndem perfecte, imagino que l’audiència seria molt alta.

      ôpera amb texans no m’acaba d’agradar … tot i que el presentador sembla molt simpàtic i té bones idees, però no sé….no acaba d’engrescar–me la veritat, jo crec que s’hauria de fer un estil de programa com feia Marcel Gorgori. bé, és la meva humil opinió. 😉

      M'agrada

      • colbran

        Pues a mí ese programa de Gorgori/Alier lo encontré “demasiado” didáctico, pero efectivamente se dedicaba íntegramente a la ópera. No obstante el Sr. Alier, persona muy capacitada pero que a menudo se lía, dejó perlas como las siguientes: que Shirley Verrett cantó una
        Eboli espléndida -cierto- al lado de Montserrat Caballé, pero que aún estuvo mejor cuando regresó al Liceu para cantar de nuevo al lado de Caballé “Norma”. Shirley Verrett, lamentablemente nunca volvió al Liceu, ni para “Norma” ni para nada. En otro programa nos dijo que a continuación veríamos por fin “Lucia di Lammermoor” con su ballet. No vimos ningún ballet, sencillamente porque “Lucia…” no tiene ballet…Y así unas cuantas cosas más. Sin ir más lejos en la presentación del programa de zarzuela que vimos en Cornellá hace pocos días el Sr Alier dijo que “La verbena de la paloma” era una zarzuela en tres actos (?) y que el tercero contenía muy poca música. “La verbena…” -que pertenece al género chico- sólo tiene un acto, eso sí dividido en tres escenas y su duración no sobrepasa los 75 minutos.

        No pongo en duda los conocimientos del Sr. Alier, pero prepara poco sus programas y no contrasta datos, con lo que siempre que le veo le pillo en errores y si pretende ser didáctico ha de vigilar mucho lo que dice y escribe porque puede confundir a quienes le siguen. En persona puede tener lapsus, pero en programas grabados -que puede revisar y corregir- no. En cierta presentación en TV-3 nos anunció un reparto de una “Carmen” que se ofrecía a continuación y no acertó un solo intérprete, ni tan solo el teatro en que se representaba.

        Tengo dos libros de zarzuela escritos por él. El primero es mayormente un refrito de los textos de las contraportadas de los discos publicados en su momento. Más tarde alegó que lo había escrito su hermano y él sólo lo firmaba. El segundo es algo mejor, pero siempre le cazo errores.

        Digo esto porque yo no veo actualmente televisión, excepto los telediarios de TV-3/3.24 y no he visto ningún programa de Ramón Gener, por miedo a encontrarme con explicaciones tales como que el MI va después del RE, como sucedía en el programa de Gorgori/Alier.Tengo la impresión de que no me he perdido nada interesante por lo que llevo leído en este post y en los comentarios.

        Indudablemente el programa de Gorgori/Alier prometía y daba mucho más. Además contaba con entrevistas interesantísimas y escuchábamos fragmentos completos, a veces comenzados por una voz y terminados por otra, lo cual, aún siendo poco serio, no dejaba de interesar. Es probable que aquél programa creara adictos o curiosos por la ópera. Por lo que he leído del de Ramón Gener, considero muy improbable que lo haya conseguido.

        Como mis padres poseían hermosas voces líricas, es muy probable que mi interés por el canto y la música en general me viniera dado al engendrarme, pero la chispa para mi afición a la ópera me la produjo la visión de “El gran Caruso” que ví dos veces y media la misma tarde en el cine Pelayo, lo demás ya vino rodado.

        Liked by 1 person

      • Josep Olivé

        Soy de los que aprecio a Roger Alier, y pienso que su manera de divulgar la òpera esta a años luz de Gener, aunque tampoco me gusta demasiado que explique que una cabaletta sea un simple trote de un caballo…jeje…pero al lado de estas perlas tambén analiza con rigor cuando quiere. Pero es verdad que de vez en cuando las dice buenas. Hace poco me partia de risa en casa en el programa que hace los miércoles por la noche en Catalunya Música. Hablaban de la Sly del Liceu con Carreras del 2001 o 2002. Pués aseguró y juró varias veces, junto con el presentador Gorgori, que no existía grabación de esa òpera. Que era una lástima. Y yo quedé “pasmao” porque delante mio tenia una grabación (y con Carreras!) en CD, con su bonito emboltorio todo negro y muy bien acabado. Y adquirida durante las funciones de Sly en el propio…Liceu!

        M'agrada

      • Josep Olivé

        Me corrijo…la compré poco tiempo después de las representaciones, porque precisamente es la grabación de esa misma Sly del Liceu!

        M'agrada

      • colbran

        Pues existen como mínimo dos versiones en CD anteriores a la que tu tienes: una con Deborah Polasky y Gerhard Unger como cantantes más conocidos, grabada en Hanover en 2000 y otra -muy mala de sonido- de 1999 con Carreras y Daniella Dessí.

        Además cuando me trajeron mis primeras óperas en LP de USA (en 1954) en el libretto de “La traviata” -grabación Cetra- figuraban todas las óperas de Wolf-Ferrari grabadas y ésta estaba incluída, pero no sé si la han pasado a soporte CD. No se indicaban los cantantes, sólo los títulos que Cetra tenía a disposición de una enorme cantidad de compositores, incluídos algunos poco frecuentados como Fioravanti.

        Los gazapos que se le “pillan” a Roger Alier dan para un libro entero. En unos fascículos que publicó en “La Vanguardia” -que creo que aún conservo en algun lugar- llegó a decir que Renata Tebaldi y Franco Corelli habían cantado juntos “Andrea Chênier” al Liceu, cuando Corelli sólo actuó en dos funciones de “Tosca” y no volvió más y Tebaldi jamás cantó la ópera de Giordano en dicho teatro.

        M'agrada

  14. Albertodossi

    Comparteixo la teva visió, Joaquím. Crec que els que coneixem òpera no som el target del programa. Però ben bé, no sé si el públic target (previsiblement, joves als qui se’ls fa descobrir el desconegut món de l’òpera) acabarà enganxant-se.

    Per mi el millor programa d’òpera ha estat “Nit d’Arts”, amb el Marcel Gorgori i el Roger Alier. Aquesta “estranya parella” aconseguia interessar tant al públic entés com al no entés.Molta gent del meu entorn, que sabia que m’agradava l’òpera, s’apropava a mi per comentar-me el programa, sabent la meva qualitat de fanàtic.

    “òpera en texans”? Bé , millor alguna cosa que res, oi?

    M'agrada

    • bocachete

      Jo penso que li demanem massa, a aquest programa, i potser objectius que no s’ha plantejat. Jo no el veig com un programa per engrescar algú perquè vagi a l’òpera immediatament, ni tan sols per fer-lo sentir música, i no crec que ho pretengui, d’entrada. És més aviat un programa que vol desvetllar una curiositat, un interès que faci que la persona pensi: “Ah, doncs això no és un “rollasso” com semblava” o, “Ostres, tu, qui m’havia de dir que això era d’una òpera” o que vegi l’òpera com una cosa tan normal com altres músiques o propostes. A partir d’aquí, potser algú pensa en prendre un disc d`àries a la biblioteca o en sentir una arieta al Youtube o alguna cosa així, i ja veurà llavors si l’agrada o no. O no ho pensa, però potser ja té una visió de l’òpera que no és només allò que una senyora grassa canta i la maten i només ho veuen rics i és avorrit i llarg.
      Vist així, no és un mal programa, i està ben fet i, segurament, aconsegueix aquesta intenció de trencar alguns tòpics o de canviar la imatge del fet operístic, apropant-lo més, d’una manera breu i immediata. És un primer pas. Nit d’arts o programes amb més música seria el segon pas, on arribar quan ja has trencat el gel.

      M'agrada

    • Nit d’Arts va encertar en fer confluir públic molt divers. Jo no soc gaire de’n Gorgori i de l’Alier, però he d’admetre que van aconseguir fer un programa d’òpera amb cara i ulls.
      Ara s’ha baixat el llisto. Millor això que res?, vols dir?

      M'agrada

  15. Fernando S.T.

    Si el programa no es lo que parece ser, mejor cambiar el nombre.
    Yo realmente creía que sus pretensiones eran captar nuevas audiencias para la opera.
    A mi Ramón Gener me pone los pelos como escarpias con esa energía y vitalismo estudiado , esos desplantes ante la cámara y la poca música que me ofrece.
    Tratar a los jóvenes de estúpidos es el mayor error de los que ya no lo somos.
    Muy probablemente si algún despistado se acerca a una representación, un disco, o un Youtube de opera con los datos recavados en este programa, no entenderá nada.
    .

    M'agrada

  16. El compte

    Totalment d’acord amb el teu post.
    Voldria que algú ens digui un dia el “share” del programa, ara que aquestes informacions estan tant al dia: quants espectadors reals té, quin és el target (no crec pas que sigui els amants de l’òpera).
    Com a divertimento televisiu ho puc entendre i no m’interessa.
    Com a programa divulgatiu, em sembla totalment nul.
    Però potser no deixa de ser un simple programa de 30′ a TV que ha acabat sent un èxit del presentador?
    Bona tarda-nit a tothom!

    M'agrada

    • Però aleshores més val que l’anomenin en Gener amb Texans, i un dia ens parli de cuina, l’altre de cine, l’altre de motos, futbol o òpera, per acabar no parlant de res i mostrar-nos les seves habilitats comunicatives

      M'agrada

  17. Amb la presentació ja vam veure què vindria, però amb la Carme, va ser encara més decebedor. Malgrat tot he anat mirant per curiositat alguns més a la carta i, per mi, la cosa ha empitjorat. Després dels cotxes del Fidelio i el jiji-jaja del cor de famosos amb l’Alier fent cara de pòker, considero que el programa no té res què ensenyar.

    Es una altra arma de distracció massiva!

    M'agrada

  18. KÀTIA

    Sí que es cert que aquest programa no es sant de la meva devociò però he de dir que el veuen persones que conec del barri i que no son amants de l’òpera.Ho explico perqué quàn vaig al gimnàs sempre porto posat el Mp3 i escolto lírica,lògicament,doncs bé aquests “veins” que saben que vaig al Liceu i que sobretot escolto òpera ara entenan la meva falera i es en funciò del programa de Ramón Gené que els hi encanta….

    M'agrada

  19. Personalmente, tanto entusiasmo me resulta más que cargante. He visto varios programas de las dos temporadas y cada vez se habla menos de ópera y más de chorradas que no tienen nada que ver. Os propongo una comparación, para los que tengáis tiempo y entendáis inglés con la ópera Madama Butterfly:
    Programa de Ramón Gener:
    http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3962450
    Y programa de Nicolas Reveles de la Ópera de San Diego:

    Los dos de media hora y divulgativos, para gente que parte de cero, uno con contenido (Reveles) y otro sin él (Gener). Uno con muchos medios económicos malgastados y otro de bajo presupuesto pero que realmente enseña algo. Y por cierto, eso del piano ya lo hacía Reveles hace años (ver minuto 20)…

    M'agrada

    • Eva2

      D’acord amb tu, Joaquim. No entenc perquè la tv ha d’infantilitzar el públic per fer un programa divulgatiu. Per molt que l’espectador a qui es volen dirigir tingui pocs coneixements. Tots podem aprendre coses noves, sempre.
      Nit d’arts estava molt bé, en aquella época no el vaig saber aprofitar com ho faria ara, però potser va ser un dels motius -més- pels quals vaig acabar acostant-me a l’òpera. En canvi no he sigut capaç de veure sencer cap programa de l’Òpera en texans, ho vaig intentar el primer dia i vaig fugir.

      Marga, moltes gràcies per l’enllaç, desconeixia aquest programa americà i realment el contrast és enorme. Només cal veure, a les retransmissions del MET, com aprofiten els entreactes per continuar la tasca divulgadora. No és el mateix perquè allà es tracta d’un public “captiu”, ja interessat en l’òpera, però sí una petita mostra més de per quin motiu els americans son els reis de l’espectacle. Tan de bò prenguessin més nota aquí.

      M'agrada

  20. brunilda

    Estic completamente d’ acord amb el teu post Joaquim. Sols afegir una cosa, cert que hi ha pocs fragments musicals, pero els pocs que hi ha tampoc te’ls deixa sentir ja que ell sempre esta a sobre parlant.
    Com trobo a faltar el Marcel Gorgori i el seu Nit d’arts… El millor programa d’ opera que s’ha fet a la tele.

    M'agrada

    • La televisió ofereix unes possibilitats enormes per fer divulgació de l’òpera i sobretot s’ha de ser valent i no voler quedar a terreny de ningú, volent acontentar amb una simpatia desbordada a l’audiència.

      M'agrada

  21. Eva D

    Per cert, algú té algun enllaç per baixar-se el Nit d’Arts? Recordo alguns programes, fantàstics, visca el Marcel Gorgori i el Roger Alier, però ja fa uns quants anys… crec que llavors tenia els nens tan petits que no aguantava ja passades les 10, i mai podia arribar a veure l’òpera sencera…

    M'agrada

  22. jordi magriña

    Yo sempre que puc, miro aquest programa. A mi m´agrada. Es diu que potser no té un bon “share”. Y que !. Els “programas del corazón” a la TV potser els tenen alts i val la pena veurel´s ??. Per a mi es, com ja s´ha dit, un divertiment cultural. També entenc, que per a molts seguidors d´aquest bloc es poca cosa, ja que el nivell de coneixement de l´opera es molt alt entre els que hi escriuen.

    M'agrada

    • Però és que quan vols veure un programa del cor, saps el que et trobaràs, però en aquest cas no.
      No es tracta de tenir un gran nivell o no, es tracta de que el que ens donen interessi i tinc seriosos dubtes.

      M'agrada

  23. Marta B

    Totalment d’acord amb el que diu la majoria. Al principi em va fer molta il·lusió que al 33 fessin un programa d’òpera, però al cap de 3 0 4 programes em va deixar d’interessar, ara ja no se ni el dia que el fan. Ramon Gener es fa ommnipresent sempre, no para de parlar i no et deixa escoltar res, a part que parla de tot menys de l’òpera en qüestió i el pitjor de tot és que deu ser un programa car.

    Per cert, i parlant de televisió, algú de vosaltres va veure l’especial sobre Albert Guinovart del programa La Sonora, també del 33? Aquest si que va estar bé!

    A mi també m’agradava molt el “Nit d’arts”, a casa el seguíem tota la família. Encara guardo alguns vídeos de les òperes que emetien.

    M'agrada

  24. Isabel

    Totalment d’acord.
    M’havien parlat del progarama i el vaig trobar a la web de tv3. Em vaig quedar amb les ganes de sentir òpera.

    He de dir que la descoberta del teu blog i l’abonament a les retransmisions del Metropòlitan han fet crèixer el meu interès per l’òpera. Ara sé que l’òpera m’agrada.

    M'agrada

    • T’agreixo la floreta Isabel.
      Això de l’òpera al cinema ha assolit un èxit impensable per els mateixos promotors, tot i que la propera temporada del MET no em sembla tan interessant. O les òperes són molt vistes, o els repartiments no tan espectaculars. Tot i així hi ha funcions que no podem perdre’ns

      M'agrada

  25. maac

    Yo he visto dos o tres programas y la verdad es que tan malo es pecar de exceso como de defecto, demasiado simplista, demasiados tópicos, demasiado simpático, demasiado corto, demasiados medios para nada ¿Es necesario desplazarse a Italia para hacer un chiste y no hablar de Verdi?

    M'agrada

  26. Josep Olivé

    Potser he vist deu minuts d’aquest programa. No més. És un format que no m’agrada. I és que no entenc que la divulgació de la cultura d’una manera sencilla i entenedora passi necessariament per formules vulgars, o simplistes en excès. D’alguna manera ens estan dient una cosa molt clara: “No us mostro l’òpera tal com és perque no us agradaria”. Aquest és el missatge que em va arribar en tan sols deu minuts.

    I potser no estic en una posició des de la que pogui donar una opinió justa i equilibrada. No hi entenc de mètodes de comunicació de masses per a divulgar la cultura. Però hi ha una manera de fer-la arribar en la que mai he cregut. Aquesta manera didàctica de fer-nos arribar l’informació al mateix lloc on estem ben sentadets, al sofà, que no haguem de fer cap esforç. I no. No hi ha res més apassionant que “moure’s” per saber d’alguna cosa, buscar-la, trobar-la, preguntar, investigar, descubrir…! I lo que s’apren aixi no s’oblida, i crea interés.

    M'agrada

    • Estic convençut que en Ramon Gener ho podria fer bé. Conec persones que l’han vist fent xerrades sobre òpera i em diuen que era molt bo (vaig estar a punt d’anar a una xerrada/sopar), el problema és que el programa ha agradat molt, tant que ell mateix s’ha crescut a nivell d’egocentrisme malaltís.

      M'agrada

  27. Héctor Humbert

    Amb tots els meus respectes, jo no hi entenc gaire d’òpera però reconec que gràcies al programa d’en Gener m’està interessant aprofundir en el seu coneixement.

    Per altra banda, i novament amb tots els meus respectes, percebo certa gelosia envers el personatge esmentat pels comentaris en contra de la seva persona i de la seva manera de fer, cosa comprensible atenent la feina que representa per a vostè mantenir aquest bloc diàrianent durant cinc anys i l’aparent rapidessa de l’èxit d’aquest “nouvingut”, qui d’altra banda deu estar molt satisfet que es parli tant d’ell en aquest espai que no es el seu.

    M'agrada

    • Benvolgut Héctor Humbert, benvingut i gràcies per comentar.
      És normal que parli d’aquest programa sent l’òpera l’aparent motiu conductor del mateix, i sent l’òpera també un dels motius conductors del blog.
      Com pot imaginar no està en el meu ànim entrar a competir amb ningú i menys amb el Sr. Gener que em consta que té uns amplis coneixements del tema que aparentment vol tractar en el programa, i potser per això i per les ganes que tinc que la Televisió de Catalunya faci un programa digne a l’entorn de l’òpera, que ara no el fa, és el que m’ha motivat a parlar-ne, un cop ha demostrat que com a mínim a nivell d’audiència ha obtingut un gran reconeixement, premis i divulgació, cosa que li dic sincerament que a part de sorprendrem no em molesta gens ni mica. També hauré de reconèixer a partit d’ara, que com a mínim ha aconseguit que vostè s’interessi per l’òpera. Ara bé, no entenc això de la gelosia. Com em puc sentir gelós d’un programa que no m’agrada?, no ho entenc i per altre part si jo no faig cap de programa de televisió, ni és la meva pretensió a la vida, quin sentit té que em senti engelosit d’ algú que en fa un, d’un comunicador que per el que m’han dit sap fer molt millor aquesta feina de divulgador operístic del que ha demostrat al 33?. No ho entenc, la veritat.
      Jo voldria un programa de nivell, que ajudés a crear afició, ja no li dic que fos de nivell alt per no espantar a nou vinguts. No entenc com es pot generar afició cap a alguna cosa que en prou feines apareix en el programa.
      Potser crearà un interès que no sabem si es veurà recompensat una vegada els inicialment interessats coneguin una mica més en profunditat allò que els ha cridat l’atenció gràcies a Òpera en Texans. Això m’ho haurà de dir vostè.
      Jo cregui’m que em sento molt satisfet del que faig i de la resposta que tinc, tot i que intento apujar-me el meu llistó per no adormir-me.
      Estaria encantat de tornar-lo a veure per aquí i seré el primer en agrair-li a Ramon Gener que em nodreixi de nous infernemlandaires.
      De tot cor, a disposar

      M'agrada

  28. Joaquim,
    Estic totalment d’acord amb el que dius així com amb el quorum dels teus lector entre els quals tic el plaer de contar-m’hi. Jo em vaig iniciar tímidament amb aquelles “Històries del Liceu” que feia en Joan Lluch a la ràdio. Cada setmana revisava una temporada, escoltaves aries senceres per intèrprets diversos i també hi havia entrevistes a gent del món líric així com anècdotes i acudits. No es veia res, d’acord però omplia molt i, a poc a poc, et prenies el polç del que més t’agradava i t’orientaves si volies comprar un vinil.
    Aquest xicot dels texans és simpaticot però també xuleja molt, canta de baríton fent-se acompanyar per un malcarat Flórez, la perla andina i, en conjunt, no crea afició ni ensenya a escoltar, a diferenciar, a establir unes òperes ideals per començar i d’altres més evolucionades. Com es pot fer un programa d’òpera sense posar mai una aria sencera?. Tot sembla fet depressa i corrents i la música, tots sabem que no vol presses. Com les altres arts s’ha de treballar i mimar fins a gaudir dels resultats que s’obtenen quan un ha entrenat una mica l’oïda.
    Joaquim,
    No es cap floreta, de debó, aquest “pugrama” altra cosa seria presentat per tu i saps que parlo molt seriosament. Quin dia podrem veure IFL A TV3?. Cal seduir la senyora Terribas. No se’n penediria.

    M'agrada

    • Ara si que l’has feta bona, benvolguda Olympia, donant arguments al Sr. Héctor Humbert per creure que estic engelosit del Sr. Gener.
      No tinc cap intenció de treure el sou a la legió de crítics, musicòlegs i periodistes especialitzats que anhelen una oportunitat com aquesta per fer un programa de divulgació, com el que molts aficionats esperem.
      El meu lloc ja me l’he fet a mida, i n’estic molt satisfet. M’ha costat esforç i tenacitat, però millors resultats no els hagués somiat mai. Qualsevol altre pretensió seria tan errònia com impossible. Creu-me
      Un petó

      M'agrada

  29. Com que no miro mai la tele, ho diré amb estúpida ignorància; però tinc entès que qualsevol programa que canvii d’idea cada dos minuts, que presenti Ferran Adrià en la seva faceta superior al neandertal i que ofereixi testimonis d’enamorats de Sant Feliu de Codines, té l’èxit assegurat.

    M'agrada

  30. A l'ombra del llardoner...

    Mare de Déu! Ha generat més polèmica un sol post d’Òpera en texans que un sol dels post sobre la xoriçada –i encara no dimissió- de l’inoperant i engreït Marco i el cau liceísta! Estic al•lucinant!
    1. Si, com dius, Ximo, influeixes en l’opinió de la gent és problema de la gent. Si els falta capacitat de judici crític que comencin llegint Kant. Només s’influeix al feble, al dèbil. Als altres se’ls enriqueix. Cada cas, que s’ho faci mirar. Tu exposes una opinió i benvinguda la discrepància o el reforç argumental. En qualsevol cas estenc la prudència de no parlar-ne perquè una opinió prematura desfavorable hagués estat poc compresa. Ara ja ha passat prou temps per valorar.
    2. De mediocres al poder n’hi ha a tot arreu. Això és Espanya (i Catalunya que també va igual) i els que posen la cara, sovint no són els més indicats.
    3. Bon comunicador en Gener? Aquest èmfasi excessiu m’esgota però té un registre ample. Ara bé, tècnicament fica la pota a cada programa (o quasi programa): en qüestions musicals o històriques, ja sigui perquè és erroni el que diu o pq ho explica de manera tan parcial que amb pinces, segons com ni s’agafa. Recordo un cas en que parlava de messa di voce i no era allò que explicava o el programa on sortia en Flórez tampoc s’hi va lluir gens i tot el tema dels aguts. O el dia la Carmen i l’apianament del Carreras: mitificació barata del cantant ja que tothom sap que li ho va demanar així en Karajan i en Gener venia la moto com si fos una proesa de’n Carreras que ho és poder-ho fer, però ja m’enteneu). O la palla mental que es fa amb Il trovatore i el cor dels gitanos. Explica coses molt tangencials. Em fa mandra revisar altres programes. No poso més exemples. Hi ha un seriós problema de guió que potser no és tan culpa seva si no com de qui dirigeix el programa i de l’orientació que hi volen donar des de TV3, no ho sé.
    4. Coses bones. Ritme i format televisiu malgrat hi hagi poca música. Tal com està la cultura a la televisió, de moment més val que se’l parli. Ara tocaria exigir més nivell.
    5. Visca les senyores gordes i les no gordes que fan gorgoritos!
    6. Discrepo de l’opinió del Sota terra. El plantejament televisiu és semblant i la “patoxada” també però l’espectador acaba tenint una informació històrica molt més completa i ben estructurada. Jo que no en tinc ni idea d’arqueologia entenc el pq d’allò que tracten. Es treballa amb una hipotesi i es fa un recorregut d’investigació on es desvetllen qüestions històriques que la gent normal no coneix. Altra cosa és la parafarnàlia… però, senyors/es!, la televisió és espectacle: què espereu?
    7. Joaquim si tens èxit amb una cosa en un mónt ant delicat com la televisió millor no canviïs gaire coses: repeteix en la mateixa línia. Per tant, i no el defenso, però entenc que en Gener a la segona temporada no hagi pujat el llistó. El problema és que aquest noi, que sí s’ha dedicat al cant, fa això per cotnacte spolítics i que no té prou base musical ni com a divulgador ni com a estudiós per oferir aquest perfil: per això hi ha el narcisisme. Però el pitjor és el repunt mediàtic que assoleix i que ara el trobarem a tot arreu treient feina a gent preparada per això. Passarà el mateix que amb un altre que jo sé de cuyo nombre no quiero acordarme.
    8. Explicar una cabaletta a ritme de cavall trobo que és molt gràfic malgrat el risc d’imprecisió. En això defenso al Gorgori: no és tant greu i si analitzem partitures veurem que hi podem trobar alguns símils…agafats amb pinces però sempre s’ha contrariat a en Gorgori per això i no és tan greu. Pitjor és com diu en Colbrán haver escrit 2 llibres de sarsuela i dir que La verbena de la Paloma és en 3 actes… el problema no és d’ignorància, és de mandra i d’anar fent sobre la marxa. El còctel Gorgori/Alier amb tots els però d’un i altre, funcionava: complia els requisits d’un ampli públic d’òpera en aquells anys.
    9. Proposo un ILF via internet: realització casolana i tertúlia divulgativa. Com si fos una d’aquestes ràdios o televisions d’internet… com ho tenim senyor Joaquim?

    M'agrada

      • A l'ombra del llardoner...

        Bevolgut Albertodossi ILF és In Fernem Land. La proposta era de fer petites tertúlies grabades com les ràdios i elevisions d’internet. Una mica en la línia del neofeixista aquell de l’Eduardo Inda, ex-director del diari Marca, però des d’una vessant sana (perdoneu l’exemple però no recordo cap més exemple).

        M'agrada

    • Hola noi, i no en tinc cap dubte que després del teu comentari és possible que si no tenim a la parròquia esgotada, encara en generi més de polèmica.
      No demano un programa del nivell de les xerrades/conferències de José Luis Tellez, en les que s’aprèn molt, cal dir-ho tot, ja que aleshores espantaríem al personal, però una mica més d’exigència divulgativa penso que és necessària.
      Si el Sr. Gener és capaç de fer un programa d’èxit al 33, vol dir que el públic potencial pot acceptar més nivell.
      El que proposes al punt 9 no ho tinc previst, però si fem un equip i trobem finançament (bàsic), podem parlar-ne en la trobada que tenim pendent, mai se sap de on pot sorgir una oportunitat de negoci, .
      Gràcies per comentar.

      M'agrada

  31. Jordi

    Donç a casa ens agrada molt el programa. Sí que trovem a faltar més música, però després anem al youtube i veiem la que volem.

    El que sí m’ha frapat és el nivell de rebuig que heu manifestat per IFL, ara veig que el lloc a ón no hi pertanyo és aqui.

    M'agrada

    • Hola Jordi. Em sembla bé si us agrada, ara que després tingueu que anar a Youtube a veure allò que el programa no ens mostra ho trobo discutible, ja que penso que seria molt millor que ho oferís el propi programa.
      No acabo d’entendre aquesta auto exclusió. Pot passar que a vegades no tothom pensi com tu i si fins ara t’havies trobat a gust a IFL, no veig el motiu per que ens deixis de visitar i comentar, però aquesta és una opció personal que en cas de fer-se efectiva, lamentaria molt.

      M'agrada

  32. Montserrat tur

    Genial resposte al DSr. Humbert Joaquim, ets un crac. Estic completament d’acort amb la majoria, Opera en texans , programa d’entreteniment vers el mon de l’opera peró al meu entendre no és un programa per introduïr a un public nou dins el mon de l’opera, . Per cert ahir va ser el derrer programa, espero i desitjo que si torna sigui amb un format més serios e instructiu i que realment interesi tant als aficionats com els nou vinguts

    M'agrada

  33. anna

    Hi ha tants comentaris que no m’és possible llegir-los tots. Penso que aquest programa no es per a vosaltres que sou persones 10 en coneixements de l’òpera. Segurament és massa curt, el presentador excessiu (crec que el guió no és d’ell), el programa de Tristany i Issolda va ser el pitjor, etc. etc. Li podeu trobar un munt de defectes però ha agradat molt i penso que això és possitiu. A mi també m’agradat. Si des de fa uns quants anys gaudeixo de l’òpera és gràcies, entre altres coses, al programa Nit d’Arts, i sé d’altres persones a les quals els ha passat el mateix. Jo també vaig veure El Gran Caruso però ara aquest tipus de pel,lícules no interessen i en canvi un programa com Òpera en Texans és molt més efectiu.

    M'agrada

    • Que agradi molt és positiu?
      Podríem discutir-ho, però en tot cas no sé si veritablement aproparà a molta gent a l’òpera, si ho fa, benvinguda serà.
      Òbviament el format de The Great Caruso pertany a uns anys quasi pretèrits, però jo volia dir que allà, aprofitant el que agradava en aquell moment, s’escoltava molta òpera, cosa que no passa ara amb Òpera en Texans, que és el que més em sorprèn d’un programa que vol fer interessar sobre un tema, tractant-lo de manera tangencial.

      M'agrada

  34. Concep

    Si no vaig errada crec que vaig ser jo qui et vaig demanar que opinaves d’aquest programa.
    Quan va començar el vaig agafar amb molt d’interès, però de mica en mica el vaig anar perdent i ara no el mirava. Si que entreté, però jo buscava un altre cosa portant òpera en el seu títol, i he acabat pensant que l’òpera és un pretext per parlar d’altres coses que poden interessar a l’audiència, com si la productora tingués por que mitja hora seguida d’òpera no serà del interès dels telespectadors.
    No m’ha sorprés gaire els comentaris, doncs In Fernem Land congrega a molta gent a qui aquest programa els aporta pocs coneixements.
    Tal i com està fet aquest programa és per emetre’l a TV3, doncs jo penso que el 33 hauria d’encabir programes més especialitzats com ho era Nit d’Arts, on a part de oferir-nos una òpera sencera, els comentaristes aprofundien bastant en aspectes operístics.
    He trobat molt interessant el debat que s’ha obert en els comentaris.

    M'agrada

  35. xav

    Joaquim; quanta mala llet junta duu el personal!!!!!!. ‘Es flipant. I t’u Joqauim tela….. que no marinera……

    Surt un programa d’òpera amb una nova visi’o i haur’iem d’estar superagraïts, i gaudir-lo com lo que ‘es (aire nou) i deixar de fer el pureta i l’estret, pero NO.

    De nou surt el ADN destrictiu d’aquests lletrafertis (per a dir-ho finament) que governen certs c’arrec del Liceu, pululen pel foyer i els passadisos; habiten certs sectors de les parts superiors del teatre i certs palcos.

    El millor favor que li podria-ho fer al Liceu, ‘es anar a l’auditori de Cornella a veure les òperes del s. XX; i els dissabtes anar al YELMO a veure ‘opera de la bona; i tornar a fer al Liceu t’itols que la gent vol i demana.

    La pregunta ‘es: perquè cada temporada hi ha menys abonats al Liceu?.

    La resposta ‘es molt senzilla: exceptuant quan ve algun super divo, la resta de la temporada ‘es merda pura carregada d’òperes de compositors contenpor’anis.

    Cornella no ‘es gaire lluny; i aleshores estaria-ho tots juntets i contents amb les vostres òperes i produccions i ens deixariu-ho gaudir a la resta de Bohemes, Nabuccos; Batterflys; Rigolettos, Aidas; Trovatores, Carmens, Don Giovannis; Werthers; Lohengrins.

    Veus que senzill es organitzar una temporada d`òpera i tornar a recuperar tots els abonats e inclos augmentar-los, pero avui en dia’es impossible; estem sota una dictadura d;aquests lletrtafertis.

    La diferència entre Nits Òpera i Òpera en texans ‘es que el primer ‘es un programa en format “dino” (dinosaric) i òpera en texans ès vida.

    Greetings from Xicago.

    xav

    M'agrada

    • SANTI

      A veure si ens aclarim.
      Aire nou, si o no? Si és afirmatiu com és que vols desterrar les produccions i composicions modernes a Cornellà i tu quedar-te al Liceu amb les òperes de tota la vida?
      El teu comentari és tan contradictori en si mateix que no cal perdre gaire el temps, dit amb el més gran dels respectes.

      M'agrada

      • xav

        El problema teu i els de la teva corda es que quan NO es segueix la linia marcada, no enteneu-ho res o es feu els ornis; amb tot el meu respecte.

        Aire nou en un programa d;opera nou que arribi a tothom; no el programa dino de Nits d;opera.

        La gent que entra nova a l;opera entrara abans amb una Boheme; un Rigoletto o un Trovatore abans que amb un Peter Grimes o un Mahagony o un Gran Macabre (que per cert vaig estar a l;estrena i fou patetic tothom fugint al descans)

        Mes endavant si volen ja aniran a Cornella a veure coses noves, tipo Berlin on tens la Staatsoper (ara tancada per obres); la Deuthsche i la Komishe on es pot veure tot el que vosaltres os agrada i frisseu.

        Ara ‘es molt senzill, els espais publics estan lliure, feu un manifest (que ara esta de moda) demanant un espai nou per a fer una temporada d;opera de compositors del segle XX i produccions “sublims” de les vostres i deixeu al Liceu fer una temparada que agrdaria tothom (excepte a teva corda i d’altres que pululen pel Liceu).

        A mi em sembla qui no enteneu res de com evoluciona el mon sou vosaltres que viviu dins de les vostres capelletes i cercles tancats i us passeu la vida mirant-vos el melic.

        Siguem practics, el Liceu no es una ONG que viu de les vostres fantasies, es un negoci;

        Si voleu viure les vostres fantasies creeu un nou espai i no obligueu a els demes abonats a aguantar les llaunes que os agraden.

        Un altre exemple, perque en el concert del 22.4 es van exhaurir les entrades amb dues hores……. Siguem practics i salvem el Liceu; perque sino canvia la cosa, tornarem a finals dels anys 70 (tu ja tens una edat per entredam i no tota aquesta corte que et volta).

        Respetuosament a tu i a tohom

        xav

        M'agrada

      • Mira xav, ahir no et vaig voler respondre, però avui si. De respecte, malgrat fer-ne ostentació no en gastes gaire.
        Provoques i no cauré en el parany, que és el que potser desitges.
        Tot el que exposes res té a veure amb el programa d’en Ramon Gener, res. Treus una bilis perillosa, que no m’agrada i malgrat això no elimino aquest comentari, no és norma de la casa fer-ho.
        Pontifiques i exclous perillosament. Ves a saber on ens enviaries després de Cornellà.
        Tan sols una única cosa. El Liceu no és un negoci, és un equipament cultural de caire públic pagat amb els diners de tots els contribuents, tots, fins i tot els que no els agrada gens l’òpera.
        Si no tens clar això és inútil seguir alimentant una discussió tan estèril com impossible.
        Del concert del 22 no en saps res o no ho vol saber, informat si us plau.
        Malgrat tot, a disposar.

        M'agrada

      • A l'ombra del llardoner

        Benvolgut Xav,

        et veig molt desinformat en gestió i activitat cultural. Hi ha molt a respondre. Però m’atanso a uns pocs punts perquè no tinc ganes d’entrar massa.

        El Liceu ha de progamar variadament. I en aquest punt la gestió del Teatre se salva. Si vols títols arxipopulars ves al’Òpera de Sabadell que tenen un pressupst 15 vegades inferior (coses de la política i lesinstitucions corruptes d’aquest petit país anomenat Catalunya) i a més amb gent catalana i donant les oprtunistats que els cercles viciosos d’agents i influències d Liceu han impedit.

        Si vols salvar el Liceu que dimiteixi la cúpulai que el gestioni personal que provingui del món musical no de l’administració i la política.

        El Liceu no ha de ser u espai de recaptació de nous públics. N’ha d’incororar és cert, però no ha de ser un teatre excessivament populista com tu vols. Ha de se un reflex del que és la seva societat.

        Per cert, el teu cinisme si tingués pinzellades d’humor tindria certa validea però signar “respectuosament a tu i tothom” després d’escriure les coses com les has escrit, diu poc a favor teu. La teva capacitat pontificadora requereix de majors mires per avaluar. I amb això no dic que no tinguis rao en algun punt.

        Ara bé aquesta defensa tan aferrissada de l’Òpera en texans denota que ets un aficionadet, passional -molt lícit- però irreflexiu que no percep l’estructura i l’acondicionament del producte. El programa està ben fet des de la realització televisiva però hi h tantes explcacions parcials, matisables per imprcises i distorsionades qu fa una mala divulgació. I una mal divulgació és terrible. Si en comptes de només veure, escoltessis més el qe diu i, potser, tinguessis una mica més idea de llenguate, història i estètica de la música t’haguessis adonat d’imperfeccions greus. Culpa de qui siguin, de’n Gener o dels guionites, de la productora,… En fi, salutacions.

        M'agrada

  36. xav

    El Liceu, un equipament cultural de caire public?. PASSAT IMPERFECTE

    PRESENT
    Si no ens possem el chip tots plegats de que viure de la sopa boba de les subvencions s’esta acabant, es voler amagar el cap sota l’ala.

    FUTUR
    Si malgrat tot no es vol canviar el motllo (‘es molt comodo l’actual); en dos o tres temporades (maxim 2015 s;haura de tancar el teatre perque la pilota sera tant gran que no voldra cap institucio.

    La temporada 2012-2013 ja veurem con acaba i mira que encara no hem acabat la 2011-2012.

    Del concert del dia 22 nomes et dire. que abans que sortis el concert esmentat del cor i l’orquestra; ja hi havia un projecte de portar a 3 megadivos al Liceu (com a pista et dire que canten sovint a Alemanya a els estiu).

    CLOENDA
    o la gestio del Liceo es privatitza i funciona com una empresa que ha de donar beneficis a els seus accionistes, o s’haura de tancar el teatre;

    i aleshores que?

    xav

    M'agrada

    • Tens una capacitat per embolicar-ho tot sorprenent.
      Quina llàstima que ho lliguis tot al mateix cabàs i encara no hagis entès la veritable essència del concert del dia 22. O potser et penses que la gent va esgotar les entrades en quatre hores per la quantitat de divos que venien? Què trist voler comercialitzar en un acte com aquest! on ningú cobra i el que es paga és el mínim exigible per cobrir despeses. Quina manca de delicadesa xav.
      Què faràs quan Cristina Obregón canti Lulu?, o no voldràs pas que aquesta part de concert anem tots a Cornellà?
      Si creus que el mecenatge vol dir comercialitat de la programació tens un concepte del mecenatge molt esbiaixat. Si així hagués estat sempre, les grans obres artístiques de la humanitat no s’haguessin fet mai, començant per el comte Güell i Gaudí.
      Un mecenes deixa els diners a una institució per prestigiar-lo a ell, és publicitat per a ell i t’asseguro que el prestigi del Liceu, fins el nyap del Sr. Marco mai havia estat tan alt.
      Si el públic deixa d’anar al Liceu, com a l’Auditori o al Palau, no és per altre cosa que per diners o és que potser a tu no et passa?. El més còmode xav és el model que tu vols, un model que artísticament ens portarà a la mort i diguem si us plau a quin teatre d’òpera del món es porta a terme aquest model.
      Ara, tu deus ser d’aquells que ho vols privatitzar-ho tot, oi?
      Òbviament el teu món no és el meu món, i la teva sectària cultura tampoc.
      Amb aquest comentari penso que han quedat prou clares les nostres profundes divergències, jo no insistiré.

      M'agrada

  37. xav

    vius al passat, i el cafelito para toHos s’ha acabat.
    Ja ho veuras ben aviat.
    Temps al temps.
    La temporada 2014-2015 ‘es aqui al costat.

    Tots els punts de vista en aquesta vida son respetables, malgrat no hi estiguis d;acord

    xav

    M'agrada

    • En això t’haig de donar la raó (per ara), i les futures temporades són una amenaça, amb aquest model.
      Per això també es fa el concert del 22 i la carta que el mestre Boder va enviar al Sr. Joan Francesc Marco era ben explícita, al respecte.
      Una vegada més t’equivoques i jo no sóc partidari del cafelito para todos, en absolut.
      De ben segur els que volen el teu model i que tenen la paella pel mànec, imposaran el cafelito para unos pocos, los de siempre.
      I amb aquest comentari si que dono per definitivament tancada la meva participació en aquest apunt.

      M'agrada

      • A l'ombra del llardoner

        Sí, farà passar-se-la per allà on li dona prou gust.

        Hi ha una anècdota de Brahms que va per aquí. S’explica que estava llegint un diari on hi sortia una crítica d’un concert amb obres seves i algú li va preguntar quelcom semblant a:
        – “Què opina de la crítica que té al davant?”
        I Brahms va respondre:
        – “D’aquí a una estona la tindré darrera”.

        Jajaja!!!!

        M'agrada

  38. rosa

    Visió d’una principiant:

    – el programa és només per a principiants, i convé veure’l enregistrat, per poder saltar-se les enquestes populars, els famosismes televisius i demés xorrades

    – el programa ha aportat coses a aquesta principiant. Parlant de “Carmen”, per donar un exemple:
    – em va ensenyar el motiu musical de la mort i això em va ajudar posteriorment a reconèixer els leitmotivs en general
    – em va donar a conèixer al Bieto i la versió genial del Liceu amb l’Alagna
    – em va mostrar la variant pianissimo del “je t’aime” a “la fleur que tu m’avais jetée” introduïda pel Carreras
    – em va deixar assedegada corrent al youtube a devorar versions de l’obra, a llegir el llibret i la novel.la d’en Merirmée

    a més, pensoque el Gener és molt bon comercial. Quan jo ja m’havia començat a introduir a l’òpera per altres motius, però encara no tenia la mínima intenció de trepitjar el Liceu, al veure la publicitat que va fer em va semblar com un pecat no anar a veure “la Boheme” o “Adriana”

    M'agrada

  39. Oriol

    Si no t’has adonat que intenta transmetre la seva passió per la opera no entenc perquè et dediques ha criticar programes. Ho sento molt però no has entès el més bàsic de la comunicació, transmetre, en aquest cas, emocions.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: