Ahir els treballadors del Gran Teatre del Liceu van enviar dues cartes, una al Sr. Joan Francesc Marco demanant-li un altre vegada que dimiteixi, i una segona al Honorable Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell, demanant-li que cessi al director general del Gran Teatre del Liceu.
Està clar que després del diumenge 22, els treballadors del Gran Teatre del Liceu esperonats per la injecció d’ànims que va suposar aquell concert memorable, exigeixin un cop més la dimissió del seu director general, insistint amb l’argument exposat des de un inici, de no tenir l’autoritat moral per seure a la taula de negociacions.
Jo no estic en disposició de saber si aquesta acció dels treballadors és la correcte o no. Des de fora les coses es veuen d’un altre manera o potser jo les veig d’un altre manera i a mi em sembla que després del concert, la data de sortida ja deu estar fixada. Perdre el temps i qui dies passa anys empeny no em sembla una bona tàctica, i el Liceu necessita ben aviat un nou pla d’actuació, nous convenis, més flexibles, competitius i que garanteixin la màxima professionalitat dels treballadors per eemprendre el nou projecte musical del mestre Pons.
Ni es pot perdre temps, ni es poden permetre demorar més situacions insostenibles.
Mentrestant tot sembla indicar que es pretén contractar els serveis externs d’una empresa que netegi la imatge deteriorada del director o la Institució, o tan sols del director, aneu a saber, però quina millor imatge vol que la de L’Ànima del Liceu? L’única capaç de demostrar al món que per sobre de les persones hi ha una instiutició i un projecte cultural de màxima categoria a preservar. L’altre és una tasca impossible per a qualsevol empresa de Imatge i Comunicació.
Com que suposo que aquests serveis externs, presumptament anirien a càrrec del pressupost del Gran Teatre del Liceu, potser que algú vigili que no es gasti ni un cèntim d’euro en un producte absolutament caducat.
Oportunitats de netejar, o més ben dit, de no embrutar la imatge i la institució, n’ha tingut a cabassos i per si no en teníem prou amb el que ens va costar la versió en concert del Faust, i les anulacions de les funcions amb l’ERO frustrat, i la posterior reincorporació del Pelléas et Mélisande i el desgavell de la compra/venda, ara presumptament es pretén fer una altra despesa no prevista, per netejar-ho tot plegat.
Sr. Mascarell, a què espera?

Ja ho vaig dir en el seu moment, els treballadors del Liceu havien guanyat una gran batalla, però no la guerra. Aquesta perdurarà men tre els polítics que ens representen no s’ivolucrin de veritat en buscar la solució adient.
El problema està en que els nostres polítics estan massa embrutats amb el govern central i tenen por de perdre els seu modis vivendi.
Tal com estan les coses actualment, ho veig molt difícil que es vulguin implicar . La mostra està en que ens estan hulillant cada cop més en tots els aspectes i el Liceu és un pretext per humillar-nos encara més.
Crec que els directius del Liceu estan imposats pels nostres polítics representants i no crec que es vulguin enfrontar entre ells.
Tan el Sr. Mascarell com el Sr.Marco els hauria de caure la cara de vergonya de comportar que s’hagi arribat a aquests extrems.
La pregunta que jo em faig és: qui té el suficient valor per a posar el cascabell al gat?
Els treballadors del Liceu han donat una lliçó de modos, ara crec que hauriem de ser tots nosaltres per a recolzar-los amb una gran recolida de signatures i fer-les arribar al Sr. Artur Mas, a veure si en una altra ocasió tria millor ls seus representants.
M'agradaM'agrada
ILF: una croada. Tots els que hi participem hem de fer quelcom més que opinar per aconseguir-ho… com podem sumar-nos a les cartes dels treballadors? Una altra recollida d firmes demanant el cap de’n Marco en safata de plata? Cal seguir pressionant, tot just estem vorejant el clau roent de la qüestió.
M'agradaM'agrada
¡¡¡Lavar su imagen!!! Espera que me carcajeo (por no llorar).
Los milagros a Lourdes, que allí salen gratis y no los paga el mermado bolsillo del pobre contribuyente.
Ya no me conformo con una cabeza. Quiero un 2×1: la de Marco y la de Mascarell (y sin bandeja de plata que no se la merecen)
M'agradaM'agrada
A la meva ex-empresa feien el mateix: alhora que negociaven acomiadaments i rebaixes de sou dels treballadors es deixaven els diners en contractar els millors bufetes d´advocats per poder continuar fent la seva. Quina barra tenen tota aquesta gent!
M'agradaM'agrada
A ver qué periódico se atreve a publicar esto! qué vergüenza, y lo que no sabemos…que rematen de una vez a la fiera herida, sus últimos coletazos hacen mucho daño a la institución.
M'agradaM'agrada
Crec que ens equivocariem si l’única fita fos que l’actual director general no continués al capdavant del Liceu. Tal i com escrius en el post, si per part de tothom, i tothom vol dir tothom, no hi ha clara voluntat de renovació de les actuals estructures organitzatives i artístiques seguin models homologables i consolidats en altres teatres de prestigi contrastat, aleshores potser un día IFL haurà d’encapçalar un post amb allò que deia un tal William Shakespeare…”…much ado about nothing…”.
M'agradaM'agrada
Penso que els polítics MAI estan pel que toca (a menys que els interessi per la seva imatge) i en la situació actual que viu el país, encara menys, o sigui que jo no m’espero res per part del Masca & Cia. Lamentablement, crec que les coses seguiran el seu curs i quan els convingu,i feran el relleu sense soroll; tal i com estan les coses no els interessa més merder.
M'agradaM'agrada
Le quitarán cuando ellos “quieran”, no porque nosotros se lo “pidamos”. Están sacando pecho para demostrarnos quién manda aquí.
M'agradaM'agrada
!Perdoneu!Respecto molt la vostra opinió,ja que jo no hi entenc gaire d’ aquestes questins ,però crec que el Sr.Mas no moura ni un dit per donar una “empenteta” a ningù hi fer-lo fora del seu lloc,encara que ho facin tat malament com ja està demostrat.
M'agradaM'agrada
Nadie asume responsabilidades. Unas cartas más enviadas con la esperanza de que se quite de en medio a quien(es) no está(n) capacitado(s) para representar institucionalmente al Gran Teatre del Liceu. Cartas que aunque pueda ser tildado de pesimista, me temo que no servirán para mucho. Solamente nos sirven a los trabajadores como un ejemplo actual del derecho al pataleo. Marco, Mascarell, los directivos del Liceu que ponen piedras y palos en las ruedas del teatro cada día, no deberían estar en sus puestos ni medio segundo más. Pero la realidad es la que es, y a día de hoy siguen ahí diciendo la mentira de que hablan con los trabajadores. Mientras, ganan tiempo para seguir con sus planes de externalizar, de despedir y de aminorar e nuestro Teatro en cuanto a personal, a derechos de los trabajadores y a salarios de estos últimos. Mientras, seguirán viajando 7 personas a Polonia para una reunión de Ópera Europa, o al bicentenario del Colón de Buenos Aires, o gastando en móviles (curioso que el nuevo director general del Teatro Real de Madrid hable también de recortar en ellos, ¿no?) y tarjetas, o contratando los servicios de esa empresa que lavará la imagen de nuestro director general, porque la del Teatro la lavamos los trabajadores a diario, y no solo con el concierto de “L’ànima del Liceu”. Mascarell, Marco, Matabosch, Tarragó, Sagrera, Serrano… dimisión ¡YA! No nos hagan perder más tiempo y no nos engañen más.
Perdoneu, però algú ho havia de dir.
Y gracias una vez más, Joaquim, y a todos los que dáis vida con vuestros comentarios y opiniones en este blog, por vuestro apoyo y denuncia de los desmanes del Liceu.
M'agradaM'agrada
Desde luego si no hay dinero para aquí tampoco lo hay para ir a Polonia, ni al bicentenario del Colón de Buenos Aires, ni para gastos supérfluos. O es que se han recuperado -de repente- con los ingresos de “La Bohême” y “Die Zauberflöte”?
M'agradaM'agrada
Totalmente de acuerdo.
Simplemente y según lo que manifiesta el Sr.Medina, el viajero “empedernido” a estos “folklórikos o de relaciones públicas congresos operísitcos ” ( Opera Europa, Asociación Europea de Directores, etc..) es casi siempre el ínclito Matabosch y colaboradores, por lo que no entiendo a veces tanta defensa que algunos hacen de la figura de Matabosch.
Por cierto, hoy aparecen unas declaraciones en L.Vang. del Sr. Mascarell, sugeriendo que algún “notable” de la Sociedad civil barcelonesa asuma en los próximos 5 años la presidencia del Consorcio del Gran Teatro del Liceu y de su Comisión Ejecutiva, pero nada dice en cambio de cesar y cambiar al actual Director General!!
( Cuanto peligro hay con esta clase política!)
M'agradaM'agrada
És molt possible que el Sr. Artur Mas no mogui ni un ditet referent a aquest cas, però hem de tenir en compte que si amb això hi sumem altres temes polítics i socials que el desacrediten, que vagi pensant en les properes eleccions.
De tots nosaltres depèn la seva reelecció. Ara és l’hora d’estar alerta catalans, cal que d’una punyetera vegada anem a les barricades però no amb fusells i canons si no amb una manifestació pacífica si cal. No diuen que estem en un país democràtic?
Acceptem el repte i no defallim, el futur del Liceu està en lñes nostres mans.
Els treballadors del Liceu han fet una acció gloriosa, ara ens correspon a nosaltres secundar-los.
IFL ha de demostrar que no som uns esclaus dels sicaris polítics.
Què passaria si fessim una manifestació davant del Liceu?
És sun suggeriment que podria ser la clau perquè veiessin la disconformitat dels ciutadans de Barcelona.
M'agradaM'agrada
L’actuació dels nostres politics governants és cada cop més patètica. Certament que no n’hi haurà prou amb la gran demostració del passat dia 22. Hem de manifestar-nos sistemàticament a cada ocasió que tinguem. Des de fa uns anys cap ençà (des de Maragall ?) aquí anem fent politiqueta de qui dies passa al poder anys empeny sense cap horitzò clar i decidit. i els actuals no el tenen en absolut perquè en el fons estan d’acord amb el govern central en l’essencial que son les retallades socials. Ara ha sortit que després de predicar anys i panys que el problema era que els costos laborals eren excesius i que la gent vivia massa bé, resulta que son dels mes baixos de Europa, molt inferiors als paisos del nostre entorn (vegi’s Eurostat). O sigui que TOT HA ESTAT MENTIDA, I LA CRISI UNA GRAN PRESA DE PEL I UNA GRAN EXCUSA PER A JUSTIFICAR LES MALIFETES DE UNS QUANTS: DES DE LES RETALLADES LABORALS A LES CULTURALS I ACABANT PER JUSTIFICAR LA DESAPARICIÓ DE LES AUTONOMIES. No ens enganyem, la festa es fa per això, i uns quants malaurats als que ens agrada la míusica i l’òpera no comtem per a res. Davant d’això només podem votar en conseqüència quan arribi el moment, i mentre presionar per tots els mitjans: L’excusa de Montoro de què no hi ha diners és maravellosa: SERVEIX PER A TOT !! AIXÍ PODEN FER EL QUE VULGUIN….Ah, i segueixo insistint: aquesta “música” per desgracia ja la coneixem bé al vell continent i sabem com acaba. De moment anem fent webs per a delatar als delinqüents que no ens agradin i marginar encara més els marginats. Aviat els farem portar una estrella groga…Ho sento però tot això em “sona” molt malament. Hem d’actuar pacíficament però amb molta fermesa.
M'agradaM'agrada
Si ara saltéssin Mascarell i Marco seria ben bé un triomf dels treballadors i el públic que els hi ha donat suport i això el poder establert no ho pot permetre.
Si recolliu signatures per queixar-vos al President Mas i demanar-li les dimissions o cessacions convenients, compta amb mi, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Menys mal que algú ha interpretat bé les meves intencions. Si arribeu a alguna decissió salomònica compteu amb mi.
Jo particularment em veig capaç d’enviar una carta personal al nostre president de la Generalitat tot i que sospito que el seu secretari o secrtetària quan vegi de què es tracta estriparà la carta. però al menys ho intentaré.
Si això ho fessim uns quants potser sí que ens farien cas.
Infernemnlaires ajudem a en Joaquim, ell ha fet més del que podia, ara ens toca a nosaltres, no defallliu si us plau.
M'agradaM'agrada
Jo no puc compartir, i ho he dit moltes vegades, aquest afany d’endur-se’n per endavant tota la cúpula directiva del Liceu.
Jo no sóc un treballador, per tant no puc demanar que cessin al director de RR.HH al que he tingut el gust de saludar un parell o tres de vegades, però que a la meva vida no ha interferit per a res, El mateix podria dir dels altres directius que s’anomenen en algun comentari. Ara bé de Joan Matabosch si que puc opinar, ho he fet moltes vegades i tot que no estic d’acord amb algunes coses que ha programat (seria preocupant que sempre ho hagués estat), crec que no es mereix posar-lo al mateix sac.
ja molta gent que vol el seu cap, costi el que costi, els motius són molt variats i normalment subjectius o molt partidistes, cap de tots ells són prou sòlids i convincents per demostrar-me que ha de ser cessat. Cessa per què no programa les òperes que a mi m’agradaria veure?, per treballar més amb un agent que amb un altre?, per contractar a determinats directors d’escena i no a uns altres?. No, no són arguments vàlids.
Pregunteu-vos si la seva programació al llarg dels anys ha fet créixer el nivell del nostre teatre, de l seu posicionament en el panorama internacional, si les propostes han merescut o no el interès de les multinacionals videogràfiques per comercialitzar el que s’ha fet al Liceu, per si els principals artistes mundials han vingut, venen i vindran malgrat la situació i pressupost del teatre?. Quan amb la mà al cor hageu respòs i valorat el que s’ha fet, en el seu conjunt, no pas tenint present aquell espectacle vomitiu o no que us va trasbalsar negativament la vostre vida, no aquest no, el conjunt, aleshores valoreu si la tasca feta per en Joan Matabosch i en Joan Francesc Marco mereixen la mateixa sort i tota en un mateix paquet.
Sento discrepar frontalment amb el Sr. Medina, que els seus particulars motius tindrà per lligar-los a tos en el mateix paquet, però jo com abonat no ho veig així.
Em fa posar els pels de punta pensar que algú vulgui un model artístic com el que v atenir el Liceu durant la direcció del Sr. Lluís M. Andreu i tal i com van les coses al nostre país, on tot sembla indicar que la privatització i comercialització de tots els estament públics sembla ser la solució, vull creure que una programació valenta, amb risc, àmplia i plural, que abraci tots els generes i tendències és el que ha de ser preferent en un teatre finançat en bona part amb diners públics, i no per tenir un altre part subvencionada o esponsoritzada en diners privats, el teatre s’ha d’aplegar a les exigències comercials i estètiques. El Teatre del Liceu no pot ser un reducte que miri al passat i Matabosch, com el seu predecessor el Sr Alvin Hanseroth, han marcat un camí que han donat un posicionament al teatre molt notable.
Repasseu la llista d’artistes i creadors que han passat per el Liceu i compareu-ho amb teatres del mateix pressupost, veureu que en molts casos ens podem comparar amb teatres que estan molt per sobre.
Les assignatures pendents de la millora de l’orquestra necessiten d’una compliciatat del director musical que fins ara crec no hem tingut. Els motius seran variats, però penso que en cap cas són competència del director artístic i si del general.
Ni el Sr. Caminal, ni la Sra Cullell, ni molt menys el Sr. Marco han volgut canviar-ho. Els convenis laborals que es van aprovar al Liceu fa molts anys, han sigut un impediment fatídic per millorar el teatre. Òbviament els treballadors no volen perdre uns drets adquirits molt beneficiosos, però en algun moment o altre s’hauran d’adonar que estem vivint uns moments extraordinàriament crítics i que el conveni no s’adequa en res a la realitat cultural i laboral que un equipament de primeríssim nivell i importància cabdal requereix.
En tota aquesta crisi analitzeu a qui corresponen les decisions que s’han pres i les que s’han deixat de prendre.
A en Joan Matabosch li podem retreure que s’hagi mantingut en un aparent silenci incomprensible, però vosaltres creieu que ell és el responsable d’haver cancel·lat un tros de la temporada que ell havia preparat o d’haver fet el Faust en versió de concert?
En el backstage del concert del dia 22, compartint l’exultant i eufòric moment, el Sr. Matabosch oferia un aspecte radiant, el Sr. Marco no hi era, òbviament. Vol dir alguna cosa això?, vosaltres mateixos.
M'agradaM'agrada
bravo! plas, plas, plas…
M'agradaM'agrada
Estic d’acord anb tu Joaquim. El desastre no ve pas d’en Matabosch, sinò d’una pèssima gestiò dels recursos, de manca de previsió i d’haver menystingut i enganyat a treballadors i abonats, o sigiui als clients. “Genial ” gestió empreserial aquesta: disgustar als obrers i als clients: pitjor impossible!. I de tornar a temps passats ni parlar-ne i privatitzar encara menys. Ja em veig programant dia si dia no el Trencanous i la Flauta màgica per infants tota la temporada, alternant de tanta en tant amb Aida i la Boheme i para de comptar. Amb tots els respectes per a aquestes magnifiques obres, crec que un teatre d’òpera és molt més que això i ha de programar de la manera que s’ha vingut fent darrerament, pesi a algun error que s’hagi pogut cometre.Els culpables estan clars i no és només el Sr. Marco sinó els de sobre d’ell, i ni molt menys el Sr. Matabosch, pesi al seu silenci.
Cal sanejar a fons sens dubte, però sense destruir per sistema l’existent sinó aprofitant el que hi hagi de vàlid. Comprenc la indignació d’alguns companys, ja que també és la meva, però hem de ser pràctics i positius. Ara bé és clar que cal canviar a fons l’estructura de l’adaministració del Liceu i expulsar sense pietat d’ella els politics i parapolitics, ineptes i prepotents, i posar-hi professionals seriosos. El problema es com es fa això sense politics vàlids ,que son els que haurien de fer la reforma consultant i dialogant amb les parts interessades: treballadors i abonats, i que de moment és clar que no pensen fer-ho així. Només se m’acut la via de la pressió sistemàtica sobre ells per via de cartes, manifestacions, i sobretot fent entendre a la ciutadania en general que el Liceu també és un problema d’ells, que és el mateix problema de la sanitat , de l’educació, de la investigació que ens volen estafar.
M'agradaM'agrada