IN FERNEM LAND

LA MATERIALITZACIÓ DE L’ÀNIMA DEL LICEU


Avui us vull deixar un Youtube de 2’50” aproximadament, no té cap tipus de música i és potser el millor moment de tot el concert de l’Ànima del Liceu i tots sabeu que en va tenir molts de bons, però com aquest, cap.

És l’entrada dels musics de l’Orquestra i els cantants del Cor, amb la reacció del públic que omplia de gom a gom la sala. La intensitat emotiva és màxima i les cares de tots els treballadors del Liceu, representats en els membres del Cor i l’Orquestra és la materialització d’aquesta ànima tan anomenada.

Òbviament si la càmera hagués enfocat al públic que aplaudíem fins envermellir-nos les mans, haguéssiu vist la mateixa satisfacció en els nostres rostres, ja que la gratitud tingueu per segur, era mútua.

És sense cap mena de dubte el millor Youtube que tinc al meu Canal, i avui que tenia previst publicar un altre cosa, he decidit que l’apunt havia de ser aquest en arribar-me aquest vídeo des de terres molt llunyanes. Veritablement la xarxa de infernemlandaires és sorprenentment extensa.

Tenim motius per estar veritablement preocupats, les noticies que ens arriben no són bones, i ara no parlo tan sols del Liceu, el que publiquen els diaris i se’ns notifica per les emissores de ràdio i cadenes de televisió, no ens ajuda gens a ser forts, decidits, emprenedors, lluitadors i defensors dels principis més sagrats, en canvi aquest vídeo hauria de ser d’obligada visió quan les coses no ens vagin bé, quan estiguem tristos o desanimats, quan pensem que estem sols i ningú ens té en compte, la visió d’aquests quasi tres minuts ens ajudarà molt a creure en el contrari.

Tenim la força, no la malbaratem

Per a tots els que creieu que exageràvem quan dèiem que l’ànima del Liceu es va materialitzar, aquí ho teniu, no podreu dir mai que sóc un exagerat.

Si que hi van haver moments màgics que recordarem sempre, però aquest inici l’hem de preservar com la materialització d’un seguit d’esforços, sacrificis i voluntats per evidenciar el que és un privilegi, ser part de l’Ànima del Gran Teatre del Liceu.

42 comments

  1. nurpamina

    Impresionant, Joaquim (pell de gallina). Gràcies un cop més per la teva sensibilitat a l’hora d’enviar el teu “apunt” diari. Senza parole.

    M'agrada

  2. Tornar a veure aquestes imatges em fan reviure novament l’entelada d’ulls, el nus a la gola, l’envermelliment de mans i tantes i tantes emocions concentrades en una matiné que passarà a la història del teatre. Tant de bo que tota aquesta demostració d’ànima serveixi per començar a posar els fonaments d’una nova manera de fer les coses!

    M'agrada

    • Amb la particularitat amic Josep, que en aquest vídeo s’aprecien uns rostres il·luminats, plens de satisfacció i gratitud, és preciós, un orgull i una alenada d’esperança.

      M'agrada

    • Tothom ho entén Nacho, no t’amoïnis ni et sentis estrany.
      Ara bé, encara no s’ha arribat a capo acord, les parts que estan condemnades a entendres, a cedir, a pactar i a construir s’han enrocat i això és inviable, no queda gaire temps i aquí no val allò de qui dies passa anys empeny. Per responsabilitat i compromís amb el Gran Teatre del Liceu, s’ha de començar a negociar JA!

      M'agrada

      • Tota la raó, a més un apunt important, abans d’aquest concert molta gent había perdut l’esperança, parlant amb el meu avi i amb altre gent coneguda questionaven la continuitat de l’abonament per futures temporades. El concert, l’`anima, va recuperar l’entusiasme i la confiança perduda amb tot el lio… aquesta unió artistes-aficionats-liceu s’ha reforçat. A més estic segur que per gent i empreses que aporta diners i colaboren(algun em vaig trobar per alla) tampoc ho han passat per alt.

        Salut!

        M'agrada

  3. Josep R. Noy

    Magnífic Joaquim !! Em sap greu haver-m´ho perdut, però aqui queda això per si algú no ho havia entès. Ara començo a entendre perquè no es va retransmetre en directe. Tenen por i amb raó. I aquests dos minuts i escaig són una sonora bufetada a tan inepte i tan estúpid, que es creuen haver descobert la sopa d’all i tenir la formula de evangelitzar-nos a tots, pobres inconscients que som que només volem música i ells només volen poder, que a la fi, com “l’onore, ladri!” només es aire… Com va dir Mutti a Roma si seguim així la nostra patria serà “veramente bella e perduta” !! La Música és sabiduria, armonia i plaer i aquests tenen la partida perduda i ho saben: l’aire és només aire. Gràcies, moltes gràcies pel teu apunt.

    M'agrada

    • Trigarem més o menys, però aquest concert acabarà passant per TV3 o el 33, n’estic segur, Potser no ara, però s’emetrà.
      El vídeo demostra que el públic estima la institució per sobre de tot i en contra del que va voler fer la Direcció General amb aquella suma fictícia d’adhesions, mitjançant una manipulació de les organitzacions que porten associat el nom del Liceu a l’entorn o nom de l’activitat del Teatre, aquest acte si que va demostrar que la ciutadania no vol que es malmeti un patrimoni tan gran. Ara bé, jo insisteixo que hi ha d’haver una negociació i negociar significa construir, no posar pals a la roda i em temo que aquesta negociació que tenia una data de caducitat a meitats del mes de maig, no s’està produint. Aquest concert de l’ànima té força, però no hauria de servir per negociar res. Hi ha dos nivells de lectura i quedar-se tan sols amb el més fàcil i evident ens podria portar a prendre mal.
      El Liceu s’ha de refer i aquest refer significa que alguns privilegis absurds han de caure, com ha de caure el cap de qui ha gestionat pèssimament una crisi en gran part evitable.

      M'agrada

  4. A l'ombra del llardoner

    Aquesta materialització és un fet el dia 22 d’abril. Pero ha de ser una eina pel futur. I el futur pinta molt més negre del que som capaços a imaginar. Començant perun preset podrit de gestió política que ni “aquesta ànima” del Liceu ha aconseguit purgar. No veig tants motius de joia: veig la complaença i la satisfacció dels civilitzats perdedors davant la corruptibilitat del poder.I com en tants altres moments de la història aquest moments memorables de reacció col·lectiva i altíssim compromís seran esclafats/aclaparats per algun tipus de destrucció o retrocés profundament feridor, dels que s’arrosseguen durant molts temps. Recordeu-ho.

    M'agrada

    • La purga és inevitable, és qüestió de temps.
      Cal però fer un nou Liceu i aquest fer implica que vells models i privilegis enquistats s’han d’acabar. Si no s’entén això molt possiblement prendrem més mal encara.
      Un model de gestió, un mou model musical, una estructura més àgil, flexible, capaç de minimitzar costos i sobretot una voluntat d’aixecar un equipament amb ànima. És necessari i també possible i no oblidis que precisament la força està en l’anima. Tots els que d’alguna manera o altre ho hem fet, ho fem i ho farem possible, tenim la responsabilitat de no trair-la.

      M'agrada

  5. colbran

    Estos minutos me han parecido cortísimos -creí que habíamos estado aplaudiendo durante más tiempo-, pero son de una intensidad extraordinaria. Revivir el momento ha sido emocionantísimo.

    Ahora a esperar los resultados que debieran ser inmediatos. Aún sigue calentando la silla el Sr. Marco? Aún no ha dimitido? Aún no le han dado el finiquito? Habrá que esperar a Septiembre, como decía aquella canción que cantaba Bobby Darin en “Come September”? Qué largo se nos va a hacer!!!

    M'agrada

    • El moment té el valor que té i això ja queda per la historia.
      El que queda, per què queda, està per fer i de la mateixa manera que dos no es barallen si un no vol, dos no s’entenen si un no vol, i ara per ara, em sembla que cap dels dos vol. Un no ha volgut mai i l’altre…tampoc. Les coondicions sine qua non possiblement no siguin les més adients per començar a construir.

      M'agrada

  6. Xavier C.

    Com bé dius, Joaquim, les noticies que ens arriben no són bones, i el que publiquen els diaris no ens ajuda gens; però tingueu confiança: segur que la temporada vinent tornarem a fer bon futbol i aconseguirem els títols que aquest any se´ns han negat. Ara més que mai toca ser forts, decidits, emprenedors, lluitadors i defensors dels principis més sagrats. Vinga!, tots!, fort!: visca el Barça!

    M'agrada

    • Respirar esa sensación de complicidad, cariño, respeto y amor que sobrepasa la emoción que produce la música, solamente está al alcance de instituciones que han arrelado profundamente como es el caso del Liceu. Imperdonable sería abandonarlo a la suerte de la mediocridad, eso jamás debemos permitirlo.
      Que tu grito llegue, cale y fructifique.
      Un petó

      M'agrada

  7. Joaquim, si m’ho permets: tots els cronistes heu escrit que “l’apartat musical no era important sinó el factor emocional”, però després d’escoltar-ne alguns fragments (gràcies pels enllaços) la veritat és que va ser un gran concert! El Salve Regina i el Guinovart espectaculars, boníssims el Fliedermaus i la segona part del Liebestod (quan la Watson es va centrar), etcètera.

    I una pregunta: com vas veure el mestre De Billy? Estava content? Se’l va aplaudir molt? Creus que l’acte també va servir de desgreuge cap a uns primers anys complicats?

    M'agrada

    • colbran

      Como a mi me gusta mucho Bertrand de Billy estuve muy atento a su intervención. Parecía estar contento con el regreso al Liceu, pero no es una persona excesivamente expresiva. Después en el “backstage” me permití decirle que tenia necesidad de volver a verle -en el mejor francés que pude- y me contestó con un correcto “merci” y media sonrisa.

      De todos modos me atrevería a decir que estaba satisfecho con su participación en el acto y es posible que eso haya facilitado un posible contrato para el futuro, cosa que por el momento desconozco que se haya concretado.

      M'agrada

  8. Bé, no és que no fos important, és clar que ho era, però seria lleig dir segons què d’algú que va venir expressament i es va sumar a un concert de forma desinteressada, sense cobrar, no et sembla?
    El concert va tenir moments esplèndids, i musicalment parlant els millors van ser els que no van tenir solistes, aquesta és la meva opinió.
    El Salve Regina i l’obertura de Fledermaus van ser especialment feliços i tota la performance del Arrebato, també.
    El millor director, en la seva globalitat per a mi va ser Boder. Coneix perfectament l’orquestra del Liceu i sap que pot i que no pot fer. Fets extra musicals a banda.
    Weigle sembla exigir coses que no podrà obtenir, Pons potser va tenir la part “menys” compromesa i De Billy va trencar el gel.
    L’orquestra en la seva globalitat va estar especialment implicada i des de l’obertura de La Forza va voler demostrar que és millor del que ells mateixos moltes vegades ens ha volgut fer creure.
    Quan vaig anar a felicitar i agrair al mestre De Billy els seus anys d’implicació amb el Liceu, es va mostrar molt correcta, però no va fer cap senyal evident de complicitat amb res. Bé, el fet que vingués a dirigir era prou significatiu, però així com al mestre Boder i també al mestre Weigle, se’ls veia amb els ulls espurnejants, a ell no. Com a Colbran em va dedicar un Merci i somriure, però prou. L’orquestra amb De Billy sempre va sonar bé, altre cosa és que agradessin o no els seus Mozart o Verdi, jo no cal que et digui que el canviava de forma immediata cada vegada que veig anunciats a mestres com Carella o Callegari.
    No sé si tornarà, tan de bo, el Liceu haurà d’agrair-li aquest gest i l’hauria de convidar a dirigir una obra, la que ell vulgui. S’ho mereix, i el públic el va tractar molt injustament, tot i que el darrer dia del Götterdammerung es va endur una de les ovacions més grans que jo recordo a un director musical del Liceu.

    M'agrada

  9. Josep Olivé

    Emotiu youtube, certament, pel que és i pel que representa. Un document històric per moltes raons, però en citaré les que per a mi són més importants: que aquest concert ha estat, d’una banda, el punt d’inflexió en la recuperació del prestigi perdut i d’altra banda, ens ha demostrat que tant els que estan dins de l’escenari com els que estem a la sala ens necessitem, ens necessitem molt.

    M'agrada

  10. Concep

    És preciós i emociona molt tronar-ho a reviure.
    No s’hauria de perdre mai aquest esperit.
    De tant en tant empassaré per aquest youtube, és medicinal.

    M'agrada

  11. Montserrat tur

    Joaquim, com sempre has donat en el clau deixant-nos aquest youtube, com bé dius va ser el moment més emocionant de tot el concert , !teniem tantas ganes d’agraïr a totas aquestes persones que han fet posible que el teatre del Liceo esdevingui quelcom més que un teatre d’opera ,doncs un teatre que té un ànima com la que varem sentir el diumenge ens omple d’orgull a tots esl que estimem la música.!!!!!!GRACIES!!!!!!!!

    M'agrada

  12. El compte

    Gràcies pel video: reviure aquells moments torna posar la pell de gallina i només era l’inici d’una catarsi col.lectiva que va ser fantàstic poder viure i guardar-ho en un racó de la memòria forever.
    Els que hem tingut la sort de viure-ho, bé en directe, bé a les Rambles o per la radio hem de mantenir l’esperit reivindicatiu del concert i segur que aconseguirem acabar amb el “mangoneo” polític que ens portat on som ara.
    Tard o d’hora ho aconseguirem!

    M'agrada

    • Aviat, ben aviat, si hem de fer com aquell Conseller agnòstic que va anar a pregar a la Moreneta per fer ploure, o farem. Algú sap a quina església hi ha la capella de Santa Cecilia?

      M'agrada

  13. KÀTIA

    Ho recordava però tornar-ho a veure ha estat esplèndid.Quina emoció,senyor,quins aplaudiments tan tancats,expressius i amb força soroll.La pell de gallina,vaja.

    M'agrada

  14. Maribel i Victor

    Encara que una mica tard aprofitem el teu post d’avui per recordar el meravellosos moments viscuts el passat diumenge al matí. Primer el poder saludar-vos, després descobrir qui signaba el programa i per fi el meravellós concert que els treballadors del Liceu ens van oferir juntament amb el directors i solistes que van participar. Que tanta gent s’uneixi per defensar el nostre Liceu ens fa pensar que encara podem tenir esperança!.
    Durant la mitja part en el Saló del Miralls vam poder veure en Marco parlant amb el Montilla, totalment allunyants d’ en Mascarell, en Trias i en Villatoro. Ens va fer pensar en ” la solitud dels perdedors”.

    M'agrada

  15. Leonora

    Ay,qué emoción revivida… ¡Y a una,maravilloso! Volví con mis manos rojas de aplaudir,a pesar de una luxación en una de ellas. ¡Valió la pena! ¡Que siga valiendo!

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: