Ahir em van convidar a assistir a la roda de premsa celebrada a L’Auditori de Barcelona on es va presentar la nova temporada 2012-2013. Una temporada liderada per un director general que ja no hi és, l’efímer Oriol Pérez Treviño, que ara ha assumit íntegrament el nou director (ara ja no general i per tant amb menys atribucions), Joaquim Garrigosa.
Un bon infernemlandaire es va interessar per tal de que jo pogués assistir a l’acte, van acceptar-li la petició però amb una condició, jo no podria preguntar. Segurament els professionals que integren el col·lectiu de periodistes acreditats , haguessin vist una ingerència que un blocaire fes unes quantes preguntes que ells no van considerar importants, però aquest és un tema que tractaré al final, un cop us hagi parlat de la temporada que han preparat a L’Auditori.
L’acte el van presidir Jaume Ciurana, President del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra; Joaquim Garrigosa, director de L’Auditori; Josep Maria Amorós, director de serveis de l’Auditori; François Bou, gerent de l’OBC; Pablo González, Director Titular de l’OBC i Salvador Brotons, director titular de la Banda Municipal. El senyor Ciurana va disculpar l’absència del Sr. Xavier Solà, vicepresident del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, segurament té altres maldecaps per solucionar…
Jaume Ciurana després d’agrair a tots els treballadors de l’Auditori la professionalitat amb que han treballat durant aquests darrers mesos de convulsions no del tot aclarides, temps difícils ha dit ell. Ens ha anunciat els principals eixos de treball. El retorn social de l’activitat a l’Auditori, l’excel·lència artística, la vessant pedagògica i el treball sobre el patrimoni musical.
Joaquim Garrigosa, en la seva primera aparició pública d’ençà el seu nomenament ha fet també una declaració de principis, tot aqraint al Sr. François Bou (gerent de l’OBC) i a la Sra. Clara Sen (directora del departament de música de L’Auditori) el treball fet en absència d’un director general després de la dimissió del Sr. Oriol Pérez.
Garrigosa ha fet especial esment en la voluntat de situar L’Auditori Nacional, com el primer equipament musical de Catalunya i ha assumit la totalitat de la temporada que s’ha trobat feta, com a pròpia i qualificant-la d’excel·lent.
El seus eixos de treball són:
- Equipament musical de caràcter nacional
- L’OBC l’eix vertebrador de l’Auditori
- Un equipament integral
- Qualitat i excel·lència per sobre la quantitat
- Equipament públic
- Vocació social
Dit això, que sempre queda bé i ja veurem en que queda tot plegat, s’ha enunciat la temporada de forma global, és a dir, d ela mateixa manera que s’ha fet al Palau de la Música, a L’Auditori han desaperegut els diferents cicles i tot s’ha integrat en una única programació transversal integrada en un únic cicle global, que tindrà això si, quatre eixos de programació:
- Bela Bartok (sense cap altre intenció que programar obres d’aquest músic cabdal, vull dir que no es deu a cap aniversari)
- Joana d’Arc (600 anys del seu naixement)
- La natura (obres programàtiques a l’entorn de la natura)
- Les nacions (obres programàtiques amb rerefons nacionalista)
Aquest quatre grans blocs temàtics intenten enllaçar en la temporada de l’OBC, la Banda Municipal, els concerts dels grans artistes invitats, les coproduccions amb altres institucions i productors, i en les gires internacionals que la propera temporada tornarà a fer l’OBC.
François Bou ha fet especial menció en la recerca d’una estructura estable de l’OBC i en el fet de que l’orquestra és la formació que concentra transversalment la gran part de l’activitat de l’Auditori i alhora buscant una projecció exterior que es materialitzarà en:
Més projecció ciutadana (festes de la Mercè, concert popular gratuït a l’Avinguda de la Catedral)
Projecció Nacional amb els projectes socials i educatius (ET TOCA A TU, EDUCA’T, etcètera)
Projecció exterior:
- territori català (Manresa i Girona)
- territori espanyol (Concerts a L’auditorio Nacional de Madrid i a Valladolid, amb un intercanvi amb l’orquestra de Castilla y León.
- territori europeu: Gira a Àustria (Viena, Salzburg, Linz), Eslovènia i Croàcia. Concert a Toulouse
Col·laboració amb Medici TV (retransmissió de tres concerts)
Col·laboració amb Catalunya Música i TV3
Enregistraments discogràfics (disc amb obres de Montsalvatge)
Col·laboracions amb el Gran Teatre del Liceu, obra social de La Caixa i l’Institut Francès.
Pablo González, amb la seva habitual franquesa comunicativa va destacar el gran treball en equip fet en la programació de la temporada de l’OBC i en la satisfacció que per a ell representa centrar la temporada al voltant d’un compositor tan cabdal com Bela Bartok. Al final de la seva presentació va llençar el dard emmetzinat dirigit als responsables polítics, que segurament no l’esperaven. El mestre González va denunciar que atenent a la llei del Govern central de finals del 2011 que impedeix la contractació de nou personal a les institucions de caràcter públic, l’OBC que ha patit una reducció en els darrers anys i que durant la propera temporada haurà d’assumir noves baixes per jubilació, no podrà sostenir gaire temps aquesta situació greu, per fer front a les seves activitats.
Malauradament la queixa del mestre González al final de la roda de premsa i en el torn de preguntes dels periodistes, ha estat contestada per el Sr Ciurana amb un argument tan poc original com dir que l’OBC no és aliena a la problemàtica general del nostre país i la nostra ciutat, que si no pot contractar personal nou, tampoc podrà obrir les guarderies ja acabades pendents de contractació de professionals que les puguin fer funcionar. M’ha semblat una resposta d’una impotència patètica.
Finament Salvador Brotons ha fet la presentació dels grans objectius de la Banda Municipal, que està obtenint una resposta de creixement espectacular (triplicat l’assistència als concerts).
Mentre que l’OBC redueix el número de concerts, la Banda els augmenta i també farà els concerts més populars a la sala Pau Casals de l’Auditori per satisfer la demanda d’entrades que els seus concerts generen. M’hagués agradat preguntar alguna cosa al respecte…
Desapareixen els concerts de dimarts a la nit, ja que la formula no acabava de ser rendible i resultava segons paraules dels responsables de l’OBC, una auto competència del cap de setmana.
La temporada de L’Auditori costarà 19.200.000 €, xifra que representa una disminució aproximada d’un 12% respecte a l’actual i amb aquests diners els seus responsables ens ofereixen:
LA PROGRAMACIÓ
L’OBC farà 22 concerts d’abonament a l’Auditori, més el concert de la Mercè i els 13 concerts a l’exterior (7 de novembre a Madrid, 8 i 9 de novembre a Valladolid, 20,21 i 22 de febrer del 2013 al Festspielhaus de Salzburg, 24 de febrer del 2013 a la Brucknerhaus de Linz, el 26 de febrer al Koncerthaus de Viena, el 27 de febrer de 2013 a l’Union Hall Maribor (Eslovènia), el 28 de febrer al Congress Center Villach (Àustria) i el 2 de març al Lisinski Hall de Zagreb; els 10 i 11 de maig de 2013 l’OBC actuarà al Halle Aux Grains de Toulouse.
A part hi haurà un concert amb la JONC (número 9) que sota la direcció d’Anton Rickenbacher tocaran la setena simfonia de Bruckner, la novena de Beethoven amb l’Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu amb Josep Pons i un altre amb l’Orquesta Sinfónica de Castilla y León que sota la direcció de Miguel Harth-Bedoya tocaran entre altres obres la segona simfonia de Nielsen (11 i 12 de maig).
L’apartat de solistes s’inicia espectacularment en el concert inaugural amb Arcadi Volodos que interpretarà el concert número 2 de Brahms. Altres pianistes que tocaran amb l’OBC seran Alice Sara Ott (artista en residència), Alexandra Tharaud (artista en residència) i Herbert Schuch.
La gran violinista Viktoria Mullova en qualitat d’artista e3n residència participarà en el concert de Xostakòvitx (concert 11), tot i que tornarà a l?Auditori per oferir un concert al costat de The Matthew Barley Ensemble que promet una fusió interessant, i un altre concert al costat de Kristian Bezuldenhout al pianoforte, per interpretar les sonates núm 2,5 i 7 de Beethoven (19 de març).
Altres violinistes que participaran a la temporada de l’OBC són: Arabella Steinbacher i Benjamin Schmid.
Violoncels solistes: Alban Gerhardt que tocarà també en els concerts de Madrid i Valladolid, el concert d’Eduard Lalo.
Dels concerts d’abonament a L’Auditori cal destacar en l’apartat de directors, el retorn de Lawrence Foster (25,26 i 27 de gener de 2013) i Eiji Oue els 5,6 i 7 d’abril dirigtint la simfonia núm 8 d’Anton Bruckner. Normalitzem així allò que no s’hagués hagut de trencar mai. Pablo González dirigirà a l’Auditori 7 concerts i el de la Mercè. També dirigiran l’OBC: Kees Bakels,Dmitri Kitajenko, Marc Soustrot, Pinchas Steinberg, Arthur Post, Christian Arming, Marc Minkowski, Antoni Ros Marbà, Michael Tabachnik, Josep Pons, Josep Caballé Domènech, Juanjo Mena, Jiri Belohlávek i Hernández Silva.
Hi hauran molts solistes vocals, començant per la mezzosoprano Marta Infante que vindrà a cantar la cantata Giovanna d’Arco de Rossini, Maria Hinojos, Marta Almajano, Yan Beuron, Xavier Gallais, Eric Martin-Bonnet, tots ells acompanyant a la gran actriu francesa Marion Cotillard per fer el gran oratori de Honegger Joana a la foguera, tos dirigits per Marc Soustrot. En aquests concerts que es celebraran el 17 i 18 de novembre també hi participaran els Cors Madrigal, Liedercamera i el Cor Vivaldi.
La mezzosoprano Natasha Petrinsky i el baix Gerd Grochowski seran els encarregats de cantar El castell de Barbablava en un programa intensíssim dirigit per Pinchas Steinberg que es completarà amb la desena de Xostakòvitx. (30 de novembre, 1 i 2 de desembre.
El 14,15 i 16 de desembre Arthur Post dirigirà El Pessebre de Pau Casals, amb Elena Copons, Gemma Coma-Albert, David Hernández, Joan Martín Royo i Marc Pujol, acompanyats per l’Orfeó Català i la Coral Canigó.
Maria Luigia Borsi (recent Mimi al Liceu), Ildiko Komlosi, Russell Thomas i Riccardo Zanellato cantaran les parts solistes del Rèquiem de Verdi que dirigirà Pablo González, amb el Cor del Liceu i el Cor de cambra del Palau de la Música.
La soprano Maria Espada es farà càrrec de la part solista de la quarta simfonia de Gustav Mahler (24,25 i 26 de maig de 2013).
La Banda Municipal programa 14 concerts, 8 dirigits per Salvador Brotons i els altres 6 per Juan Miguel Romero, Jan Cober, Frank De Vuyst, José Vicent Egea i Manel Valdivieso.
Molts concerts destacables, però sobretot un amb cors d’òpera amb la Coral Cantiga i la Coral Sant Jordi (24 de febrer), incloent la sisena simfonia de Brotons, i un altre dedicat a la Tetralogia wagneriana (7 d’abril de 2013)
GRANS INTÈRPRETS
Amb aquesta desaparició dels cicles i la integració de tots els concerts en una política unitària i transversal, els dirigents de l’Auditori fan una amanida espectacular que amaga segurament altres convenis i interessos amb patrocinadors privats que a la roda de premsa i malgrat la insistència d’alguns periodistes, ha quedat bastant confús.
La llista és espectacular, us faig una tria amb allò que m’ha semblat més destacable:
Comença el proper 30 de juny amb la visita de l’Orquestra Sinfónica de la juventud venezolana Simón Bolívar, sota la direcció inevitable de Gustavo Dudamel que tocaran la tercera de Beethoven i la simfonia Alpina de Richard Strauss.
El 17 d’octubre ens visitarà Il Giardino Armonico i Giovanni Antonini, amb Vivaldi, Handel, Geminiani, Haydn i Mozart en programa.
El dimarts 6 de novembre ens visitarà Romina Lischka (viola de gamba) acompanyada per Sofia Vanden Eynde (Tiorba) i Raphael Collignong (clavicèmbal).
El 15 de novembre el pianista Rafel Blechacz tocarà bach, Beethoven, Debussy i Szymanowski.
El Quartet Casals s’ha quedat sense la residència que tenia de feia molts anys i ara és una formació adscrita, amb 3 concerts (29 de novembre, 7 de febrer de 2013 i 9 de maig de 2013). El 14 de maig acompanyarà al pianista Alexander Tharaud, que l’endemà oferirà un recital en solitari.
El 9 de desembre ens visitarà William Christie i Les Arts Florissants per interpretar Belshazzar de Handel. Entre els solistes Rosemary Joshua, Sarah Connolly, Allan Clayton, Iestyn Davies.
L’endemà, el 10 de novembre serà Cecilia Bartoli i la Kammerorchester Basel qui de ben segur posarà potes enlaire l’Auditori.
El diumenge 16 de desembre s’interpretarà la Cantata de Nada de Rafael Ferrer i el 17 Jordi Savall, la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XX presenten un programa anomenat Judicii Signum.
Savall i la capella Reial de Catalunya oferiran un altre concert el 16 de gener, amb l’Elogi de la Follia d’Erasme, el 19 d’abril un altre amb Músiques per la Pau i el 27 de juny un altre dedicats al Magnificat de Cererols, Vivaldi i Bach.
El 21 de març la Mahler Chamber Orchestra, dirigida per Mitsuko Uchida, que també tocarà el piano faran un programa encara a determinar-
Apunteu a l’agenda el 26 de març ja que John Eliot Gardiner, The Monteverdi Choir i English Baroque Soloists faran la Missa en Si menor de J.S.Bach
El 7 de maig Christophe Rousset al clavicèmbal oferirà un recital
Fins aquí un ampli detall de molts dels concerts que ompliran la temporada 2012-2013 de L’Auditori.
M’hagués agradat preguntar coses referents al preu de les entrades, als descomptes per a jubilats, aturats, estudiants, coses que hem parlat moltes vegades a IFL. També les zones i els preus de les localitats i abonaments, però com ja us he dit jo no podia preguntar i els que podien fer-ho no hi ha pensat. No vull ser dolent, però molts dels periodistes entren sense pagar i no se’n recorden que la gent del carrer hem de pagar per veure un concert.
No sé com seran els cicles d’abonament, suposo que l’OBC i la banda tindran els seus habituals i particulars abonaments i els altres concerts s’agruparan per promotors, però per ara no us puc dir més.
No sabent encara que ens reserva el cicle d’Ibercamera, seguint la tònica del que ja varem dir en l’apunt dedicat a la programació del Palau, haurem de fer molts i molts càlculs, però el que és segur és que ens perdrem de ben segur coses meravelloses.
La crisi ha fet que les temporades musicals hagin aprimat el número de concerts i representacions, però amb els pressupostos que els han quedat, està clar que volen fidelitzar al seu públic i l’oferta tant del Liceu, com del Palau i l’Auditori ofereix molts atractius.
A L’Auditori també s’han estimat evitar riscos i cicles més o menys deficitaris com els de la música del segle XXI, han desaparegut pràcticament dels programes. Potser per no pagar drets d’autor i també no cal fer-nos trampes al solitari, per evitar veure les sales buides. És així de trist.
TOTA la temporada de L’Auditori 2012-2013 la trobareu AQUÍ (dossier de premsa)
Us deixo amb el marevellós Agnus Dei de la Missa en Si menor de J.S.Bach en la versió de John Eliot Gardiner i els Solistes Barrocs Anglesos. La part solista corre a càrrec del contratenor Michael Chance.
Com ens ho farem per estalviar tant com necessitem?
El dia 11 de maig es presenta la temporada amb un concert gratuït, per reservar les entrades heu de fer-ho al web de l’Auditori, prement aquí
IN FERNEM LAND 
Els periodistes musicals d’aquest país són una colla mediocres que amb prou feines saben fer cròniques blanques. El cas Liceu ho ha demostrat: només salvo 3 firmes que sí saben apretar a les rodes de premsa o en el textos. Em sembla lamentable que se’t vetés per no ser periodista.
La programació em sembla interessant: ara bé em sembla un mica fastigós segons quins noms extrangers asociats a certes agències ab la que tracta l’Auditori i que eviten qu altrs noms espanyols puguin actuar-hi. No obstant hi hapresències autòctones descatades. Altres, també reapareixen pel cercles viciosos d’agents (no ré nom rò canta en un lied d’una simfonia).
Segueixo creient que Pablo González és un bon fitxatge però em sembla que té cert conflictes administratius que el poden perjudicar. En fi, vaig a esmolar la guillotina… a l’Auditori també n’hi ha per fer escabetxina. Per cert, aqusta colla de chupòpters del Consorci, s’han abaixat el sou? Tampoc ningú ho va preguntar.,
M'agradaM'agrada
Sembla que tots s’hagin posat d’acord en arruïnar-nos.
No em vull posar nerviosa doncs no podré anar a tot allò que voldria.
Gràcies per tenir-nos tan ben informats
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim per aquesta completíssima crónica de la roda de premsa, impossible de trobar, ben segur, en cap altra “medi de comunicació”. IFL és, novament, una ampla finestra que ens mostra la més “rabiosa” actualitat musical. 🙂
Hi ha molt, i molt de destacar en tot lo descrit i ben segur cadesqú tindrá les seves preferències i il.lusions per a veure als seus solistes de capçalera i escoltar les seves obres preferides. En aquest contexte, a mi em fa moltíssima il.lusió la 8ª de Bruckner amb Oiji Oue, la 3ª del mateix compositor amb Marc Minkowski, el segon de Brahms amb Arcadi Volodos, la cantata de Honegger i les tres obres de Bartok que es programen. Ja dic, he fet un esforç de sintesí, donat que és molt lo que destacaria. I fora de la temporada de l’OBC doncs encuriosit per el concert de la Simón Bolivar amb Dudamel que intentaré no perdre’m, i com no, expectant davant les visites de Cecilia Bartoli, Mitsuko Uchida amb la Mahler Chamber Orchestra i sobretot amb John Eliot Gardiner i The Monteverdi Choir amb la Missa en Si menor de Bach.
M'agradaM'agrada
M’he deixat comentar què és curiós que qui no tenía dret a fer preguntes és probablement qui té més lectors/seguidors potencialment interessats en el tema. La vida.
M'agradaM'agrada
Per fi la 4a de Mahler! Llàstima que sigui amb el González.
M'agradaM'agrada
Lástima, estoy de acuerdo
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Joaquim, sempre ens informes i desseguit
M'agradaM'agrada
Primer de tot, agraïr aquesta crónica de la roda de premsa tan detallada, que no apareix ara mateix en cap altre medi capdavanter del país. Sencillament lamentable!
Sobre la temporada, crec que no té gaire mèrit. Programar artistes i orquestres de primera fila tirant de talonari és una cosa que pot fer qualsevol, però gestionar sàviament els recursos de manera efectiva no ho pot fer qualsevol, i per descomptat que no ho han fet.
Una temporada plagada “d’amics” de Perez Trevinyo, alguns dels artistes més cars del circuit, (que no vol dir els millors), músics associats d’alguna manera al festival de Torroella i, com diuen per aquí, a agències associades a l’Auditori (de manera il.legal per cert) que reben grans comissions dels concerts, tot ell provinent dels diners públics. En definitiva, res nou, el que s´ha fet sempre i es seguirà fent, fins que tot això peti d’una manera o altra.
Per acabar, i de fet el més important, trobo imperdonable que no s’estigui renovant a diversos músics de l’OBC, i al mateix temps s’estigui presentant una temporada que costa 20 millions d’euros. Com tú bé dius Joaquim, la resposta de Sr. Ciurana és inadmissible però demostra en primera fila la falta de transparència i de compromís real d’una institució tan viciada a aquestes alçades com és l’Auditori de Barcelona.
Una pena molt gran que no et deixessin preguntar, perque haguessis fet la feina de molts que estaven allà. Gràcies per aquest post!
M'agradaM'agrada
Quina diferència hi ha entre la temporada de l’Auditori i la del Palau?
Cap.
L’Auditori no hauria de pretendre entrar en competència amb una temporada privada de concerts, tampoc ho hauria de fer amb els promotors de grans cicles simfònics o amb els organitzadors de gires de les grans figures. Com a molt L’Auditori hauria de llogar el seu espai per aquests promotors i cicles privats, mai integrar-los dins la programació global de la seva temporada. Les preguntes que Javier Pérez Senz, ara molt vinculat a la competència, va fer, van neguitejar al Sr. Garrigosa, de manera preocupant.ç
La temporada de l’Auditori hauria de promoure i donar a conèixer l’activitat de la casa a Barcelona, Catalunya, Espanya i internacionalmet. Ja sigui l’OBC com a vaixell insígnia, ja sigui la JONC, l’orquestra de l’ESMUC o els grups i solistes residents.
Se’ns va dir que l’OBC tenia previst anar a Girona i Manresa, però aquests concerts no figuren al dossier, també se’ns va dir que els auditoris catalans no tenen pressupost per programar l’OBC. Què ens està passant?, quina política cultural tenim que no permet que l’orquestra nacional de Catalunya no pugui ser escoltada per els catalans per manca de pressupost d’uns equipaments tant buits de contingut com l’aeroport de Alguaire? En què pensa la conselleria?
No hi ha cap voluntat de programar música del segle XXI, han desaparegut els cicles que eren deficitaris, però no pot ser que els directius ho hagin reconvertit en concerts de caràcter generalista i comercialment més atractius. Quin favor estem fent als musics que surten de l’ESMUC, quin model cultural estem potenciant?
Al darrere d’una temporada brillant hi ha un dubtós model que em preocupa tant com l’esdevenir de la radio televisió de Catalunya, per posar un altre exemple, i és que estem venent el país a la iniciativa privada. Alerta!
M'agradaM'agrada
Sincerament, ara que he tingut temps de mirar els detalls trobo super fluixa la temporada de la OBC. De pal de paller res. Els grans diners van a parar a projectes orquestrals tots d’un mateix proveidor, Enrique Subiela perque posa que coprodueixen amb ell, és a dir que hi posen diners.
Les batutes convidades son fluixíssimes, a part de Minkowski, Kitajenko i Belohlavek. Els programes son molt feixucs. La programació de tesi que ha introduit l’inclit Perez Treviño no funciona normalment i menys en temps de crisi. Els solistes convidats els trobo també fluixets a excepció de Volodos i potser la Mullova però que ja veureu que a L’Auditori patirà pel seu so fluix. La Marion Cotillard és molt mona, però per veure-li el somriure tan maco que té em llogo Midnight in Paris, la veritat…
Els programes als cicles de cambra son també feixucs, cal fer una integral dels quartets de Bartok?
La gran novetat son els itineraris, que resulta que no es poden abonar sino que son nomes recomanacions… trobo arrogant i paternalista aquesta actitut de “jo el superprogramador us ensenyo com heu d’escollir i viure la cultura”. El melòman sap el que vol, molt més del que els programadors pensen.
D’altra banda, alucino que un equipament públic deixi practicament fora de joc la música contemporania. El cicle Nous sons, estava molt bé, estava ben programat. Ja us asseguro que amb la meitat del que es gasten en el Dudamel pe o la Bartoli es podria fer un festivalón de música contemporanea.
I algu em podria explicar la maledicció del concertino de la OBC? Ja no recordo quants anys fa que no hi ha titular? Molt simptomàtic això.
M'agradaM'agrada
Ves per on, avui quasi signaria el teu comentari com a propi.
Cert manu, ningú se’n recorda que no tenim un concertino a l’OBC.
De mica en mica i sense adonar-nos-en, en aquest país s’està privatitzant tot, i la propera temporada de l’Auditori n’és un clar exemple.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Quim / Gràcies, Pep
Alguna pregunta més?
Demà, entrenament a dos quarts de vuit.
M'agradaM'agrada
per sort a l’Auditori ens deixen fer un abonament a la carta que, per questions òbvies, no podré tenir molt nodrit. Molta cosa per escollir i malauradament, per renunciar.
Em preocupa molt el que expliques aquí al comentari, Joaquim. Quin futur cultural a llarg termini ens espera?
Aniré a la presentació, no crec que m’agradi el show, però hi vull ser.
M'agradaM'agrada
i gràcies per la detallada informació, els diaris van molt escassos de clàssica, cada vegada són més petites les columnes musicals.
M'agradaM'agrada
El programa ens porta figures brillants. Les voldria veure a totes però el números canten. Ja ho veurem.
Al marge d’aquestes figures el més valuós per a mi és el teu treball en el que, com sempre, informes amb exactitud i, opines i deixes opinar amb llibertat.
Milers de gràcies, estimat Joaquim.
M'agradaM'agrada