Jessica Pratt, Amina a La Sonnambula (La Fenice 2012)
La soprano anglesa educada a Australia, Jessica Pratt s’està imposant de mica en mica com la soprano belcantista del moment.
En aquests moments està cantant La Sonnambula a La Fenice de Venècia i els propers compromisos la portaran a Sidney on cantarà la Leila de Les pecheurs de perles, la deliciosa òpera de Georges Bizet, però sense cap mena de dubte un dels moments més esperats del imminent agenda serà aquest proper estiu al ROF (Festival Rossini de Pesaro) on cantarà al costat d’Ewa Podles i Michael Spyres l’òpera Ciro in Babilonia, en el que promet ser un festival belcantista de primerissim nivell.
Ja l’any passat i també en el ROF va deixar a tot el món bocabadat en el seu debut, cantant Adelaide di Borgogna.
Avui us deixo un Youtube de l’escena final de La Sonnambula de Bellini, tal i com va cantar-la a La Fenice la setmana passada. Com podreu apreciar l’estil és molt interessant i adequat, i l’exhibició dels sobreaguts és aclaparadora. Ja he dit alguna altre vegada que recorda a la jove June Anderson o el que és el mateix, a la jove Joan Sutherland.
Escoltem a Pratt des de la seva entrada “Oh! se una volta sola…Ah! non credea mirarti…Ah! non giunge uman pensiero”. L’acompanyen el tenor georgià Shalva Mukeria (Alvino), Giovambattista Parodi (Il conte Rodolfo) i Julie Mellor (Teresa). Dirigeix l’orquestra Gabrielle Ferro.
vídeo gentilesa de Gobrias
IN FERNEM LAND 
Espléndida soprano que ojalá, ojalá, venga pronto por el Liceu donde espero , agrade incluso a los temibles fans gruberovianos.
Me comentaron unos amigos que la escucharon su Lucia di Lamermoor el pasado marzo en la ópera de Tel Aviv que tuvo un éxito arrollador.
Me parece la Pratt una belcantista muy auténtica además, el timbre es precioso y efectivamente, me recuerda a la joven Sutherland pero con un plus añadido: Jessica que reside desde hace un tiempo en Italia, tiene una dicción de este idioma bastante mejor que Dame Joan
M'agradaM'agrada
Boníssima. Sobretot cal escoltar-ho tot, fins al final, passant pel mig… Meravellós.
M'agradaM'agrada
M’agrada moltíssim Jessica Pratt (1979) i espero que debuti ben aviat al Liceu per exemple en el 2º repartiment de La Sonnambula del 2013.Ella té totes les qüalitats per fer un bel canto enlluvernador .Magisteri en la coloratura, trinats perfectes,pianíssims espectaculars,fiato llarg i aquells sobreaguts que malgrat no está escrits el públic espera.Os deixo un enllaç on canta el duo de I Puritani al costat del tenor GianLuca Terranova(1970).Tots dos estan impressionants i sorpren el timbre rodó i gairebe spinto del tenor (recorda lleugerament a Bruno Prevedi o Franco Bonisolli) en un rol cantat habitualment per altres tipus de veu.
M'agradaM'agrada
im-pre-ssio-nant!!
M'agradaM'agrada
Bufa,qué fort!!!
M'agradaM'agrada
M’interessa més Jessica Pratt que Monastyrska. Aquesta al menys sembla tenir més interés en el que canta, potser el fet de residir a Itàlia o d’haver estudiat amb mestres italians, acaba per donar fruits.
M'agradaM'agrada
M’agrada molt la veu, m’agrada com canta i fins i tot la dicció. Esperem poder veure-la aviat en directe.
M'agradaM'agrada
Psssss… La técnica puede ser espectacular, pero no me transmite gran cosa. Si el “Ah non credea mirarti” no te pone la piel de gallina, con esa melodía tan maravillosa, es que falta algo. Y el timbre tampoco me convence, faltan graves para compensar tanto agudo, aunque puede que gane en directo.
Así que si viene no le haré ascos 😉
M'agradaM'agrada
Jessica Pratt canta muy bien, pero su dicción no es ni mucho menos buena -mejor que la de Joan Sutherland, por supuesto, pero no hay que esforzarse mucho para mejorarla-.
Has dado en el clavo, Marga, dónde están los graves escritos? “La sonnambula” se compuso para la misma cantante que estrenó “Norma” y “Anna Bolena”: la mezzo-soprano aguda Giuditta Pasta, con verdaderos problemas para ascender por encima del Si -su nota tope-. Las sopranos lírico ligeras suplen la carencia de graves ascendiendo constantemente al agudo, lo cual fatiga. Pero, si aceptamos que se cante este rol de Amina por una voz ligera, Jessica Pratt saca mucho provecho de ella y estoy seguro que aún suena mejor al natural. A mi me recuerda bastante a Beverly Sills, pues tiene un vibrato muy parecido, quizás no tan patente. Se está especializando en belcanto de la primera mitad del siglo XIX y grabando mucho. Lo último aparecido en el raquítico mercado discográfico actual: “La sposa de Messina” (1839) de Nicola Vaccaj, una auténtica perla negra que estaba injustamente olvidada.
También a mí me agradaría verla pronto al natural, para juzgarla con más rigor. En este largo fragmento, dirigido bastante lento, luce buena voz y buen palmito, un plus exigido hoy a toda cantante que quiera llegar a ser algo en el mundo de la ópera, pero me parece que va a ser algo discutida, porque he creído escuchar un “bu”.
Me encantaría verla en Pésaro al lado de mi adorada Ewa Podlés y Michael Spyres -“ma che bella combinazione!”- en “Ciro en Babilonia”, una ópera seria de Rossini de su primera época (1812), muy poco frecuentada y bellísima. Ayer me llevé una sorpresa descomunal viendo otra rara avis de Rossini: “Sigismondo” (1814), en su versión “pesarese” del año pasado, que conocía ya por disco pero a la que no había dedicado la atención que se merece, y eso que la escena en un manicomio no ayuda para nada a la comprensión del liado argumento.
Hay que agradecer a Joaquim que se desviva como lo hace para ofrecer lo más novedoso y variado del panorama operístico mundial.
M'agradaM'agrada
I tant que cal agrair-li! Ho fem de tant en tant però hauria de ser més sovint : gràcies, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Per a mi tampoc m’ha dit gaire gran cosa.
Reconec uns aguts esclatants, però com la Marga crec que em falta alguna cosa, ja que a mtja ària ja tenia ganes que arribés “!Ah! non giunge”.
M’agradaria que vingués per veure si al natural això no em passa.
M'agradaM'agrada
Concep… jajaja yo he pensado lo mismo. El aria, que por lo general me encanta, se me hizo un poco larga y también estaba deseando que llegase el “ah non giunge” (y eso que no me gusta nada) a ver si la cosa mejoraba. Pero no.
M'agradaM'agrada
Pues a mi aquesta senyoreta no em diu res de res. Pot tenir molts aguts, però no sempre venen a lloc. Al final del “A non giunge” fa un agut molt espectacular, jo no me l’esperava, i casi em caic de la cadira de l’ensurt!!!
Em recorda una mica ala senyora Damrau, però amb molta menys presència, i com alguns de vosaltres deieu, li falta alguna cosa.
Doncs jo no l’anié a veure, si vé algun cop al Liceu. 😦
M'agradaM'agrada
Em teniu distret, si més no.
S’organitzen uns debats interessants i ben curiosos amb cantants que en moltes ocasions no em vist al natural, i ja ens posicionament en si anirem o no anirem a veure’ls quan vinguin al Liceu (Tan de bo ho facin!).
Jo aquesta noia tinc moltes ganes de veure-la en persona i a Monastyrska també, ja que malauradament la Lady Macbeth de la Callas o la Rysanek no podrà ser i m’estimo més que ho canti ella que no pas alguna que altre sense ni la meitat de potencial que té aquesta senyora.
En el cas de Pratt és veritat que hi posa molts sobreaguts innecessaris, inesperats i espectaculars, com ho feia Natalie Dessay quan podia o la Sutherland i que aquestes dues, sobretot la primera interpreta el que canta de manera impressionant, com ho feia la Callas quan cantava també una Amina de referència (dirigida per Bernstein). Pratt sembla ser que no ho fa igual i potser si que s’escolta alguna aïllada protesta a la sala, ja sabem que sempre hi ha el trastocat de torn, però em sorprèn que alguns de vosaltres la ventileu tan aviat.
És jove tot just comença a despagar i la matèria primera és de categoria, a partir d’aquí ho té tot per guanyar-se un lloc entre les grans, donem-li l’oportunitat, no us sembla?
M'agradaM'agrada
Una ària preciosa i no massa ben resolta. Massa lenta. Denota esforç. La Caballé va fer molt mal ja que jo vaig estar temps i temps escoltant aquesta meravella per la gran Montserrat.
De totes formes, Joaquim, ja ho crec que cal agraïr-te el què fas amb tanta passió com rigor. T’has ficat a la meva vida ja fa anys i ja no en sortiràs. Ets, com el pa del Pare Nostre, la meva joia de cada dia.
M'agradaM'agrada
Alça manela! que deia la Puig. 😆 😆
M'agradaM'agrada