El mestre Pablo González
Dissabte passat, dia 2 de juny La Vanguardia va editar una entrevista al mestre Pablo González, en ocasió del darrer concert de la temporada 2011-2012 de l’OBC.
El titular “No podem sonar com la Filharmònica de Berlín” em va sorprendre molt, però no va ser fins haver llegit la plana sencera, també amb la ressenya de François Bou, Gerent de l’OBC, que sortosament vaig veure una mica de llum a les ombres en que el mestre González em va deixar.
L’entrevista realitzada per Maricel Chavarria després de la presentació, s’inicia amb:
…Pablo González (Oviedo 1975), es mostra optimista respecte a la seva evolució i rebutja les crítiques que s’estan fent a la qualitat. Què hi té a dir?
Circula aquesta sensació, que l’OBC és una mala orquestra, però li asseguro que hi ha orquestres a Europa molt pitjors. Per què tenim aquest complex?
Primera parada. “Molt pitjors”, vol dir que l’OBC és dolenta i que per sota encara n’hi ha de més dolentes. Si hagués dit però li asseguro que per sobre de l’OBC n’hi han moltes menys que per sota, segurament hagués volgut dir el mateix i el missatge era en positiu. El va trair el subconscient?. Realment pensa que l’OBC està en el nivell de les orquestres dolentes, per sobre de les més dolentes?
Immediatament ho vol arreglar
L’OBC està entra les millors orquestres d’Espanya. Que pot fer un salt de qualitat? Si, però no és la Filharmònica de Berlín, i tanmateix la gent ve amb la idea que si. Senzillament cal valorar com va evolucionant i crec que a poc a poc va sent més un equip. ben orgullosos hauríem d’estar tots de l’OBC.
Estar entre les millors orquestres d’Espanya, tenint en compte allò de les millor i pitjors, potser condemna a la majoria d’orquestres espanyoles a molt dolentes.
Que no és la Berliner Philharmoniker ho sabem TOTS els que fa anys i panys que anem a escoltar el seus concerts. Ens menysprea una mica, no trobeu?. El públic és molt més savi, malgrat el que diem nosaltres mateixos i els comportaments que molts tenen en els concerts, i sabem perfectament quin és el nivell de l’OBC, quin era fa 20, 10, 5 anys enrere o a l’actualitat. El públic, de la mateixa manera que sap l’orquestra que té, sap com és el director titular, i ja li puc assegurar que tots sabem que vostè no és Wilhelm Furtwängler. Oi que llegit fa mal, tot i que vostè ja ho sap que no té el nivell del genial director? Doncs segurament els seus músics s’hauran sentit ferits, ja que vostè no ho tenia de dir això, per respecte a ells, i a nosaltres.
Per altre part això de que poc a poc ens sentim un equip, sembla voler dir que abans no ho era un equip. No ho sé, jo no conec l’orquestra per dins, tot i que m’imagino que com a qualsevol empresa, hi deu haver de tot, i certament fer que una orquestra se senti un equip és quelcom bàsic, imprescindible.
Miri Sr. González, l’equip, amb dificultats de tota mena, el va començar a fer el mestre Decker. Amb ell i la professionalitat contrastada, la seva duresa, el seu rigor i l’endimoniat caràcter que va marcar una època, va començar a forjar-se una nova OBC que va passar de la grisor funcionarial d’un anar fent provincià, a una orquestra amb ganes de ser.
No li faré un detallat anàlisi de les grans vicissituds que han passat per aquesta casa, segurament moltes les deu conèixer millor que jo. El cas és que qui sempre ha posat en perill l’equip, han estat els directius de perfil polític, sovint ineptes, que per interessos mediocres han sacrificat l’evolució artística de l’orquestra per altre tipus de interessos, absolutament obscurs i difícils d’entendre per a les persones que cada cap de setmana ens agrada anar a l’Auditori (abans Palau) a escoltar la nostra orquestra.
No hem entès mai la política artística, si és que n’hi ha hagut, i tampoc el joc de interessos que van fer que després de la sobtada i negativa marxa del mestre Foster, l’època de més gran projecció i nivell internacional, que mai ha tingut l’OBC, fins ara, es va fitxar a un director que no va ser volgut per ningú, ni per els músics, ni per el públic. L’equip en aquell moment es va posar en perill. Sortosament es va fitxar a un director, el mestre Eiji Oue, que per primera vegada en la història de l’orquestra, va galvanitzar a uns musics, entusiasmant a un públic il·lusionat i embadalit, i curiosament, obtenint de la crítica elogis sense gaires discussions. L’ambient que es va crear va ser altament fantàstic, i la sensació d’equip, cregui quan li dic, que semblava total.
No puc entendre, analitzant les coses des de un punt de vista profà, com això es va voler dinamitar, amb una associació fosca entre l’antiga direcció de l’Auditori i la gerència de l’orquestra en aquell moment. Aviat van començar a circular rumors de tota mena i les crítiques a la immensa majoria dels diaris començaven a ser negatives o molt negatives. Part del mal fet en aquella campanya de “acoso y derribo” encara dura ara. També l’equip va començar a trontollar, malgrat que era evident per a nosaltres, asseguts a les butaques, veure com més del 90% de la plantilla es desfeia amb el mestre, amb mostres evidents d’agraïment en acabar els concerts, fet preciós que exasperava als crítics que tenien la consigna de dir que allò era un bunyol. L’equip continuava existint, malgrat que la situació es va deteriorar moltíssim i el públic va arribar a prendre part en aquesta batalla de interessos, imaginis si s’havia arribat a fer equip. El públic esperava al mestre Oue en acabar els concerts per aplaudir-lo i agrair-li la tasca que estava portant a terme, en un fet insòlit i emocionant. Parlo de la tasca musical, l’altre que sembla ser que no feia, nosaltres no ho sabíem ni francament ens importava. El resultat artístic tenia un gran nivell i tot allò que presumptament no feia i tenia que fer, vol que li digui? Ens importava ben poc. Digui’m irresponsable.
A el mestre Oue no li van renovar el contracte i va arribar vostè. Nosaltres amb totes les esperances, però intuint que anant molt bé, ens estancaríem. Nosaltres, i deixi’m parlar en plural, volíem algú millor que el mestre Oue, voliem pujar un nivell més, volíem algú que fos capaç amb aquell equip, de seguir escalant posicionament i excel·lència. No ens semblava que un director jove i sobretot sense cap experiència anterior com a director titular de cap orquestra del nivell de l’OBC, o un altre, fos la millor opció. En qualsevol cas ja sabíem que vostè no era Furtwängler, de la mateixa manera que quan sortíem del millor concert de l’OBC, per molt bé que hagués estat, hi havia una notable diferència amb aquelles orquestres que ens visiten de gira en els cicles luxosos que ens programen cada any. No som tan babaus.
Ja fa dos anys que és al capdavant. Quina creu que ha estat la seva aportació?
Comencem a tenir un nivell més homogeni i constant, una comunicació més bona. Ens anem coneixent millor i els musics van sabent el que jo busco i jo, com responen ells. Però el que és important és que els directors convidats no siguin només bons directors, amb capacitat d’inspirar l’orquestra i de comunicar, sinó que vinguin amb ànim de treballar i construir. No a quedar bé, sinó a arriscar, com va passar l’altra setmana amb Kazuchi Ono.
Si el nivell més homogeni i constant és l’encefalograma pla on em penso que estem ara, sap que vol dir? Sort que anomena a Kazuchi Ono. Ha escoltat la diferència d’OBC entre el mestre Ono i quan dirigeix vostè. No tan sols de sonoritat, que també.
És que en tota l’entrevista, mestre González, no hi ha ni mitja frase d’auto crítica i potser hauria de començar a pensar que les crítiques que rep no són pas per un nivell baix de l’orquestra, sinó de les interpretacions de les obres, i això sap de qui és culpa?
Quin futur és el de l’OBC?
En l’aspecte artístic, anar creixent com a orquestra. I aquí és crucial que per fi s’ocupin les places de concertino. Era tràgic per a l’orquestra, encara que m’alegro que no es precipitessin. És millor estar sis anys sense concertino fix que decidir-se per un inadequat. Seran Mauro Rossi, de l’ONE, i el jove Roberto González, que d’aquí a pocs anys se’l rifaran; i és un violinista meravellós, com va demostrar a Schéhérezade la setmana passada. I té la capacitat de lideratge i d’empatia que necessitem.
Res a dir, estic completament d’acord amb el que diu
En quina mesura creu una bona orquestra és el resultat d’una bona direcció?
En la mesura que tots els col·lectius ho són, com en el futbol. Influeix molt, però el director no pot fer miracles. Ara mateix, mentre no abordem el tema de l’acústica, del retorn del so, hi ha un límit que jo espero de l’orquestra que no podem traspassar. És molt difícil treballar en aquesta sala. I la cosa bona d’haver passat tants anys treballant tan malament, fent un esforç tan gran i continu per poder escoltar-se, és que en el moment en què això millori una mica, l’orquestra també farà un salt molt gran. Això, i també tenir estabilitat de concertinos i poder cobrir les places vacants, sobretot les de responsabilitat, són coses que necessitem. En això jo ja no hi puc fer més.
El director pot fer més miracles que els musics. Orquestres mediocres amb un director estratosfèric han obtingut resultats brillantíssims. L’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, en l’època més gris del període de l’exili, quan el teatre s’havia cremat, es va posar en mans del mestre Riccardo Muti, que va venir a dirigir-la en un concert extraordinari de solidaritat i recaptar fons. Li asseguro jo, que aquella obertura de La forza del destino o aquella quarta simfonia de Txaikovski, van ser inoblidables.
Estem d’acord amb l’acústica, però aquesta mateixa acústica que tant els penalitza, també ho hauria de fer, segons la seva teoria, a orquestres que ens visiten esporàdicament acostumades a sales amb acústiques molt superiors, quan venen i toquen a L’Auditori, no mostren un nivell preocupant, i sonen contundents o etèries, segons convingui i definitivament magnífiques. Gergiev, Gatti, Maezel, entre molts i molts, no s’han estavellat, ans al contrari, quan s’han topat amb aquesta caixa indigne (ho és, efectivament)
Pel que fa a les places vacants, res a dir, estic absolutament d’acord i vaig agrair que ho digués sense embuts, davant d’aquella taula tan política, a la roda de premsa de la presentació de la temporada de L’Auditori.
Per què està costant tant resoldre el tema de l’acústica?
Perquè hem tingut tres directors generals des de que he arribat. I cada un estava predisposat a abordar el tema, però sempre acabaven marxant.
Ho sento senyor González, vostè acaba d’arribar, porta dos anys i aquests problemes s’arrosseguen des de la inauguració. Abans que vostè vingués i quan les vaques eren grasses, grasses i grasses fins rebentar, i el Sr Ollé feia i desfeia en el reialme de l’Auditori, no es va fer res de res. Aquest problema l’hagués hagut de trobar resolt quan vostè va arribar. Els dos darrers directors prou feina han tingut, un remenant massa les cireres fins que van decidir que era un perill, caient de quatre potes en el parany més ridícul que hom pugui imaginar, i a l’altra, el d’ara, no crec que el deixin fer. Utilitzaré una frase que ja odio profundament “con la que está cayendo….”
Què succeeix amb el paper de l’OBC al territori català?
Amb la crisi i les retallades ha passat que volem continuar sortint a comarques però no hi ha diners; molts auditoris no saben quin pressupost tindran.
Això de comarques, dit així, sona una mica despectiu i si es tracta de l’Orquestra Nacional de Catalunya i els auditoris, en gran mesura són nacionals o municipals, no hi hauria d’haver gaires problemes per arribar a un punt d’entesa. Aquest tema no ha estat mai ben resolt. Lleida, Tarragona i Girona haurien de tenir visites anuals de l’OBC, i poblacions amb auditoris que puguin encabir l’orquestra també.
Però si que sortirà fora del país. És per rendibilitat artística o una qüestió d’imatge?
Especialment per la rendibilitat artística. Quan una orquestra va de gira puja el nivell de cop quan torna. Arriba un moment que necessita sortir i compartir amb altres persones. Quan viatgen junts i comparteixen l’experiència, els músics fan equip, perquè aquí, a Barcelona, vulguis o no, cadascú fa la seva vida, mentre que quan van de gira són conscients de com es relacionen amb els altres.
La rendibilitat artística és evident, sempre i quan la gira resulti un èxit artístic, ja que si les actuacions reben un pal de la crítica, com va succeir amb la visita a l’Accademina Nazionale Santa Cecilia de Roma, en un intercanvi clarament positiu per nosaltres que varem gaudir d’un concert memorable dirigit per Antonio Pappano i l’orquestra romana, més val estalviar-se la gira, ja que la depressió i la imatge que es deixa, són preocupants.
Cal preparar bé aquesta gira. Ens hi juguem (deixi’m que m’inclogui com a públic) molt.
Fins aquí l’entrevista de l’edició escrita de La Vanguardia, que sincerament m’ha decebut molt, i on el mestre González destrueix una mica aquesta imatge que fins ara tenia, de savi divertit i despistat. Potser les contestes tenen un altre interpretació, però ves per on, jo no ho he sabut llegir.
Per contra, en el marge dret de la mateixa pàgina, i en el requadre, el gerent actual de l’OBC, el senyor François Bou, diu, parlant de la retransmissió del darrer concert per Medici TV:
Si traguéssim el nom de l’OBC dels rètols la gent diria “ah, quina orquestra tan magnífica”
Això és veure les coses d’un altre manera i potser amb una frase tan curta i de contundent positivitat li dóna un gir a allò que el mestre González, segurament sense pretendre-ho, va negatitvitzar en la majoria de respostes d’aquesta sorprenent entrevista.
No s’ha parlat de la manca de públic als concerts, però estic convençut que el mestre González ho hagués enllestit amb un tema puntual degut a la crisi. No es pot arribar ni a imaginar que l’OBC sota la seva direcció hagi deixat d’interessar a part del seu públic.
Aquí us deixo l’enllaç a la versió digital de l’entrevista. Difereix una mica
IN FERNEM LAND 
No m’agrada gens el Senyor François Bou, i no m’agrada gens el Senyor Pablo González. Tots dos es creuen que són la crème de la crème.
Els compositors catalans no ens mereixem aquests dos senyors al capdevant de l’orquestra del nostre pais, dos senyors que ens menyspreen si no anem amb el cap baix i disposats a besar el terra que trepitgen.
M'agradaM'agrada
Hola Alberto.
No els conec per saber si es creuen la crème de la crème. Les declaracions del mestre Pablo González, ho poden deixar intuir, però al Sr Bou no fa gaires declaracions públiques i casi et diria que segons la meva opinió, malauradament.
No sé si el Sr. Bou té competències directes en la programació, però si que t’haig de donar la raó en la carència de compositors catalans en les programacions, i quan es programen, suposo que per exigències polítiques, sempre són els mateixos noms.
T’agraeixo el comentari. Torna quan vulguis
M'agradaM'agrada
100% d’acord Alberto
M'agradaM'agrada
Contundent i encertat el teu post Joaquim. Et felicito!
L’OBC ara mateix no és res més que una eina de promoció enfocada a fer pujar la carrera del seu director, un músic que prefereix carregar sobre l’acústica d’una sala unes mancances artístiques evidents que qualsevol músic amb un mínim d’honestedad no tindria problema en discutir. Temps molt foscos per l’orquestra i l’Auditori.
M'agradaM'agrada
I per cert, a mi el comentari del Sr. Bou em sembla de malt gust i típicament demagògic. Que potser vol dir que la gent som tan tontos que no sabem distingir? Jo crec que tots sabem distingir un bon producte d’un dolent, porti la marca que porti, i si no és que som tontos…I si això és el que vol dir el Sr. Bou doncs ho trobo de malt gust.
M'agradaM'agrada
Jo crec que el Sr. Bou té raó.
Molts aficionats a la música no van als concerts de l’OBC perquè no l’associen a la qualitat que té.
Els responsables i les causes d’això són diverses, però el nivell general és molt millor del que creuen. La gent si que sap distingir, però no poden fer-ho d’un producte a un altre, ja que als concerts de l’OBC no acostumen a anar i aleshores és difícil saber quin és el nivell real, mentre continuen pensant i dient que el nivell és baix. Per això si un dia l’escolten sense saber qui és els agradarà. Em sembla que la interpretació correcta del que diu el Sr. Bou és aquesta.
Una orquestra estrangera que ve de gira, els agradarà o no, però van a escoltar-la. Qui és més snob?
M'agradaM'agrada
Segur que d’aquesta etapa el que en sortirà més promocionat és Pablo González.
M'agradaM'agrada
Si en dues sales annexes, pogués escoltar una simfonia de Mahler o Shostakovitx, en una l’OBC amb Oué i a l’altra la Filharmònica de Berlín amb Gonzalez, segurament aniria a escoltar a la nostra orquestra… per molt bé que “soni” l’orquestra alemanya amb tota la seva perfecció. De vegades aquest “xic” d’imperfecció combinada amb una bona dosi d’emoció pot esdevenir d’allò més irrepetible!
M'agradaM'agrada
Ho portes a l’extrem, eh?, però entenc perfectament el que vols dir.
M'agradaM'agrada
Com música no en sé, em fixo en altre coses. I a mi em va caure diumenge en veure´l, com èmul de Ramon Gener, anant a fer ‘concert en texans’. Em vas preguntar ‘però a tu això et sembla important?’. Més enllà d´un ‘sí‘, no et vaig saber respondre com cal. A les poques hores Dalia ho feia al blog per mi: “El maestro que dirigió a la orquesta del Liceo fué Mutti, y no tuvo que trabajar más horas con la orquesta de las habituales, ni tampoco le hizo falta enfadarse ni humillar a los músicos. Un dia antes de su primer ensayo, se hizo una lectura y algo más con otro director o un asistente, y cuando el maestro Mutti llegó, subió al podio, se produjo el milagro, la orquesta subió de nivel inmediatamente, sólo con una mirada te traspasa, te llega tan hondo que no puedes ni respirar de la emoción.
M'agradaM'agrada
El que va explicar Dalia és una prova contundent de com pot arribar a sonar una orquestra si al davant hi té un director molt bo. Sobretot quan l’orquestra no està al seu nivell.
Aquell dia memorable vaig aprendre molt.
M'agradaM'agrada
Yo creo que el Sr González también lo debe saber, o como mínimo, intuir. La inseguridad en el podio y todas las excusas que argumenta en la entrevista, tienen que tener necesariamente algún motivo. Por supuesto que no está a la altura de la OBC, y siento tener que decirlo, pero es así. ¿Hasta cuándo habrá que sufrirlo, y porqué…???
M'agradaM'agrada
Molt bon post, Joaquim. Excel·lent homenatge a l’enyorat Eiji Oue.
M'agradaM'agrada
En realitat Josep, no volia fer un homenatge al mestre Oue, però és que quan parla d’equip i que ara comencen a estar units i totes les altres coses que diu al respecte, vaig tenir que anar una mica endarrere per recordar el moment que jo crec que l’orquestra estava més unida, sobretot abans de començar les campanyes d’atacs contra Oue.
No s’ha d’oblidar que el mestre Oue ja va ser proposat per els propis músics, després de la imposició del mestre Martínez Izquierdo, de resultats prou coneguts i lamentats.
M'agradaM'agrada
És que les respostes de que fa González en relació a l’etapa d’Oue sembla que formin part de la mateixa campanya. Les hauria pogut firmar Jorge de Persia. Oscar Boada, un músic de qui em fio moltíssim i que porta la tira d’anys treballant amb directors de l’OBC, sempre m’ha dit que mai havíem tingut ningú amb el talent, la memòria i la musicalitat del mestre Oue.
M'agradaM'agrada
Doncs el que diu el Sr. Bou ja acaba d’adobar-ho, vaja, vaja, som uns snobs. Nomes puc afeixir a la teva dissecció que les sis o set vegades que he sentit la OBC amb director convidat he sortit exultant. A Oue només el vaig veure un parell de vegades, i no em va acabar de fer el pes, però en Gonzalez, mai, i la seva no-evolució i aquestes paraules no auguren que millori. Acabaré per anar exclusivament quan vinguin directors convidats
M'agradaM'agrada
No crec que hagis interpretat bé el que diu. Com he dit més amunt a l’Oscar V., em semblen més snobs aquells que s’abonen als cicles musicals d’orquestres de fora i mai van a l’OBC, amb l’opinió de que és dolenta, que no pas el que diu el Sr. Bou.
Sé que el mestre Oue no t’agradava gaire, i com tu bastants, però érem molts més els que si. Recorda que el so que hem tingut fins ara, el va assolir ell, i que ell va recuperar una orquestra desmotivada i la va connectar amb el públic, com mai s’havia fet fins aleshores.
Després del mestre Oue tenia que venir un director de més nivell, que no necessites dos anys per arribar on estem ara, és a dir i segons la meva opinió, per sota del nivell que la va trobar.
M'agradaM'agrada
Deia el que pensava d’en Oue (amb pocs elements de judici, d’altra banda), només per allunyar qualsevol sospita d’enyorament al dir que no m’agrada el d’ara. Però per el que fa al comentari del senyor Bou, no veig possibilitat de fer cap lectura diferent de la que faig. “Si traguéssim el nom de l’OBC dels rètols la gent diria “ah, quina orquestra tan magnífica”, i.e., la gent nega les virtuts de la OBC perquè no aplaudeix més que el que té renom, i això es la definició de l’esnob. Que n’hi ha, clar, però, si us plau, es excusa de mal perdedor, de qui (suposo que es un problema de redacció) jo no dic que sigui snob, sinó imprudent. No diu que no li donin ni la oportunitat, sinó que la gent diria que es magnífica (òbviament, un cop sentida) si no fos per el rètol. Molt fort. Per mi ha estat sorprenentment magnifica amb directors com Minkowski o Victor Pablo, i el sorprenent es perquè la havia sentit amb Martinez Izquierdo una segona de Mahler catastrófica i amb Oue, be la orquestra, però per mi no la seva interpretació de la obra, crec que la setena de Beethoven. Entre els abonats a la serie internacional i que no van mai a la OBC, que no en conec cap, hi hauran pijos i snobs, però també gent que es pot permetre el luxe de triar i pagar el millor i no es tan aficionada com per anar a tants concerts.
M'agradaM'agrada
Bé, com pots veure se’n pot fer un altre de lectura.
i continuo pensant que molts diuen el que diuen de l’OBC sense anar al seus concerts i per això si un dia l’escolten per MEDICI TV sense saber que és l’OBC potser dirien caram quina orquestra!
En qualsevol cas José Luis, m’en he guardat prou d’adjectivar al públic que va a altres cicles i no va a l’OBC, jo en conec més d’un, i els motius que argumenten, per això ho dic. Altres aspectes no m’interessen gaire.
Si jo pogués aniria a tots els concerts de tots els cicles, però el que no comprenc és que alguns s’omplen la boca parlant d’aquest o aquell solista, i quan venen a tocar amb l’OBC no s’apropen a l’Auditori. No ho trobo lògic.
M'agradaM'agrada
De les coses es poden fer tantes lectures com es vulgui, però aixó no es cap argument per defensar les que semblen errades, i si ho mires objectivament, la d’aquest senyor no es una defensa de la orquestra sinó un lamentable atac al públic que la critica. Per el que fa al final de la teva resposta, crec que fas deduccions esbiaixades. Aquest “alguns” poden tenir altres raons que no afecten a l’orquestra. Per exemple, mal de panxa, recursos limitats o tanmateix que no els hi agrada la orquestra quan la dirigeix González. Raons totes lògiques.
M'agradaM'agrada
Continues sense voler entendrem.
No penso gastar més dits a defensar una frase del Sr. Bou. Jo entenc que ell es refereix als que no coneixen l’orquestra, mai als que anem als seus concerts, que de la mateixa manera que sabem que no és la Berliner Philharmoniker, sabem que no és tan dolenta com diuen aquells que mai s’acosten per l’Auditori quan l’OBC fa concerts i que crec que són els que es refereix el gerent.
La resta, no entenc la teva fina ironia 🙂
M'agradaM'agrada
Jo ja m’ho estic plantejant. Aquesta temporada n’ha estat l’exemple. Demanaria a aquesta gent que encara aplaudeixen tant PG, (no els de cortesia, esclar) fessin la prova del cotó, com faig jo sovint, i es possesin a casa una versió d’allò que sentiran després a l’Auditori. Gairebé sempre, potser, amb una bona reflexió comparativa, s’ho pensarien dues vegades.
M'agradaM'agrada
Fer això, belvongut Jordi, és molt perillós, potser aniríem a pocs concerts… 🙂
M'agradaM'agrada
BRAVO JOAQIM!!!!!!! No se puede explicar mejor…te dedico una ovación de 20 minutos, por lo menos…;))
M'agradaM'agrada
20 MINUTOS!!!! és molt això 😳
M'agradaM'agrada
Gràcies per la teva valentia, el teu encert, i per dir el que tants pensem, Joaquim.
Ok Dàlia. Estic amb tu:
BRAVO JOAQUIM!!!!!!!!!!!!….jo aplaudiria bastant més de 20 minuts
Per cert, on han traduït els de La Vanguardia …’SORTIR A COMARQUES’….a l’original en castellà (és l’original de l’entrevista, per suposat) el mestre PG diu. …’SALIR A PROVINCIAS’…. (‘OJO’ Joaquim, encara és més negatiu, a més de no conéixer encara detalls importants de la nostra realitat…)
M'agradaM'agrada
Ufff….és molt dificil donar una opinió jo que ho veig des de un altre cantó. Espere no liarla.
Es ben dificil decidir quina és la millor orquestra del món: Berliner Philharmoniker,Wiener Philharmoniker,Marinski,London Symphony,Concertgebouw Orquestra….Acabe de nomenar les que pertanyen al “top five” de la Deustche Gramophone….que lógicament esdevindrà més per nombre d’enregistraments que per la qualitat per què la qualitat d’aquestes cinc és indiscutible,com la indiscutible de la resta d’orquestres que no estan al cinc primers llocs.Cada orquestra té les seves particularitats,el seu propi só,timbre…i és això el que diferència una de l’altra i on juga molt el gust personal de qui escolta.No hi han dues orquestres igual i això és únic i fantàstic.Tan mateix que un director al capdavant d’una orquestra pot convertir-la en una transformació meravellosa de “cuc a mariposa” o en un monstre o/u arma de matar qualsevol oida….o no,per què ahí entra molt en joc el treball de conjunt de cada orquestra i tota orquestra ha de sonar sempre bé,independenment del mestre director.La diferència sols ha de radicar en la transformació del talent d’alguns directors i que cada vegada queden menys.
No puc valorar la entrevista de Pablo per què no conec el treball que està fent a l’obc i trobe que la seva entrevista,baix el meu punt de vista i del meu desconeixement,trobe que és volatil i que no s’expresa molt bé. Es com llegir la part en la que has escrit “orquestres mediocres” i després nomenes a l’orquestra del Liceu i Mutti!!!….ostras,Joaquim!! 😉 ja sé que som el que som…però m’has ferit un mica…jajajajaja 😉
Estic totalment d’acord el que diu el gerent Bou i recolza Joaquim,es valora més una orquestra de fora que una de casa.Als espanyols ens costa més treball posar-nos al capdavant o al mateix nivell que la resta i no és per qualitat sinó per què fora ens coneixen per la festa,la paella,els toros,el sol i el flamenco…..supose que gràcies a les retallades,ens costarà altra vegada tornar a pujar.
Podria continuant parlant d’altres aspectes que acabarien entaulant un altra discusió però….com bé apuntes Joaquim….si la política estigués lluny,molt molt lluny de la cultura d’aquest pais…un altra cosa seria.
M'agradaM'agrada
Perdó pel tall…escriure des de el móbil…
M'agradaM'agrada
Ja he eliminat el primer tall.
L’orquestra del Liceu post incendi era una orquestra deprimida, i en aquell concert es va transformar per unes hores. És un dels records musicals més impactants que tinc, gràcies a Muti i als músics d’aquella orquestra. 🙂
Jo penso que el director és bàsic i la personalitat de les orquestres la donen els seus directors.
la Berliner Philharmoniker és l’orquestra sensacional de sempre, però ara amb Rattle no és com amb Abbado, de la mateixa manera que amb aquest no era com en Karajan, i això no li treu la categoria que té.
L’OBC està buscant el nivell, per tant juguem a un altre cosa i que el ens agradaria és que cada nou director fos un pas més cap a l’excel•lència però si repassem el seu historial veurem que això s’ha fet a batzegades i per això no acabem de despagar.
M'agradaM'agrada
Las respuestas del entrevistado están -en su mayoría- a la altura de su mediocridad como director de orquesta y es cierto la OBC dará cierto prestigio al curriculum del maestro González, pero él está mermando el prestigio adquirido por nuestra orquesta con los directores anteriores y la conexión con el público conseguida por nadie antes como con Oue.
M'agradaM'agrada
Això segur, quan va venir aquí no podia lluir haver estat director titular de cap orquestra, ara ho podrà dir. La balança està clarament posicionada a la seva banda.
M'agradaM'agrada
Magnífic titular, Joaquim!
Com bé dius, els concerts de l’OBC (alguns com a mínim) han deixat d’interessar a part del públic i, de fet, jo fa uns dies vaig anul·lar el meu abonament. Seguiré anant a concerts de l’OBC, segurament a bastants, però trobo que la temporada és molt fluixa, i no m’interessa prou per comprometre’m d’entrada a assistir a 12 concerts. Per acabar-me de desmotivar, els programes que més m’agraden els dirigeix en Pablo González (ja és mala sort que ens agradi el mateix repertori!!). Sincerament, després d’aquest correctíssim però mediocre “Cant de la Terra” se m’han passat definitivament les ganes d’escoltar la seva versió de la 4a. de Mahler (entre d’altres coses), i això que és una de les meves simfonies preferides i que encara no escoltat mai en directe.
El més trist és que si deixo d’assistir a concerts de l’OBC no serà per la qualitat de l’orquestra. Freqüento temporades i cicles de diferent qualitat, i sempre intento ajustar les meves expectatives al nivell de l’espectacle, així puc disfrutar d’un concert de l’orquestra del Concertgebouw, però també d’un de la Simfònica del Vallès. El problema apareix quan una orquestra com l’OBC ha demostrat repetidament que pot assolir un cert nivell, i concert rera concert alguns directors són incapaços d’aprofitar-ne el potencial. És per això que últimament surto de l’Auditori amb mal humor, i ja n’estic tip.
Per cert, ja que el Sr. González dóna tanta importancia als directors convidats, com és que tan pocs repeteixen? Per posar exemples, a mi em van agradar molt Olaris Elts i Jakub Hrůša, dos directors joves i amb talent que, a més, segur que no cobren (encara) els catxets d’altres convidats com Leonard Slatkin (que també em va agradar molt quan el vaig sentir i no m’importaria que repetís). Perquè no els fan venir més sovint?
M'agradaM'agrada
Jo insisteixo que voldria assistir a tots els concerts, però ho tinc bastant clar, m’interessen més uns que els altres i davant de la precarietat actual, trio, i ha poder ser, l’evito.
Quan el programa que m’interessa el dirigeix ell, sé com a molt, que serà una interpretació correcta sense més, però jo demano un altre cosa, no vull anar a passar l’estona, i sé que l’OBC pot fer-ho millor i no depèn exclusivament d’ells.
La quarta de Mahler podràs escoltar-la en directa, dirigida per Jonathan Nott amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg a Ibercamera
M'agradaM'agrada
De bo de bo, que em sap greu “haver de” donar-te la raó aquest cop, Joaquim. Però és que… és que estem estancats i ja està. Ja ho vaig dir no fa tant, i no veig que s’hagi avançat; al contrari, si en dos anys som al mateix lloc, hem retrocedit (encara que sigui paradoxal, segur que Einstein i la relativitat em donarien la raó). I també em sap greu sentir (o llegir) el Pablo González dient el que diu, que realment és poc i poc clar, però sobretot sense cap intent de crítica i millora. És a dir, que d’aquí a dos anys tornarem a mirar enrere i veurem el mateix: serem al mateix lloc, és a dir, més enrere que avui.
I sap greu, perquè deu ser bona persona, i estar motivat i tenir un futur prometedor, però no és el director que ara calia per a l’OBC: és allò de no ser al lloc adient en el moment adequat. I, per molt que faci i deixi de fer, si ho fa com fins ara… psé. I és ben trist haver de dir això d’un director d’orquestra que ha d’engrescar i captivar.
Bernardo, no et sentis ferit: pensa que el González us diria que “hi ha orquestres pitjors a Europa” que la del Liceu i amb això, ja estaria tot arreglat. 🙂 A més, és normal que no soneu “com la Filharmònica de Berlín”. A més, quan va venir Mutti l’orquestra estava en un moment molt delicat per tot el que havia passat….
M'agradaM'agrada
Res té a veure que sigui una excel•lent persona, n’estic segur.
També té molts coneixements i estudis, és el que s’espera de qualsevol director titular d’una orquestra de la categoria de l’OBC, però això res té a veure amb els resultats.
Amb l’OBC estem condemnats a aquesta irregularitat inestable, que ens fa anar molt poc a poc en l’objectiu d’assolir un nivell superior.
Que quan ens visita l’orquestra de Toulouse la majoria digui que allò si que és una orquestra, ens hauria de preocupar.
M'agradaM'agrada
Jo sí conec el Sr. Gonzàlez personalment. Vam fer música junts de joves a la JONDE i després vam coincidir com estudiant a la Guildhall de Londres. Sense haver llegit l’entrevista que comentes, però llegint els estractes que reprodueixes no puc més que dir que tens la cua de palla, és a dir, crec que et deixes portar per més coses, apart de l’entrevista. Per una frase, reproduïda per un mitjà i, per l’experiència que tinc d’els mitjans, retocada perquè digui el que l’entrevistador ha entès de la resposta de l’entrevistat o per la voluntat, de l’entrevistador, de crear polèmica, treus unes conclusions de la seva capacitat que jo crec que són excessivament fora de lloc.
Per altra banda, i pel que jo he pogut experimentar personalment, et puc assegurar que no és el mateix treballar regularment en un entorn acústic inadeqüat que fer-ho un cop en un concert, havent tingut l’oportunitat d’assajar durant anys correctament. La teva comparativa amb els resultats d’un Gergiev, Gatti o Maazel està també, al meu entendre, fora de lloc.
Com article el trobo massa esbiaixat per un ressentiment personal, suposo que degut a la teva experiència com a aient dels seus concerts.
M'agradaM'agrada
Ningú ha tret conclusions de les seves capacitats a partir de l’entrevista. El què se’n despren són ganes de no afrontar les crítiques i rebutjar tota responsabilitat sobre els hipotètics mals resultats. No crec que hi hagi hagut manipulació per part de la periodista, però si hagués estat així, aleshores el mateix González s’hauria d’encarregar d’aclarir-ho. Si això no passa, nosaltres ens hem de creure les paraules de l’entrevista, que al meu entendre denoten falta de professionalitat i prepotència.
Pel què fa a l’acústica ja he donat la meva opinio en altres ocasions, però hi tornaré: les meves crítiques són exclusivament a les interpretacions, no al so de l’orquestra. Si quan dirigeix en González m’aborreixo i quan dirigeixen altres directors no, el problema no és l’acústica.
La paraula ressentiment és una mica forta, però és cert que aquesta mena d’opinions es poden veure fàcilment influenciades per factors subjectius, com ara l’animadversió. Jo no em considero un incondicional d’Oue, no sempre m’agradava, però crec que era un bon director, que era capaç de donar vida a la música que interpretava i sovint aconseguia grans resultats. Em va saber greu que plegués, sobretot per les circumstàncies que van envoltar la seva marxa, però no tenia cap prejudici en contra del seu substitut, ni cap motiu per pensar que el canvi no podria ser beneficiós. T’asseguro que vaig anar als seus primers concerts ben predisposat, però arriba un moment en què s’acaba la paciència. Crec que ha demostrat sobradament que no és un director adequat ni per Xostakòvitx ni per Mahler, i tot i així ell hi insisteix. De fet crec que s’hauria de limitar a dirigir obres de 20 minuts o menys, ja que certament sap cuidar bé els detalls, i sovint crear moments molt bonics, però és incapaç de d’articular un moviment llarg i mantenir l’interès de l’oïent. Insisteixo, això no és, no pot ser, culpa dels músics o l’acústica.
Dirigir una orquestra és encara més difícil del què sembla. Estic segur que en Pablo González té uns grans coneixements musicals. Només obrint la partitura enten millor una obra que jo comparant-ne 20 versions diferents. Però per profunda que sigui la seva comprensió de les obres, i interessant el plantejament que pugui fer-ne al seu cap, clarament és incapaç de traslladar-ho al públic. Potser a ell li agrada com sona des del podi, però els que estem a baix ens aborrim molt. No és l’únic director que té aquest problema, n’hi ha de més famosos que ell que també els passa. La diferència és que a aquests altres no els hem d’aguantar nosaltres.
M'agradaM'agrada
Potser no m’he expressat prou bé: el sentit més ajustat al que volia dir és que no crec que se’l pugui criticar per les seves paraules a l’entrevista, i que el que es fa en aquest article és treure-li la punta a les seves paraules per criticar-li la seva feina com a director de l’OBC.
Si us fixeu, no he entrat a valorar la seva feina davant de l’orquestra, perquè no puc. Però no em sembla bé que se li critiqui per dir el que el mateix article admet que és una obvietat: que l’OBC no és la filharmònica de Berlin. Més quan, ho hauríem de saber, els periodistes no trasncriuen mai fil per randa el que diu un entrevistat, no necessàriament per mala fe, sinó segurament per millorar el redactat. Crec que és perillós criticar fil per randa les paraules d’un entrevistat. Això és tot.
Pel que fa a l’acústica, podria estar d’acord amb tu, però no en l’ús d’aquest argument tal i com es fa en l’article. Tal i com he dit al meu primer comentari, no és el mateix treballar continuament amb una acústica feixuga que tocar-hi un cop al concert. Per això crec que no és vàlida la comparació amb el resultat d’orquestres de fora (“que ens visiten esporàdicament”), que només hi fan un concert, però que assagen contínuamen (suposem) en un entorn molt més propici.
M'agradaM'agrada
Hola Robert, benvingut i gràcies per comentar.
L’entrevista que comento és la totalitat de l’entrevista, o la totalitat del que es va publicar en l’edició impresa. No m’he deixat res, no són extractes. Ni hi falta res que pugués ser motiu de manipulació per part meva.
Jo tan sols puc valorar la feina que fa el mestre González assistint als seus concerts.
Si les declaracions que ell fa, manipulades o no, són aquestes, i a aquestes faig referència, de la mateixa manera que quan assisteixo als concerts que dirigeix ell, em limito a parlar del que ell m’ofereix.
Es poden treure les conclusions que trec, com és pot treure tot el contrari, però les seves paraules i els seus fets (el concerts que dirigeix), em fan fer aquest apunt potser esbiaixat, però t’asseguro que de ressentiment personal cap ni un, ni sóc music, ni el Sr. González m’ha fet res més que avorrir-me en la majoria de concerts que l’he vist dirigir. No desitjo ni en aquest, ni en cap altre aspecte de la vida, mirar enrere, per tant no enyoro res, però voldria anar endavant i ara, després de dos anys estic segur que ens hem aturat.
Se suposa que els oients als concerts tenim opinió, i a vegades ho gaudim amb un intensitat gratificant i en altres no. M’hagués agradat molt que aquests moments de intensitat gratificant me’ls hagués proporcionat el director titular, no ha estat així, potser per això la meva intensitat en aplaudir i bravejar, ha disminuït de manera significativa, i ves per on, no sóc l’únic, de la mateixa manera que l’assistència als concerts ha baixat espectacularment, i no crec que tot sigui per motius de la crisis
He esborrat l’altre comentari que has fet idèntic a aquest, però quan és la primera vegada que escrius, hi ha un filtra per moderar el contingut. Ara que ja estàs “registrat” no tornarà a succeir, en el cas que vulguis fer més comentaris.
M'agradaM'agrada
Si parlo de manipualció no és la teva. Em refereixo al costum dels periodistes, en general, d’arreglar les frases de l’entrevistat, que normalment no surten reflectides amb la mateixa literalitat amb la que van ser dites. Per això crec que agafar-se a unes paraules, que admets que és una obvietat, em sembla criticable.
Em sembla molt bé que valoris la feina del mestre, sobretot essent-ne oient, cosa quie jo no faig perquè no puc, però crec que dones a les seves paraules un sentit que no tenen. No sé perquè gastes tantes energies en criticar-li que tot just ara començi a sentir l’orquestra com un equip. És normal, cada entrenador té una manera d’entendre el funcionament d’un equip (de futbol o del que sigui), i no és sinó amb el temps que se’l pot sentir seu. Crec que les seves paraules no van més enllà. Malgrat tot, li dirigeixes, personalment, unes paraules que sonen molt a retret.
I del terme comarques, què me’n dius? Com ho hauria d’haver dit per què no sonés despectiu?
En fi, ressentiment potser la trobes una paraula forta, però és evident que n’estàs, de ressentit, no necessàriament amb ell, però sí amb la gestió dels darrers anys de l’orquestra, i crec que l’has abocada en l’article.
Insisteixo, no entro a valorar la seva feina ni pretenc menystenir el dret dels oients a criticar-la. Només que m’ha semblat que, com tu mateix dius: “Es poden treure les conclusions que trec, com és pot treure tot el contrari”, i que has decidit anat a un extrem, pel que fa a la interpretació de les seves paraules.
M'agradaM'agrada
Tens raó, les paraules escrites poden ser interpretades de maneres diferents i si la transcripció no és literal, encara més. Però si anomena la Berliner Philharmoniker, l’anomena, i la veritat és que amb aquestes declaracions no es va esmerar gaire a motivar uns músics més aviat desencisats en aquests dos anys, que ell comença a intuir, de manera paradoxal, com un equip.
L’equip ja estava fet, és normal que ell necessiti un temps per aclimatar-se i potser ha necessitat dues temporades, molt temps, però la seva inexperiència en la titularitat d’orquestres també hi deu tenir alguna cosa a veure.
El públic no podem estar ressentits, podem estar decebuts, avorrits o si tu vols entusiasmats, però no ressentit, ja que no hi ha en el treball del mestre González, ni ofensa, ni burla o engany. estic decebut, això si, esperava més del que he rebut, sobretot tenint en compte com va trobar l’orquestra quan va encetar titularitat i com hagués pogut evolucionar.
El tema comarques és delicat. L’orquestra ha de sortir de l’Auditori més sovint per fer concerts per Catalunya. Potser amb una mica de sensibilitat nacionalista, que ell no ha de compartir, però entenent que es tracta de l’Orquestra Nacional de Catalunya, s’hauria de intentar ser molt menys centralista. Ens queixem de Madrid, però en som tant o més amb la resta de Catalunya, que ells amb nosaltres.
La gestió global de L’Auditori i l’Orquestra en particular la trobo molt poc definida. Ara que no hi han diners per a quasi bé res, no, però quan es podia era un desgavell sense sentit, un equipament generador de deutes que mai s’han fet públics, un desori i parlo més de l’Auditori que de l’OBC.
Del mestre González esperava més, és cert.
Les conclusions són fruit d’unes declaracions, que no influencien per a res en la valoració artística, aquesta ja està feta fins ara, abans que es publiqués aquest article. Em sorprenen i per això les exposo a IFL on tot hi podeu dir el que creieu més oportú.
Comprenc que si el coneixes bé, la teva visió sigui un altre, però no entenc el motiu per el qual no pots valorar la seva feina, i sent músic amb molts més arguments. Ara si l’amistat o la coneixença t’influencia, em sembla bé que no et vulguis pronunciar.
M'agradaM'agrada
No puc valorar la seva feina al capdavant de l’OBC perquè no l’he sentit mai, fora d’algun zapping a la ràdio. Símplement.
M'agradaM'agrada
Però no m’has respost. Com ho hauria d’haver dit “comarques” perquè no sonés despectiu? Hauria d’haver dit vegueries? És una pregunta sincera. No entenc la teva crítica a la frase (“Això de comarques, dit així, sona una mica despectiu”) i em pregunto si ho hauria pogut dir d’una altra manera.
M'agradaM'agrada
En Bocachete ho ha fet magníficament (en el comentari de sota), sembla que m’hagi llegit el pensament.
Ara, anar a comarques, com aquell anacrònic “la comarca nos visita” és quelcom amb connotacions que denoten superioritat mal entesa.
Si L’OBC és nacional, dient que hem d’arribar al màxim possible del territori nacional, aprofitant els magnífics auditoris que hi ha a disposició, potser seria suficient.
Son matisos, com el de la Berliner, o n’hi ha de pitjors
Aquest dia el mestre González no estava particularment fi.
M'agradaM'agrada
I no és ressentiment personal, home! No el coneixem de res, al González, ni en podem estar ressentits. Al contrari, jo diria que en general esperàvem amb ànsia que ens agradés, perquè tenia una papereta difícil i perquè volíem el millor per a l’OBC. I, és clar, l’articulista parteix de “la teva [la seva] experiència com a oient dels seus concerts”: i si a partir d’aquesta experiència, única que pot fer que entris a valorar justament un director, arribes a considerar que no és prou bo, malament anem… No és, doncs, ressentiment, sinó que la tasca del director no satisfà l’oient.
L’acústica de l’Auditori és la mateixa quan dirigeix González que quan dirigeix qualsevol altre; l’OBC, també. Què canvia? El director, només. I insistim, Robert: no dubtem que en sàpiga (hi trobaràs, en aquest bloc, nombrosos missatges que comenten concerts de l’OBC). Sempre diem que és molt correcte, pulcre, que sap extreure’n detalls i moments bells i acurats, però que és fred, que li costa comunicar, que no transmet, no ja el missatge de l’artista (que no sabem quin és i que pot ser subjectiu), sinó que no transmet res. Només pulcritud i correcció, però gens d’ànima, de trasbalsament, d’emoció… I això ho sent el Joaquim, i molta altra gent. I potser, per a una orquestra segons com, ja és prou, però per a una que ja té el nivell que tenia abans que arribés ell, és poc. I, simplement, en volem més; més i millor. I si, passats dos anys, González no veu que això no rutlla i se’n treu responsabilitats, no tindrà intenció de millorar-ho i no avançarem. I això és el nostre neguit.
No és una crítica personal ni destructiva: és un plany per una oportunitat perduda. No volem tenir una orquestra berlinesa (o volem, però no som tan totxos com els nostres dirigents i sabem què tenim i què podem desitjar), però volem tenir una orquestra millor, que avanci dia a dia, no una que un dia sí i un dia no; no una que una tarda et fa gaudir i que una nit t’avorreix (i normalment, això passa sempre que el titular dirigeix), sinó una orquestra que puguem sentir com quelcom que evoluciona i que et fa sentir alguna cosa més que la mera correcció i lectura d’una música.
No veig que hi hagi cap segona intenció en l’articulista, ni cap mena d’objecció personal a la figura del nostre titular. Només una valoració, personal, és clar, i compartida per molts habituals. I basada, és clar també, en l’experiència pròpia: on, si no?
M'agradaM'agrada
Crec haver aclarit l’ús de les meves paraules en les altres respostes al meu comentari inicial. Et remeto a l’ús de ressentiment en la meva resposta al Joaquim.
Pel que fa a la crítica musical, ja he dit que no hi entro. Repeteixo que el que critico de l’article és l’ús d’un sentit de les paraules que no s’adiuen, al meu entendre, al sentit original. Si et llegeixies les altres meves respostes potser quedarà més clar.
A part d’això, valoro molt la feina del Joaquim. És molt d’agrair un blog com aquest. Símplement, crec que ara no “s’ha ajustat a dret”, pel que fa al sentit de les paraules del mestre.
M'agradaM'agrada
ajustat a dret? 😥
M'agradaM'agrada
Ja m’has entès, n’estic segur.
M'agradaM'agrada
Tampoc no cal entrar en una discusió bizantina sobre la interpretació de paraules alienes. Simplement, per molt que pugui haver-hi d’una pretesa manipulació o mala interpretació d’unes paraules, hi ha una qüestió de fons que és el que es discuteix, i és que González intenta en les declaracions, i arran del fet que es discuteix la qualitat de l’orquestra, treure pilotes fora: que si l’acústica, que si l’equip… Com si ell hagués trobat una OBC de poc nivell o que no formava un equip. Per molt que s’hagi d’adaptar ell, no parteix de zero. I en aquesta temps, l’evolució ha estat molt minsa. I parlem, penso, de música, fem crítica musical, de la seva feina, no una altra cosa.
Pel que fa a “comarques”, hauria de partir-se del fet que l’OBC no és només el que era l’OCB fa uns anys. És, a més, Nacional de Catalunya. Per tant, no pot ser que “surti a comarques”, ja que aquestes comarques són el seu àmbit natural d’actuació, tant com la ciutat de Barcelona. I això, que no s’ho creu ningú, com a mínim s’ho hauria de creure el responsable. Si hagués dit “Amb la crisi i les retallades ha passat que volem continuar ACTUANT FORA DE BARCELONA, EN ALTRES DELS AUDITORIS DE CATALUNYA ON HAURÍEM D’ACTUAR SOVINT, COM A ORQUESTRA NACIONAL QUE SOM, però no hi ha diners; molts auditoris no saben quin pressupost tindran”, hauria quedat millor i hauria reivindicat aquest paper català i no només barceloní que l’OBC no ha acabat de tenir mai. I és una resposta que un director de l’OBC ja ha de tenir “preparada” i clara, o sigui que la improvisació no és excusa.
Si vols, és menor, però per a molta gent de fora de la capital, això de “sortir a comarques” no els sona gens bé: és la metròpoli i la colònia, la capital i la perifèria.
M'agradaM'agrada
Efectivament tot sovint l’entrevistat no és tractat correctament i es possa en boca seva paraules que no ha dit o significats voluntariament o involuntariament tergiversats. Com que l’entrevistadora en questió em treu de pollaguera per la seva frivolitat en moltes de les cròniques que escriu, he rellegit l’entrevista un parell de vegades més i crec, sincerament, que en Pablo González, ell solet, s’enreda sense la ajuda de la Maricel. I si no és aixi, ja està tardant en matisar i dona explicacions de lo que realment volia dir i expressar.
M'agradaM'agrada
Sabeu com ens agrada el mestre Oue, sabeu com l’enyorem, sabeu com ens agrada aquesta orquestra i respectuosament no havíem volgut dir res quan van nomenar Pablo Gonzalez com a Director Titular. Volíem donar.li temps i saber el que podia oferir a l’orquestra i al públic.
Dons bé, n’ofereix rés de rés i endemés amb les seves poc afortunades declaracions demostra poc respecte als MUSICS amb els que treballa.
Desfruitàvem, ens emocionaven amb els concerts del mestre Oue, gaudíem de la compenetració de l’orquestra amb el Director.
També vem viure alguna temporada del Martinez Izquierdo i no han quedat en el record, com dintre de uns anys no ens recordarem del Pablo Gonzalez, però els MUSICS seguiran i es per ells per els que hem renovat el nostre abonament, perquè esperem que el seu amor per la Musica els faixi que continuïn oferint.nos el millor com fan quan venen mestres com Kazuchi Ono o altres ja nomenats.
Nosaltres tenim clar que Pablo Gonzalez no fa millorar l’orquestra, potser ens equivoquem, però aquesta es la nostra sensació.
I com diu la Dalia, 20 minuts d’ovació per el teu post d’avui.
M'agradaM'agrada
Gràcies Maribel i Victor per aquest 20 minuts, que em semblen excessius, la veritat.
L’OBC, la millor orquestra de Catalunya, hauria de ser un referent molt més enllà del seu petit àmbit Nacional i aspirar a ser, com a mínim, la millor orquestra de l’Estat i una orquestra considerada arreu.
Ara no és així i si no fa gires i no grava per segells internacionals, encara menys.
La propera temporada es tornaran a fer gires, això és bo, però de moment no estem al nivell de les últimes gires que es van fer, és clar que tampoc Pablo González és tan conegut com el mestre Foster.
I és que es miri per on es miri, amb tot anem enrere. Quina llàstima!
M'agradaM'agrada
Mejor que no haga declaraciones.
Me ha sorprendido, siendo un buen comunicador como ha demostrado cuando ha tenido oportunidad, que haya dicho lo que ha dicho, más por el como, que por el contenido.
He creído entender lo que quiere decir, pero si yo fuera músico de la OBC, esas declaraciones aun me hubieran gustado menos.
Una vez más has creado debate y eso siempre es interesante, te felicito por ello.
M'agradaM'agrada
Ya ves, el debate no gusta a todo el mundo.
M'agradaM'agrada
Un treball agosarat, Joaquim. Ja has vist quina polèmica. Jo sóc de les que vull que el mestre Pablo González m’agrada i considero que el seu comentari o comentaris han estat de molt mal gust. És més, fins i tot tira contra sí mateix. N’hi ha per dir-li si no s’ha sentit rebaixat quan l’han cridat per dirigir una orquestra de tan poc nivell.
Tots sabem que alguns periodistes manipulen però no tots. No crec que les seves paraules s’hagin interpretat malament. El senyor Garrigós, per qüestions de probable amistat, jutja errat el teu article però crida l’atenció que ell no hagi vist ni escoltat al senyor González. í, a través d’algun zapping. Si el senyor González llegeix com el seu defensor passa de llarg de la seva labor…
Salutacions, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Tan agosarat que ja han censurat a Facebook la publicació via declaració de spam. L’he tornat a penjar.
Ja ho veus, encara en tindré jo la culpa, de que l’OBC no sigui la Berliner i el mestre González en Furtwängler.
M'agradaM'agrada
Què curiós! Des dels EUA, on sóc ara, he llegit aquest article amb molt d’interés aquest matí. Pensant que podria també interessar diversos altres amics al meu cercle musical, he intentat compartir-lo al facebook, però l’acció ha estat frustrat. Pel que sembla, algú l’ha declarat “spam”, i no es pot compartir. Desitjo informar aquells que intenten suprimir la informació avui dia, que no és així de fàcil encobrir idees que no poden agradar a uns pocs. L’època de l’informàtica assegura que, d’una manera o d’altre, les idees s’escamparan. Quina llàstima que algunes persones encara pensen que poden callar als altres així de fàcil!
M'agradaM'agrada
Gràcies Eriq.
No ha agradat el meu apunt i no tenen altre arma que intentar declarar-lo com spam. L’he tornat a penjar, a veure quan trigarà a succeir el mateix.
Gràcies per informar-me i benvingut a IFL.
M'agradaM'agrada
No estic molt introduït en aquest mon, però crec que el que diu em KIM podia dir-se més for, però no més clar. A l’Auditori de Girona acostumen a venir una parell de cops a l’any.Enguany sols ha estat un -si, com diu, el Ajuntaments no tenen “money” i aquest 2n. trimestre l’han omplert d’AMICS DE LES ARTS,LOLITAS,etc.etc més que de concerts- L’OCB aquest 2n. trimestre no hi ha sigut. I en el primer el director va ser HOWARD GRIFFITHS amb un programa que no va ser res de l’altre mon(F.Sor, Ravel i Mozart)
M'agradaM'agrada
Amb aquesta programació i assiduïtat és bastant dificil que l’OBC sigui estimada per tothom.
La visita de l’OBC a ciutats que són Barcelona, hauria de ser una festa i concerts que omplissin els aforaments, si no és així vol dir que als despatxos del carrer Lepant no es fan les coses bé.
M'agradaM'agrada
Hola, Joaquim-
Sembla que l’article torna a aparèixer al facebook… Cap problema ara, i suposo que has tingut èxit en els teus esforços de penjar-lo altre vegada. Ben fet! Hauriem de xerrar un dia… De fet, podria tenir moltes coses per compartir. 🙂
M'agradaM'agrada
M’estimo més pensar que ha estat un problema informàtic…
M'agradaM'agrada
Yo debo ser también uno de los resentidos porque el maestro González me suele aburrir soberanamente. No es suficiente que en un movimiento despierte mi interés y en el precedente y siguientes me produzca sopor. En estos momentos no sé encontrar un compositor que le “vaya” porque si recuerdo lo que le he visto prácticamente en nada me ha parecido destacable. La orquesta acostumbra a sonar siempre bien, pero los “tempi”, los matices, la expresión …que el maestro González imprime no llegan a interesarme…no diré nunca -sería injusto porque hay momentos que parece que se vaya a producir el milagro-, pero casi nunca. Creo que ha sido un error escoger a Pablo González para sustituir a Oue; la elección hubiera tenido que ser de mayor categoría y nunca inferior a la del precedente.
A nivel personal no puedo calificarle porque no le conozco, pero lo que se ha publicado de su entrevista creo que puede llegar a ofender a los músicos de la OBC y esto dice muy poco en su favor, por más estudios, posible simpatía personal, etc. que posea.
Para mí un artista comienza y acaba en el escenario o en una pantalla y es a través de esa labor donde me posiciono: a favor, en contra o en la indiferencia, al menos que exponga afirmaciones difundidas en cualquier medio de expresión que juzgue improcedentes, como es el caso que nos ocupa.
M'agradaM'agrada
Quiero añadir que considero infame que se haya impedido la difusión de este post en Facebook o donde sea. Caramba, caramba!
Aquí no se ha dicho nada ofensivo, se ha criticado una labor, sumamente criticable, y ya era hora que parte del público de l’Auditori exprese lo que piensa, aunque pueda llegar a diferir de la opinión generalmente aceptada por parte de la crítica, a menudo condicionada y más ahora con la que se nos está cayendo encima…
Pero antes que nada somos libres y podemos expresar cuanto pensamos, ya sea a favor o en contra.
M'agradaM'agrada
Sí, senyor Colbran! D’acord al cent per cent. Ja s’ha pogut repenjar l’article al facebook, sembla que gràcies als esforços del Sr. Joaquim.
M'agradaM'agrada
Sembla ser que ja està resolt.
Enigmes difícils d’explicar.
M'agradaM'agrada
Sort ha tingut en Pablo González de que aquestes declaracions hagin aparescut tot just acabar la temporada, perque probablement haguessin tingut resposta, i no en forma de floretes precisament. I és que l’entrevista no hi ha per on agafar-la. La imatge que ha donat de si mateix, de falta de personalitat, entusiasme i lideratge ha estat bastant eloqüent. No sols això, que ja es greu, sino que ha malmès la propia imatge de l’orquestra que dirigeix (que és encara més greu), ha donat bones raons al seus detractors, i ha decebut als qui tot sovint l’hem defensat davant crítiques massa severes. I em sap greu, molt, sobretot per ell, perque estic convençut que és excel.lent persona, perque no ho ha tingut gens fàcil arribar on ha arribat i perque no ha sabut comunicar gens bé el que probablement volia dir (i que si ho matisa mai ho sabrem), desaprofitant una oportunitat d’or per a defensar, de manera entusiasta i en la justa mesura, la qualitat de la seva orquestra.
M'agradaM'agrada
…on està escit: “i que si ho matisa…”, ha de dir, obviament: “i que si no ho matisa…”. Ara si. 🙂
M'agradaM'agrada
Res és fruit de la casualitat.
Jo crec que l’ha traït el subconscient i de ben segur que si arriba a pensar el que significava anomenar la Berliner Philharmoniker, s’ho hagués estalviat.
M'agradaM'agrada
Penso que a Pablo González l’hem rebut amb el màxim respecte, i els aplaudiments han estat més que correctes pels resultats obtinguts. Però després dels mesos i concerts passats… tan sols puc dir que ja m’agradaria que em fes gaudir, però això no m’ha passat mai. Sempre surto amb la sensació de que no he escoltat un concert en directe per la fredor que em transmet. Oue em va enganxar a la primera i em sap greu perquè el vaig descobrir massa tard, quan ja li quedava poc entre nosaltres… Em passa quelcom semblant amb els directors del Liceu, on amb de Billy vaig sentir la pell de gallina en diferents ocasions i després amb Weigle… res de res! Però això són gustos personals i probablement no tingui res a veure amb la qualitat de cadascú, és per això que és tan meravellosa la música i sort que tenim In Fernem Land per poder comentar el que sentim!.
M'agradaM'agrada
Però això que et passa a tu, ens passa a molts, per tant, alguna cosa hi ha en les direccions de Pablo González, que no acaben satisfent plenament. No són opinions aïllades.
mai direm que és un desastre com succeïa amb Martínez Izquierdo, això no, de cap manera, però la sensació és definitivament plana
Sense aquestes declaracions res hagués canviat, però les declaracions denoten aspectes que no ajuden a pensar que en les properes temporades fem cap tomb en positiu.
M'agradaM'agrada
Tema de Billy/Weigle: ya sabes, Ricard, que estoy totalmente de acuerdo contigo.
M'agradaM'agrada
Per a mi el problema es ben senzill: quan dirigeix Gonzalez aquesta orquestra és arregladeta i amb interpretaacions molt planes: sona més o menys bé, però no diu res. Quan la dirigeix un director de veritat és tota una altre cosa, per exemple Oue. Necessitem un director experimentat que es disposi a fer música per sobre de tot, i que faci donar un pas endavant a aquesta orquestra que té força més possibilitats de les que alguns pensen. El problema segueixen sent els dirigents que so saben què tenen entre mans ni el seu valor ni possibilitats, i actuen per a que uns quants aficionats vagin a pasar una tarda o un matí entretinguts. En el fons menystenen al públic i als músics, i les conseqüències són evidents. Jo ja tinc clar que amb aquests dirigents i aquest director no anirem enlloc, com a molt anar tirant sense gairé tó ni só. Lamentable situació, certament.
M'agradaM'agrada
No puc afegir res, estem plenament d’acord.
Gràcies per comentar
M'agradaM'agrada
Increíble polémica. Estoy sorprendido. He vivido ya desde el 1992 hasta ahora las distintas evoluciones de OBC , sus distintas etapas, y encuentro que ahora falta perspectiva sobre los verdaderos problemas, las dificultades superadas, y los logros conseguidos. Cuando entré como abonado Decker tambien retornaba como director invitado después de su defenestracion tras la cancelación de García Navarro. Llego Foster y como Moisés nos condujo a la tierra prometida del nuevo Auditorio. Además, hombre amable y diplomático, nos introdujo durante unos minutos metafóricos en el circuito internacional. (tuvimos el honor de la dirección de Baremboim!). Pero los demonios de la casa no descansaban. Y una embrujo maléfico se lo llevó por delante. No era una gran artista, era eficaz, y cierto repertorio lo hacia especialmente bien (los rusos, algún Strauss, Mendelsshon y Dvorak). Vino la etapa de Martínez Izquierdo, llena de insidias, golpes bajos que se prolongaron en su sucesor, Eiji oue. Aprendí mucho del intalento de Martínez izquierdo, de su capacidad para destrozar las partituras. Y los equipos. Pero como esta tierra es prodiga en contrastes, (de los desastres pasamos a las maravil) bruscamente. pasamos de lo peor a lo mejor sin transición. Oue no solo es un gran técnico, sino un gran artista, alguien forjado para la musica. Capaz de darle la vuelta a todo lo oído a una partitura. Pero vuelta a la realidad, Ahora que teníamos alguien de la altura de un Berstein, un Celebidache o un Harnoncourt, los destruimos (lo destruyeron) . Llegados a este punto entra el maestro González.. Vino como de ninguna parte, con casi nada bajo el brazo. Pienso que estas criticas un poco feroces que se le hacen ignoran lo difícil que ha sido hacer crecer un publico y una orquestas hasta este punto actual. Pablo González está empezando, Y la verdad no todas sus interpretaciones son de altura. pero en honor de la verdad he de decir que ciertas piezas ha conseguido calar mi atención y mi emoción. Por ejemplo pienso en la primera sinfonía de Brahms’ sin ir mas lejos. Ello no quiere decir que como primera orquesta que es. la OBC necesita figuras de altura que. la prestigien y proyecte. Pero con nuestra mentalidad y valores como esto es posible? Este año han pasado directores increíbles. por la OBC como Antonio. Witt. Pero nadie se ha enterado. Si uno consulta la temporada de una Filarmónica de Nueva York encontrara directores que aquí vienen con orquestas de segunda categoría a ciclos como Ibercamera, Palau 100′ etc, y sin embargo allí dirigen a la orquesta local y a precios no muy. diferentes de los de aqui.
El problema es complejo. . Pero resumiendo, creo que el publico y la orquesta han crecido. Sabemos valorar cada día mejor.
Y por comparación un ejemplo , el programa Wagner de Josep Pons muy fríamente acogido comparado con. la obertura y libestod que interpreto González. Esta es la distancia que separa una gran orquesta de una. orquesta.
Pablo González es un episodio mas, pero. positivo en su conjunto. Tomémonos mas en serio. Una orquesta un equipo del que en cierto modo todos formamos parte. Es un ritual que no invita a la admiración. (ópera) sino a la compenetración. Y ya llegara un equipo de gestores que dejen trabajar simplemente a la orquesta y a su director.
Por cierto Oue también se quejó de la acústica de la sala.
M'agradaM'agrada
Oue a la altura de Celibidache i Bernstein? Es un chiste, no?
M'agradaM'agrada
Què va! Es tracte de fer amb el podi el que fan al cinema amb certs actors pel baixets… 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
Hola Manuel, bienvenido a In Fernem Land.
Gracias por dejar tu opinión al respecto.
No comparto alguna comparación osada y creo que exagerada que haces con referencia a Eiji Oue, pero está claro que no hemos ido a más, al contrario.
Necesitábamos otro perfil y nos tenemos que conformar con una medianía que quizás en un futuro evolucione a más, pero que por el momento, y esta opinión es recurrente, recibe mucho más de lo da.
Vuelve cuando quieras.
M'agradaM'agrada
Mi respuesta es para animarle a que continue con este blog. Necesitamos lugares para el intercambio de impresiones e ideas, que es lo que crea afición. Es posible que sea exagerado e injusto en sobrevalorar a Oue. Pero las impresiones que me ha producido en ocasiones asi lo vale (también tengo que reconocer que ha tenido dias malos). Animo a todos nostros, en estos momentos, a apreciar todo lo bueno que se ha conseguido en estos años. Seguimos conservando a Oue. Han vuelto Decker, Lopez Cobos, e incluso Foster. Pablo Gozalez es una promesa. Me gustaria tambien tener a alguien que me apasionara. Por el momento, tengo a alguien que me sorprende de vez en cuando.
M'agradaM'agrada
Per cert. Qui parla amb el cor i amb l’afecte de la seva relació personal és el senyor Garrigosa. Com nosaltres no parlem de la persona del senyor PG sino de la seva música i Garrigosa no parla de la seva música (que no l’ha sentit amb l’OBC) sino de la persona del senyor PG, no crec que hi hagi debat possible. Ens movem en diferents plans, és lo artístic contra lo personal.
I, per cert, el senyor PG no va dir …’Comarques’… això ho va dir amb bona fe el traductor de La Vanguardia en català, el senyor PD, que s’expressa en castellà, va dir: …’Provincias’…a l’original, i es llegeix en paper a l’original, la qual cosa és bastant pitjor. I…sisplau deixin de parlar de tergiversacions periodístiques quan hi ha el dret de réplica, que no estem en el franquisme, encara que ho comenci a semblar..
M'agradaM'agrada
Peor aún “provincias” que “comarques”. En términos teatrales “ir de provincias” es hacer bolos, muchas veces sin demasiadas ganas de hacerlos.
M'agradaM'agrada
Jordi en Robert porta per cognom Garrigos, sense la a final.
M'agradaM'agrada
Ai Deu mevet! convidaria a tots a veure la situació que patim a les Illes Balears. Si empermeteu m’ agradaria informar sobre la situació actual de l’ orquestra de les illes Balears.
1. L’ unic lloc on cab l’ orquestra sencera es en el Auditorium de Palma, en tots el altres llocs sempre va reduïdísima. Algú ha estat en el Auditorium de Palma? la acústica és patètica, no tenen ni caixa acústica i a la orquestra li costa 23000€ per cada concert de temporada.
2. Amb les retallades per part de les administracions públiques que han fet el darrers dos anys (quasi un 50% del pressupost total) l’ orquestra es veurà obligada a fer els concerts de temporada el teatre principal. (Les Illes Balears és l’ única comunitat autònoma que no té auditori públic). Això suposarà que una adaptació en la programació on tan sols es podrà interpretar obres amb plantilla reduïda.
3. No hi ha diners per pagar als reforços. Des de principis d’ any, l’ orquestra i el conservatori han realitzar un “conveni” (haura que veure les condicion) gràcies al qual els alumnes del conservatori tocaran gratuítament amb l’ orquestra sempre que aquesta ho necessiti. D’ aquesta manera no que garantitzala la professionalitat de les interpretacions. A més, hem de tenir en compte que que malauradament, no tots el alumnes arriben a tenir un nivell ni experiència mínima per a poder tocar amb una orquestra profesional. Aquest tipus de política obri la porta al “vine a tocar gratis que a tu et farà molta il·lussió”. Quin sirà el futur d’ aquestos joves que acabin el conservatori. Guanyar-se el pà fent “bolos” amb l’ orquestra per descontat que no. El que més m’ irrita de tot això és que el polítics que implanten totes aquestes mesures t’ ho volen vendre com si el músic fosin idiotes. Recentment he vist que a Navarra han fet un conveni i el venen dient “convenio con la orquesta y conservatorio por el presente i futuro de la música de Navarra”. Però senyors, que quin futur esteis parlant!?
4. La plantilla de l’ orquestra fan falta per cobrir al voltant de 6 places , incloent un plaça de trombó baix! Sabeu quants alumes del conservatori superior de Balears estan estudiant trombó baix? zero. Vos imaginau com son les substitucions, no? En canvi l’ orquestra disposa de 10 persones en administracio. Administrant i organitzant unes temporades, que son una plantilla de anys anteriors. Amb programación molt paregudes, amb els mateixos directors de sempre, inclús amb una persona que s’ encarrega d’ organitzar un cicle de música de cambra que ja no existeix! Això és una bona administració dels recursos?
5. Hi ha un “pasotisme” per part del director titular el mestre Brotons. El qual a mostrat un desinterés total als problemes reals de l’ orquestra. Una mostra d’ aquest desinterés, ha estat per exemple, que per manifestar-se públicament en contra de les retallades de l’ orquestra va trigar entre un mes i dos mesos (va realitzar una entrevista per a la TVE de les Balears, on va posar de manifest el seu desconeixemnt reial de la situació tan crítica que atravessava l’ orquestra). Mentrestant els músic realitzant concerts reivindicatius al carrer totes les setmanes.
6. Sabeu la programació de l’ orquestra per al mes de juliol d’ aquest any? (es a dir en menys de tres setmanes). Si algú la sap que ho comuniqui per favor. Em consta que en aquestes alçades ni tan sols els músics saben el que han de tocar en poques setmanes. No us pareix una falta de profesionalitat per part dels encarregats de realitzar la programació? a més d’una falta de respecte als músics. Qui cobrirà les places vacants? els alumnes del conservatori que es suposa que ja està tancat per vacances?
Tot això és un desgavell. I el que més em rebenta, es tenir que aguantar comentaris públics del polítics, del gerent… etc dient. “Optimitzarem el recursos sense tenir que baixar la qualitat artísitca”.
Jo els hi dic: “si, si…”
Considero al catalans que sou molt més crítics que el mallorquins. Aixó és molt bó per a una societat que necessita millarar. Aquí, a Mallorca pareix que tot es correcte, l’ orquestra pot sonar de manera espantosa, com a vegades ha passat, però aquí no passa res. Tot queda en casa. El cap de setmana a la barqueta a pescar, que això és el que més importa.
M'agradaM'agrada
Benvingut indignat mallorquí. Lamento que sigui per explicar-nos aquestes desgraciades adversitats que passeu a Mallorca. Alguna cosa havia llegit a Facebook, però desconeixia la gravetat de la situació.
Ho lamento molt.
lamento la situació de precarietat cultural que teniu, i lamento molt que us governin aquests perfils tan incultes, en tots els sentits possibles.
Rep una abraçada de solidaritat, altre cosa no puc fer, apart de fer-ne difusió al blog.
Pots explicar-nos sempre que vulguis la situació i al final trobaràs el e-mail del blog per si et cal passar-me informació al respecte de la situació musical a ses Illes.
Intentaré seguir-ho en la distància.
Endavant amb la lluita!
M'agradaM'agrada
Gràcies,
Salutacions.
M'agradaM'agrada
Hola Indignat
una pena sentir les penes de l’orquestra de Palma. Fins i tot arriben notícies parlant amb alguns músics que l’orquestra tancarà la propera temporada, és això cert?
Sigui com sigui, ànims i endavant!!
M'agradaM'agrada
Hola,
esperem que no tanqui, no crec. M’ imagin que tot continuarà amb unes condicions encara més lamentables si hi caben…
Salutacions.
M'agradaM'agrada