Ahir va tenir lloc a Barcelona la segona edició de Barcelona Ciutat-Concert, l’esdeveniment ciutadà consisteix en combinar la música amb l’arquitectura. Aquesta segona edició hi va haver una convocatòria de 55 concerts, pràcticament simultanis en cinquanta-cinc escenaris diferents repartits per tots els districtes de la ciutat.
Fa uns dies que us vaig deixar a l’agenda d’IFL, el cartell per tal de que poguéssiu accedir a tota l’oferta, tot i que jo us recomanava el concert que el Cor Vivaldi, Petits cantors de Catalunya, la formació que lidera Òscar Boada i de la que no em sap gens de greu repetir-vos que en sóc un fervent seguidor, feia al CaixaFòrum de Barcelona.
Tot i que el lloc escollit va ser l’entrada del recinte, a la plaça soterrada que hi ha davant de la porta d’accés, un cop baixades les escales a peu de carrer, i per tant un espai tancat per el quatre costats, tan sols falsament cobert en una part ínfima, i per tant a l’aire lliure, té unes condicions acústiques prou bones per a la projecció, però subjectes al brogit que envolta la zona a molt pocs metres enlaire, amb el tràfic i la gent que passa aliena el que està succeint en un lloc tan insòlit.
També cal dir que aquest tipus de concert, amb criatures molt petites que entre el públic i asseguts als genolls dels pares embadalits, intenten imitar el que fan els seus germans més grans, sense cap vergonya i fins i tot provocant la condescendència de la majoria del públic, que es prenen la cosa com una festa musical distesa. Altres directament ploren o gemeguen, i en mig de tot això, el magnífic Cor Vivaldi, i el infatigable director, com aliens (però no del tot), fan música de veritat, de la bona.
Entenc que deu costar concentrar-se, afinar i no distreure’s amb tot aquest seguit de “petits” entrebancs mentre ells canten Mozart, Vivaldi o Sarasola i per tant entenc perfectament que de totes les vegades que he anat a un concert del Cor Vivaldi, ahir fos el dia que els vaig veure menys concentrat, i amb més d’un problema, feliçment resolt, en un dels cànons de Mozart.
El programa del concert va ser com una macedònia variada del repertori habitual de la formació, amb les nadales i les cançons tradicionals catalanes meravellosament arranjades en clau de Jazz per Kirby Shaw, els cànons de W.A.Mozart, el deliciós Ave Maria del compositor basc Xabier Sarasola (1960), un espectacular gospel o la dolcíssima Ave Maria de Vladimir Vavilov (atribuït erròniament a Caccini), amb l’acompanyament al teclat, com tot el concert, d’Òscar Boada i al violí per la contralt Mercé Bruguera.
Per el final van deixar la primícia del Beatus Vir d’Antonio Vivaldi, obra que el dia 1 de juliol i en unes condicions acústiques i de concentració idònies, podrem gaudir en el concert que faran a la sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona, acompanyats per el Cor infantil Amics de la Unió de Granollers. En l’adaptació que Andrew Parrott va fer de les obres de Vivaldi per a veus femenines, atenent a l’època de l’estrena quan aquestes obres eren interpretades per veus iguals (femenines) a L’església veneciana de La Pietà.
L’obra acompanyada al teclat pel mestre Boada, i per dos violins i un violoncel, alhora que comptant a les parts solistes per una soprano, una mezzosoprano i una contralt (pluriempleada com veureu) del propi cor, ens va fer preveure un concert magnífic a l’Auditori.
Òscar Boada i el Cor Vivaldi al CaixaFòrum, 9 de juny de 2012. Foto gentilesa de Josep (El Cafè de Nit)
El públic que va esgotar les cadires desplegades per l’organització, omplint part de les escales i les balconades que des de el carrer s’aboquen al interior del pati d’accés del CaixaForum, donant tot el sentit a la iniciativa de música i arquitectura que caracteritza l’esdeveniment, s’ho va passar d’allò més bé, aplaudint amb un convenciment que sobrepassava el sempre complaent judici de la majoria de pares que veuen per enèsima vegada la magnificència musical i vocal dels seus fills. No puc dir filles ja que ja hi ha dos membres masculins que exhibeixen amb orgull el corbatí acolorit que els identifica, com a elles el vellutat i sofisticat vestit, la corda vocal en la que pertanyen.
Un concert distés, potser massa per el meu gust, ja que endut per la meva admiració per la formació i el seu grau màxim d’excel·lència que acostuma a exhibir, ahir no vaig poder apreciar com a mi m’agrada, amb la perfecte afinació, l’homogeneïtat sonora, la diferenciació del plans, l’equilibri harmònic o les dinàmiques enjogassades amb les que el mestre Boada transforma a aquesta entusiasta canalla, en un cor fenomenal.
Potser també endut per aquesta distesa audició o precisament per això, em vaig permetre aixecar-me de la cadira i “filmar” amb la càmera fotogràfica i per tant amb condicions no del tot òptimes, dues de les peces interpretades.
Aquí us deixo, supeditat a l’aprovació final per part del propi Cor Vivaldi, i la vostra clemència pel que fa a les precàries prestacions d’una càmera digital de dimensions de butxaca no pensada per filmar, i a la meva nul·la experiència al darrera d’una càmera, el “Gehn wir im Prater” W.A.Mozart
i el Beatus Vir d’Antonio Vivaldi, amb els afegits plorosos o lamentacions alienes a la preciosa partitura del Prate Roso, per part d’un membre molt jovenet del públic.
Jo de vosaltres no em perdria el concert del dia 1 de juliol a les 19h a la sala 2 de L’Auditori de Barcelona.
Bon diumenge amics.
IN FERNEM LAND 
Comentari avantatgista: Messi va fer tres gols i Portugal va… no… no era aquest el comentari avantatgista que jo volia fer… un moment… que em centri… a veure… què volia dir jo??… Ah! Sí, ara! Ja ho tinc! Comentari avantatgista: aquets diríem que en els dos darrers anys han progressat, s´han estancat o han anat cap endarrere?
M'agradaM'agrada
Preguntes:
El comentari avantatgista l’has fet abans o després d’esmorzar?
Si la contesta és abans, un consell, si m’ho permets, esmorza primer home! i no siguis tan guardiolista.
Si la resposta és després, un altre pregunta si us plau. Què et prens per esmorzar?, no has pensat canviar la dieta?
🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
Esmorzo DO(soste)NUTS 😆 🙂 😆
M'agradaM'agrada
Boníssim (s).
Hahahahahahahaha
M'agradaM'agrada
Fantàstica crítica i reportatge. Real. Vam gaudir de l’actuació en un ambient distès i informal. Vam tenir la priimícia del Beatus Vir que augura un molt bon concert, juntament amb el Cor Amics de la Unió, el dia 1 de juliol a l’Auditori i també al Festival de Música Clàssica dels Pirineus, del 18 al 20 de juliol. Felicitats, Joaquim, per la teva rapidesa en la informació. Gràcies Òscar Boada i Cor Vivaldi per deleitar-nos una altra vegada. Valorem la iniciativa del Barcelona Concert, tot i saber, que la qualitat de l’escenari i de l’acústica no és la ideal, però sí la proximitat i el contacte amb el gran públic.
M'agradaM'agrada
Hola Cristina, benvinguda a In Fernem Land.
El Festival de Música Clàssica dels Pirineus no el tenia controlat, gràcies per la informació.
Tens raó que buscant un espai obert (tot i que el de caixaForum quedava més arrecerat que altres i per tant més adient per gaudir de la música), la proximitat amb l’eventual públic que passava per allà i va escoltar els àngels del Vivaldi, aturant la seva marxa, és quelcom que no s’hagués aconseguint en un auditori tancat.
Torna quan vulguis, seràs sempre benvinguda.
M'agradaM'agrada
No entenc com no es va fer el concert dins del Caixaforum, al seu auditori o sala de conferències, a no ser que estiguès compromesa per a un altre esdeveniment. Despesses inasumibles per a La Caixa? No vull criticar-ho, donat que sempre s’em pot dir, i amb tota la raò, que han cedit un espai privat per a fer-ho possible, però bé, possats a cedir… 🙂
Felicitar, un cop més, a Oscar Boada, per la seva tasca, i és clar que no sols hem de ser clements (pels medis utilitzats) sino agraïts amb qui ens deixa un document escrit, visual i sonor d’una bonica iniciativa cultural i musical.
M'agradaM'agrada
Josep, si tens en compte el que m’ha suggerit la Cristina
en el comentari de sobre, té raó que en un espai així, s’aconsegueix que part d’un públic passavolant que potser no en tenia ni idea de la jornada i anava al CaixaFòrum a veure les exposicions es trobés amb el concert i s’aturés. Això en la sala de conferències no hagués passat. El sacrifici per obtenir aquesta proximitat, són els inconvenients que els “notaferits” com nosaltres hem de patir quan el vol d’una mosca ja ens molesta.
M'agradaM'agrada
M’agrada que es facin aquesta mena de concerts. El que no m’agrada és anar-hi.
No se sentia bé quan cantaven, les explicacions del mestre Boada no m’arribaven, des d’on jo era no es veien les care(te)s de les nenes cantaires cosa que per a mi és important encara que no hi tinc cap familiar ni conegut.
Hi vam anar per un acte de fe en el “mestre Ximo” i caldrà anar a l’Auditori a sentir-los de bó de bó.
El millor del concert, per a mi, la cara d’il·lusió i vergonya de la contralt-violinista quan el Ximo li dedicava lloances.
Fins el dia 1.
M'agradaM'agrada
No has dit, però que vàrem tenir l’oportunitat de saludar i conèixer a l’expert Colbran!
A mi m’agrada que hi hagi concerts a la ciutat, encara que no puguis viure’l en les condicions de les sales de concert
M'agradaM'agrada
Fue un placer saludaros. Ya volveremos a coincidir, seguro.
M'agradaM'agrada
Música sempre!, tot i que a mi m’agrada gaudir-la en les millors condicions possibles i ahir molts dels matisos que acostuma a exhibir el Cor Vivaldi es van perdre entre altres aspectes més festius.
Una sorpresa, alhora que un plaer trobar-vos en finalitzar el concert.
M'agradaM'agrada
Estem d’acord, la música que fa el Cor Vivaldi necessita d’uns condicionaments de qualitat que en el concert de ahir no existien, Tot i així sempre es gaudeix veient (en el cas que es pugui, és clar) com bé dius tu, les cares de concentració i entusiasme, i és que tot en les seves actuacions està cuidat fins l’últim detall.
Això que dius en l’altre comentari, respecte a l’Escolania és tot un altre món. La impostació és molt diferent i fins diria que l’estètica musical és radicalment diferent l’una de l’altre.
M'agradaM'agrada
Fue una experiencia agradabilísima volver a ver y escuhar al Cor Vivaldi y aunque cantar “al aire libre” pueda suponer un participación más próxima por parte del público, yo prefiero escucharlo en una sala adecuada. Me pareció notar en algún elemento del coro un cierto punto de tensión que no suele ser habitual en esta magnífica formación coral. Y es que cantar así, sin poder calibrar bien el retorno de la voz -como tiene que suceder en un teatro o auditorio- puede llegar a cohibir.
De todas formas el maestro Boada sabe como dosificar el rendimiento de sus coristas y junto a piezas de Mozart -con letras algo subidas de tono- incluyó ese precioso gospel que es “Let it shine”, con ciertos movimientos divertidos que las niñas -y dos niños- del Cor Vivaldi cantaron con verdadero swing, disfrutando tanto como el publico.
Las actuaciones solistas -sopranos, mezzo y contralto- no fueron tan destacadas como en otras ocasiones, a excepción de la contralto Mercé Bruguera a quien por primera vez he oído ejecutar coloraturas, amén de sus intervenciones al violín que en “Beatus vir” la obligan a un estresante levantarse y sentarse, para participar alternativamente vocal e instrumentalmente en la hermosa pieza de Vialdi.
El paso por el Cor Vivaldi será un recuerdo para estos niños/as y adolescentes que perdurará el resto de sus vidas, ya que habrán pertenecido al mejor coro que en la actualidad posee Catalunya; la copiosa colección de premios, conseguidos dondequiera que se presentan lo avalan.
Muchas felicidades y glorioso futuro.
M'agradaM'agrada
Gràcies per recordar-nos el nom del Gospel
M'agradaM'agrada
A propòsit del Cor Vivaldi i la seva exel·lència ¿Esteu d’acord amb mi que la manera d’impostar la veu de l’escolania de Montserrat és, fa molts anys, insuportable d’engolada? O és mania meva ?
M'agradaM'agrada
Perdó “exCel·lència”
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Joaquim, per la teva celeritat en penjar els teus sempre encertats comentaris ( has sentit mai parlar d’una cosa que es diu “mandra”? tu no en tens mai? brrrr quina enveja!). Gràcies, també als participants en aquest blog per la seva gentilesa envers nosaltres. SI, estem d’acord que no és el millor lloc, sobretot pels sorolls que venien de fora, però clar….era una festa popular i el cas és que hi va venir gent, hi va haver comunicació i tots plegats vam gaudir del concert ( excepte ara, que en sentir l’enregistrament del canon de Mozart, m’agradaria apretar a córrer i no parar fins a Pontevedra!)
Respecte al comentari sobre la diferent impostació entre l´Escolania de Montserrat i nosaltres, és un tema molt interessant que segur que sobrepassaria les possibilitats d’aquesta secció. Només comentar, que la sonoritat és un tema que depen, en la seva major part de les orelles del director i també de les condicions acústiques en que es treballa,clar. Jo penso que a Montserrat, la sonoritat del Cor ha anat canviant d’acord amb els directors que hi han anat passant ( si observem gravacions del Pare Ireneu, veureu que la seva sonoritat no te res a veure amb les de les gravacions de Joaquim Piqué, per exemple!) Hi ha qui no li agrada gens aquesta mena d’ engolament ( jo més aviat diria arrodoniment) i d’ altres els emociona molt. És, com tot, qüestió de gustos! Fins a la propera !
M'agradaM'agrada
Benvolgut Òscar, i tant que tinc mandra!!!
No ho explicaré ara aquí davant de tothom amb pels i senyals. En aquests moments que mostrar les mancances em pot fer més mal que bé, però en tinc, com tothom, però també tinc un cert rigor que em fa no deixar de fer allò que m’he proposat fer, i l’apunt diari és quelcom absolutament metabolitzat i no crec que pogués anar a dormir amb la pàgina en blanc a no ser que la salut m’ho impedeixi.
El dia 1 de juliol ens tornarem a veure-
M'agradaM'agrada