Aida, producció de Juan Antonio Gutierrez amb decorats de Mestres Cabanes. Acte 2on escena II. Foto Bofill
Ahir vaig tornar al Liceu, invitat, per veure altre cop Pelléas et Melisande.
Magnífica representació que no millora gaire, algunes petites coses potser si, la impressió del dia de l’estrena. La magnífica producció de Bob Wilson des de el segon pis llueix esplèndidament i em reafirmo en dir que és la millor producció de la temporada i una de les millors que he vist al Liceu. Comprenc que per a molta gent tant esteticisme i estatisme els pugui treure de polleguera, sobretot si va acompanyada d’una música que no els motiva gaire i per la que malauradament no es deixen seduir, però per a mi és ideal i si us dic que no em faria res tornar-la a veure, no és ni una provocació ni una butada. No podrà ser, ja que tinc compromisos coincidents amb els dies i hores de les dues funcions que encara queden.
Ahir el teatre presentava un aforament digne, però quants dels que ahir assistíem a la representació anàvem invitats? Sé que molts i per això avui, abans d’anar a dormir, us vull fer alguna reflexió.
El Director General, quan va decidir retallar la temporada ho va tenir clar, i ja sabem quines òperes i programes va decidir escapçar. Per contra l’Aida, una òpera que la direcció creia que seria un dels èxits d’assistència de la temporada, va romandre indultada, ja que es preveia que en aquell pervers càlcul del compte de resultat positiu per a cadascun dels títols programats (argument que s’utilitzava per escapçar els títols maleïts), aquest títol donaria un benefici escandalós.
No sé si algun dia sabrem els números reals de la temporada 2011-2012 i sobretot de l’operació ERO/NO ERO, però fins i tot aquells que siguin més de lletres, poden ja intuir que el resultat de tot plegat ha sigut ruïnós.
Jo no sé si les representacions d’Aida acabaran sent un èxit d’ocupació, però hores d’ara el que ens diu el web continua sent, si més no, preocupant. Potser la venda es farà a última hora i gràcies als turistes que ens visitaran aquells dies, i que en contra de tot pronòstic quan s’acostin a les taquilles trobaran entrades disponibles, però ara per ara, els arguments emprats per la Direcció General en el fatídic moment de fer com la Sofia a Sophie’s Choice i decidir de quin fill prescindir, no s’ajusten a la realitat.
Pelléas et Mélisande, tot i no haver exhaurit les entrades, tenia una mica més del 60% de l’aforament venut en el moment de la cancel·lació, en gran part per estar inclosa en els 6 torns d’abonament corresponents, no ens enganyem, però amb una campanya publicitària potent (com la que fan ara amb Aida), segurament s’hagués arribat al punt d’equilibri desitjat, ja no dic donant beneficis.
Si s’hagués mantingut en programa i s’hagués prescindit d’Aida, si és que s’havia de prescindir d’algun títol, ja que hem vist que es podia arribar a un acord, penso que hagués passat el següent:
No haguéssim perdut tant prestigi
No haguéssim fet el ridícul, si més no, tant.
No haguéssim hagut de tornar gran part del taquillatge venut en abonaments.
No haguéssim hagut de contractar personal addicional per gestionar telefònicament l’embolic de retorn i revenda d’entrades.
No haguéssim hagut de regalar tantíssimes entrades per omplir el teatre en el representacions de Pélleas et Mélisande.
Per les funcions d’Aida, en ser fora d’abonament i tenir en aquell moment tan poques entrades venudes, el retorn per cancel·lació no hagués hagut de suposar cap enrenou, sobretot de cara als abonats i per tant no haguéssim hagut de contractar personal de suport per intentar revendre les devolucions massives.
Curiosament, recuperades les representacions de l’òpera de Debussy, el Gran Teatre del Liceu, no va fer cap tipus de publicitat per recuperar el públic perdut. Semblava que confiava molt poc en les possibilitats d’un títol que ells mateixos van abocar al fracàs. Un títol cabdal, amb una producció magnífica, i que feia quasi cinquanta anys que no es programava, en front d’un títol i una producció que sembla que comença a esgotar als liceistes.
Jo no he vist, ni he sentit cap cunya publicitària incitant-me a anar a veure aquesta òpera. Per què?
Per contra, des de fa un parell de setmanes tots els mitjans: diaris, revistes, ràdios i televisions, banderoles i altres mètodes més moderns com son les xarxes socials i els anuncis a Google (això també val diners), no paren de dir-nos que a finals de juliol al Liceu es farà Aida, amb els “meravellosos” paperets de Mestres Cabanes (quan ho veig per la televisió tornaria l’entrada que vaig comprar fa un any!). Aquesta propaganda ens costa molts diners. Caldrà que quan es faci el compte de resultats del títol verdià, es repercuteixi aquesta partida en les despeses, i tenint en compte la venda de localitats actual, encara resultarà que inicialment l’òpera de Debussy era menys deficitària que el que resultarà la de Verdi.
Pelléas et Mélisande s’ha abandonat a la dissort i l’aposta d’Aida, un espectacle que teòricament s’hauria de vendre tot sol, acapara una despesa en publicitat, absolutament injustificable.
Les coses no es fan bé, ja ho sé que em repeteixo i que sóc molt pesat, però és que em sap molt greu que s’hagin perdut tants diners en una gestió tan nefasta i que aparentment tot sembli que s’ha arreglat.
Possiblement aquells que feien tan soroll, i em refereixo als treballadors de la casa, ara muts, estiguin negociant el seu futur, i això com més en silenci es faci, millor. Deu voler dir que les negociacions van per bon camí, però també hi ha uns damnificats de portes en fora, és a dir públic en general, abonats, benefactors, espònsors, aficionats i contribuents que paguen i no ho gaudeixen, als que caldria donar explicacions. Aparentment sembla que tot s’hagi resolt, i en canvi no s’ha arreglat res i el cost econòmic de les decisions que es van prendre en el seu moment, el paguem tots i han donat com a resultat, a part d’un cost intangible, un dèficit no previst, escandalós (potser proper al milió d’euros?)
Quant s’ha estalviat amb el sacrifici dels treballadors i quan s’ha llençat amb la mala gestió?.
Cal demanar responsabilitats de tot això. Callant i fent veure que no passa res, tot esperant que el Conseller prengui una determinació en el moment que políticament per a ell tingui menys desgast, és una irresponsabilitat molt gran.
Les coses s’han fet molt malament i un equipament de la importància que hauria de tenir el Liceu, no es pot permetre que una producció com aquesta de Bob Wilson, per a una òpera cabdal i tan poc representada, orgull per a tots els teatres de primer nivell que l’han produït i programat, s’hagi vist immersa en la incompetència i la ineficàcia més absoluta d’una Direcció General, que jo crec que no hauria d’inaugurar la propera temporada.
IN FERNEM LAND 
Jo, com en Guardiola al Barça amb en Keyta, també tinc a IFL un barómetre per mirar als ulls i veure cóm van les coses i si es fan bé o no. I ja fa dies que
Bernardo, on 25 juny 2012 at 10:50 said:
Però,no és Aida la que ara es representa???
No ase falta desir nada más.
M'agradaM'agrada
esastamente …
M'agradaM'agrada
A mi sí me interesa más AIDA ( no por la producción ya ” de museo” de Mestres Cabanas y si por la partitura verdiana), que el PELLEAS ET MELISANDE.
Otra cuestión distinta es como se ha gestionado y publicitado todo ello.
Pero hablando de producciones y de ahorros en tiempos de crisis, ¿ cuantos producciones del Liceu aguardan en sus almacenes llenos de telarañas ?
M'agradaM'agrada
Però Alex, les temporades no poden fer-se amb el que tan sols t’interessa en a tu, hi ha d’haver una varietat que abraci molts estils i gustos.
Contestant de manera indirecta la teva pregunta, hagués estat molt millor programar Un ballo in Maschera (amb el mateix cast) i la producció de Calixto Bieito (si és que no l’han destruit), garantint un plé quasi absolut, abans que aquesta Aida, que en els darrers 10 anys haurem vist en quatre o cinc ocasions diferents.
M'agradaM'agrada
No me convencerás ni a mi, ni practicamente al 80 % de los abonados. Si no se llegan a regalar las 4 entraditas de marras ( o posiblemente, bastantes más), el Liceu no hubiera cubierto ni el 40% del aforo con este Pelleas y por mucho que la algo pedante Sra. Bayo con sus declaraciones en L V promoviera la obra.
M'agradaM'agrada
Yo no quiero convencerte Alex, eres mayorcito, pero si por ti y por ese 80% que no sé como contabilizas, fuera, seguramente el Liceu no tendría el reconocimiento que hoy día tiene, os guste o no.
Los teatros que tanto admiras y siempre pones como ejemplo, tienen una programación muy heterogénea, pero tú solamente te fijas en ellos cuando te interesa.
En el MET un teatro privado que vive gracias a la taquilla y los mecenas, se programa Pelléas et Melisande con una frecuencia que ya quisiéramos en el Liceu y también ópera que para ti no tienen ningún interés. No hace falte que te hable de Múnich, Zúrich, Viena, Berlín, París o Londres, teatros que conoces mucho mejor que yo.
M'agradaM'agrada
No diguis això, que han tret fins i tot un videojoc per promocionar-la entre els joves. No em faig responsable:
http://www.liceubarcelona.cat/el-liceu/amb-les-escoles-de-disseny/pelleas-et-melisande.html
Sembla que aquest es l’escenari del joc
Per acabar d’adobar-ho no fan servir ni la musica de Pelleas, que per cert, pot no agradar a molta gent que estima la opera, però ahir pensava que precisament per això podria fer nous adeptes, sent com es tan diferent. Per exemple, d’aquesta meravella no es pot dir que els cantants es passin mig hora repetint el mateix. I la gent de la new-age (age s’hauria de pronunciar aaaag ) tocava coses de Debussy.
P.S. Diu la meva dona que ahir feies cara d’haver-te adormit. 🙄
M'agradaM'agrada
El videojoc sembla ideal per a Conan el Barbar.
Digues-li a la teva dona que si m’arriba a veure al entreacte…, però no, la meva cara, com la de quasi bé tothom, és el reflex de l’ànima i certament, necessito estímuls positius
M'agradaM'agrada
Això del videojoc em sembla una idiotada, a més, és el que dius tu, no fan servir ni la música del Palléas, pqerque mira que ni’hi ha d’Interludis orquestrals!
M'agradaM'agrada
En primer lloc, sí que han fet publicitat – moltíssima- del Pelleas, només cal comptar les aparicions en premsa i televisió de la Bayo. Però és que, a part, els gustos són sempre subjectius: per mi, en contra del titular del blog, la música del Pelleas de Debussy és repetitiva, té excés de metratge i exigeix unes veus millors de les que hi ha hagut en aquestes funcions del Liceu.
M'agradaM'agrada
Hola David, benvingut a IFL.
No estic d’acord amb el tema publicitat, malgrat que és cert que la Sra Bayo s’ha fet un tip d’aparèixer als mitjans, però en cap cas la campanya publicitària és comparable amb la que s’està fent amb Aida, quatre setmanes abans de que comencin les representacions. Ho van fer amb Pelléas? Ja t’ho dic jo, NO.
Com ja he dit a l’Alex, no es tracta de si t’agrada o no la música d’una òpera determinada de la temporada, és tracta de donar-li la cobertura necessària per omplir el teatre de la manera tradicional, és a dir amb la venda d’entrades.
El repartiment, és millorable, i tant!
M'agradaM'agrada
Publicitat de Pelleas?…ni una ni mitja…Quan parlem de publicitat o bé “marketing”, bàsicament i per no donar-me d´entés que no ho sóc, és tracta de vendre un producte. Les entrevistes a Maria Bayo, son apunts que es fan per a totes les produccions i son més bé, noticies o crítiques, en cap cas publicitat. L´únic cartell que anunciava la producció de “Pelleas et Melinsande” està o estava entre el cartell de Aida i el de la nova temporada 2012/13 a l´entrada del Teatre. Després hi havia una noia també a l´entrada de la tenda del Liceu per a vendre les entrades ( ja podien haver posat una caseta 6 metres més enfront, en el centre de la Rambla, estic segur que haguessin venut molt més). La sorpresa és encara més gran quan em trobe un cartell al metro anunciant Aida i a la televisió …anuncien també Aida…Tot això abans de començar “Pelleas et Melisande”……!!!!!!!!!!!! Tinc el poble nou engalanat amb cartell que nuncien la visita al Liceu del mític “Julio Iglesias”…amb la Sara Baras al Palau i també del ballet de Giselle, també al Liceu……però ni rastre de Pelleas, ni de Malisande, ni de Aida…ni tan sols un mísero anunci de “Fes-te abonat del Liceu”….En el segle i la societat en la que vivim….la publicitat i el marketing son IMPORTANTISSIMS.
Lo de la música de “Pelleas et Melisande” repetitiva…..mmmmmm….NO. La veig inmensament desenvolupada, hi han passatges increïbles i temàticament és espectacular. Pot ser, és “dificilment” audible, donat que és una música “atípica”, però això és l´impressionisme. Tal vegada el públic majoritari vol més “bombo i platillos” però, en la varietat està el gust i, per a mi, com a músic, em sembla una música fascinant i personalment, molt superior a un Verdi, excepte “Falstaff” o “Otello”. De totes formes…la temporada vinent és una temporada “para todos los públicos” i és una llàstima per què els debats com aquestos son molt necessaris per a fer un teatre més interessant.
M'agradaM'agrada
Com m’agrada aquest comentari!
Gràcies Bernardo
M'agradaM'agrada
Tens raó en els teus comentaris, Joaquim.
S’han fet moltes entrevistes a la Sra. Bayo, on s’ha parlat del Pelléas, però com a obra que ella interpretava a Barcelona. No s’ha fet cap propaganda estricta sobre l’obra com s’està fent de l”Aida”, que tornarem a veure.
M'agradaM'agrada
És una veritable llàstima que la Direcció General tingui una visió tan provinciana del Liceu.
M'agradaM'agrada
Per a mi aquesta òpera és tot un descobriment.
També aniré a veure Aida, ja que aquesta és la meva primera temporada al Liceu i no l’he vist mai. Per a mi tot és nou i en certa manera tot m’agrada. En alguns casos em fixo més en la música o en les veus i altres en l’escena, com va ser el cas de Le Grand Macabre.
No m’agrada gaire el belcanto, m’avorreix molt més que Pelléas et Mélisande, i ho dic per Linda de Chamonix que em va semblar menys interessat i molt més poca solta.
M’agrada que es faci de tot i variat, encara que quan surti dels espectacles el meu grau de satisfacció no sigui el mateix. Sóc molt jove i necessito veure moltes coses per posar-me al vostre nivell.
Felicitats per aquest bloc que em van recomanar i que em serveix per posar-me al dia.
M'agradaM'agrada
Hola Joan, benvingut a IFL.
M’agrada que sent jove com ets i sent la teva primera temporada operística, segons em sembla intuir, tinguis una visió tan oberta, no és gaire normal i en canvi és molt estimulant.
Torna quan vulguis, visions com la teva són molt necessàries.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim, ets molt amable.
M'agradaM'agrada
Lo que son las cosas. A esta altura de mi vida “Aïda” no me interesa para nada; ni los papelitos de Mestres Cabanes ni la partitura, pues la he escuchado tantos cientos de veces y por tan buenos cantantes -y también malos- que estoy ahito. Ganas de volver a verla: ninguna.
El año pasado cuando supimos el contenido de esta temporada y Joaquim le dedicó un post ya lo dije, lo único que me interesaba era el programa Zemlinsky y “Pellèas et Melissande”. El programa primero fue eliminado por la grandiosa inteligencia que contiene el cerebro del Sr. Marco y la ópera de Debussy “que si la quito que si no” estaba condenada al fracaso, a pesar de poseer una partitura superlativa que no merece ser cantada por cantantes tan sumamente mediocres como los que la interpretan en estas funciones de junio en el Liceu -Laurent Naouri es el único que se salva de verdad-. Eso no obstante, la escena -que posee una plástica incuestionable- ayudada por una superlativa iluminación me ha llegado a empachar y a aburrir y lo siento de veras porque me hubiera gustado repetir funciones, pero he llegado a desestimar una de esas regaladas a cientos por la dirección del Liceu, pues no me veo con ánimos de aburrirme de nuevo con ese “no pasa nada, pero qué plástico que es”. A pesar de todo, considero que dicha escena es de una gran calidad, pero no se adecúa a mi forma nerviosa de ser -demasiada ralentización-, muy propia de Robert Wilson por otra parte.
Algo semejante a lo que me ha sucedido con esta escenificación de “Pellèas…” me sucedió hace años con el film de Kubrick “Barry Lindon”, una de las películas más bellamente filmadas de la Historia del Cine, cuyos fotogramas vistos uno a uno son auténticos cuadros de la época, pero unidos constituyen uno de los aburrimientos más grandes que he tenido que soportar en el Cine. A lo que contribuía el insolentemente monocorde doblaje que José Luis Gómez otorgara al personaje central -interpretado por un juveníl Ryan O’Neal- Quizás tendría que revisar este film -pero en versión original!-, podría ser que cambiara de opinión, después de más de 35 años…Sin embargo, eso va a ser imposible con esta produción de “Pellèas…” porque dentro de 35 años ya llevaré bastantes en otra dimensión y además dudo que para entonces exista ópera escenificada.
M'agradaM'agrada
Ostres, Colbran… avui t´ha sortit el comentari d´un to com per anar-nos ara tots de festa 😦 I a sobre ja comences a fer plans per marxar cap a dalt amb Melchior, Victòria del Àngels, Kraus i tants altres, i deixar-nos aquí a la resta sense òpera representada i amb en J. F. Marco?!?!?!?. Ets molt guapo tu, eh… 👿
M'agradaM'agrada
No era mi intención, pero siempre toco con los pies en suelo. Veo que por el camino que sigue la ópera se va a llegar a un callejón sin salida. Los compositores no se atreven a componer melodías y obligan a gritar a los cantantes, con lo cual las nuevas óperas (salvo escasísimas excepciones) sólo interesan a su autor. Las clásicas como están tan vistas “hay que” (?) reinterpretarlas y así Aida se dedica a muñir vacas, “Il trovatore” es un juego de rol, etc…Yo creo que todo ello conduce a la ópera en versión de concierto, con el subsiguiente ahorro de la escena y el enorme cachet de los grandes directores escénicos y sus reinterpretaciones. No pretendo que nadie esté de acuerdo conmigo, pero es así como yo lo siento.
Qué más hubiera querido yo que entusiasmarme con la escena de este “Pellèas…”! Las fotos del montaje me predisponían a ello, pues son majísimas, pero luego, visto el espectáculo, foto a foto sí pero esa languidez escénica que gusta a muchos -y lo celebro- a mí me aburre. Y lo lamento profundamente porque la partitura de Debussy es excepcional, pero tanta metáfora escénica me sobrepasa (el niño sobre los hombros de Golaud…está a tres metros de distancia; el cabello de Melissande está sugerido por una cola de vestido,…). Enfín esta escena no me sirve, a pesar de la belleza plástica que contiene.
Marco también tiene fecha de caducidad, no te preocupes.
M'agradaM'agrada
“pies en el suelo” quise decir. Disculpad.
M'agradaM'agrada
Y luego resulta que soy yo el intransigente
M'agradaM'agrada
Et vaig a fer una pregunta tècnica…com ho has fet per linquejar el blog al traductor de google?
M’encanta el blog i és una manera més d’estar vinculada a la Terra ja que ara estic vivint a Baires…
http://fuetimate.wordpress.com/
Moltes gracies 🙂
M'agradaM'agrada
Hola Ares, benvingut, t’he contestat la qüestió tècnica per e-mail.
M'agradaM'agrada
Llegint els vostres valuosos comentaris està clar que ni Pelleas et M. ni la pobra Aida.
Ja llegirem els saborosos comentaris!
M'agradaM'agrada
No és ben bé això Olympia.
Jo he repetit Pelléas i aniré a l’Aida…
M'agradaM'agrada
Doncs, jo també sóc molt jove, de fet si voleu que us digui la verit és que solament tinc 14 anys, i a mi ja fa uns 5 anys que m’agrada l’opera, vaig començar amb Turandot i Aida, lo típic, i a mi particularment després d’haver vist un Pelléas em ve més de gust veure Aida tot i que ja la he vist a Verona, pero és que els cantants d’Aida són molt bons! I a mi es clar que m’agradaria veure un Ballo, o un Trovatore amb la Radvanovsky, pero en ple més de Juliol ven bastant més una Aida que un Ballo, lo que em sorpren és que no hagin agafat cantants més dolents, perque si aixo es fa pels turistes, la veritat és que els és igual, no creieu?
Tot i tenir 14 anys jo crec que en sé bastant, no tinc la vostra experiencia pero ja la tindré jajaja
Ja no escolto Turandots, no patiu, ara estic en el procés Strauss, i ja he passat una miqueta per Wagner, no és que vulgui presumir, ho explico per que puc entendre que s’us faci extrany que un adolescent de 14 anys visqui per la ópera.
M'agradaM'agrada
Òndia Jan, 14 anys! potser ets el comentarista més jove. Fantàstic!
No acabo d’entendre això del juliol vs Aida, Ballo o Trovatore i menys encara aixó dels cantants més dolents per el mes de juliol.
Suposo que la categoria de l’espectacle no té res a veure amb el mes de programació i m’agradaria pensar que els cantants que es contracten són els millors possibles.
Per altre part pensa que si jo vaig a l’estranger i veig anunciada una òpera amb cantants mediocres o dolents, no em gasto els diners. De la mateixa manera penso que un turista interessat per l’òpera (això és bàsic 🙂 )que vingui a Barcelona a finals de juliol i vegi un cartellone com el de l’Aida, es motivarà molt més que si els cantants són desconeguts i finalment, si després de programar aquesta producció d’Aida en altres tres o quatre ocasions (he perdut el compte) ho fan amb cantants dolents, ni els turistes, ni els autòctons. Si per ara la venda va com va, imaginat amb mediocritats.
M'agradaM'agrada
Potser si, pero jo t’asseguro que a Verona fan ple cada any i contracten a cantants bastant justos, jo hi vaig anar crec que el 2008 i encara no en sabia gaire d’òpera, i els meus pares gens, i si en saben algo és gràcies a mi, per que a casa no se n’havia escoltat mai. I a nosaltres que erem turistes, vam sortir encantats d’anar a veure Aida amb una Micaela Carosi i un Piero Guiliacci des d’una gradinata A jejeje, i és que a BCN no hi ha gaire turista cultural, la majoria és d’espardenyes jajaja, ara, si el Liceu es decideix a contrectar cantants molt bons, doncs més que millor!
En resum: Jo crec que la Aida la programen a l’estiu pels turistes, perquè si no és la òpera més coneguda a part de la flauta màgica, Turandot i la bohème, poc li falta.
M'agradaM'agrada
Bueno, el segon repartiment té més o menys la mateixa quantitat de entrades venudes i no comparis els cantants!
Tinc unes ganes de veure a la Radvanovsky!!!!! jejejeje
A veure si ens coneixem Joaquim, jo hi vaig el 30! El dia de la última representació de la Adriana et vaig veure entrar amb tots els de la Asosiació, però em va fer vergonya presentarme. 😦
M'agradaM'agrada
Jan, quan tornem a coincidir no ho dubtis ni un moment a presentar-te
Verona s’omple a base dels tours operators que ho tenen inclós en el paquet turístic de torn. És una experiència, però jo crec que allò és massa gran per concentrar-se com cal.
Jo vaig a la primera Aida i no sé si repetiré.
M'agradaM'agrada
Jo crec que solament pel fet que canta la Sondra Radvanovsky ja val la pena repetir, jo no ho faré perque no queden de les de 10, perque sino repetiria, pero a lo millor encara m’escapo el dia 21 jejeje.
M'agradaM'agrada
això dels packs turistics també ho podrien fer a aquí, tot i que crec que ja ho deuen fer. si és massa gran, tot i així vsig trobsr que s’escoltava bastant bé per lo que era.
M'agradaM'agrada
No, no patim, peque tornaràs, tornaràs a Turandot, t’ho dic jo, i a tantes i tantes obres amb les que has començat i que a més de ser molt populars són musicalment una meravella. On està escrit que obres populars no poguin ser genials? Sempre es torna al lloc del delicte. Sempre tornaré jo a l’Emperador i a La Traviata… 🙂
M'agradaM'agrada
Tampoc ho dubto, segur que un dia d’aquests tornaràn a sonar per casa jajaja
M'agradaM'agrada
😯
M'agradaM'agrada
????????????????????
M'agradaM'agrada
Moltes felicitats pel teu escrit, tens tota la rao i gràcies que encara hi ha gent com tu que diu les coses tal com son.
M'agradaM'agrada
Gràcies Ofèlia, benvinguda a IFL, espero que et trobis a gust i també que comentis tot allò que et sembli.
M'agradaM'agrada
Hagués preferit un altra gran Verdi, però la presència de Sondra Radvanovsky fa sens dubte una Aida atractiva. Aviam que tal. Pel que fa a la seva publicitat crec que ha estat directament proporcional a la seva popularitat e inversament proporcional a l’ocupació del Liceu. I si no s’ha fet publicitat del Pelléas és perque no han cregut en la seva capacitat de convocatoria i han preferit regalar entrades. Però tot ha estat el resultat fallit d’allò que va començar tant malament. En fi, els que hem volgut i pogut haurem vist tots dos espectacles i tan contents.
M'agradaM'agrada