IN FERNEM LAND

WILHELM FURTWÄNGLER: Conversaciones sobre música


Ja fa uns quants dies que em van regalar un llibret anomenat Conversaciones sobre música, que són 6 entrevistes que l’editor, crític i també compositor Walter Abendroth (1896-1973) va fer a Wilhem Furtwängler (1886-1954) l’any 1937 a Postdam, on el director berlinès residia i l’afegitó d’un estudi fet deu anys més tard.

Les 7 conversacions tracten bàsicament de la creació i la interpretació de la música, amb especial atenció al segle XX, però amb moments gloriosos dedicats sobretot a Beethoven i Bach. També s’endinsa en el món sempre interessant de la crítica i les reaccions del públic davant d’una interpretació musical, que és el tema amb el que s’inicia la primera de les 7 conversacions, anomenada “Influencia de la obra musical en el público”.

La segona (Distintias dificultades en la interpretación musical) i la tercera (lo dramático en las composiciones de Beethoven), es centren en la interpretació musical i el poder de transmissió que ha de tenir el director o el intèrpret.

La quarta conversació (Acerca de la Novena Sinfonía de Beethoven), no cal presentació i és apassionant.

La cinquena conversació (La creatividad en la interpretación ) i la sisena (El compositor y la sociedad), el director insisteix en la fidelitat a l’obra original o el rol que ha de tenir un compositor en la societat actual.

Malgrat que les sis primeres converses van tenir lloc a l’any 1937, són perfectament actuals i res del que es diu queda anacrònic.

El setè capítol, afegit per l’editor alemany, és un assaig sobre la música tonal i atonal, en la que Furtwängler sembla mantenir una posició força conservadora davant la manca de llibertat que segons em va semblar entendre, representa per a ell l’atonalitat. Les crítiques que va rebre aquest estudi, en un moment on semblava que tot allò tonal, fos inadmissible (encara dura), són contestades en un postfaci que m’he llegit vàries vegades i del que he marcat diverses frases, entre elles aquest final:

“Debemos buscar y encontrar nuestra verdadera tarea no en la evolución de la materia en sí, sino en su realización en el espíritu. Todas las preguntas acerca de los medios artísticos, la tonalidad, la atonalidad, todos los aspectos históricos, etcétera, pasan a segundo plano frente a una sola pregunta: ¿hasta qué punto la música de hoy es expresión y representación de nosotros mismos? ¿Hasta qué punto nos reencontramos en ella?.

En cierto sentido, esta pregunta es un caso de conciencia; en el fondo es ni más ni menos que la pregunta acerca de la verdad de nuestra actividad musical, y esto significa acerca de la veracidad de nuestra existencia en general tal y como se manifiesta en el arte. Una cuestión como ésta no la dirimen los músicos, ni siquiera los musicólogos – ya sean literarios, , compositores o cualesquiera que practican la música-, sino únicamente el hombre que llevamos todos dentro. El hombre estaba detrás de la música antigua, el hombre debe estar también detrás de la nueva si queremos que se mantenga viva. Los valores humanos, sean sensitivos o morales, sean intelectuales o vitales, decidirán una vez más también en este caso”

El llibret està carregat de moltísisma sapiència que ens dóna peu a reflexionar sobre allò que tantes vegades hem pensat sobre la música, els músics, la creació, la crítica o el públic, però tot i parlar-nos de música en profunditat, Furtwängler ens parla de l’art  en general i sobretot, ens fa reflexionar.

Penso que us pot interessar tant com en a mi, i per això no tinc cap dubte a recomanar-lo, per  atots aquells que no l’hagueu llegit.

El llibre que va recopilar tot aquest material es va editar a Alemanya l’any 1983 gràcies al desig d’Elisabeth Furtwängler d’editar  els escrits del seu pare. L’edició castellana l’ha publicat (2011) l’Editorial Acantilado, i la traducció és de Joan Fontcuberta.

I ara, atenent al quart capítol del llibre, us deixo la novena simfonia, en la darrera interpretació de Furtwängler, a Lucerna el 22 d’agost de 1954, amb l’Orquestra Philharmonia de Londres, Elisabeth Schwarzkopf, Elsa Cavelti, Ernst Häfliger i Otto Edelmann, amb el Cor del Festival. El gran mestre moriria a conseqüència d’un refredat el novembre d’aquell mateix any.  És la versió més lenta de les tres que es conserven en directa (les altres dues són les históriques de Berlín 1942 i Bayreuth 1951, en la reapertura del Festival), possiblement la més mística, qui sap si la proximitat del final va influenciar en aquesta serena i monumental interpretació.

ENLLAÇ

Deixeu-me acabar amb un sentència furtwängleriana:

“La búsqueda de la simplicidad, la lógica musical que preside el desarrollo de una obra, es lo que origina esa particular determinación de la música de Beethoven que siempre sale al encuentro del oyente sensible”.

 

Gràcies Víctor, m’ha agradat molt

12 comments

  1. Xavier C.

    Mira: avui m´has fet pensar. Potser les meves reflexions al voltant d´aquets temes no tenen la profunditat de les de Furtwängler, però quien ofrece lo que tiene…

    “Influencia de la obra musical en el público”: els fa tossir.

    “Distintas dificultades en la interpretación musical”: per més que bufo, el trombó no em sona.

    “Lo dramático en las composiciones de Beethoven”: que soni la novena i algú digui “anda! Si esta es la de Miguel Ríos!!”. Un drama.

    “Acerca de la Novena Sinfonía de Beethoven”: sí, cada dia més acerca, però encara queda alejos, que els de l´OBC no la fan fins març vinent.

    “La creatividad en la interpretación”: la meva ex. Una imaginació…

    “El compositor y la sociedad”: teòricament, la Sociedad paga al compositor amb el cànon que ens cobra a nosaltres. Però hi ha tufillo de que no.

    “Assaig sobre la música tonal i atonal”: Quan qui assaja amb la flauta és el meu nebot, cap diferència. El pobre ja vol fer que soni alguna cosa melòdica, ja… però…

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    Ets una mina! Ets una mina! I tant que ha de ser interessant! I tant! Imprescindible i aviat a la meva biblio. Tinc, tinc la novena de l’Agost del 54…vaig aparèixer precisament en aquell any i aquell més i donat que he arribat a estimar la música de la mà del meravellós Ludwig l’havia de tenir… 🙂

    Fins dissabte, que me’n vaig a donar una volta per Amsterdam, aviam com es redimeixen altra vegada els cavallers del Graal (i jo tambè de passada) un dia…i en un altre disfrutar d’una sala (i orquestra) de concerts emblemàtica i històrica. Unes “mini” vacances dels assumptes terrenals ben regades musicalment. I és que per a la música no faig mai vacances!

    M'agrada

  3. A l'ombra del llardoner

    Bravo per la proposta me’l vaig llegir fa temps… ja saps com saber què n’opino. Discrepo de tu, el darrer capítol, a excepció d’aquests paràgrafs que selecciones em sembla d’una esterilitat brutal. I en Furtwängler molt lloar la construcció de Beethoven però ell com a compositor deixa’l anar… s’hi podria haver fixat una mica més (tot i així té moment bonics com els de la Segona simfonia que podeu trobar pel youtube).

    Està molt bé que es vagin traduïnt i publicant en castellà clàssics musicals com aquest. I està millor que In fernem land en vagi parlant. Felicitats.

    M'agrada

  4. Retroenllaç: WILHELM FURTWÄNGLER: Conversaciones sobre música « IN ... | Educació Musical | Scoop.it

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: