El dissabte 21 de juliol tenia lloc al Royal Albert Hall (el RAH), la segona tanda de concerts amb la West–Eastern Divan Orchestra i Daniel Barenboim, oferint la tercera i quarta simfonies de Beethoven, aquest cop acompanyades per Dialogue de l’ombre double, l’obra de Pierre Boulez que Barenboim ha decidit que havia d’acompanyar a la parella beethoveniana, en aquest peculiar maridatge.
Avui no us proposo el vídeo (no el tinc encara), però sé que molts us estimeu més els àudios (sobretot en els concerts) i no vull demorar la publicació tot esperant tenir el vídeo, ja que després no el podré fer encabir dins l’atapeïda i generosa activitat concertista i operística, que ens espera durant els propers dies.
Barenboim va començar amb la quarta simfonia, va seguir amb l’obra de Boulez, de digestió complicada i gran dificultat per el clarinetista, i va acabar amb una esplendorosa versió de l’Heroica.
Per l’obra de Boulez va comptar amb el clarinetista Jussef Eisa i IRCAM live electronics.
Us deixo els enllaços de les tres obres per separat i un àudio d’un fragment de la tercera simfonia. He escollit (m’ha costat trossejar-la) el tercer moviment, el scherzo, també conegut com l’escena de la cacera per la utilització destacada de les trompes
ENLLAÇOS
Simfonia núm. 4 en si bemoll major opus 60 de L.v. Beethoven
Dialogue de l’ombre double, for clarinet and tape (1985) de Pierre Boulez
Simfonia núm. 3 en mi bemoll major Op. 55 de Ludwig van Beethoven (Heroïca)
Prom 10:
BEETHOVEN i BOULEZ
Saturday 21 July 7.30pm
Royal Albert Hall
Beethoven Symphony No. 4 in B flat major (35 mins)
Pierre Boulez Dialogue de l’ombre double (20 mins)
Beethoven Symphony No. 3 in E flat major, ‘Eroica’ (50 mins)
Jussef Eisa clarinet, Proms debut artist
IRCAM live electronics
West–Eastern Divan Orchestra
Daniel Barenboim conductor
Caldrà recordar que l’exemple de la West-Eastern Divan Orchestra, malauradament no es repeteix en cap altre àmbit?
IN FERNEM LAND 
A banda de la veu, el meu instrument preferit és el clarinet. I el vostre?
M'agradaM'agrada
L´oboé
M'agradaM'agrada
Barenboim (avui no he invertit la “n” amb la “m” com faig gairebé sempre) fuig de la visió historicista i tambè de la visió excesivament romàntica, greu i solemne en l’interpretació beethoveniana. I fa bé pel meu gust. El seu Beethoven porta el segell de l’equilibri classicista tot aplicant un tempo “tranquil” i ben allunyat de la desmesura metronómica impossada pel mateix autor. És un goig sentir un Beethoven aixi.
En Xavier s’arrenca amb una pregunta que per a mi és impossible defugir i per tant aqui va la meva preferència: el piano. I jo me’n faig una altra: Era conscient el geni de Bonn de lo que significaria pel futur de la música el to aspre, sec i gairebé feridor dels dos acords amb que inicia la seva tercera simfonia?
M'agradaM'agrada