Us confessaré que durant tot el dia d’ahir tenia aquell neguit que tan sols tinc en els grans dies, aquelles papallones a l’estomac de les grans efemèrides, i és que la visita del Festival de Bayreuth al Liceu és un esdeveniment d’impacte i de gran repercussió cultural. Cal doncs felicitar molt i molt a Joan Matabosch per aconseguir portar al Cor i l’Orquestra de Festival de Bayreuth, i perdoneu que insisteixi amb les meves dèries, però cal preocupar-se, i molt, ja que l’aspecte que oferia la sala del Liceu era molt trist.
El Liceu no ha pogut fer res més per omplir el teatre?. Estem segurs que s’ha fet tot i una mica més per omplir-lo?. S’ha fet la promoció adequada? S’han explotat totes les possibilitats de promoció internacional de l’esdeveniment?. Sent el Festival de Bayreuth una fita tan desitjada per tants aficionats, i anant tan buscades les localitats, no creieu que en un cap de setmana encara de període vacacional no haguéssim pogut omplir el teatre?. Malgrat que el Festival venia sense les produccions, no creieu que amb una promoció ben feta hi havia motius suficients per omplir-lo de gom a gom?, o és que potser sense Thielemann i Nelsons, en versió de concert i amb els repetiments anunciats, l’esdeveniment no té caràcter excepcional?
Tampoc m’ha semblat que la ciutat de Barcelona s’hagi abocat amb l’esdeveniment. Potser no calien els carrers i aparadors engalanats com l’any 1955 o potser la situació actual no ho permet, però davant d’un esdeveniment esportiu de primera, se’n fa més ressò que no pas a aquest que té un caràcter d’excepcionalitat sense precedents. Això sí, després volen que el nostre turisme sigui de qualitat i quan tenen una oportunitat per fer-ho possible, ni mu.
Amb una sala d’aspecte trist hem rebut l’entrada del cor i l’orquestra amb una llarga ovació, que s’ha incrementat intensament amb l’entrada dels solistes i sobretot de Sebastian Weigle, que és ben estimat per la majoria de liceistes.
L’Orquestra i el Cor del Festival Bayreuth són un prodigi, això ho sap tothom, però acompanyats de l’embolcall del Festspielhaus són quelcom quasi sobrenatural, que els donen una categoria inigualable a qualsevol orquestra i cor. Els que hem tingut el privilegi d’assistir a alguna representació a Bayreuth saben perfectament el que vull dir. Jo crec que érem molts els que volíem experimentar que passaria al Liceu, com sonarien i com afectaria l’acústica seca i directa del Gran Teatre del Liceu a una Orquestra i Cor habituats a ser escoltats en una caixa de sonoritats úniques. Doncs és fàcil d’explicar, l’Orquestra i el Cor del Festival sonen de fabula, són extraordinaris i d’una qualitat màxima, però malauradament no tenen aquell plus d’excepcionalitat que la mítica acústica del Festspielhaus els atorga. Allà són únics, fora són una de les millors orquestres operístiques del món, i el Cor potser és el millor, allà i aquí.
L’orquestra és sumptuosa, de sonoritats extraordinàriament brillants i d’una calidesa i ductilitat capaç de cobrir una amplíssima gamma expressiva. Escoltar qualsevol dels solistes és un luxe i quan la corda brilla, toques directament el cel. El Cor, que ha vingut una mica reduït (100 sobre 130 que canten al Festival) és un prodigi de potència, ductilitat, expressió, força i musicalitat extraordinàries. Tant les cordes masculines com les femenines són excepcionals, però les veus femenines tenen una dolçor i homogeneïtat de qualitat tant en els fortes com els pianos, molt poc freqüents, alhora que les mezzos i contralts una presència notòria, quelcom no gaire habitual en la majoria de les formacions corals, siguin operístiques o de concert.
Amb aquests cosos estables i un treball previ de molts mesos, assaigs i representacions a càrrec del gran Christian Thielemann, Sebastian Weigle ho tenia tot a favor per triomfar, i malgrat que al final ha rebut una ovació sensacional, a mi no m’ha acabat d’agradar.
L’obertura ha estat tova i fins i tot confusa, res a veure amb el que vam escoltar el dia 25 en la transmissió radiofònica. L’orquestra ha trigat a agafar la contundència que jo esperava, i si bé sempre ha sonat magníficament, el concepte que Weigle té de Der Fliegende Holländer, com ja va demostrar al Liceu, és més belcantista que romàntic. Weigle acompanya molt bé els moments més lírics, però en tota l’obra he trobat a faltar la transcendència misteriosa que acompanya als torturats personatges. Tampoc m’ha semblat que la presencia marina fos destacable, faltava la bravura d’un mar d’aigües tempestuoses i cels amenaçadors, tot això hi és a la partitura i jo no ho he sabut trobar. En l’escena coral del tercer acte, a Weigle se li ha escapat una mica de les mans, no hi ha hagut cap desgavell, però el balanç orquestral i coral semblava una mica a la deriva, no ha durat gaire estona, però una mica de mar de fons si que hi ha hagut. El mestre Weigle és un bon director, però encara no és el director per dirigir a Bayreuth, tot i que ja ho ha fet amb resultats si més no discutits. De ben segur arribarà a ser-ho amb els anys i l’experiència, però per a mi encara no ha arribat l’hora d’imposar-se com a director genial, que és el que hom espera dels directors a Bayreuth. No hi ha cap dubte que amb aquesta Orquestra i Cor és quasi impossible fer-ho malament, però aquest Die Fliegende Holländer està molt lluny de l’escoltat a Thielemann. Veurem avui com resol el Lohengrin.
L’equip vocal és correcte però poc destacable. Jo crec que ahir els millors van ser la Senta “belcantista” de l’estupenda Ricarda Merberh, quina Elsa més meravellosa ens feria avui, i el timoner de Benjamin Bruns. El Daland que tant em va agradar per ràdio, de Franz-Josef Selig, ahir em va semblar oscil·lant i poc rotund, va tenir molta cura en no denotar les carències, però ahir hi eren. L’Erik de Michael Kóning va estar a punt de l’accident, la veu és molt lírica i a vegades li costava projectar-se, aclaparat per una orquestra que a Bayreuth no els tapa mai, però a dalt de l’escenari és una constant amenaça. Christa Mayer és una Mary correcta, però aquest rol no permet gaires lluïments i ella ha demostrat en altres rols ser una cantant més notable.
Deixeu.me insistir en Ricarda Merbeth, cantant que sempre que he vist m’ha agradat, però que com a Senta m’ha deixat a mig camí. La veu és bonica, molt lírica, massa per aquest rol, i té un agut esplèndid. A la balada d’entrada va tenir algun problema d’afinació i a la projecció i emissió els hi manca un punt més per esdevenir emocionant. A Bayreuth vaig veure-li al 2007 una Elisabeth magnífica i al Liceu recordem encara una Daphne sensacional, però Senta té la dificultat de ser un rol que necessita d’una soprano lírica, sobretot en el cabdal duo amb l’Holandès, que Merbeth ha brodat acompanyada magistralment per Weigle, però li ha mancat aquella espurna de demència i potència vocal que també ha de tenir i que la converteix també en una soprano dramàtica que ens ha de fer trasbalsar en la misteriosa balada, i en l’al·lucinat final. Vull insistir que una Elsa amb ella seria ideal, però la Senta tot i ser esplèndida no és prou resolutiva.
Finalment em queda l’Holandès de Samuel Youn. El baríton coreà ha fet un gran favor al Festival, però penso que el Festival s’ha equivocat i posarà en cert perill la carrera d’aquest magnífic cantant, ideal per fer l’herald del Lohengrin, però sobrepassat per vocalitat i sobretot mancat de personalitat vocal i dramàtica per fer-se càrrec de l’holandès. És un bon cantant, musical i de bella emissió. En el monòleg de sortida emmascara una mica la veu per tal d’impressionar, però aviat la seva vocalitat eminentment lírica i clara, l’allunya del torturat, fosc i quasi diabòlic personatge. L’Holandès ha de fer una certa por, Youn mai m’ha impressionat, ans al contrari, semblava que cantés un liederabend. Hem d’agrair que hagi salvat les representacions d’enguany, però se’n hauria de guardar prou com d’escaldar-se de fer aquest rol. Ell pot ser un fabulós Wolfram.
Posats a dir-la grossa, calia fer fora a Nikitin? L’any vinent espero sentir-lo al Palau en aquest Holandès estrambòtic que Palau 100 ens proposa, aleshores sabré si era justificada l’expulsió, ja que això del tatuatge em sembla tan ridícul com inútil.
Cal dir que ahir al Liceu es va escoltar l’òpera amb un silenci i un respecte prodigiós. Ni estossecs, ni caramels, ni mòbils, ni xerrameques, ni alarmes, ni res de res. Silenci i atenció extrema durant les dues hores i vint minuts. Sorprenent i gratificant, a vegades sabem respondre al repte. En acabar el deliri, fins i tot massa deliri.
Avui ens espera Lohengrin i estic segur que m’emocionaré tot el que ahir no em vaig emocionar. Wotan ho vulgui!
IN FERNEM LAND 
Moltes de les coses que dius, Joaquim, les pensava ahir durant el concert. L’orquestra situada en en el mateix nivell que els cantants tapant-los, situació totalment en contradicció amb la situació de l’orquestra a Bayreuth. El lirisme del cant de la soprano em feia sentir un Wagner potser Verdià, potser de “grande opéra”. D’altra banda, recordava l’holandès de Simon Estes en el mateix teatre fa uns anys.
Una autèntica pena la manca de seients ocupats. No s’ha sabut fer conéixer a la ciutat la importància de l’esdeveniment excepcional que és el fet de tenir el Festival de Bayreuth actuant al Liceu.De tenir tot l’equip del gran centre wagnerià actuant a casa nostra.
He de reconéixer que he sentit una gran emoció -no he estat mai a Bayreuth – en veure entrar a l’escenari els músics de l’orquestra i els membres del cor i pensar que els podia escoltar. Aquesta és l’emoció que m’ha acompanyat durant tot el concert i en tornar a casa
Esperem que demà ens emcionem i molt, tal i com tu dius.
.
M'agradaM'agrada
Jo tasmbé vaig pensar en Simon Estes i fins i tot amb la Jones, que no m’agradava gaire però tenia una veu d’aquelles que et fan aixecar de la cadira.
És cert que va emocionar l’entrada dels musics i el cor, era una fita finalment aconseguida.
Esperem que avui l’emoció i el calfred per l’espinada vingui per la part que ha devenir.
M'agradaM'agrada
A mi la Jones em fa mal a les orelles, però ojalà tinguessim cantants com ella, de fet l’holandès que tinc a casa és amb ella! 😀
M'agradaM'agrada
En directa, la Jones era per veure-la al teatre, el mal de les orelles, els crits i les calades, quedaven mitigats per una fascinació escènica i un magnetisme, quasi mítics. La Jones no es pot escoltar, s’havia de veure.
M'agradaM'agrada
Com la Theorin no? Tinc unes ganes!!!!!! 😀
M'agradaM'agrada
No s´ha promocionat gens. Jo pensava que, si més no (que no estan els temps per gaires despeses), se´n parlaria d´això al Telenotícies des d´un parell de dies abans. Res, ni paraula. I així estava el teatre.
Després: on s´ha de firmar per tenir un cor una mica reduït de 100 membres?
Finalment, constatar que dius que “ tampoc [t]´ha semblat que la presencia marina fos destacable ”, però… no et sembla que per un Holandès errant no pot haver-hi res més indicat que un “balanç orquestral i coral […] una mica a la deriva”?!?!? 🙂
M'agradaM'agrada
Efectivament! que diria aquell, la deriva és ideal per anar a topar en un port qualsevol, però en aquest cas no és així. Wagner ho tenia tot ben pensat i com que les casualitats no existeixen, l’holandès ja sabia on havia d’anar a buscar a la figa flor que es matés per a ell, això avui en diríem violència de gènere, i ella fila que fila, esperant que aquest mal tractador emocional entri per la porta. El pare deixa’l corre, és un aprofitat, quasi un proxeneta, en fi que esperem la producció de Bieito que serà per sucar-hi pa.
M'agradaM'agrada
Com m’agraden aquestes segones lectures dels llibets d’òpera!!! No ho sabeu prou!!! 🙂
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Bayreuth en el Liceu – primera entrega, o, ¿Por favor alguien ha traído una escopeta?
El segon paràgraf demana comentari in live, estic d’acord amb el tema de promoció crec que no s’ha fet el que calia o millor dit que el que s’ha fet no s’ha fet prou be. (segueixo llegint) Es una sort per a mi que des del meu raconet no pogues veure l’aspecte trist de la sala. Mira qué be, és una sort que mai hagi estat Bayreuth (the city) així ahir vaig poder quedar absolutament meravellada. (Segueixo llegint) . Sé que em repeteixo però que feli soc no saben tant com tu. Apa petonets. I segueix fent-ho tant bé i tant seriosament.
M'agradaM'agrada
A mi m’agrada aprendre sempre i quan gaudeixo (molt més del que et penses), em mullo de dalt a baix. 🙂
M'agradaM'agrada
Perdona he tingut uns dies molt trafegats fent d’avia novata , i no voldria deixar la sensació de que hi havia ironia de mal rollo en la frase “pero que feliç soc no sabent tant com tu”… Que tu en saps més es evident pero la frase sonava estranya. apa fins la propera
M'agradaM'agrada
Des de el segon pis, mig buit, el teatre feia pena. Si el Liceu no és capaç d’omplir amb la visita del Festival de Bayreuth, tenim els dies comptats.
No s’han fet gens bé les coses i com sempre ningú assumirà les responsabilitats d’aquest dèficit tot just iniciar-se una temporada complexa.
Em vaig quedar amb la boca oberta i encara la tinc, escoltant el cor i l’orquestra. Només penso que hagués estat aquest Fliegende Holländer amb Thielemann.
Els cantants són mediocres. S’ha dit fins la sacietat, no hi ha cantants wagnerians com els d’abans i si n’hi han no van a Bayreuth.
Fa riure, per no dir plorar, pensar amb Youn i no recordar a London, Hotter o Uhde, per no dir Nilsson, Varnay o Rysanek, en lloc de la Nerbeth. Què ha passat amb els cantants wagnerians de veritat?
Per què Terfel o Pape no canten un Holandès a Bayreuth? o Stemme i Westbroek, en lloc de Nerberth. No ho entenc.
Fins que el noms veritablement wagnerians no tornin al festival, l’orquestra i el cor de somni són malbaratats.
A veure si avui canvia el panorama.
Crec que a Weigle li va més el Lohengrin, al menys el que va fer al Liceu em va agradar més que l’holandès aquell amb la ridícula direcció de Rigola, era ell, oi?
M'agradaM'agrada
Si que era Weigle el director de l’últim Fliegende Holländer amb la producció(?) pèssima de Rigola.
Els cantants de Bayreuth ja sabem el que són i per sort al Liceu acostumem a tenir-los millors, tot i així el panorama no és per tirar coets.
Els cantants no volen anar a Bayreuth pe les condicions de treball, molts dies i sembla ser que no gaire ben pagats. Juliol i Agost a qualsevol altre festival surt més rendible que hipotecar-se des de meitat de juny, juliol i agost. Abans en vida del pare de les besnétes, ara no ho sé, els cantants no podien sortir de Bayreuth, cantessin o no, i com et pots suposar, això és bastant inviable. Hi ha cantants que fins i tot volen fer vacances.
M'agradaM'agrada
Crec que ara si que poden sortir de Bayreuth, però tot i així deu ser molt estressant!
M'agradaM'agrada
Com anar de Salzburg a Peralada 🙂
M'agradaM'agrada
Si igual!!! 😉 jajajajaja
M'agradaM'agrada
La producció de Rigola em va semblar de lo més lamantable fet al Liceu des de la seva reinaguració. De les vegades que he sortit enfurismat del Liceu.
M'agradaM'agrada
Equip vocal clarament per sota d’un Holandés ideal. A destacar únicament Ricarda Merbeth, però l’has clavada al comentar que li va faltar aquell punt de demència interpretativa necessari en Senta. Decebedors Franz-Josef Selig i Michael Kóning, i dic decebedors perquè en altres ocasions i papers m’han agradat força. El timoner Benjamin Bruns molt bé, però és clar, carrega amb un paper molt curt.
Orquestra i cor sencillament superbs, genials, lluminosos, esplèndits, cohesionades totes les seccions i nítids els diferents plans sonors. Una música que sona excepcional i que ben segur a l’estar poc acostumats a aquets nivells de qualitat ens deixa aclaparats. Sebastian Weigle francament bé i la sensació de cert poc dinamisme en algues parts de l’obra és més degut la mateixa música de Wagner i al fet de ser una funció concertant.
Jo, ho sento Joaquim, ho sento sincerament, però no estic d’acord en que estem davant d’un esdeveniment excepcional com dius. Per varies raons:
1.- Si aixi hagués estat hauries vist el Liceu que t’hagués agradat veure.
2.- És un llast, un llast molt pesat, el fet de no estar escenificades. Hi ha obres que suporten la versió concertant, però no les de Wagner. És poden escoltar? Sens dubte, estem parlant d’un compositor excepcional, únic, sublim en moltes i moltes de les seves obres i que quan la seva música està servida per el cor i l’orquestra d’ahir val la pena assistir al concert. Ara bé, creus que molta gent està disposada a fer una despesa d’un viatge i una estança a una ciutat per funcions en versió de concert?
3.- No val allò de dir que segons quines produccions millor no veure-les, perquè més enllà de les “genialitats” d’algun descerebrat, hi ha l’actuació dramàtica individual i conjunta dels cantants. En òpera això és molt important. És bàsic. Ahir va ser un cas com un cabàs. En versió de concert, la primera trobada de Senta amb L’Holandés (amb el pare pel mig) queda apagada i sense cap substància, només pots intuir el que està passant, i això ho pot fer qui coneix molt bé l’obra. Però l’intensitat del moment, el seu punt enormament psicològic i trascendent no es pot captar si no hi ha l’escena amb la seva representació dramàtica i uns bon cantants que la sàpigan expresar. Altre exemple clarissim hi és en el tercer acte, quan la tripulació del vaixell de l’Holandés contesta amb un impresionant silenci (seguit d’un d’un acord de les cordes que talla com un ganivet) a les imprecacions dels mariners (i dones dels mariners) noruegs. Una bona repesentació d’aquest moment et fa colpir, i és molt dificil copsar aquesta sensació en una versió de concert. I així molt moments de l’òpera d’ahir, en la que evidenment sí varem disfrutar d’una música excepcionalment ben interpretada.
Resumint. Disfrutem i disfrutarem aquets dies de música superba en mans superbes. Però no d’òpera. Ës per això que operísticament no estem davant d’un esdeveniment excepcional. És per això que no veurem el Liceu de les grans ocasions.
M'agradaM'agrada
Jo recordaré per sempre més en versió de concert un Parsifal, Walküre i Tristany al Palau, i et parlo de fa molts anys quan jo era jovenet.
No estem d’acord Josep. És clar que la versió escenificada és primordial, amb això no hi ha discussió, però jo penso que més ben promocionat, molts wagnerians s’haguessin apropat al Liceu, sobretot tenint en compte que escoltar l’orquestra i el Cor del Festival o ho fas anant al Festival o no els escoltes.
Els preus són caríssims, cert, i sobretot els directors no inviten a gastar-se els diners, cert també, però l’esdeveniment és excepcional, t’ho miris com t’ho miris, senzillament perquè fins ara les sortides del cor i l’orquestra del Festival al llarg de la seva llarga història es resumeixen en quatre, i dues són a Barcelona (Paris i Osaka comparteixen privilegi). Excepcional és poc
No vull fer-me el passat, però amb Thielemann al capdavant no haguessis trobat a faltar tant l’escena, i ja no et dic res si l’escena és un pitafi.
M'agradaM'agrada
Alguna vegada he comentat en aquest excel·lent blog.
En primer lloc et voldria agrair aquest mes d’agost passat. cada dia era un regal. Voldria que m’entenguessis bé, cada dia ho és un regal, però aquest més d’agost t’has superat.
Jo he tingut la sort d’anar a Bayreuth aquest estiu i veure L’holandès errant i Parsifal. Quan ja feia més de mig any que havia comprat les entrades per assistir a les representacions del Liceu, uns amics que no podien anar a l’estiu me les van oferir i vam anar amb la meva esposa. L’experiència va valdre molt la pena. Hagués estat molt bé portar el Parsifal encara que fos en concert.
En algunes coses ahir vam sortir guanyant. En primer lloc sense la producció horrorosa guanya molt i en segon Merbeth va estar molt milor que Pieczonka. Fins aquí les millores.
Weigle no va controlar l’orquestra i qualsevol intent de comparació amb Thielemann és inútil. El cor i l’orquestra de Bayreuth són com bé dius un miracle. Selig res a veure amb el que vam sentir allà i Youn allà se’l sentia millor, encara que en sentir-lo més també es notava més la fatiga. Aquí va quedar parcialment tapat per l’orquestra en més d’una ocasió i és que aquesta va ser la gran diferència. Certament l’acústica afavoreix molt, però ahir a Weigle se li va escapar més d’una vegada aquest grandiós Ferrari i ell és un bon conductor d’un wolswagen.
Moltes gràcies per tot Joaquim, nosaltres tornem per Tristan und Isolde.
M'agradaM'agrada
Hola de nou Josep Ramon.
Ja he corregit l’errada.
Ets un privilegiat en poder gaudir del cor i l’orquestra de Bayreuth tantes vegades en pocs dies de diferència i també per poder comparar entre Bayreuth i el Liceu.
A mi també m’ha agradat més Merbeth que Pieczonka. Ja vaig preveure arran de la transmissió radiofònica que la soprano alemanya estaria millor que la canadenca, darrerament una mica desinflada.
Sé que la producció no ha generat gaires entusiasmes, però fent volar coloms, jo hagués desitjat tot el pack sencer.
Gràcies per comentar i torna quan vulguis.
M'agradaM'agrada
Joaquim, pots corregir el notabva per notava? Gràcies
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per compartir!
M'agradaM'agrada
A disposar Eva, no vas anar?
M'agradaM'agrada
La veritat és que ho vaig estar mirant però els preus em van acabar de tirar enrere. Ja he superat de llarg les despeses per a òpera d’aquest any i no podia ni agafar les “sense visió” que, tractant-se d’una versió concert, les de 5è pis haurien estat una bona opció, però aquelles ja estaven venudes. Em va saber greu veure tant d’espai en “verd” i aquells preus… Gràcies per fer-m’hi estar una miqueta!
M'agradaM'agrada
Jo en canvi vaig aplaudir amb molta emoció i convicció. Per mi era el primer Holandès i em va semblar esplèndid. És clar que algun petit desgavell amb el cor femení com esmentes, una obertura descafeïnada i la Senta poc emocionant se sentiren, però el global em va satisfer i molt.
Però, com hagués gaudit amb una escena, ni que sigui de les boges, jo hagués volgut una bona fantasmada 😉
M'agradaM'agrada
Amb l’escena, hagués estat ideal i amb Thielemann també.
M'agradaM'agrada
No sóc especialista en evaluar els costos d’una promoció publicitària a nivell de Via pública, TV ,Ràdio ,xarxa i concretament web del festival alemany pero m’ha sorprès enormement el escaç ressó d’un esdeveniment musical tant important com la visita del festival de Bayreuth a Barcelona.El resultat ha estat que el teatre no s’ha omplert ni regalant entrades ni amb la gran qüantitat de turistes que tenim.Tot plegat podem dir que el departament de màrqueting es mereix un suspens. Si analitzem l’aspecte musical el resultat és radicalment diferent.L’orquestra i el cor han estat a un nivell estratosfèric.En els meus 44 anys de liceista no hem gaudit mai d’aquest nivell en una òpera germànica completa en el teatre.Ha quedat finalment aclarit el dubte que l’acústica particular del teatre perjudicava el nivell dels nostres cossos estables.Doncs no, la nostra acústica permet diferenciar a la perfecció el nivell assolit per el cor i l’orquestra que hi actuen. Per altre banda hem de parlar de les actuacions individuals.Sebastian Veigle va portar la nau a bon terme i ben pocs retrets se li poden fer al menys dirigint aquesta luxosa orquestra.Com sempre va disfrutar ensenyant-nos els moment més lírics i delicats.Aquells que esperaven errades ostentoses deurien sortir ben decevuts i ferits per l’ovació que li va donar el públic.Els cantants van assolir un molt bon nivell en el cas de la parella protagonista.Samuel Youn és un cantant excel·lent que no té el volum de Falk Stuckman i ens dona una versió més nostàlgica que agressiva, una mica en la linea de Jose Van Dam sota la direcció de Karajan.Ricarda Merberth és una Senta completa, molt musical i amb el volum suficient.Convé una menció especial per el timoner de Benjamin Bruns.A un nivell inferior Michael Konig(Erik) i Franz-Josef Selig(Daland) que semblava que no gaudia de perfecte salut. En conjunt una vetllada memorable sobre tot per un cor i una orquestra de somni que al finalitzar va convertir la sala en un autèntic “guirigay” de bravos,crits i xiulets d’admiració.
M'agradaM'agrada
No crec que ningú amb el cap ben moblat esperés una protesta a Weigle, tenint al davant el que tenia.
Weigle és un director molt estimat al Liceu i l’ocasió d’ahir, com la d’aquests dies, no es propensa a la protesta, ans al contrari, i si a l’entusiasma desbordat, com va ser per lògica aristotèlica.
Van Dam cantant l’holandès en disc quedava molt bé, però al teatre ningú el sentia.
M'agradaM'agrada
Jo tampoc entenc gaire de costos de campanyes publicitàries, però… voleu dir que fer esment de l´esdeveniment en algun raconet de la web del mateix festival de Bayreuth era cosa tan difícil d´aconseguir? Doncs ni això.
M'agradaM'agrada
Algú que va anar a Bayreuth aquest estiu també em va dir que no hagués estat malament col•locar una tauleta amb propaganda del Liceu, al costat d ela cua de tots aquells que busquen desesperadament una entrada, de ben segur algú hagués comprat allà mateix i el cost era mínim. No crec que el Festival hagués posat inconvenients a fer auto promocionar all`pa mateix de les seves gires.
Van creure que això es vendria ràpidament i com sempre, la previsió no ha caracteritzat a la Direcció General, que fent-se la foto al costat del seu benefactor, l’honorable conseller i les germanes Wagner ja se sent del tot satisfet
Guys & Dolls
.
M'agradaM'agrada
Son bastant patètics no creieu?
M'agradaM'agrada
Ja sabem com era Karajan i les barbaritats que va cometre amb la tria de cantants. No crec que van Dam sigui un cantant recordat per aquell holandès errant.
M'agradaM'agrada
Qué pena ver el Liceu con tantas butacas vacías! No han sabido aprovechar una circunstancia de oro, aunque las óperas fueran presentadas en versión de concierto. Falta de promoción a todo nivel-se ha dispuesto de más de un año para ello- y a quién hay que inculpar? Yo creo que al “ínclito” de siempre y sus “ahorros” que acaban siendo super-pérdidas. Y es que no tiene ni idea de lo que lleva entre manos y sólo sabe recortar y recortar como los que nos gobiernan. Enfín…
En cuanto a ayer, mágníficos coro y orquesta, aunque ésta dirigida por Sebastian Weigle -a pesar de las super exageradas manifestaciones de aprobación al acabar la función- no lució de la manera que hubiera podido hacerlo con quienes todos sabemos. La primera hora fue exasperante de falta de energia, expresión y pathos -la obertura parecía propia de un Bellini-, luego adquirió el ritmo perdido y estuvo mucho más acertado. Sigue sin gustarme Sebastian Weigle, si bien ayer tuvo unos 60 minutos finales más logrados que de costumbre. Su concepción de Wagner en general no la entiendo.
Los cantantes muy discretos. Quien más me gustó fue Riccarda Merbeth, a quien le falta la fuerza que si fuera soprano dramática tendría, pero canta muy bien y no hace padecer nunca cuando ataca la zona aguda.
Fue lo que fue y no lo que hubiera podido ser. Agradecido, no obstante, de haber vuelto a escuchar la orquesta y coro de Bayreuth, aunque sin aquél sonido tan incomparable que les proporciona la sala de la sede wagneriana, pero es que aquello es un verdadero milagro.
M'agradaM'agrada
Bé, escoltar una orquestra i un cor com aquell al Liceu, quasi també podem considerar-ho miraculós.
M'agradaM'agrada
Decepcionant inici d’aquest festival de Bayreuth, ja d’entrada descafeinat. Tots sabem que els interprets de Bayreuth (amb alguna excepció) no són el principal atractiu, i deixar-nos sense els directors musicals del Festival redueix molt l’interès de la proposta, per molt bona que sigui l’orquestra.
Tampoc la proposta em semblava gaire atractiva de bell antuvi. Coneixent la tendència Wagneriana del Liceu i del seu públic ja esperava quelcom d’excepcional per al bicentenari del compositor, però m’hauria semblat molt més encertat programar una tetralogia com cal (les quatre obres en una setmana o menys) enlloc d’aquest mini-festival de Bayreuth.
Preocupant, com bé dius, l’aspecte del Liceu ahir. Els preus de les entrades són molt elevats, però amb la cua que fan d’arreu del món per assistir a Bayreuth sembla mentida que el Liceu hagi sigut incapaç d’alçar-se com a premi de consol·lació per als dissortats que no han aconseguit entrades per al Festival (el de debò) d’enguany. Més encara quan la ciutat de Barcelona ja és un reclam turístic per ella mateixa. De publicitat se n’ha fet, cert, però calia repartir fulletons a les funcions del Liceu i als concerts de l’Auditori? No són aquests precisament els llocs on és més probable que el públic ja estigui assabentat de la proposta? Desconec quina publicitat s’ha fet a nivell internacional, però crec que hauria hagut de ser un objectiu prioritari, sobretot tenint en compte que els preus de la majoria de localitats són incomptibles amb la crisi que patim aquí.
La ciutat s’hauria pogut volcar més amb l’esdeveniment, cert, però també el Liceu. Els programes de mà i els cartells de l’exterior del teatre eren idèntics al de qualsevol espectacle, i no donaven la sensació que fos cap esdeveniment fora del corrent. Unes pancartes més vistoses a l’exterior, uns programes més atractius, alguna imatge projectada al fons de l’escenari abans de començar, una exposició relacionada amb Wagner o Bayretuh al foyer, per exemple, no hagués fet cap mal.
Pel què fa a la representació, coincideixo amb les vostres valoracions dels cantants. Crec que com a mínim són cantants molt bons (que ja és difícil a Bayreuth), però poc adequats per als seus rols. L’acústica del Liceu i la disposició a l’escenari no els va fer cap bé. L’orquestra i cor són esplèndids i certament amb Thielemann hauria sigut tot una altra cosa.
Jo vaig disfrutar de la funció però considero que l’èxit va ser desmesurat. Sense anar més lluny, crec que, globalment, el nivell musical del Parsifal de l’any passat va ser similar o millor, i la resposta del públic va ser totalment diferent.
I per cert, accepto que les òperes siguin en versió concert, però calia que Senta i l’Holandès estiguessin separats pel podi durant els seus duets? No hi podia haver un mínim de gesticulació per part dels intèrprets? Que no tinguin decorats al darrere no vol dir que no puguin actuar.
M'agradaM'agrada
Potser decebedor no és el millor adjectiu, benvolgut Elio. Els cantants no són cap sorpresa, no ens podien decebre, sabíem el que trobaríem. El Cor i l’Orquestra tampoc són cap sorpresa, són directament una meravella i al Liceu malauradament no estem gaire acostumat a un nivell com aquest, de fet a pocs llocs del món estan acostumats a un nivell com aquest. Queda Weigle, i tampoc és cap sorpresa, sabem que amb ell les coses aniran bé, tot i que per a mi el seu Wagner és poc interessant, m’estimo més a Boder.
La sorpresa és el poc ressò, la resposta escadussera de la ciutat wagneriana i la poca afluència dels wagnerians forans, ja no dic els de casa, ja que maltractats com estem per aquesta crisi, és fa quasi impossible pagar el que costen aquestes entrades, però penso que no s’ha estat a l’alçada, com tampoc ho han estat les institucions, tímidament representades ahir al Liceu.
Potser ni som tan wagnerians com sempre diem, o potser ara sí que es comença a evidenciar que estem molt fotuts.
M'agradaM'agrada
Jo sobre la funció no puc parlar, però això que dieu que no s’ha fet prou propaganda, no és veritat, fa mesos que cada cop que obres el youtube et surt un anunci dels festivals Bayreuth al Liceu, després a La Vanguardia també, pels fanals també, i a la pagina principal del Liceu també! Jo crec que el problema han estat els preus, massa cars. Home, a lo millor si que es podrien haver fet més anuncis, pero qui se n’ha volgut enterar se’n ha enterat, jo fa quasi un any que tinc entrades, i les vaig comprar quan encara no hi havia anuncis ni res, de fet no estaven ni anunciats els repartiments…
M'agradaM'agrada
Ho has dit molt bé, Jan: ” qui se n’ha volgut enterar se n’ha enterat”. Però l’objectiu de la publicitat és el contrari: que se n’enterin fins i tot els que no volen!
Tu, jo, i molts dels que frequentem aquest blog tenim les entrades des del primer dia, per tant no és a nosaltres a qui han de convèncer. Durant la passada temporada m’han donat qui sap quants fulletons del festival de Bayreuth, tant al Liceu com a l’Auditori, però al públic de dins del teatre s’hi pot accedir per molts altres canals (web, cartells al teatre i a les taquilles, anuncis als programes de mà…). En canvi, ahir mateix, vaig veure unes noies estrangeres mirant el cartell d’un ballet a la porta del Liceu. Van passar per davant del teatre, es van aturar a mirar-ne els cartells i tot i així probablement no saben què es feia aquell vespre, perquè els cartells de Bayreuth passaven desapercebuts entre els altres. És a la gent que passa per fora a qui han de donar fulletons, no als de dins. Crec que tot això són errors molt greus.
Desconec el funcinament dels anuncis de youtube, però estic segur que no es mostren a tothom, només a qui es conecti des de segons quin país, o bé segons quins continguts hagi buscat previament. Aquesta publicitat selectiva està molt bé, però no és suficient. M’agradaria saber quina publicitat s’ha fet a l’estranger, si és que se n’ha fet. En Xavier diu una mica més amunt que a la web del Festival de Bayreuth no hi havia cap anunci de la visita a Barcelona, no et sembla sorprenent?
M'agradaM'agrada
Si que ho és de sorprenent! Vaig entrar l’altre dia a la web del Festival, i no hi vaig vaure res! és ben curiós!
M'agradaM'agrada
Com diu Elio, la propaganda que tu veus a Youtube, potser tan sols la veiem aquí, això es pot acotar molt bé. Com més zones ho veuen més pagues, i potser les nostres lluminàries han pensat que millor que ho vegin els que ja n’estan assabentats.
A cap revista Internacional he vist cartells, anuncis i promocions de la visita liceista del Festival Bayreuth al Liceu.
M'agradaM'agrada
jo n’he vist a una que es diu scherzo i la opera actual, però no són internacionals! 😦
M'agradaM'agrada
Estic d’acord amb el Jan,a banda que sí hi ha hagut publicitat les entrades eran i son carissimes.Ja Ja sé que es versió concert i no caldria mirar peró en a mí m’agrada veure les expressions i les cares del cantants,la entrada que em podia “permetre” i surtin del meu pressupost costava 85 euros i amb un 5% de visió.Gràcies Sr, Matabosch peró en aquests preus els jubilats “congelats” els mileuristes amants de l’opera no podem accedir a qeusts preus.Em sap greu pel Festival perqué de ben segur es mereixien un Liceu plé però Matabosch,Marco and.company no ens deixen arribar-hi…
Perdoneu però estic enfadada…
M'agradaM'agrada
Quina opera aniràs a veure?
M'agradaM'agrada
Què coi té a veure en Joan Matabosch amb el preu de les entrades?
A en Joan Matabosch mai li podrem estar prou agraïts d’haver-nos portat el Festival de Bayreuth a Barcelona.
Per queixar-te del preu de les entrades hauràs de trucar a un altre despatx.
M'agradaM'agrada
Ja sabem quin no? 😉
M'agradaM'agrada
Quan s’entrava aquets dies a la web del Liceu es veia quart i cinquè pis plens. Tot en vermell. Apenes llocs verds. Com és possible que ahir pràcticament no s’arribés en aquets pisos a una ocupació del 50%? Algú que em dongui llum perquè no ho entenc. Bueno, potser sí ho entenc, però sería massa mal pensat.
M'agradaM'agrada
Jo també m’hi vaig fixar!
M'agradaM'agrada
Pots pensar malament, no seria la primera vegada que tanquen una zona per afavorir-ne altres.
També cap la possibilitat de que els que van comprar l’entrada més barata, abans de sortir de casa mirin com està la venda i vagin directament a localitats més bones, sabent que no s’han venut. No ho has fet mai? 👿
M'agradaM'agrada
Això és el que faig jo! cada cop vaig a les taquilles i com tenen els ordinadors amb el plànol de la sala, veig quines entrades lliures hi ha del tercer pis cap avall, i quan arribo m’hi col·loco! Segur que molts del jovenets ho fem! 🙂
M'agradaM'agrada
I com que hi vaig sol, doncs em poso sempre a platea, que sempre hi ha algun millonetis que li ha fet mandre despertar-se de la migdiada per anar a l’òpera! 🙂
M'agradaM'agrada
Ves fent propaganda del delicte tu…
M'agradaM'agrada
sssssssssshhhhhh….és maco el Liceu, oi?….
M'agradaM'agrada
Vale ja callo, perdoneu, se’m ha escapat.
M'agradaM'agrada
Joooooooo??????????????….
M'agradaM'agrada
…m’he deixat un 🙂 abans…o molts…hahahaha….
M'agradaM'agrada
Doncs es deurien canviar de lloc, com faig jo! jejeje 😉
M'agradaM'agrada
ja t’ho deia que l’escolanet et donaria la sorpresa. Recordo que ens va agradar molt al Parsi i ara que està un pèl més maduret, el papel li escau. Aii m’ho he perdut..Malgrat tot em quedo amb l’Harteros + Jonasito + i la caseta de blocs: m’encanta el video consolació que vas penjar al Face.
M'agradaM'agrada
vaja, m’he equivocat de post 👿
M'agradaM'agrada
No puc canviar-lo, no t’amoïnis
M'agradaM'agrada