Jessica Pratt Fotografia Luis Condro
No és la primera vegada que la soprano australiana Jessica Pratt visita In Fernem land, i és que cada vegada que l’escolto m’interessa més. Al costat d’una veu privilegiada, s’ha d’unir una exquisida musicalitat, una tècnica acurada i un especial gust en la línia de cant que la fa especialment dotada per el repertori belcantista on ja ens ha deixat notables mostres del seu art. Però a Pratt també se li aprecia una capacitat de comunicar amb una dramatització intensa del seu cant que també la fa adient per a altres repertoris que de ben segur anirà ampliant en els propers anys.
Avui us la porto cantant la Gilda de Rigoletto que aquest dies s’està oferint al Teatre Regio de Parma, com tots sabeu el teatre bressol del cant verdià, com a molts italians els agrada dir i on ella ha obtingut un èxit personal i ben aviat sabreu el motiu.
Al costat de Pratt canta l’etern Leo Nucci, amb tot el ventall de trucs i recursos que tant agraden a la majoria i que a mi em treuen de polleguera, però dec ser jo l’equivocat, també el jove i interessant tenor Piero Pretti (el dia 26 serà substituït per Celso Albelo que a Itàlia està esdevenint tot un fenónem), la mezzosoprano Barbara di Castri com a Maddalena i el baix Michele Pertusi com Sparafucile. Dirigeix l’orquestra Daniel Oren (les tres primeres).
Avui us deixo tres fragments de la primera representació, la del dia 1 d’octubre. Comencem per la celebre ària del primer acte “Caro nome”, on Pratt desplega mitjans i la càndida innocència que encara és pròpia del personatge en aquest moment de l’acció. Cal observar la capacitat expressiva, el control de la respiració i els picats perfectes i el cant gens artificiós.
Ara escoltem a Jessica Pratt en “Tutte le feste al tempio”, l’inici del duo amb Rigoletto a l’acte segon, que és quasi una ària en si mateix. la soprano aquí ja denota un canvi psicològic després de la traumàtica experiència que acaba de viure amb el Duca. No us estranyi que no posi tot el duo amb Rigoletto (Leo Nucci), ja que el baríton italià fidel a si mateix fa el del sempre, cantant més per agradar, que cap altre cosa i òbviament buscant el bis de la cabaletta, que com us podeu imaginar es concedeix. Ella en la famosa vendetta està espectacular, però vull que us fixeu en com fa front a aquesta pàgina que us poso, molt més dramàtica i expressiva, per sobre de la pirotècnia cicense que suposa el final del duo, sobretot si es canta amb Leo Nucci.
Finalment us vull deixar el darrer duo, el que clou l’òpera i on per sobre de tot s’ha de valorar la intensitat dramàtica amb que tant Pratt com Nucci, fan front al fragment. la dolçor patètica amb la que Gilda acomiada al pare és tota una lliço de cant operístic. Escoltem “V’ho ingannato, colpevole fui, l’amai troppo ora muoio per lui”.
Jessica Pratt després d’aquestes funcions de Rigoletto a Parma, anirà a Lima per cantar Matilde de Guillaume Tell, Giulietta de Capuleti ed I Montecchi (Bellini) a Reims, la Lisingia de Demetrio e Polibio a Nàpols i al juny de 2013 Gilda altre cop, al Teatro de la Maestranza, am un doble repartiment que fa ganes d’apropar-se a Sevilla:
Giuseppe Verdi
RIGOLETTO
19, 20, 22, 23, 25, 26, 28, 29 Juny 2013
Sevilla, Teatro de la Maestranza
Director musical Pedro Halffter
Director d’escena Pier Luigi Samaritani
Rigoletto: Ambrogio Maestri/Leo Nucci
Gilda: Mariola Cantarero/Jessica Pratt
Duca: Ismael Jordi/Celso Albelo
Sparafucile: Dmitri Ulianov
Maddalena: Maria José Montiel
Producció de Teatro Regio di Parma
Jessica Pratt Gilda a Parma
IN FERNEM LAND 
M’agrada molt Jessica Pratt.La seva veu recorda una mica a June Anderson en el greu i la seva coloratura diría que té com model a Joan Sutherland. Fa uns trinats perfectes i els picats,el regulador i els aguts són excel·lents. El seu cant és expressiu i les vocals són lluminoses. Potser és culpa de l’enregistrament pero el registre greu té poca projecció al menys comparat amb la veu de Leo Nucci ,que coneixem molt be. Aquest veteraníssim baríton encara manté una forma enveijable si be s’ha d’admetre algún problema tonal en el cant legato que ell dissimula molt bé afagint-hi més dosis d’expressivitat en el moment precís. Tanmateix ja els hi agradaría a molts barítons actuals tenir aquesta compenetració amb el personatge.
Us deixo amb un enregistrament del 1984 de l’escena de Don Carlo di Vargas on Leo Nucci(en plenitud de facutats) llueix una dicció,estil,fraseig,expressivitat i facultats extraordinaris.La veu malgrat no tenir la qüalitat de la de Leonard Warren és de baríton i no li manca cap nota de les que demana el fragment.
M'agradaM'agrada
Quines ganes de treure protagonisme a Jessica Pratt amb aquest Youtube. Santa paciència haig de tenir amb la clientela, a vegades… i esperat que no surti en Jan amb la Radvanovsky :-) 🙂 i l’Alex amb en Richard Tucker, per acabar-ho d’adobar 🙂 🙂
Jessica, ja t’aniràs acostumant amb aquesta colla, són molt bona gent però van a la seva bola 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
És el que jo dic sempre, que el moderador només hauria d´acceptar comentaris que tinguessin relació directa amb el post, i no permetre que cadascú digui el que li rota: històries tangencials, acudits dolents, missatges més o menys críptics,… 😕
A banda d´això, que m´ha agradat molt Pratt. Si la 1a Trobada Internacional d´Infernemlandaires es fa finalment a Sevilla, m´hi apunto 🙂
[Lo d´Internacional parlant de Sevilla, no anava amb segones. Ningú se m´ofengui]
M'agradaM'agrada
Ostres Xavier, que vols que IFL es quedi sense de les més fidels entrades? 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
No Xavier, que cadascú escrigui el que vulgui, i si vol aprofitar per fer propaganda de su libro (recordes allò de l’Umbral oi?), que ho faci, ara bé, després en el dret a replicar… 🙄 🙄 🙄
I si es fa Santa Eulàlia de Ronçana no?
M'agradaM'agrada
Para mi gusto, Pratt es sino la mejor, sí de las dos o tres mejores belcantistas actuales y con un plus sobre su compatriota la mítica Sutherland : la Pratt está afincada en Italia y su dicción italiana es francamente notable.
Si no fuere por Nucci ( que lo tengo muy visto y me empiezan ya a molestar o cansar, sus ” bises ” casi impuestos por sí mismo ), estaría en junio en Sevilla para el anunciado Rigoletto.
He escuchado unos highlights privados de este Rigoletto parmesano y en su conjunto y pese a los habituales truqitos de D.Leo, roza casi el sobresaliente por Pratt , el descubrimiento de ese tenor Pretti y como siempre, la vibrante y muy verdiana dirección de Oren
A ver si Matabosch nos ficha a la Pratt para el Liceu, antes que resulte imposible.
M'agradaM'agrada
Alex, se lo preguntaré tan pronto tenga la oportunidad.
M'agradaM'agrada
És una cantant molt notable. Jo també tinc ganes de veure-la per aquí ja que serà complicat poder anar a Sevilla.
I d’aquest tenor nou no penses posar-nos res?
M'agradaM'agrada
M’ho rumiaré això del tenor, però la pressa de so de la gravació té alguns “problemes”. És una veu amb molta empenta, amb moltes ganes d’agradar, potser fins i tot massa, vull dir que amb aquestes ganes d’agradar oblida una mica l’estil i el bon gust.
M'agradaM'agrada
Es una cantante estupenda. A ver si emerge vídeo o lo que sea completo de Parma, porque aunque Nucci me da repelús últimamente con tanto bis y tanto truco de tres al cuarto – nunca he sido fan suya, pero en los últimos tiempos roza el esperpento y está consiguiendo que le pierda el respeto – ella merece la pena.
M'agradaM'agrada
Mira el correo cuando tengas un momento 🙂
M'agradaM'agrada
¡Agradecida! No sé como se añaden emoticonos en WordPress pero aquí iría una carita sonriente.
M'agradaM'agrada
Jessica I adore you. Come to the ” Liceu” in Barcelona as soon as possible.
M'agradaM'agrada
Així m’agrada, fent amics! 🙂
M'agradaM'agrada
maravilliosa!
M'agradaM'agrada
No és la veu per Semiramide, però canta com sempre de meravella.
M'agradaM'agrada
M'agradaM'agrada
Per això si que té la veu idònia, i està magnífica. Recorda molta a June Anderson.
M'agradaM'agrada
¿Dónde hay que apuntarse para el club de fans?.
Una maravilla y aunque me tachen de machista, guapísima
M'agradaM'agrada
Segur que ja deu existir aquest club
M'agradaM'agrada
Fantàstica Jessica Pratt, m’ha agradat moltíssim en tots els fragments del post. Penc nota de la seva actuació en aquest mateix paper a La Maestranza. Lo que són els cantants i la seva personalitat: Jessica Patt m’ha fet gaudir d’una ària de Verdi que normalment no disfruto (“Caro nome”) i en canvi en Leo Nucci lograrà fer-me avorrir tanta “tremenda vendetta”.
Espero no fastidiar ara al moderador amb un comentari tangencial i un altre en diagonal:
El tangencial: algú de Valencia sap que està passant a Les Arts que a menys d’un més d’un Rigoletto no se saps res? Al menys a la web ni se’l veu ni se l’espera.
El diagonal: Catalunya Música, en la veu de Joan Vives, anunciant la suite de Romeo i Julieta de Prokòfiev i sonant la quarta de Mahler amb una esplendorosa René Fleming. Please, mireu de sincronitzar els talls de veu amb la música enllaunada. Ho feu ben aviat al mati i ja podeu marxar cap a casa, home! Amb tot el “carinyo”, que sabeu que us aprecio!
M'agradaM'agrada
De València no et pud dir res, però de Catalunya Música si.
Quan he vist que a partir de les 11 del matí, res del que anunciava Joan Vives es corresponia al que escoltàvem, he intentat trucar a l’emissora. Res de res, ningú m’agafava el telèfon. Al final he decidit escriure al mur del Facebook de Catalunya Música per deixar constància del desgavell. Fins les dues del migdia no s’ha regularitzat.
Penso que per qüestions de retallades l’emissora deu funcionar com el vaixell wagnerià, és a dir “fantasma”, i ningú pot solucionar un tema com aquest- És ben trist, però ves per on hem escoltat “altre cop” una quarta de Mahler fantàstica, ara bé, m’agradaria saber els intèrprets del concert número 2 per a piano de Brahms, que coincidia amb l’Auditori. L’orquestra sonava bastant més brahmsiana que l’OBC.
M'agradaM'agrada
El Rigoletto de Valencia: días 10, 13, 16,18, 21, y 24 noviembre:
Rigoletto
Juan Jesús Rodríguez
Enkhbat Amartuvshin (24)
Gilda
Erin Morley
Duque de Mantua
Ivan Magri
Sparafucile
Paata Burchuladze
Maddalena
Adriana Di Paola
———————————-
PS: Me encanta la Pratt. Ya quisiera yo el reparto de Sevilla
M'agradaM'agrada
Si no es abusar de la confianza, ¿alguién sabe que tal este Duque (mejor que el de la familia r… seguro), que tal esta Gilda y que tal este Rigoletto (canto en el Trovatore de Junio?)? No conozco a ninguno! Muchas gracias por la información anterior…y la que vendrá! 🙂
M'agradaM'agrada
Juan Jesús Rodríguez. De Moreno Torroba a Verdi o de Maravilla a Rigioletto i va un abisme, però…
Erin Morly (Gilda mai hauria de ser això i em temo que la Reina de la NiT tampoc)
Ivan Magri
L’aposta de Les Arts és arriscada, no hi ha cap dubte.
M'agradaM'agrada
Una, que espera disfrutar de los dos repartos…Recemos, recemos…¡Un saludo, infernems!
M'agradaM'agrada
Fan club!
M'agradaM'agrada
Pse, no canta malament la noia, però aquí el més important és: la foto à la caputxeta negra a quina òpera correspont i, està soltera? 😉
Bromes a part, ja m’agradaria sentir-la viat al Liceu (potser per un cop me’ls gasto i compro primera fila de platea!). Llàstima que tot i que considero Rigoletto una de les millors obres de Verdi, el personatge de Gilda no em resulta especialment simpàtic, i el “Caro nome” em resulta insoportable. No preferiu fer una excursió a Lima? L’Arnoldo serà en JDF…
M'agradaM'agrada
Ni ella té veu de Mathilde ni Flórez d’Arnoldo, però jugant a casa…
Potser aquestes veus s’acosten més
Mathilde és un rol per a una soprano dramàtic coloratura, o una lírica ampla, amb facilitat per les coloratures- L’Arnoldo és per un líric i Flórez no ho és, és un contraltino. Veurem que surt de tot plegat.
M'agradaM'agrada
És que el Tell és una de les òperes pendents que més ganes tinc de veure, falta que a més hi hagi algun nom interessant perquè perdi l’oremus! (de totes maneres, era broma, anar a Lima per veure una òpera supera les meves habituals excentricitats).
Ja se que en Flórez no és el més adequat, però abans que d’altres… Per cert, en Kunde és un cantant que sempre m’ha agradat força, llàstima que Il Pirata em fagi una mica de mandra…
M'agradaM'agrada
Molt guapa! Però per altres fotos que he vist, la noia no està ni tan guapa com aquí, ni em sembla que tingui un tipet. Però anem a la veu:
M’agrada però per mi li falta alguna cosa, dec ser jo, però per a mi els aguts del caro nome els fa una mica espantada, és que ka gilda estic acostumat a escoltar-la últimament per la Damrau (que m’encanta) i la Machaidze, que és una altra belleza, i que m’agrada més com canta.
La Pratt té una veu maca, sembla que hagi de ser gran, i que grabada, malauradament, no queda tant bé com en directe. (com quasi tots els cantants).
Per això jo m’apunto a esperar el que faci falta per veure-la al Liceu. Si pot ser amb un verdi, que m’agrada més que tot el bel canto de Donitzetti, Bellini, Rossini etc… Per que no una Traviata????? 🙂
M'agradaM'agrada
S’ha engreixat (molt), però si és guapa continuarà sent guapa i grassa.
Ara bé, em sembla que els aguts del “caro nome” són magnífics, i d’espentada res de res.ans al contrari, crec que va sobrada. Escolta els youtubes que ens ha deixat en Peter Pan i veuràs que té més registre.
La Traviata de ben segur caurà aviat però de moment fa bé en no cantar-la.
M'agradaM'agrada
A lo millor si, pero és que de per si ja és una ària que no m’agrada sentir, em posa nerviós, dec ser jo.
Demà ja escoltaré tots els youtubes i tornaré a comentar! 🙂
M'agradaM'agrada
Para mi gusto es una delicia esta interpretación de Gilda y en este “Caro nome” -al igual que con “Tutte le feste al tempio”- Jessica Pratt se atiene con rigor a la partitura y no se inventa nada, ni tan siquiera se notan los portamentos escritos por Verdi y esto sí que es de agradecer. La voz es muy hermosa y lo único que falta por saber es su volumen. Como indicación podemos tomar los duos con Ewa Podles en “Ciro en Babilonia”, donde la gran contralto polaca -de notable volumen- no la tapa en ningun momento. La evolución de Jessica Pratt desde sus primeros Rossini hasta ahora es espectacular, yendo a más y mejor en cada nueva interpretación.
En cuanto a Leo Nucci, cuando comenzó era como un tenor corto y cuando consiguió aposentarse en la cuerda baritonal consiguió una voz sonora -a veces vociferante-, pero es indudable que su baza principal es su “La bemol” que prodiga a diestro y siniestro, obligando a repetir “Vendetta-s” aunque la soprano que le acompañe eche pestes por dentro. Nunca me ha entusiasmado este cantante, lleno de trucos de cara a la galería, pero es innegable que gusta a mucha gente. A mí me ha gustado en muy contadas ocasiones.
M'agradaM'agrada
Doncs ara si que m’ha agradat! m’ha encantat! 🙂 Ahir no deuria tenir el dia.
M'agradaM'agrada