La Wiener Philharmoniker i Daniele Gatti al Auditorium Gianni Agnelli, Lingotto de Torí. Foto GBOPERA.
El Palau 100 va inaugurar temporada amb la visita de la prestigiosa Wiener Philharmoniker sota la direcció d’un dels meus directors més preuats, com bé sabeu, Daniele Gatti, interpretant les simfonies números 2 i 4 de Johannes Brahms, però ens va faltar l’altre concert, que si va fer a Madrid i Torí, on van completar l’integral de les simfonies del genial compositor, és a dir les senars (1 i 3).
Jo al concert del Palau malauradament no hi vaig poder assistir, però quasi unànimement tothom me’n ha parlat molt bé i avui us porto el concert que va tenir lloc en el preciós i càlid Auditorium “Gianni Agnelli”, Lingotto, de Torí el passat 1 d’octubre dins la petita gira que director i orquestra han ofert aquests dies.
Us les deixo en sentit invers a com les van interpretar i respectant l’opus, és a dir primer la simfonia número 1 en Do menor, estrenada el 4 de novembre de 1876 a Karlsruhe, sota la direcció de l’amic del compositor, Felix Otto Dessoff:
- Un poco sostenuto – Allegro – meno Allegro (do menor)
- Andante sostenuto (mi major)
- Un poco Allegretto e grazioso (la bemoll major)
- Adagio – Più Andante – Allegro non troppo, ma con brio – Più Allegro (do major)
Mentre l’aneu baixant podeu escoltar el monumental 4at moviment
ENLLAÇ (mp3):
https://rapidshare.com/files/2399099141/Simf_núm_1_Brahms_Gatti_WPh.mp3
I tot seguit us deixo la simfonia número 3, en Fa major, op 90, estrenada el 2 de desembre de 1883 a Viena, amb direcció del mític Karl Richter i la mateixa orquestra d’aquests concerts la Wiener Philharmoniker.
- Allegro con brio
- Andante
- Poco Allegretto
- Allegro
Ara, mentre es va baixant aquesta tercera simfonia, potser que us proposi el deliciós i cinematogràfic Poco Allegretto, per endolcir-vos una mica l’espera, us sembla bé?
ENLLAÇ mp3:
https://rapidshare.com/files/3260458425/Simf_núm3_Brahms_Gatti_WPh.mp3
L’endemà el dia 2 d’octubre van repetir el concert ofert al Palau, amb la segona i la fenomenal quarta, i també com a propina van interpretar el deliciós preludi del tercer acte de Meistersinger de Wagner, però això potser que ho deixem per un altre dia, no us sembla?.
Podria dir-vos moltes coses d’aquesta interpretació, però m’ha semblat molt més interessant deixar-vos una part de la llarga entrevista que la RAI va fer al mestre Gatti, i encara que no tingueu gaire domini de l’italià, penso que podeu entendre en línies generals tot allò que el director italià diu al respecte d’aquesta gira amb les quatre simfonies, de Brahms i d’aquestes quatre obres cabdals. Són aproximadament 12 minuts magnífics.
I si voleu guardar-la
https://rapidshare.com/files/2710204437/Entrevista_RAI_Daniele Gatti.mp3
Espero que tot plegat sigui del vostre interès i que em sabreu perdonar la brevetat de l’apunt, m’he esplaiat molt en els comentaris de l’apunt d’ahir i se m’ha fet tard. Brahms bé mereix un apunt més treballat, però allò que de ben segur us ha d’importar és el contingut musical de l’apunt d’avui.
IN FERNEM LAND 
Hauríem de barcelonitzar el Mestre Gatti, i que senti tan orgullós de fer la integral a Torí com a Barcelona
M'agradaM'agrada
Xavier, em penso que ell hagués estat encantat de fer l’integral amb un altre concert, però si Palau 100 és Palau 50, ell hi pot fer poc, no et sembla?
M'agradaM'agrada
Realment impresionant, com dius tu, monumental! Gràcies per la “banda sonora” d’aquest mati. 🙂
M'agradaM'agrada
És magnífica i un plaer oferir-vos-la
M'agradaM'agrada
Jo vaig anar al Palau, em va entusiasmar i em va semblar molt rar que l’endemà no hi hagués cap apunt a IFL, si no vas anar no podia ser.
Quan vaig saber que a Madrid també feien els dos concerts vaig intuir que el problema és nostre, i que potser els promotors van creure que dos concerts amb Gatti i la Filharmònica de Viena tocant Brahms no omplirien, no eren prou atractiu.
Ben trist tot plegat i car.
M'agradaM'agrada
Efectivament SANTI, no hi vaig poder anar, m’hagués agradat, la cita era important, però a l’hora de triar, hi havien altres concerts de l’oferta barcelonina que m’interessaven més.
M'agradaM'agrada
Deixa’m que el meu comentari es centri en el títol (la segona part per ser més precisos) i no en el contingut de l’apunt, ja que ni vaig anar al concert, ni Brahms és la meva debilitat.
Però si que tinc debilitat per algunes orquestres, directors i obres que es programen a Madrid i no a Barcelona. Moltes de les orquestres que venen a Palau 100 van també a Madrid (entre d’altres localitats espanyoles) i quasi sempre hi fan programa doble. Fins i tot i ha alguns concerts de gran interès (doble concert Concergebouw-Jansons, Philharmonia-Salonen, LSO-Tilson Thomas, Berliner-Rattle) que a Barcelona no podrem veure.
Ens venen Palau 100 i Ibercàmera com una gran cosa, i la meva opinio personal és que l’interès de la programació (fins i tot sense tenir en compte la quantitat de concerts) a Barcelona és molt inferior a l’oferta d’Ibermúsica a Madrid.
A favor de Barcelona diré que els preus com a mínim són més assequibles.
I canviant de tema, gràcies Joaquim per no deixar de fer l’apunt malgrat tot el trasbals d’ahir.
M'agradaM'agrada
Brahms tampoc?
Ai, ai, ai, quantes sorpreses.
Vols dir que els preus de Ibercamera de Madrid són més cars que els de Barcelona?.
Ja us vaig dir ahir que els apunts són un alliberament.
M'agradaM'agrada
Bona inaguració de temporada de Palau 100. Extraordinaria orquestra i i fantàstic director, sobretot dirigint la 4ª de Brahms. Als propers concerts esperem no caigui el llistó.
M'agradaM'agrada
Teresa el llistó era alt, la resta sobre el paper hi ha de tot, però la Filharmònica de Viena i Gatti, és molt alt. Veurem si segueix
M'agradaM'agrada
A mi me decepcionó un poco el concierto de Barcelona.
La orquesta es magnífica, pero a Gatti le encontre demasiado introvertido y con unos tiempos muy lentos.
Lo mejor la propina.
M'agradaM'agrada
Sois muchos los que habéis comentado que lo mejor fue la propina.
M'agradaM'agrada
Gran concert, sobretot la 4ª de Brahms i gran orquestra.
Nosaltres estàvem en el segon pis però un amic nostre que estava en platea, ens va comentar que Gatti estava plorant quan va acabar d’interpretar el preludi del tercer acte del Meistersinger, el millor de la nit .
M'agradaM'agrada
Avui sou vosaltres els que hem feu l’enveja sana.
🙂
M'agradaM'agrada
Doncs moltes gràcies per oferir a IFL el que no ha pogut o sabut o volgut oferir el Palau: les quatre simfonies. Interpretar tan sols dues, siguin quines siguin, sempre queda una mica coix (millor dit, bastant coix) en un compositor on la seva obra simfònica és tan compacta i tan, com molt bé has dit, cabdal. I a l’entrevista ho explica molt bé en Daniele Gatti quan deixa anar que precisament les dimensions del corpus simfònic brahmsià fa possible, amb certa facilitat, la seva total audició en tan sols dues sessions, gens llargues ni feixugues per la enorme qualitat de les obres. Tambè faria jo exactament el mateix programa i ordenació d’obres, per coherència formal i de fons, més que no pas per ordre cronològic com sembla requerir l’entrevistador. I tambè d’acord amb l’apreciació que fa del caràcter compositiu de Brahms: perfecció formal i inspiració melòdica i temàtica. Afegiría un gran rigor teòric/intelectual en la composició, efecte aquest que sempre ha dificultat la comprensió inmediata de la seva música. Aixi és, entendre Brahms no és fàcil, costa i tan sols és questió de temps. A qui encara no hi ha entrat, un univers sonor clàssic/romàntic nou i diferent els espera. Quina sort!
M'agradaM'agrada
Sabia que t’agradaria i l’entrevista també
M'agradaM'agrada