IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE LA FANCIULLA DEL WEST AMB STEMME-ANTONENKO-LUNDGREN


Nina Stemme, Minnie a La fanciulla del West, producció de Christof Loy. Foto Alexander Kenney

El 20 de desembre de l’any passat vaig publicar un apunt dedicat a LA PRIMERA MINNIE DE NINA STEMME.

Ja sabeu que la soprano sueca, Nina Stemme és una de les reincidents a IFL, fent companyia a altres cantants que també ens visiten tot sovint i que em tenen absolutament fascinat. Estic segur que en aquest cas ho compartiu amb mi.

Ara, 10 mesos després d’aquella publicació, us porto el vídeo d’aquelles representacions de l’òpera de Giacomo Puccini, La fanciulla del West, que van tenir lloc al Teatre de l’Òpera Real Sueca, gràcies a una retransmissió que el Canal UNITEL CLASSICA va fer el dia 8 d’octubre.

En comparació amb la gravació radiofònica oferta el 17 de desembre de 2011, i corregides algunes asprors i tibantors en l’emissió dels aguts de Nina Stemme, la interpretació de la soprano sueca és excel·lent i esdevé una Minnie d’absoluta referència, punyent en els aguts més “wagnerians” de la partitura, però també amb una dolçor admirable i utilitzant l’emissió en piano, quelcom poc habitual i un dels retrets que sovint li fan. En aquesta representació es i ens treu el ventre de penes.

L’acompanya un vocalment excel·lent Aleksandrs Antonenko  com a Dick Johson, si bé el tenor rus és bastant estaquirot i les direccions no l’ajuden gaire, i talment com ja s’endevinava en l’àudio, el Jack Rance de John Lundgren, és del tot inadequat, sobretot perquè la seva veu no és acceptable per un rol com aquest, malgrat que l’actuació escènica resulti prou convincent.

John Lundgren, Nina Stemme i Aleksandrs Antonenko en el tercer acte de La fanciulla del West, producció de Christof Loy. Foto: Alexander Kenney

La resta de la companyia és correcta i la dicció italiana de tots plegats és molt, però molt millorable.

L’espectacle té punt interessants, que en un inici auguren una representació entretinguda, però Christof Loy es pren la representació massa seriosament i acaba per no ser creïble, ja que el llibret original és per sucar-hi pa, i ell no el transgredeix mai, com si succeïa en la hilarant producció d’Amsterdam deguda a Nikolaus Lehnhoff i que pretenia trobar-li un punt diferent a una història actualment no representable. Loy, que normalment exaspera, aquí m’ha acabat avorrint tot i que en algun moment, com el preludi amb sorpresa final que no explicaré, esdevé original, així com en la utilització del vídeo en blanc i negre, simultani a l’acció escènica, que li dóna un  aire de western de cinema mut de principis del cinema. El tercer acte és del tot decebedor, ja que alguna petita llicència que s’ha pres és tan o més ridícula que l’original que vol evitar.

A la direcció d’orquestra li falta empenta, si bé està plena de detalls i potser d’un excessiu abús en la recreació de l’extraordinària orquestració pucciniana per part de Pier Giorgio Morandi, que s’oblida sovint del discurs dramàtic utilitzant uns temps excessivament lents.

Tot i així us recomano molt aquest vídeo, ja que Nina Stemme està magnífica i la resta es deixa escoltar i veure prou bé. Escoltant a Antonenko he pensat que hagués estat un bon Alvaro per La forza del Liceu, ja que de ben segur el mestre Palumbo hagués tret, com ho va fer Muti a l’Otelo, totes les màximes possibilitats d’una veu excel·lent al servei d’un cantant massa pla si des de el fossar no hi ha un criteri que l’afavoreixi. En qualsevol cas està molt millor, però molt més que Todorovich a Amsterdam, que ja ens va deixar intuir la seva incapacitat per cantar dignament una òpera, com està demostrant aquests dies al Liceu.

Us deixo un Youtube promocional d’aquestes representacions, que en l’edició que s’ha retransmès ara per la televisió s’ha millorat.

LA FANCIULLA DEL WEST
Giacomo PucciniGuelfo Civinini i Carlo Zangarini

Minnie:Nina Stemme
Jack Rance:John Lundgren
Dick Johnson:Aleksandrs Antonenko
Nick:Niklas Björling Rygert
Ashby:Michael Schmidberger
Sonora:Ola Eliasson
Trin:Karl Rombo
Sid:Gunnar Lundberg
Bello:Linus Börjesson
Harry:Conny Thimander
Joe:Magnus Kyhle
Happy: Kristian Flor
Larkens: Ian Power
Billy Jackrabbit: Alar Pintsaar
Wowkle:Agneta Lundgren
Jake Wallace:John Erik Eleby
José Castro:Anton Erikssona
postman: Jon Nilsson

Director musical: Pier Giorgio Morandi
Director escènic: Christof Loy

ENLLAÇOS:

https://rapidshare.com/files/3651311042/LFDW_Puccini_2012.mkv.001
https://rapidshare.com/files/225075974/LFDW_Puccini_2012.mkv.002
https://rapidshare.com/files/3068148258/LFDW_Puccini_2012.mkv.003
https://rapidshare.com/files/3747793910/LFDW_Puccini_2012.mkv.004
https://rapidshare.com/files/256179214/LFDW_Puccini_2012.mkv.005
https://rapidshare.com/files/4189840168/LFDW_Puccini_2012.mkv.006

Estic segur que us ho passareu la mar de bé.

10 comments

  1. Xavier C.

    Normalment (ja em perdonaràs) miro de controlar-me i no fer-te gaire cas amb les coses que penges perquè m´obliga a tenir l´ordinador connectat durant dies mentre es descarrega del tot. Però hi ha cops que ets com tenir a la meva espatlla esquerra una dimonieta vermella en calcetes dient “mira el que tinc aquí: és tot per tu, agafa-ho tot!!!”

    M'agrada

  2. Elio

    Moltes gràcies!! Quin gran regal, Joaquim!!

    Comparteixo plenament la teva fascinació per Stemme, per aquest motiu (i evidentment per visitar la bonica ciutat que desconeixia) vaig anar a Estocolm per cap d’any a veure’n una representació.
    No em vull repetir perquè crec que ja ho vaig comentar en l’apunt de l’audio, només diré que la Stemme va estar fantàstica! Tinc moltes ganes de tornar a veure el segon acte (dels millors que va escriure Puccini, pel meu gust) on ella va estar sublim.
    Comparteixo les teves opinions sobre la resta del cast. M’hauria agradat sentir alguna de les funcions que va cantar Torsten Kerl en lloc d’Antonenko. De Pier Giorgio Morandi no n’esperava gaire, ja que a molts llocs les operes italianes les acostumen a confiar a directors mediocres (al Liceu ho sabem prou bé), al final no se si va ser cosa del directe o bé de la genial orquestració de Puccini, però em va acabar convençent. Ah, i la sorpresa del preludi jo la vaig trobar una mica ridícula tot i que la gent va riure. Després diuen que aquests suecs són ensopits…

    M'agrada

    • En el vídeo està espectacular amb un segon acte antològic.
      Físicament no sembla fanciulla, però al cap i a la fi quasi mai cap cantant s’ajusta a les exigències del guió 😆
      S’havia que t’agradaria especialment. Ahir quan vaig veure que havien arribat aquests enllaços vaig pensar que finalment si que hi havia alguna cosa a celebrar avui
      😆

      M'agrada

  3. Fernando S.T.

    Ayer por la tarde pasamos una tarde magnífica gracias a esta grabación.
    No es una de mis operas preferidas de Puccini pese a contener una música y un tratamiento orquestal excelente, ya que el libreto es infumable, pero en esta ocasión la disfruté especialmente y de ello también debe ser responsable la magnífica puesta en escena.
    Stemme sensacional.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: