Mai (oficialment) sabrem si les possibles patacades futures a partir d’ara s’anomenaran “afectació aguda de laringitis” o si veritablement Julia Lezhneva ha patit la més inoportuna i impertinent afecció que hom es pugui imaginar, però el cas és que a les sis de la tarda L’Auditori anunciava via Facebook i després ja ho han confirmat les emissores de ràdio, que la jove soprano russa no cantaria en el concert que Il Giardino Armonico dirigit per Giovanni Antonini oferia ahir a Barcelona.
L’Auditori ha anunciat també que el concert es feria igualment i que es canviaria lògicament el programa, adaptant-lo a les circumstàncies, però si algú volia que li tornessin el import de la localitat, malgrat que el concert no es suspendria, podia passar per taquilla. Això fins i tot s’ha dit per megafonia a la sala breus instants abans de començar. Jo no he pogut reprimir un QUINA BARRA!
Del programa inicialment previst han sobreviscut el Concert per a flauta de Vivaldi, el cocerto Grosso de Geminiani i la simfonia núm 49 “La Passió” de Haydn, i en substitució de les àries que ens havia de cantar Lezhneva, Il Giordanio Armonico ens va oferir el Concerto Grosso núm 6 i el Concert en Si Bemoll per a arpa, dues flautes de bec i baix continu, ambdues de Handel, i el Concert en Do major per a flautí, cordes i baix continu de Vivaldi.
Podríem dir que el concert, magnífic, com no pot ser d’altre manera tractant-se d’aquesta prestigiosa formació i del seu director, ha tingut dues parts molt diferenciades. Una, la de les obres inicialment previstes i l’altre amb les programades a última hora, i encara que del repertori habitual de la formació, en prou feines assajades, i s’ha notat.
Il Giardino Armonico és una formació excel·lent, virtuosística i de sonoritats esplèndides, gràcies a la vitalitat i empenta d’uns musics que transmeten amb entusiasme les ordres de Giovanni Antonini, sempre enèrgiques i vitals, quasi diria que en algun moment en excés, ja que les endimoniades dinàmiques a les que són sotmesos, van fer que en les obres “no assajades” s’apreciessin més errors dels que hom espera en un concert d’aquesta categoria i en uns musics d’aquest prestigi. Potser hi havien masses nervis després d’una setmana intensa de treball i gravació, i la patacada final, hagi estat quina hagi estat, ha posat les coses inesperadament difícils, ja que fins i tot en el Concert per a flauta, cordes i baix continu de Vivaldi, que ja estava previst en el programa inicial com a concert d’obertura i que finalment va quedar coma obra central de la primera part, Giovanni Antonini que va ser el solista de flauta, va cometre més d’una evident errada, potser neguitós per tot el que havia de passar i el que havia de venir.
Il Giardino Armonico s’escolta amb gran plaer, d’això no n’hi ha cap dubte, però a part de la bellesa del so i de la exhibició a vegades atropellada del vertiginós virtuosisme hi ha d’haver alguna cosa més que trasbalsi, ja sigui per la immaculada perfecció tècnica, i en aquest concert hi han hagut masses errades perdonables, ja sigui per l’emoció d’unes interpretacions veritablement trasbalsadores, i tampoc ha sigut aquest el meu cas.
L’Auditori 17/10/12 a pocs segons de l’entrada de Il Giardino Armonico. Foto gentilesa d‘en Josep i la Glòria
M’ha agradat molt el Concerto Grosso núm 6 en Re menos, “La Follia” de Francesco Geminiani, de fet crec que ha sigut la perla de la nit, tant que en l’obligada propina, n’han repetit un fragment. El vertigen virtuosístic ha vorejat la perfecció i l’obra és veritablement una delícia vitalitzant, però a la resta de les obres programades, i sense cap ànim de posar-me repel·lent i us prometo que vaig entrar amb totes les ganes de gaudir-lo, jo m’esperava més.
En el concert de flautí, també amb Antonini de solista, hi van haver errades. El vertigen auto imposat en les dificilíssimes ornamentacions, van posar-lo en un atropellat i perillós carreró, que tan sols la immensa professionalitat de tots els músics va treure del abisme en que semblaven abocats. Antonini va fer un grandiós exercici, això és cert i semblava que d’alguna manera s’havia de substituir a la “laringítica”, però en a mi em va semblar que al costat de moments especialment brillants, van sovintejar-ne altres millorables.
Tampoc el concert per a arpa, dues flautes de bec i continu de Handel, les coses van anar gaire a l’hora. Després del preciós primer moviment, una perla handeliana d’aquelles per sucar-hi pa, la solista va quedar en l’anonimat més inexplicable, amb un so petit i poruc, en mig d’una orquestra més interessada en quadrar que en transmetre.
El canvi estètic de passar de interpretar Vivaldi, Handel i Geminiani a Haydn, no pot ser produït tan sols per un lleuger increment dels músics de l’orquestra, en aquest cas 20, amb la incorporació de dues trompes (en més d’un passatge molt poc afortunades, pobres!), dos oboè i un fagot. Em va semblar que hi havien pocs canvis entre el barroc florit i el classicisme que representa Haydn, i tot ser una versió més reposada que aquella velocitat de creuer que semblava portar Antonini fins aleshores, vaig trobar a faltar la serena grandesa d’aquesta simfonia amb tons foscos i dramàtics, i és que a mi Haydn m’agrada amb més cos i amb més muscle i ja sabem que aquestes orquestres petites i amb criteris historicistes no acostumen a oferir-ho.
Convençut com estic que la meva proposta de passar el concert a la sala Oriol Martorell hagués beneficiat a tothom, em queda el dubte si tots aquells que no vam seure a platea (jo sense pensar-m’ho dues vegades hi vaig anar sense passar per les meves localitats celestials) van poder escoltar amb nitidesa, la flauta del concert inicial, o el flautí i l’arpa, ja que jo a moments els vaig perdre, i és que tanta sala i amb una acústica tan reverberant, tenint en compte que hi havia molts llocs buits, el so encara que nítid es barrejava, i això a la sala de cambra no hagués passat. Estic segur que el resultat hagués estat tot un altre i tenir els musics molt més a prop, hagués potser ajudat a fer-nos arribar la música al cor.
Els finalment congregats i fidels amants del barroc i alguns autèntics tiffosi de Il Giardino Armonico van premiar amb intensitat la interpretació de totes les obres, especialment “La Follia” i el concert per a flautí, obtenint la propina ja esmentada.
Els estossecs impertinents, prolongats i absolutament enutjosos van acompanyar els moments més delicats, com és preceptiu en qualsevol concert d’exquisideses sonores.
Haurem d’esperar que DECCA tregui al mercat aquest disc per gaudir de Lezhneva, mentre sempre ens quedarà el dubte de si la soprano va pactar una laringitis per tal de no cantar en un Auditori massa buit, quan ho hagués pogut fer en un Auditori quasi ple, tan sols canviant de sala. Segur que aquest canvi no ens hagués desencisat tant com el que hem acabat patint.
IN FERNEM LAND 
Des que es va inaugurar no recordo un Auditori tant buit… evidentment porto un any o any i mig sense trepitjar-lo però no imaginava que la davallada fos tan acusada… una llàstima. A quin preu anaven les entrades un dimecres en un concert com aquest?
M'agradaM'agrada
Però hi vas anar o tan sols ho dius per la foto?
M'agradaM'agrada
L’Auditori molt buit, tu -no t’he identificat- dient quina barra!…aquest ha estat el meu concert perquè a mi em feia molta gràcia sentir tot el conjunt i sense la soprano que potser ha fet trampa no m’he volgut quedar. He anat a taquilles i com que m’havia de comprar en Ghergiev he fet un canvi. Estare a l’aguait del cd de Decca.
Un petó, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Ja saps que el dia del Gergiev és el mateix que la Garanca?. Aquest és un altre aspecte que els diferents equipaments haurien de tenir en compte a l’hora de programar, sobretot ara que la cosa està tan precaria.
M'agradaM'agrada
Ei… o em comenceu a donar bones notícies i alegries o jo m´esborro, eh!!! Que jo no he vingut aquí a patir…
M'agradaM'agrada
Nom m’ho tinguis en compte home…
Bones noticies?, demà no llegiràs un apunt nefast del tercer repartiment de La Forza, ja que en veure que el Liceu ens encolomava a Todorovich, traient-nos l’únic tenor que ha salvat els mobles i passant-lo al primer després de que Giordani hagi marxat empipat (quins pebrots!), he decidit que no vull tornar a passar una nit sota la influència maligna d’aquesta òpera 🙂
M'agradaM'agrada
Me voy a permitir discrepar en algunas cosas. Para mí, un concierto memorable, y nunca me han molestado menos los errores que hoy, si salvamos la arpista, que sonó maravillosamente toda la noche salvo cuando le tocó el papel solista, en el único concierto de Handel que tengo claramente atravesado por culpa de las cartas de ajuste, y en el que se le atascaron los dedos y perdió el ritmo reiteradamente. Por cierto, fue aplaudida como todos, lo cual, me parece un agravio comparativo. Con las Folias, se tocó el cielo, y no digo más. Y lo de Haydn fue una barbaridad. Me esperaba una versión barroca, y fue clasicismo puro y puro sentimiento, que Antonini fue capaz de hacer sonar a 20 músicos como ya le gustaría a Dudamel a sus 1000. Coincido en que lo mejor fue, razonablemente, lo que ya estaba previsto.
La ausencia de Lezhneva, muy mosqueante, pero he visto mucha gente afónica estos días, de veras. Lo único positivo (por tomármelo a broma) es que lo que más me interesaba, el Salve Regina, ya no estaba en el programa, lo cual evitó explicaciones. Con ella, el concierto hubiera sido otra cosa, pero difícilmente mejor, porque me pareció sensacional. Y si en el concierto para arpa Lezhneva hubiese hecho de solista, insuperable, que también las trompas resbalaron en Haydn, pero repito que no me borraron la sonrisa de la boca que aún me dura esta mañana (aunque en el autobús me han dicho que tenía cara de lunes; debo llevarla por dentro)
M'agradaM'agrada
Discrepa en el que vulguis, només faltaria.
Per a mi el teu cel està més proper que el meu i per això el toques abans
D’acord que la Follia va ser molt maco, però per a mi ahir el concert va ser una exhibició quasi histèrica de qualitats, però a mi la música m’ha de donar més coses i el concert em va semblar un gran castell de focs d’artifici, que meravella quan esclata, i no sempre, i prou.
Les errades són errades, les podem perdonar, és clar que si, però no per això deixen de ser errades i quan aquestes no es produeixen és gaudeix més.
Antonini em va semblar un gran mag, que enlluerna i fa trampes per aconseguir-ho.
Vaig trobar a faltar la soprano i amb ella estic convençut que el concert hagués sigut millor.
M'agradaM'agrada
Coincideixo en els arguments, en el que demano a la música, pero ahir vam sentir coses diferenrs, cosa que ja sol pasar.
M'agradaM'agrada
Posats a ser primmirats, benvolgut José Luis, vam sentir el mateix i ho vam percebre de forma diferent.
No sé si passa sovint o no, però en qualsevol cas és quelcom perfectament admissible.
M'agradaM'agrada
Inquestionable. Aixo de primmirat sempre em recorda el filiprim 🙂
M'agradaM'agrada
Doncs TANQUEM LA PARADETA 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
Pues mira que soy cagadubtes e inseguro en estas cosas, pero me reafirmo. Y con Marga somos dos. Hasta pensé que los podían contratar en el Liceo para Wagner… 🙂 No, en serio, me sorprendió muchísimo el rendimiento que sacaban a un grupo tan pequeño, y quizá el contraste influyó, como dice Marga, pero ni en un momento encontré un elemento barroco ni nada que añorar de las grandes orquestas, porque la interpretación fué, en mi opinión, sensacional. Y sentimiento sturm & drang más que belleza barroca. Esto, no sé si es una chorrada, pero no queda mal, verdad? 🙂
M'agradaM'agrada
Si, si…me suena…y mucho…no ha quedado donde debía, ni queda mal, ni es una chorrada y me han quedado unas ganas de volver a oir la sinfonia de Haydn que no veas…y así poder dar la razón…a…a….a….quién esto escribe…ajjajajaj… 🙂
M'agradaM'agrada
José Luis, de verdad que Haydn te sonó clásico? No sé, tendría que volver a escuchar la sinfonia i así confirmar o no lo que yo he dicho, es decir, que se interpretó con estilo barroco. Por otra parte, interpretar con sentimiento no prefigura un estilo concreto y teniendo en cuenta el carácter historicista de la orquesta y su estilo completamente barroco se me hace dificil oir desde ella un Haydn clásico o pre-romántico. Tal vez estamos en aquella frontera estilística donde es facil decantarse por una lado u otro. O sea, que lo más seguro que que ambos estamos acertados…o errados! 🙂
M'agradaM'agrada
Ejem, el mensaje no ha quedado donde debía… ¿Te suena?
M'agradaM'agrada
A mi también me sonó clásico (o al menos no me sonó tan barroco como todo lo anterior). Me quedo con la Follia y Haydn que, a pesar de alguna pifia, me encantó.
M'agradaM'agrada
“Entro?…No entro!…Entro?…No entro!…”…aixi vaig estar una bona estona molt decebut per la cancel.lació de Julia Lezhneva, a la que tenia veritables ganes d’escoltar en viu i en directe. Que es programés l’Exsultate Jubilate KV 165 de l’Amadeus era, a més, un motiu més per arribar-me a l’Auditori amb il.lusió. Doncs ni Jubilate, ni Julia. Ahir preguntava algu que què era una petacada, no? Doncs això.
Al final em vaig decidir a entrar, donat que un bany de barroc de tant en tant sempre és molt bo i beneficiós per a la salut musical, i més si està servit pel conjunt del Il Giardino Armonico dirigit per Giovanni Antonini. No vaig fer malament, vaig pensar en sortir, encara que si bé el resultat global va ser francament satisfactori, van haver obres que no és que no m’agradesin sino que més aviat prefereixo escoltar-les amb d’altres versions estilístiques. Per exemple, el preciós concert per a arpa, dues flautes de bec i continu de Handel la veritat el prefereixo amb un conjunt no-historicista. Va quedar l’arpa apagadíssima, no li sonaven gens els greus, els arpegis que acompanyavem el tema principal no se sentien i em va semblar que l’obra no havia estat prou assajada ni pel conjunt orquestral ni per la solista. I amb al simfonia de Haydn doncs molt bé, va sonar molt bé, però prefereixo el Haydn clàssic/pre-romàntic del Sturm und drang al Haydn interpretat a la manera del barroc. Resumint, que el “Clave bien temperado” el prefereixo amb un “Stenway bien afinado”. No sé si m’explico.
La resta del concert sencillament fantàstic, sensacional, barroc genuí, amb la “marxa” i la marca de l’Antonini i el seu conjunt, sobretot en l’interpretació impresionant del Concerto Grosso n.6, “La Follia”, de Francesco Geminiani, amb un concertino esplendorós de vistuosisme tècnic i qualitat musical.
M'agradaM'agrada
Haydn…:evil:
M'agradaM'agrada
Jo també m’ho vaig passar molt bé. Vaig gaudir i molt d’aquest meravellós Giardino Armonico vigorasament dirigit per Giobanni Antonini. Evidentment m’hauria agradat molt poder escolar en directe la Julia Lezhneva, però sigui per malaltia o per conveniència, no va poder ser. Lamento una vegada més l’incompetència dels gestors dels nostres equipaments musicals i de “patacades” com la d’ahir, que malauradament sovintejeran cada vegada més.
M'agradaM'agrada
Passar-m’ho bé jo també, i la companyia conspiradora millor encara, però esperava més del concert, i limitant-ho a l’orquestra i director, també.
M'agradaM'agrada
Em vaig decidir anar-hi l’últim moment,doncs tenia una convidada a casa d’uns amics i no sabia si tindria temps.
Passat les 6 de tarda comprovant que podia assistir-hi, vam trocar a l’Auditori per si havien localitats de 23e, dient-nos que sols ni quedaven 4 o 5, corra-cuita en Jaume i jo, amb el cotxe a la velocitat de “corre que me….”
arribavem a taquilles a les 18,35h. Pregunto; aquesta hora encara no sabien què la soprano no cantava? Bé, vam tornar a casa feliçment doncs ja tenia l’entrada. A les 20,40h.en Jaume torna acompanyar-me a l’Auditori dient-me que em reccolliria sobre les les 22,45h. A les 20,40h entro a la sala i tot just em tallen l’entrada em trobo als nassos l’anunci de la cancel·lacio de la soprano, després de cinquanta mil exclamacins de protesta, desideixo anar-m’en. M’en vaig a taquilla perquè em retornin l’import de l’entrada,ni un sol rètol comunicant el perquè no cantava Julia Lezhneva, bé si més no jo no el vaig veure. He de comunicar en Jaume que no he anat a concert, no porto el móvil com sempre l’he deixat a casa, vaig a buscar el metro, no porto la targeta, -la meva és gratuita-, ala!!a pagar dos euros, és molt car!!. Aquí no s’acaba tot, arribo a casa i m’adono que no tinc les clus, troco el pis i en Jaume no hi és. Trobar-te en tantes calamitats no amb un dia sinó amb hores, és difícil no trobeu?.
M'agradaM'agrada
La repanocha, Teresa!
M'agradaM'agrada
Ho lamento Teresa, i més sabent que a les 6, mitja hora abans de que et presentessis a les taquilles, L’Auditori ja ho havia anunciat a Facebook i immediatament la Núria va deixar un comentari al blog informant-nos d’aquesta cancel•lació.
Ahir no era el teu dia, potser que avui compris loteria… 🙂
M'agradaM'agrada
Jo crec que encara ens trobarem amb més “cancel.lacions” com aquesta durant la temporada. Els artistes programats aquest any són els més cars del mercat, que no vol dir els millors, i tal i com està el panorama econòmic encara patirem alguna situació de falta de planificació com aquesta. Benvinguts a la programació de l’exdirector general de l’Auditori.
M'agradaM'agrada
Lezhneva i Il Giardino ja van fer la seva feina durant la setmana i ves per on el dia del concert tot s’espatlla, no sé si això cal atribuir-ho a OPT, francament jo crec que no té res a veure.
M'agradaM'agrada
Potser sí, i tan de bo m’equivoqui, però pensa que qui va firmar perque fessin aquesta feina durant la setmana per a fer una gravació amb Decca va ser ell, i quan s’ha de fer el concert, a càrrec de l’Auditori, ves per on s’espatlla. Ell és qui va programar aquesta temporada, i, almenys en part, n’és responsable. Almenys estem d’acord que lo de la faringitis no s’ho creu ningú, no? En fi, repeteixo, tan de bo m’equivoqui. Veurem com van les coses.
M'agradaM'agrada
Jo no sé el que va firmar i va deixar de firmar. Si el pack era gravació més concert, i una malaltia ens ha deixat amb el concert escapçat, realment tu creus que en té la culpa?.
Ell va programar una temporada que en el que ha convingut als actuals gestors s’ha mantingut i algunes coses deixa’m dir-te que fan goig, però la meva queixa no és amb la programació i més aviat em sembla que la gestió de l’Auditori continua sent molt millorable, o és que Oriol Pérez Treviño té la culpa que coneixent-se la malaltia des de dimarts, continuessin venent entrades sense anunciar-ho i que fins i tot un cop anunciat per ells mateixos, no es digués res a les persones que s’apropaven a les taquilles per comprar entrades passades les sis de la tarda, com va succeir-li a la Teresa?.
És culpa de OPT que no s’ompli per molt la Sala Pau Casals i que no es prenguin mesures per evitar aquell desencís?
Et puc dir que he rebut un e-mail personal d’una persona que m’ha assegurat que Julia Lezhneva des de dimarts patia una afonia greu i que va assistir al concert d’ahir des de les dependències de regidoria. El treball intens de més de sis hores diàries durant la setmana de gravació sembla ser que va passar factura.
Jo no ho puc certificar però si algú té una informació diferent desitjaria que ho digués. Crec a la font que m’ha informat, però com podeu comprendre, si no ho sé del cert tampoc puc jurar-ho davant la Bíblia, oi que m’enteneu?. Per tant ja et dic, que jo ja començo a creure en la laringitis.
M'agradaM'agrada
Trobo que aconseguir que DECCA enregistri un disc a l’Auditori no està malament.
Pel què fa a la malaltia jo també m’ho crec, no cal ser tan desconfiat en aquests casos. Al capdevall ella hauria cobrat el mateix independentment de la quantitat de públic.
És més sospitós quan un cantant anuncia que cantarà indisposat i després resulta que està més fresc que una rosa (però ja s’ha posat al públic a la butxaca i no cal que s’hi esforci tant).
A més, si se li ha acudit d’agafar el metro o el tren ja et dic jo que alguna cosa haurà agafat la noia, perquè en aquest país la gent estossega i estornuda a la cara d’altri sense cap mirament. I després sents els típics comentaris: “és normal que estiguis refredat, són aquests canvis de temps…”, o bé ” és que hi ha una passa…”. Doncs no, el que hi ha és un munt de maleducats concentrats en llocs tancats on els virus i bacteris es propaguen a gust!
Ara, això de no avisar del canvi de programa a la gent que comprava entrades em sembla molt greu.
M'agradaM'agrada
Sense anim d’extendre mes aquest debat, jo crec que planificar una setmana de gravació intensa amb una cantant i tot just després un concert no és bona idea. El CD haurà quedat de perles això sí, però era previsible que el concert podia sortir malparat, com així ha estat. Salut!
M'agradaM'agrada
Doncs si! Quina Barra! Tan jove i tant diva! sembla mentida!
La veritat és que ho sento! 😦
Jo ahir tenia entrada de la Forza des de feia molt de temps, i no hi pensava anar. Però al final, al veure que no cantava el Horrorós Giordani, em vaig decidir a veure que tal el tenor Kim. Doncs ahir tot i arribar tard i tenir que veure el primer i segon acte en una pantalla a l’espai liceu, vaig poder veure el tercer i quart a l’amfiteatre! Doncs el tenor alfred Kim fabulós! Podria haver estat millor? Doncs si, pero ho va fer molt bé! la Urmana, que solament li vaig sentir el últim acte que el va cantar molt bé, (el primer i segon va estar fatal, tot i no estar a la sala, a la pantalla s’apreciava). El pace pace va estar fantàstica, tot el que li vaig poder sentir en viu, em va agradar molt!
I tézier molt millor que el dia de l’estrena! Ahir va estar fantàstic!!! 🙂
La orquestra de Palumbo va estar fabulosa, també millor que el primer dia. La resta discrets, com sempre.
Al final em va agradar molt! 🙂 Vaig disfrutar, i mira que no m’ho esperava! jejeje 😀
M'agradaM'agrada
No et deixis endur per el primer impuls, potser ella ni és diva, ni en té cap culpa i va tenir una veritable afecció, però tot s’ha fet malament , molt malament.
Me’n alegro de l’èxit de La Forza i lamento el canvi de Kim que m’ha privat avui de poder-lo sentir en directa. No aniré al Liceu al tercer repartiment, començo a estar tip que en prenguin el pèl.
M'agradaM'agrada
T’entenc!
M'agradaM'agrada
Encontré de MUY MAL GUSTO que estuviesen vendiendo discos de la Lezhneva en las mesas que ponen a la salida del concierto. Hombre, hombre, hombre… Un poco de respeto a los damnificados.
M'agradaM'agrada
Pues si! la verdad
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Las folias de Geminiani (o Rectificar es de ignorantes) | Ancha es mi casa