EL 70è aniversari de DANIEL BARENBOIM (vídeo)


Daniel Barenboim 15 de novembre de 2012 Concert del 70è aniversari

El 15 de novembre Daniel Barenboim va fer 70 anys i en motiu d’aquest joiós aniversari, a Berlín es va celebrar un concert benefic per recaptar diners pel Musikkindergarten, que va tenir com a protagonistes a la Staatskapelle de Berlín sota la direcció de Zubin Mehta i a Daniel Barenboim com a pianista per interpretar a la primera part el concert per a piano i orquestra núm 3 de Ludwig van Beethoven, la brevíssima Dialogues II d’Elliot Carter, el compositor nord-americà traspassat 10 dies abans, el 5 de novembre a l’edat de 103 anys, i a la segona part el concert per a piano i orquestra núm 1 de Piotr Illitx Txaikovsky.

El concert ja us aviso que és magnífic i ens mostre a un Barenboim radiant, enèrgic, diria que juvenil i exultant, molt ben acompanyat per Zubin Mehta més inspirat i implicat del que jo l’acostumo a trobar.

Jo hagués preferit veure tocar i dirigir a l’homenatjat, potser perquè una de les experiències musicals més grans de la meva vida la recordo el 9 i de 10 maig de 1992 al Gran Teatre del Liceu, quan Barenboim va dirigir i tocar amb l’excelsa Berliner Philharmoniker, la inacabada de Schubert i la setena simfonia de Bruckner el primer dia, i el concert per a piano i orquestra núm. 1 i la setena simfonia de Beethoven en la matinal del 10 de maig, no ho oblidaré mai. Coincidències de la vida van fer que el dia 10 a Barcelona també coincidissin Barenboim i Mehta com en aquest concert de 20 anys més tard, ja que per la nit i al Palau, Zubin Mehta dirigia a la Filharmònica de Israel amb un programa Mozart i Brahms. Eren temps fastuosos d’una ciutat en plena efervescència olímpica.

Perdoneu aquest parèntesi produït per la voluntat de tornar a veure i gaudir al mestre argentí en la doble faceta de director i pianista en un mateix concert, però potser en aquesta ocasió era massa repte per a Barenboim i en canvi ens ha ofert la possibilitat de veure’l i gaudir-lo en dues obres ben diferents i magnífiques, de lluïment pianístic en un moment de la carrera com a concertista d’un Barenboim ja en una certa decadència física”, que no pas creativa.

Malauradament la televisió, potser reservant la integritat del concert per a una edició comercial, va tallar les propines, integrades per obres de Chopin, però estic del tot  convençut que gaudireu del concert que avui us proposo.

Us deixo els tres enllaços per obtenir el vídeo, però també l’àudio en format mp3 que molts també gaudireu.

Mentrestant aneu baixant els arxius, us deixo els 5 Youtubes amb el concert del 70è aniversari, gentilesa de la Teresa:

L.V.Beethoven: Concert per a Piano i orquestra Núm. 3
Elliot Carter: Dialogues II
P.I.Txaikovsky: Concert per a piano i orquestra Núm. 1

Daniel Barenboim, piano
Staatskapelle Berlin
Zubin Mehta

Philharmonie Berlin 15 November 2012

Daniel Barenboim 15 de novembre de 2012 a la Philharmonie de Berlín en el concert del seu 70è aniversari.

ENLLAÇOS VÍDEO

IMPORTANT: Si no podeu descarregar els arxius heu d’enviar-me una sol·licitud al correu ximowb@gmail.com i aleshores us afegiré a una llista de contactes que us permetrà disposar dels arxius.

ENLLAÇOS ÀUDIO mp3

Felicitats mestre Barenboim!

Un comentari

  3. Glòria's avatar Glòria

    Oooooh!. La primera reacció ha estat un sospir d’emoció!. Segur que tothom té una obra per la qual es va iniciar en la música clàssica i el concert per a piano i orquestra Núm. deTxaikovsky és la meva!. I interpretada pel Daniel Baremboim, quin luxe!. Espero arribar a casa per baixar-la!.

    M'agrada

    Respon
  5. Fernando S.T.'s avatar Fernando S.T.

    Permíteme que regrese al castellano, voy más ágil.
    Lo vi el otro día por ARTE y disfruté enormemente, sobretodo en la segunda parte con el concierto de Tchaikovsky. No será tan espectacular como Lang Lang pero posee toda la emoción de la que carece este. Sin duda un aniversario brillante
    Barenboim es un referente como director y no hace falta nombrar su activismo humanitario alejado de fanatismos partidistas que tanto daño están haciendo precisamente en estos días.
    De los conciertos que mencionas en Barcelona con la Filarmónica de Berlín yo pude asistir al segundo y realmente fue algo grande. No recordaba que el mismo día dirigiese Mehta en el Palau, menudo atracón y que nivel de ciudad en el ya lejano 92.

    M'agrada

    Respon
  6. gloria aparicio's avatar gloria aparicio

    Bravo ! avui regal de luxe i encara no som a Nadal ! ho deixarem per el café de la tarda, será llarg i mol saborós….. ( estic per saltar-me el dinar…) gràcies Joaquim i a tu també Teresa.

    M'agrada

    Respon
  8. Mª Teresa Mir's avatar Mª Teresa Mir

    Joaquim, vaja “regalalzo”, per nosaltres els IN FERNEM… sempre és el dia de reis, on el els tres Mags unificats amb un sol, el rei Joaquim, ens obsequia amb esplèndids regals, no sé si som tan bons fent els deures..!! Procurarem fer-ho millor. Un avegada més moltes i moltes gràcies
    Estic veient el primer arxiu i he tingut una sorpresa veure el Rolando Villazon entre el públic.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Sempre segurament no, però no saps pas com m’anima rebre coses que estic segur que agradaran a la majoria dels visitants, és molt gratificant. I comprovar que efectivament no anava errat, encara més 😉
      Si entre el públic hi ha en Rolando, són molt amics. Villazón li deu molt a Barenboim.

      M'agrada

      Respon
  11. tristany's avatar tristany

    Una altra meravella de regal (i van…). Moltíssimes gràcies, Joaquim. Barenboim és un músic com una casa de pagès. Quant de talent, Déu meu! Espero que arribi en plenitud a l’edat de, posem per cas, el propi Elliott Carter…

    M'agrada

    Respon
  13. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Concert benèfic i d’aniversari d’un músic que admiro molt. Per molts anys doncs i lloable causa la del concert. Però ja fa temps que Daniel Baremboin toca el “seu” concert, com gran músic que és, però el fa massa “seu”. I ja fa temps tambè que o bé passa de tot i no assaja lo suficient, o bé ho confia tot a la seva prodigiosa i llegendària memoria. Als nostres monstres, als que tenim en un altar, als que tan admirem, tambè se’ls hi ha de poder dir que no, que aixi no es toca ni Beethoven ni Txaikovski. I no vull entrar en l’estat tècnic, clarament deficient.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Tot són opinions i aquesta jo no la comparteixo, tot reconeixent, com ja ho anomeno a l’apunt, que les interpretacions mostres una decadència tècnica prou evident, no pas artística i jo no trobo traïcions a Beethoven i Txaikovsky.

      M'agrada

      Respon
        • Josep Olivé's avatar Josep Olivé

          No és cap traïció. És una evidència de que fa el “seu” Beethoven i el “seu” Txaikovski. Pianos on no està marcat com piano, superabundància de rubatos, ritardandos per aquí i per allà, acords en fortíssimo extemporanis, alternança d’octaves descendents en el finale del tercer per augmentar l’efecte quan no està escrit que es toqui aixi, fragments desesperadaments lents en el primer moviment del concert de Txaikovski…i aixi Joaquim. La teva afirmació de que “mostra una decadencia técnica prou evident” és la constatació més preclara de que Barenboim utilitza els seus “recursos” per fer-la lo menys visible possible. Però lamentablement, la decadencia técnica comporta la decadencia artística tambè. La musicalitat i la técnica són dos elements imprescindibles. Ja pots tenir molta musicalitat que si no t’ajuda la técnica alló no pot sonar bé. I ja pots tenir molta tècnica que si no tens musicalitat alló no pot sonar bé. Joaquim, és Baremboin qui toca i això ho capgira tot. I em sembla molt bé. I res tinc en contra de les emocions que desperta. I és una de les figures del mon musical que més m’estimo, per raons musicals i extramusicals. Un gran artista té això tan valuós que els mortals no tenim: la seva llegenda trascendeix el que pot o no pot oferir.

          M'agrada

        • Josep Olivé's avatar Josep Olivé

          Si vols utilitzar aquesta paraula doncs utilitza-la. Jo no ho farè. I ja he deixat clar el per què. Va traïcionar Gould a Brahms en el cèlebre concert on tot un Berstein va sortir primer per a dirigir-se al públic i explicar-li que ell no estava d’acord en lo que alli sonaría? No. Es va limitar a dir que no li agradava ni estava d’acord amb Gould. Traiciona Gould a Bach en moltes de les seves obres? No. I mira que són ben discutibles. Es toca el primer de Brahms com ho va fer Gould aquella vegada? No! Es toca Bach com ho fa Gould algunes vegades? Tampoc. Però passa que pot arrivar a agradar, i molt, les versions personals que donen grans artistes. Lo mateix amb Barenboim i aquets dos concerts. Que encara que ni Beethoven ni Taxikovski es toquen aixi podria perfectament agradar-me, però resulta que que com ho fa Berenboim no m’agrada.

          M'agrada

        • Joaquim's avatar Joaquim

          Ah! no t’agrada, això és diferent.Les obres són dels artistes, sinó tots les interpretarien de la mateixa manera i tan sols importaria la tècnica.
          Hi ha qui diu que tot està escrit a la partitura i no cal fer res més que el que està escrit.
          No m’imagino la música així.
          No sóc pas jo qui diu que allò no és Beethoven i Txaikovshy, tampoc m’atreviria a dir que el Bach de Gould no és Bach, al menys en això estem d’acord.

          M'agrada

        • Josep Olivé's avatar Josep Olivé

          Què no, què no Joaquim. Quan Domingo canta Verdi a Rigoletto o Simon, o quan canta barroc amb Handel no traiciona res, i està interpretant a la seva manera una partitura de bariton, i està aplicant la capacitat d’un artista de donar la seva versió. I ovacions arreu. I de les llargues. Però és perfectament plausible dir que aixi no es canta ni Verdi ni Handel. O no? Què fa la Gruberova amb Bellini? No el taiciona. Sona Bellini. Delirium tremens a més als auditoris, i jo entre els afectats. Però és perfectament plausible escriure que aixi no es canta Bellini. Doncs idem de idem. Joaquim, els concerts del post, sense el nom de Barenboim ben t’asseguro que no superen la prova.

          M'agrada

        • Joaquim's avatar Joaquim

          No puc estar d’acord amb tu, ho lamento.
          Si em compares el Handel de Domingo amb el Beethoven de Barenboim, no jugo.
          Domingo quan canta Verdi volen fer de baríton, canta Verdi fent de tenor, però canta Verdi, amb Handel tinc els meus dubtes.
          Pots dir-me que Barenboim està fatal, és discutible, i em pots dir que no t’agrada, això no t’ho puc discutir, contra gustos…, però que precisament que Barenboim interpretant Beethoven no és Beethoven no.
          De la resta d’exemples que em poses no hi penso entrar, amb un front obert en tinc ben bé prou. 🙂
          I per finalitzar, quina prova no superen?

          M'agrada

        • Josep Olivé's avatar Josep Olivé

          La prova de deixar versions referencials, la prova de deixar interpretacions per a recordar, la prova d’escoltar interpretacions genuines de concerts conegudíssims, la prova d’una interpretació mínimament clara i transparent. Aquests concerts estan sota discussió entre nosaltres només pel nom del solista. Només per això, Joaquim.

          M'agrada

        • Joaquim's avatar Joaquim

          I et sembla poc?. La personalitat de l’artista dóna el valor afegit i si tan sols et quedes amb els aspectes purament tècnics gaudiràs poc. Innombrables vegades he sortit extasiat d’una interpretació plena de defectes, i el motiu és que al darrera sempre hi ha hagut un artista de primeríssima categoria, com és aquest cas, que ha posat quelcom que un coreà (per dir alguna cosa) que ho fa tot com diu la partitura, no té.

          M'agrada

        • Xavier C.'s avatar Xavier C.

          Senyors, els hi he de dir que s´ha esgotat el temps que tots dos havien previst, i que –encara que no ho pensin- tots dos han parlat exactament el mateix. Tenen un minut per fer el seu discurs final i adreçar-se a les persones que els estan llegint per demanar-los el seu suport.

          M'agrada

        • Josep Olivé's avatar Josep Olivé

          I jo que pensava que estavem completament sols… 🙂 Discurs final Sr. Cuní? No please, estic ja hexaust! Prefereixo la Camacho de contrincant! jajajaja! 🙂

          M'agrada

    • Josep Olivé's avatar Josep Olivé

      Gens apreciada María Teresa, gens… 🙂 He llegit l’apunt ja al mati. Conec els últims anys com a pianista de Daniel Barenboim i em temia lo que finalment he escoltat. No volia entrar per no fastidiar, no m’agrada fer-ho. He esperat a escoltar a caseta tranquilament els dos concerts sencers, el de Beethoven i el de Txaikovski i només aixi m’he sentit amb força per escriure i dir el que pensava. Estic a IFL i sé que puc fer-ho. I lo important és que t’agradi i emocioni a tu. Barenboim té capacitat sobrada per emocionar, perque és un grandíssim músic, que transmet i comunica, i és tan gran el seu talent que ho pot aconseguir fins i tot no tacant massa bé. 🙂

      M'agrada

      Respon
      • Fernando S.T.'s avatar Fernando S.T.

        Técnicamente te doy la razón, tiene problemas de agilidad digital evidentes, pero estoy en completo desacuerdo en lo que se refiere al modo de tocar, sobre todo Tchaikovsky, podría ponerle ciertos peros en Beethoven, no así en el concierto para piano y orquesta número 1 del compositor ruso, ya que creo que está soberbio de intención y de fraseo. Esa música, tocada así tiene sentimiento y alma, respira y frasea como nadie y lo que más me fascina es que no suena jamás mecánico.

        M'agrada

        Respon
        • Josep Olivé's avatar Josep Olivé

          Así és, así es. Barenboim nunca suena ni frio, ni técnico, ni mecánico. Ni dirigiendo ni tocando. Es demasiado gran músico como para que así fuera. Ocurre solo que su visión de estas dos obras no me gusta.

          M'agrada

  16. Retroenllaç: Barenboim n’ha fet 70! « El quadern de l'apuntador

  17. Mª Teresa Mir's avatar Mª Teresa Mir

    Hola Josep, perdona la tardança en contestar-te en aquest segon apunt, fins aquest matí no he obert l’ordinador.
    Els meus coneixements musicals són a nivell 0, no toco cap instrument si no és per treure la pols al piano de casa, parlo com afeccionada i l’experiència d’haver escoltat música durant tota la meva vida, que són molts i molts anys, per tant el meu baromètre és la capacitat de reacionar emocionalment davant el què escolto, si és positiu, s’em posa la pell de gallina, si és el contrari, sols puc dir “no m’ha agradat”, això no vol dir que hagi estat malament, potser no he tingut el dia i no ha quallat a la meva sensibilitat. Amb Barenboim sempre l’he gaudit i gaudeixo molt interpretant a Beethoven.
    Josep, m’encanta ser “cateta” m’ho passo molt millor..!!

    M'agrada

    Respon
    • Josep Olivé's avatar Josep Olivé

      El barómetre emocional que compta és el d’un propi, el que té un en el seu interior. Lo important, com ja he dit abans, és el que tu sentis, no el que sentin els demés. I m’ha fet gràcia 🙂 (molta! :-)) l’última frase, que no concorda gens ni mica amb els anys que portes escoltant música. I com que això sé que és una gran veritat, l’afirmació de ser “cateta” és falsa de solemnitat! 🙂 🙂 🙂

      M'agrada

      Respon
  18. Concep's avatar Concep

    Vaig escoltar l’àudio mentre esperava que baixés el vídeo. Amb cinc minuts de youtube ja vaig saber que voldria tenir aquests concert sencer.
    M’apassiona el concert de Txaikovski, el col•lecciono. No sé pas les versions que tinc i una de les que més m’agraden és la de Kissin. i també la de Volodos.
    Dels concerts de Beethoven el meu predilecte és l’Emperador i tinc una versió molt bona amb Barenboim precissament, dirigit per Abbado.

    M'agrada

    Respon
    • Josep Olivé's avatar Josep Olivé

      L’Emperador el va tocar amb l’OBC dirigida per Foster. Probablement farà ara uns deu anys. Sens dubte l’amistat ente ells (impagable el video on tot interpretant la part de piano d’un trio amb cèlebres companys Foster li gira els fulls a un jove Baremboin) va influir per a que ens oferis tres concerts de temporada. Potser l’època Foster va ser la més exitosa des del punt de vista dels solistes invitats, donades les molt bones amistats i conexions que tenia. I portar a tot un Barenboim va ser un puntàs superb, dels més grans que ha tingut l’OBC.

      M'agrada

      Respon
    • Josep Olivé's avatar Josep Olivé

      Efectivament, grans versions les de Volodos i Kissin. Argerich és una altra “bèstia parda” per a aquest concert de Txaikovski. I no diguem en Richter. De l’Emperador, com dels altres concerts beethovenians, Brendel o Kempf. No te’ls perdis! 🙂 Hi han més, però per possar exemples que broden l’excel.lencia. 🙂

      M'agrada

      Respon
  19. Josep R. Noy's avatar Josep R. Noy

    Gràcies Joaquim. Barenboim està ple de MÚSICA, amb majúscules, i sempre és un goig escoltar-lo tocar o dirigir. Mai oblidaré la direcció i interpretació que li vaig escoltar a Berlin, amb la Simfònica de Chicago, de la Quarta Simfonia de Tchaikowsky: impressionant! o un magnific Lohengrin a la Staatsoper de Berlin. La música clàssica li deu molt a aquest artista, sens dubte.

    M'agrada

    Respon
  20. alex's avatar alex

    Expectante ante el LOHENGRIN que Barenboim dirigirá en la primma tradicional de alla Scala el próximo 7 dic., con Kaufmann Harteros y ¿Pape? como solistas principales ( lamentablemente no podré presenciarlo por tv. – creo que Arte o Mezzo, lo darán en directo -, estaré con la Antonacci esta misma fecha como Carmen )
    Ya contareís

    M'agrada

    Respon
  21. Mª Teresa Mir's avatar Mª Teresa Mir

    Josep, a part de Barenboim, he gaudit amb altres mestres del piano interprèts de Beethoven. Hi podem afegir, Ashkenazy, Perahia, Arrau, Pires, Michelangeli, i d’altres que no recordo. Totes aquestes grans figures he tingut la sort d’ escoltar-les en directe i totes elles interpretant a Beethoven.
    Què et sembla? Tens enveja, a que sí ? Doncs mira, aquestes són les desaventatges de ser jove.!! Fa uns dies que estic feta una “fanfarrona” lluint de vellesa.

    M'agrada

    Respon
    • Josep Olivé's avatar Josep Olivé

      Ara tinc més temps per contestar… Aviam, com vols que discuteixi amb tu si em tractes de jovenet amb els 58 tacos al damunt que ja porto????????… 🙂 És que em desarmes! La qual cosa vol dir tambè que algunes de les bèsties que esmentes jo tambè les he disfrutat…però n’hi ha una que veus, m’he quedat amb les ganes: Michelangeli. Aquell porte, aquella presència, aquella elegància física i musical, aquella extraordinaria facilitat aparent amb que tocava…que si, que si, que t’envejo! 🙂 🙂 🙂

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Hola Rosa Maria, benvinguda a IFL.
      Realment Barenboim és una personalitat humanística excepcional, que aprofita la seva vàlua com a music i director per a fer quelcom més en el món que li ha tocat viure. Tant de bo ni haguessin molts com ell.
      Torna quan vulguis, estarem encantats de llegir-te.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari