Abans d’ahir ho anunciaven les xarxes socials, alguns deien que tancaria el proper mes de febrer, però ahir va ser el darrer dia que la Catalònia, la llibreria de la Ronda de Sant Pere va obrir, i hores d’ara i després de 88 anys d’activitat, ja és historia.
La Catalònia crec que va ser la primera llibreria on vaig comprar un llibre i durant molts anys hi entrava sovint, després vaig anar diversificant i diguem que sense deixar de ser fidel, l’alternava amb altres i d’aquestes ja tant sols queden la Documenta i Laie…
Suposo que com tants altres negocis que ja han tancat i altres que no trigaran a fer-ho, el paisatge de Barcelona va canviant com ho ha fet sempre, però estic convençut que és per a empitjorar, ja que canviar una llibreria per un establiment de menjar ràpid és la pitjor de les alternatives, de fet que una llibreria tanqui ja és la pitjor noticia, si després a l’espai que ocupava s’obra una botiga de moda o un establiment de qualsevol altre tipus, m’importa ben poc.
Deia aquests dies el director de la llibreria que en els darrers temps la venda de llibres havia caigut fins a un 40% i si la xifra ja és prou demolidora, el que porta al darrere encara ho és més.
Sé que hi ha altres maneres, noves i antigues maneres de llegir llibres sense tenir que comprar-los a la llibreria de tota la vida, i també sé i em fa tenir una certa esperança que no tot està perdut, que la magnífica xarxa de biblioteques públiques ha incrementat molt la seva activitat,. però que tanqui una llibreria com la Catalònia, és un cop massa fort, i baix, dels que fan mal.
Tant sols hem queda l’esperança que emulant aquella fantàstica cançó de Joan Manuel Serrat, “Los fantasmas del Roxy”, als clients de la coneguda cadena d’hamburgueses que entrin en el nou establiment que s’inaugurarà properament allà on fins ara es podien comprar llibres, sempre ben atès per un personal amable i expert, els hi entrin unes ganes boges de llegir a Mercè Rodoreda o Josep Pla quan facin la primera queixalada i que mentre beuen un refresc amb aquelles palletes aerodinàmiques, de cop i volta vulguin saber qui era Salvador Espriu o Jaime Gil de Biedma, mentre que amb la primera patata fregida amb olis de dubtosa mediterraneitat que es posin a la boca els entrarà l’ànsia de comprar un llibre de Jaume Cabré o Albert Sánchez Piñol i encara amb la frescor a la boca produïda per un sospitós McGelat de qualsevol cosa, sortiran a la Ronda desorientats preguntant al primer que passi per la vorera, on poden trobar la llibreria més propera.
Seran aquests o altres fantasmes, no discutirem per els noms triats quan podien ser un altres, de fet hi haurà una gernació de fantasmes que la Catalònia haurà deixat en aquell immens espai ja buit del nostre cor.
Youtube gentilesa de Julio Mármol
Ah! el primer llibre que crec que vaig comprar a la Catalònia va ser Aloma de Mercè Rodoreda.
IN FERNEM LAND 
I la Bosch, i Castelló Clàssica, i Discos Pelai i Happy Books, i… jo ja no trobo res 😦
M'agradaM'agrada
I el Cinc d’Oros, i Ancora y Delfin, i les Franceses, i la Bastinos, i Leteradura, i El Drugstore del Pg de Gràcia, i Publia i…
Ves a l’Abacus que, com a minim és una cooperativa
M'agradaM'agrada
Home! encara que hi alternatives, cada vegada menys, però cal que no oblidem les llibreries que lluiten per sobreviure.
M'agradaM'agrada
¿Tiene la culpa Amazon? No sé, pero me parece que la culpa la tenemos nosotros mismos. Una pena.
M'agradaM'agrada
No solament, però Amazon com altres alternatives han ajudat a enfonsar el negoci, de la mateixa manera que les botigues de discs han hagut de tancar.
Els models canvien, però no estic gaire segur que al darrera tant sols hi hagi un canvi de canal de venda.
M'agradaM'agrada
Por una vez, un comentario del que no voy a arrepentirme.
M'agradaM'agrada
Finalment hem aconseguit penjar la imatge com Déu mana. Imatge força eloqüent.
M'agradaM'agrada
Debo aclarar que lo del comentario sin arrepentimiento es porque había quedado en blanco
M'agradaM'agrada
Que una llibreria amb tant carisma i una història llarga al darrera desaparegui em fa encongir l’ànima tot pensant que es una pèrdua irrecuperable. Es cert que nomes cal caminar una mica pel barri on vivim i pots veure els negocis que baixen persiana, els locals disponibles, la inversió perduda ….. tot plegat far respecte i genera un alt grau d’incertesa respecte al futur de tot plegat. Una llàstima que no hagin pogut afrontar la davallada de les vendes.
M'agradaM'agrada
Jo no sé si em sap més greu el carisma o que sigui una llibreria, i que al final canviem llibres per un restaurant de qualitat dubtosa.
Estem despersonalitzant les ciutats, potser si en lloc d’un McDonals s’instal`pes un restaurant amb valor afegit i candidat a rebre estrelles Michelin, no em sabria tant greu,
Suposo que els canals de venda es transformen i que els llibres com els discs, els dvd’s i tantes i tantes coses els acabarem comprant per la xarxa, però que el centre de Barcelona acabi sent una munió d’establiments de menjar ràpid i de baixa qualitat, per alimentar el turisme d’espardenya i la població local més desfavorida gastronòmicament parlant, em fa molta ràbia, sobretot perquè aquest alcalde que tenim ara es va omplir la boca proclamant promeses, com sempre demagògiques, falses i populistes, amb la reforma de la ciutat quan ells arrepleguessin la cadira, i no he vist cap millora, ans el contrari.
M'agradaM'agrada
Lamentablement son els signes dels temps. I els propers mesos tancaran molts comerços barcelonins amb l’alliberament dels lloguers. La Colmena serà uns dels primers segons sembla i es que avui dia només les cadenes de restauració (si podem dir-ne així d’un McDonalds) i moda, van a l’alça en mig d’aquesta crisi galopant.
M'agradaM'agrada
Les ciutats cada vegada seran menys personals,
Recordo que no fa gaires anys passejant per un carrer d’Amsterdam, que mira que és una ciutat ben diferent de Barcelona, vaig comentar-li a l’amiga que m’acompanyava, que talment semblava quer anéssim passejant pels voltants de Portal de l’Àngel. Les mateixes marques, els mateixos aparadors, les mateixes franquícies i tant sols de tant en tant una petita botiga que mereixia la meva atenció, la resta igual que aquí. Fins i tot hi va haver un moment que em vaig emprenyar una mica en parar a una botiga de Zara, exactament igual que les que trobem a totes les ciutats del món.
M'agradaM'agrada
Els llibres electrònics. Són com l´mp3 de la música. És molt fàcil descarregar qualsevol llibre i és un problema per a botigues, editorials i escritors.
M'agradaM'agrada
Si això és un canvi de model, de canal de venda, però a això ens hi haurem d’anar acostumant, el que no m’agrada és que el aconseguim a canvi. Un McDonalds és penós, m’ho miri com m’ho miri.
M'agradaM'agrada
A poc a poc van tancant locals que han estat referencies nostres de tota la vida… Als 14 anys vaig treballar una època com a repartidor de llibres a diferents llibreries entre les quals estava Catalònia…. o el Hogar del Libro com es deia en aquella època. Recordo que “la plaça del diamant” era el llibre que mes feina em donava.
És casualitat però en aquesta entrada parles amb boca d’en Serrat dels cinemes ROXI i SELECTO, al costat de casa meva…. eren llavors el meus cinemes de re-estrena, i vaig plorar molt en la seva desaparició, sobretot del SELECTO, on també feien VARIETES a mes de las dues pel·lícules de rigor.
Records que no tornaran a fer-se realitat.
M'agradaM'agrada
Ui Miquel!, si ens ho mirem des de la nostàlgia fa mal, però pensa que les noves tecnologies, aquelles que ens permeten estar a l’última, són en alguna mesura responsables d’aquests canvis.
El que ja no m’agrada gens és que cada vegada, amb cada canvi d’aquests deixem una mica més de la nostra personalitat, per esdevenir tan globals, que acabem sent anònims, miserablement anònims. Una franquícia més d’aquesta globalitat que fa que tots ens acabem semblant en allò més vulgar, i els trets més diferencials tants sols acabin sent privilegi dels més rics.
M'agradaM'agrada
Exacte Joaquim
M'agradaM'agrada
la bomba ha explotado hace tiempo, querido Joaquim, y asistimos al DERRUMBE (que no a la trasformación, como muchos inocentemente creen), al derrumbe cronometrado, dirigido y seleccionado con precisión de nuestras ciudades, de nuestras culturas, alentado por artificiales enfrentamientos, por miedos, por ignorancias, por puras simplezas que anulan nuestra capacidad de reacción y de lucha… Será así como acaban las civilizaciones ¡?
besos
M'agradaM'agrada
Querida y añorada Pilar, siempre tan certera e implacable en tus análisis.
Tienes razón, las otras no lo sé, parece que fue distinto en la forma, pero nuestra civilización se está agotando de manera muy calculada.
No tardes tanto en dejar constancia de tus visitas, nos hará un poco más felices, y créeme que nos conviene-
un petó
M'agradaM'agrada
He conegut aquest any una persona d’origen alemany (viu a Barcelona des del seu casament) que regenta una petita cadena de llibreries i em va confirmar el color del futur del llibre a casa nostra: el negre. Vull emfatitzar el “a casa nostra” pel següent motiu. A la pregunta de: “Però no sols a casa nostra…arreu tambè, oi?…” Em va respondre: “Puc parlar d’Alemanya. Hi ha una diferència enorme entre Espanya i Alemanya. Al meu país regalar llibres es un costum molt arrelat. La gent es regala llibres per qualsevol motiu, la gent es regala llibres en èpoques o dies de festa, la gent va a la llibreria, compra llibres i regala llibres. És una tradició. I a mès els llegeix. Això fa que el mon editorial i comercial estigui ben viu”.
La bona cultura ven. La bona cultura té compradors. A Espanya tenim altres tipus de “cultura”. I malauradament, quan dic Espanya em refereixo tambè a Catalunya, junta o separada, com preferiu.
M'agradaM'agrada
Jo aquest any no he pogut fer gaire de Rei, però quan el dia cinc em vaig posar la corona va ser per anar a comprar dos llibres. Dels quatre regals que tant sols he pogut fer, dos han estat llibres.
Vaig fer cua a la llibreria d’altres que també compraven llibres per regalar i en aquell moment, mentre m’esperava, pensava no tot està perdut, fixa’t que idiota.
M’agrada molt regalar llibres, sempre penso que és un regal segur, el màxim que pot passar és que a qui li regalis ja el tingui, però amb un llibre difícilment t’equivoques o l’esguerres.
Segurament el problema és més complicat i no crec que la gran quantitat de llibres que s’editen, alguns veritables nyaps, ajudin gaire a una industria que també necessita una adaptació veloç a la modernitat.
M'agradaM'agrada
És trist. No fa tant, també va plegar Áncora y Delfín… Jo encara vaig comprar a la Bastinos de Pelai: qui s’imagina una llibreria en aquell carrer, avui? I a Època, magnífica llibreria “del Pans de la Plaça de Sant Jaume”: però van caient. Jaimes sobreviu al Passeig de Gràcia, però si li pugen el lloguer, no podrà resistir. O la Fabre, de la Rambla de Catalunya, que avui és la llibreria més antiga de la ciutat (des de 1860), i que, vist el panorama, acabarà batent algun rècord… No crec que sigui per Amazon, la veritat, o encara no. Jo penso que hi fan més mal les grans cadenes de supermercats (Carrefour, etc), que ofereixen llibres i que, en comprar-los en grans quantitats poden rebaixar-ne preus i capten un públic potser no habitual però molt nombrós. I encara gràcies, que hi ha ciutats (capitals de província petites, a Espanya) on ja ha desaparegut l’última llibreria “tradicional” on es podien fullejar i tafanejar llibres. No havia estat un gran client de Catalònia, la veritat: hi comprava de tant en tant, però més aviat poc. Em sap greu, però. I fa por, tot plegat.
M'agradaM'agrada
Són tantes les llibreries que han tancat, que ara quan les anomeneu totes m’ha entrat un abatiment.
Si al final hem d’anar a comprar els llibres a les grans superfícies hi anirem, ens acostumarem a això,. com ens hem acostumat a tantes altres coses, però allò d’anar a comprar un llibre o un disc, deixant-te assessorar per un bon professional tenia el seu què, com menjar un bon bistec en lloc d’una hamburguesa regalimant.
I al darrera de tots aquests canvis d’hàbits hi trobem una despersonalització que segurament ens fa més agressius, i individualistes, dependents dels enginys electrònics que ens donen tota la informació, la música i la lectura en una pantalleta il·luminada de pocs centímetres quadrats, acoblada a uns auriculars, per aïllar-nos encara més, de tot el que ens envolta.
Digueu-me catastrofista
M'agradaM'agrada
A mi també em sap molt de greu, hi ha tot un canvi al darrere d’aquesta crisi, un canvi que com diu pfp està premeditat i que ens farà menys lliures, més pobres i més ignorants, ja que així ens tindran ben submisos i dependents.
M'agradaM'agrada
Completament d’acord.
M'agradaM'agrada
I després els extrangers es meravellen de la diada de Sant Jordi, quan resulta que aquí només regalem llibres un dia a l’any i a fora (almenys a Alemanya segons explica en Josep Olivé més amunt) ho fan tot l’any!!
És una llàstima! Els ebooks i les botigues online feien mal al negoci, però indubtablement és la maleïda crisi la que l’acabarà matant. Els llibres, no ens enganyem, són cars, i la gent en prescindeix (molts bastant alegrement, malauradament).
Espero que això no acceleri la desaparició dels llibres tradicionals, no suporto llegir d’una pantalla (només IFL, i perquè no hi ha edició en paper!), per molta tinta electrònica que gasti.
M'agradaM'agrada
El Sant Jordi és un fenomen preciós.
Potser a les properes edicions veurem paradetes del Caprabo o qualsevol altre gran superfície ocupant els metres quadrats que fins ara ocupava la Catalònia, encara que el més probable és que els grans magatzems veïns no deixen desaprofitar l’ocasió per eixamplar la seva oferta.
Potser les llibreries tradicionals haurien d’haver sabut donar un servei a aquestes noves eines adaptant-se a les necessitats dels nous i inquiets clients. No ho sé, el que està clar que l’antic establiment on un expert, cult i molt llegit empleat t’informava ja ha passat a la història, ara tant si és una gran superfície on els llibres estan al costat dels electrodomèstics, o és una gran superfície “cultural”, els llibres els agafes de les prestatgeries, el poses al carret de la compra i el pagues prèvia cua als caixers, i els nois i noies que atenen a preguntes tan sols serveixen com guàrdies urbans per indicar-te on es troba el llibre que busques, o com arribar a la secció desitjada, regulen el tràfic de l’establiment.
El llibre tradicional té els anys comptats, i si el vols hauràs de pagar-lo com un article de luxe.
Gràcies per la floreta que deixes anar al voltant d’IFL.
M'agradaM'agrada
Parlo només de mi.
¿No és una hipocresia plorar per la fi de la Catalònia mentre descobreixo que fa una colla d’anys que no hi havia posat els peus?
O lamentar la decadència de la indústria discogràfica i celebrar poder accedir fàcilment a enregistraments de gorra?
O canviar d’emissora quan sona la tenora i témer per la desaparició de les sardanes i les cobles?
Insisteixo, parlo de mi.
M'agradaM'agrada
Estic d’acord. Tots tenim iPods, iPhones, Spotify, iTunes, i mil tipus de musiques i intèrprets que podem veure i escoltar quan volguem i on volguem, i gratis. I amb els llibres ja fa molts anys que es deia que desapareixerien, al igual que les discogràfiques. No anem d’hipòcrites que se’ns dona molt bé.
M'agradaM'agrada
Vols dir que lamentar això és hipocresia?, lamentar que aquest canvis de models i hàbits ens estiguin empobrint és fer hipocresia?. Que una llibreria tanqui per que no ven i no li surten els números (això no vol dir que tothom s’hagi passat al llibre digital, ni molt menys) i aquest tancament doni pas a un McDonalds, és un motiu de tristesa i també de reflexió.
Jo no escolto res Spotify i crec que he comprat dos únics discs a Itunes, no ho tornaré a fer, què vols que et digui, no m`agrada el format,
Diguem vell, però és així. El llibre electrònic no el tinc i l’Ipad que em van regalar fa molts anys (vaig ser dels primers a tenir-lo) està avorrit, m’atabala la música utilitzant els auriculars.
Tots aquests avenços estan pensats per un consum ràpid i a estonetes. la Tetralogia mitjançant l’auricular s’em fa feixuga.
Això de la gratuïtat vol dir que alguna cosa fem il·legal, ja que llegir Victus sense pagar no es deu poder fer, dic jo, no sé, altre cosa és el format i si al cap i a la fi el compro i me’l baixo a l’editorial deu tenir un benefici. Qui perd? l’intermediari, el llibreter que deixa de tenir sentit, al menys en el format tradicional.
Jo ho lamento, però vull insistir en la penúria que suposa que desaparegui una llibreria per donar pas a un McDonald, i aquí no m’enxamparàs pas, no trepitjo aquests establiments des de fa anys i panys i per tant deixa’m dir que de hipocresia res de res, més aviat ràbia davant d’aquests canvis que penso que ens empobreixen més del que ja estàvem fins ara. Això no és progrés
M'agradaM'agrada
Ja ho he dit: parlo de mi.
M'agradaM'agrada
Si que ho deu ser, ara bé, els llibres els deu comprar a algun llibreter, oi? o potser els baixes tots d’estranquis?no, no m’ho crec.
Totes les altres coses, poc o molt intento evitar-les, i encara que no pugui comprar ni discs, ni llibres, alguna vegada ho faig i t’asseguro que si les coses m’anessin una mica millor, no deixaria de comprar-ne, ara bé, a on?, cada vegada ens ho posen més difícil, i no trigarem a veure ben aviat a la cua per pagar del supermercat, al costat del xiclets i de les màquinetes d’afaitar, el darrer disc de la Bartoli (només d’ella no ens fem il·lusions, ja que tan sols ella ven) o l’últim llibre de Kent Follet. Per comprar un llibre d’Ausiàs March ho hauràs de fer per encàrrec i amb unes quantes hores, el tindràs disponible al teu telèfon mòbil,
Ploro de imaginar-ho
M'agradaM'agrada
com he dit a un altre blog: Molt pocs nois d’aquí llegeixen llibres si no és per imperatiu escolar. Es comunican , devoren missatges i imatges però no volen sentir parlar de llibres: pesen i no s’entenen, diuen. Comencen a tancar les llibreries, després vindran els auditoris i què sé jo. La cultura és ja un museu i ploro.
M'agradaM'agrada
Ni tampoc ho faran a les tablets, que no pesen.
La cultura no interessa que interessi, i si malgrat tot t’interessa, l’hauràs de pagar a preu d’or.
M'agradaM'agrada
Triste noticia.
M'agradaM'agrada
i lamentable per tot el que porta al darrere.
M'agradaM'agrada
Supongo que en algún momento de la historia algún escribió un planto por los encargados de las miniaturas en los libros medievales o por los escribas… La cultura se transforma. Aún así, son pérdidas trágicas para todos nosotros cualquier cierre de una librería
M'agradaM'agrada
No estoy muy seguro que esto se explique solamente como un signo de progreso, sinceramente.
M'agradaM'agrada
La llibreria que ja ha anunciat que també tancarà l’any 2014 és, la llibreria Canuda, que està al mateix edifici de l’Ateneu Barcelonés. Se’ns ensorren els referents i la història. Comprar un llibre de vell, en un indret com la Canuda, és un privilegi. Una immensa sort, que costa poc i satisfà molt. Les prespectives es que l’immens local de La Canuda (el cementiri dels llibre oblidats) l’ocupi una franquicia de moda. No sabem guardar els tresors amagats d’aquesta Barcelona turísitca. Hauria de ser un be d’interés cultural. La llibreria Canuda és una joia que amb un mínim de sensibilitat (i de diners) l’Ajuntament hauria de poder conservar.
M'agradaM'agrada
Tristíssima noticia Matilde
Jo crec que no hi ha voluntat de preservar una Barcelona amb personalitat i per tant un cop més prevaldran els interessos de qualsevol altre tipus abans que els que ens commouen en a tu i en a mi.
No sé qui deu ser el propietari del local que ocupa la llibreria Canuda, però amb la liberalització de ben segur voldrà treure’n un partit econòmic que ara no deu poder, i per tant no hi han altres arguments que valguin.
també ens deia en Josep que està en perill la Colmena, una pastisseria històrica a la Plaça de l’Àngel i de mica en mica s’aniran ocupant aquest racons per locals sense cap altre valor afegit que el reclam comercial/turístic de negocis efímers i anònims.
Però ja ho veus, l’Oscar ens titlla d’hipòcrites i potser quan va a l’estranger, a ciutats que tenen més cura en segons quin tipus de coses, penso en moltes ciutats italianes, però també amb les franceses o fins i tot Londres, hi ha botigues i negocis que es resisteixen a morir i m’atreviria a dir que són tractats amb cura per tal de que no desapareguin. A Barcelona ja en son masses i potser si que al final ens tornarem insensibles, que deu ser el que volen.
M'agradaM'agrada
Tot i ser un blog d’òpera no me’n puc estar d’enviar-vos aquest link on es pot observar la meravella que és encara avui, la LLibreria Canuda (abans també sala de subhastes d’art)
http://www.marcelalbet.com/2012_08_01_archive.html.
o aquest altra link, on el llibreter Josep Cots de la Llibreria Documenta, ens exposa la seva opinió sobre els botiguers barcelonins de la Barcelona vella, la qual s’està convertint en un parc temàtic on els barcelonins ja no hi tenim lloc, ni res a dir.
http://blogs.timeout.cat/guillemcarbonell/2009/11/19/1708/
Gràcies per deixar-mo publicar.
M'agradaM'agrada
Gràcies per deixar-nos aquests enllaços.
M'agradaM'agrada
No us posseu pedres fetxe que el mal no és d’ara.. Les raons són moltes però la principal és d’una banda les aventatges de l’Internet faciitant la tota la gama de lectures des de una biografia fins a una enciclopèdia molt sofisticada, això fa que ens tornem més comodons i ens estalviem molts diners. Cal tenir en compte també que els temps els gustos cavien encara que malauradament per pitjor doncs cada dia hi ha més vici i una immensa majoria busca la vida fàcil amb menjars llamatius per la vista però de dubtosa qualitat.
Els capitalistes que volen invertir ho fan amb negocis més rendibles a curt termini.
Està comprobat que la literatura i la cultura en general cada cop interessa menys
M'agradaM'agrada
D’acord, i jo afegiria que la Barcelona de l’alcalde Trias cada vegada és més anònima i igual de bruta i insegura que la que ell tant criticava.
Com que la cultura interessa menys, i com que l’educació és pèssima, el futur encara el veig més negre.
El problema principal és l’educació, sense una bona educació és impossible que la cultura i tot el que arrossega, interessi.
No és tant el canvi d’hàbits, ja que si la gent canvia la llibreria del carrer per la llibreria virtual no és un problema, parlaríem en termes de nostàlgia. És llegeix menys, s’estudia menys, es respecte menys…
El fracàs escolar continua sent d’escàndol i els valors que veiem que triomfen o que surten impunes davant la llei, no ajuden gaire a pensar que les generacions futures evitaran aquesta decadència imparable cap a l’abisme. D’això no en deien la decadència d’occident?, si no és això ja m’explicareu el que és…
M'agradaM'agrada
I per acabar la trencadissa en el lloc de La Catalònia hi monten un Mc.Donals.Quina vergonya,ostres!!!
M'agradaM'agrada
Fa molta ràbia, és la llei de l’oferta i la demanda. per sobre d’altres aspectes, la pela és la pela i amb això els catalans a vegades la ca….
M'agradaM'agrada
I per afegir hi hem de pagar un euro mes per la recepte de prozac…
M'agradaM'agrada
Vaga al prozac!
M'agradaM'agrada