IN FERNEM LAND

CATALAN CELLO WORKS: ROMAIN GARIOUD


Catalan Cello Works

Tret de la suites de Bach, de les que crec tenir tres versions diferents (Casals, Rostropovitx i Yo-Yo-Ma) no us podria parlar d’obres per a violoncel sol, sent com és un instrument que adoro, i us diria una mentida si us digués que acostumo a escoltar obres per aquest instrument.

Potser per això quan vaig escoltar el disc que el violoncel·lista francès Romain Garioud ha gravat per a Columna Música, amb obres de Ricard Lamote de Grignon, Rogel·li Huguet i Tagell, i Jordi Cervelló em vaig quedar sorprès.

Abans que l’excel·lent música d’aquests tres compositors catalans de dues generacions diferents, el que em va cridar més l’atenció va ser la interpretació, la manera que té Romain Garioud d’expressar i transmetre les obres que interpreta i a partir del so  bellíssim i càlid, i de l’ànima que l’acompanya, em vaig fixar amb la música. Un procés potser invers, poc habitual, però perfectament vàlid de sentir la música.

Cada nota que emet porta un profund sentiment i tot i que el so del violoncel ja ho fa propici, Garioud te la capacitat de transmetre-ho i envoltar-ho de bellesa sonora i interpretativa. No és ni fàcil ni habitual.

Sent tres compositors diferents, les quatre obres que conformen aquest disc tenen un denominador comú en la mirada al classicisme, malgrat que l’obra de Jordi Cervelló (Barcelona 1935) és fruit del seu temps i el llenguatge musical podríem dir que és molt més lliure i agosarat que el de Lamote de Grignon. En qualsevol cas les obres s’escolten amb molt plaer i no hauria d’espentar que es tracti de compositors catalans, poc divulgats i amb un únic instrument protagonista.

Aquí us deixo un tast amb el deliciós Homenatge (1994) de Jordi Cervelló, obra dedicada a Josep M. Vilaseca i Marcet.

Romain Garioud

Romain Garioud

Estic segur que tant en la Suite en Do de Ricard Lamote de Grignon (1899-1962), com en les Hallucinations de Rogel·li Huguet i Tagell (1882-1956) o la Sonata a la memòria de Pau Casals de Jordi Cervelló (Barcelona 1935), hi trobareu tants o més al·licients i atractius com en aquest Homenatge que us he deixat.

Un disc preciós i intens, potser no apte per a qualsevol moment, ni per a qualsevol oïdor, però sens dubte que us sorprendrà si el que voleu és gaudir de bona música interpretada de manera intensa.

Podeu escoltar-lo de manera gratuïta prement AQUÍ

16 comments

  1. Manuel

    Hay otra magnífica obra catalana para violonchelo solo: la “Suite” de Gaspar Cassadó.
    Quizá un blog de ópera no es el lugar adecuado, pero recomiendo mucho las obras para violonchelo solo de Reger, Hindemith, Kodály, Ligeti y Britten.

    M'agrada

    • Gràcies Manuel, ara que l’has anomenat recordo haver escoltat obres de Cassadó, li hauré de donar una oportunitat.
      Per descomptat que m’apunto els il·lustres que menciones.
      Jo insisteixo en el fet de no limitar IFL a l’òpera i cada vegada que faig un apunt no operístic em recordeu per activa o per passiva que el blog ho és. No ho acabo d’entendre. D’acord que l’òpera ocupa la majoria de apunts, però IFKL és el lloc idoni per parlar de música, sense limitacions. No fa gaire em va recriminar que opinés d’un concert de música de càmera, com si els abonats del Liceu o amants de l’òpera ens haguéssim de limitar o auto imposar un ghetto. Què ho fa això?

      M'agrada

      • Manuel

        Lamento mi desafortunado comentario, hecho con más ligereza que culpa, que podría dar pie a la interpretación de que IFL es (o debería ser) un blog solamente operístico. Por el contrario, estoy totalmente de acuerdo con que “és el lloc idoni per parlar de música, sense limitacions.”
        Termino citando lo que alguna vez escribió García Marquez: “…. cuando estoy solo con mis amigos más íntimos no hay nada que me guste más que hablar de música. …uno de esos amigos, publicó un libro excelente sobre sus experiencias de melómano empedernido, y allí incluyó una frase que me oyó decir alguna vez: “Lo único mejor que la música es hablar de música”. Sigo creyendo que es verdad”.

        M'agrada

  2. Josep Olivé

    Poder hipnòtic el del cello sol! I quin gran disc!!! Ja només el tast (quina joia!) de Cervelló fa obrir ganes inmenses de menjar-te’l tot! I aixi serà. I no dic quantes vegades he escoltat el fragment de Cervelló perque em fa vergonya! Ni que tingues 16 anys, redeu! 🙂

    M'agrada

  3. En esta época de penurias discográficas da cierta alegría que haya ciertas firmas como Columna Musica y Naxos que se dedican a ofrecer la música menos habitual, incluso de los compositores ibéricos. De este modo, por ejemplo, la última firma no para de editar grabaciones sinfónicas y camerísticas de Tomás Bretón, de Ruperto Chapí y de Xavier Montsalvatge, entre muchos otros compositores españoles y catalanes. Y Columna Música tiene también un amplio número de grabaciones como ésta que comenta Joaquim sumamente interesantes que enriquecen el recuerdo de compositores para la posterioridad.

    Yo aún estoy esperando ese disco tan anunciado por Diverdi con las 5 Sinfonías de Pere Miquel Marqués -sí, el autor mallorquín de la excepcional zarzuela “El anillo de hierro”! y que estudió instrumentación y composición con el mismísimo Héctor Berlioz, que era envidiado por todos sus colegas y llegó a ser conocido como el Beethoven español-. El caso es que la grabación se efectuó hace 2 años y aún no ha salido a la venta…

    El cello es mi instrumento favorito y este CD debe ser una verdadera gozada, a juzgar por los compositores que en él figuran (aunque para mí Huguet i Tagell será un descubrimiento, pero no los otros dos). Me ha encantado el pequeño “tast” de Cevelló y la interpretación del mismo.

    M'agrada

  4. Pere

    Jo també tinc una passió especial pel violoncel. Escoltaré amb molta atenció el disc que recomanes. Si em permets, jo també voldria fer un parell de recomanacions. Columna va editar un disc a partir d’una gravació efectuada l’any 2001 amb obres per a violoncel de Joaquim Nin-Culmell i Joaquim Nin Castellanos, totes elles molt interessants, sobretot una suite per a violoncel sol del primer compositor. La segona recomanació és un disc de l’extraordinari guitarrista Emmanuel Rossfelder que acompanya, en qualitat de mestre, a un joveníssim violoncelista francès, Tristan Cornut i en el que intrepreten adaptacions inèdites de conegudes peces de Falla, Fauré, Saint-Saens, Txaikovski i Paganini. És una preciositat.
    Pel que fa a les suites de Bach, a part de les esmentades que són sensacionals, jo hi afegiria les de Tortelier i la més moderna de Jean-Guihem Queyras.

    M'agrada

    • Manuel

      Mis grabaciones favoritas de las “Suites” son las de Pierre Fournier (Archiv) y Maurice Gendron (Philips). Ambas son, en mi opinión, toda una referencia.
      A quienes buscan una interpretación más “moderna” (es decir con criterios históricos, instrumentos de época o como se las quiera llamar) les recomendaría las de Anner Bylsma y Roel Dieltiens.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: