En el cap de setmana de descans després de la reeixida gira que l’OBC ha fet per centre Europa, L’Auditori rep durant aquest cap de setmana a L’Orquestra i el Cor del Liceu, amb la participació de la Coral Polifònica de Puig-Reig i Nadine Weissmann, Julia Bauer, Mikhail Vekua i Attila Jun, sota la direcció de Josep Pons per oferir la Novena simfonia de Beethoven i Friede auf Erden d’Arnold Schönberg.
No cal dir que el repte era gran i compromès, ja que presentar-se a la seu de l’OBC amb una obra tan exigent i emblemàtica com la Novena, era un gran risc, cal dir que curosament preparat amb la sèrie de concerts que l’Orquestra ha fet darrerament al Palau amb Johannes Brahms com a leitmotiv.
Confiava en una versió honesta i amb esperit il·lusionat però realista em vaig apropar a un Auditori que pràcticament va esgotar les localitats. Quin goig veure la sala tan plena!
El primer que em va venir al cap en veure l’Orquestra i els Cors a dalt de l’escenari apunt d’iniciar l’obra de joventut d’Arnold Schönberg, va ser recordar quan el Cor del Gran Teatre del Liceu no necessitava cap tipus de reforç per fer un repertori així. Recordo perfectament quan el Cor del Liceu en la millor època de la direcció del tàndem Gandolfi-Sicuri estava format per més de cent coristes, ahir passaven de vuitanta, un número ideal per un Cor de teatre d’òpera i per fer també el gran repertori simfònic coral, la llàstima és que ahir eren dos cors, un professional i l’altre no, malgrat que la Coral Polifònica de Puig-Reig sigui una agrupació molt vinculada al propi Liceu amb qui col·labora habitualment i també amb l’activitat musical, al més alt nivell, que es fa al nostre País. les coses són així i ara no toca parlar d’aquest tema, esperem que les coses canviïn a millor.
L’encara assequible Schönberg de “Friede auf Erden”, l’opus 13 del compositor és una obra coral que en prou feines 10 minuts ja denota el que no trigaria a venir, però encara podríem dir que l’obra és plenament tonal malgrat la complexitat harmònica i estructural., una obra que en el seu temps va ser titllada de impossible i a la que Schönberg va afegir un acompanyament orquestral discret però que ajudés a la interpretació coral.
No recordo haver escoltat mai en directa aquesta obra i ahir em va entusiasmar, necessito tornar-la a escoltar la versió amb deteniment (avui es retransmet el concert per la ràdio), però ahir em va semblar que a l’emissió global li van sobrar decibels i qui sap si una mica més de matis, en qualsevol cas impressionava escoltar una massa coral d’aquella qualitat i contundència d’emissió brillant i veus imponents. Ja era hora!, acostumats com estem a escoltar cors, corals i orfeons d’emissió anèmica, tessitura limitada i qualitat discreta, el so i sobretot l’emissió escoltada ahir era inaudita a Barcelona en formacions nostrades. Absolutament admirable.
L’entrada del primer compàs de la Novena no em va agradar, un dubte, una petita vacil·lació, però renoi! el que va venir després trigaré a oblidar-ho.
Ja he dit que estava convençut que el concert seria honest, però no demanava gaire més, ja que qualsevol comparació amb l’OBC o una de les orquestres que ens visiten amb la del Liceu no m’hagués semblat a priori raonable, i tot va ser superar aquella vacil·lació inicial (un compàs) i descobrir un so que al Liceu no escoltem. Tots sabem que l’acústica del teatre és extremadament seca i en canvi la de L’Auditori és diametralment diferent, però no tan sols va ser l’acústica, va ser el tractament del so compacte, musculat, rotund, sorprenentment rotund que ens va desbordar en l’allegro ma non troppo inicial.
La vitalitat de la direcció, de temps ràpids, però no vertiginosos, i la contundència del gest i la corresponent resposta dels musics, semblaven d’un altre orquestra, diferent a l’anònima que ocupa cada dia el fosc fossat fins i tot en aquelles nits que l’orquestra ens agrada, ja que ahir la motivació era altíssima i també la responsabilitat i la visibilitat, i això sempre és un plus tot i que sabem que cada nit, en cada representació, els músics donen el màxim.
El mestre Pons també em va sorprendre per l’energia desbordada d’una versió molt germànica, gens tova, exultant en els dos primers moviments i extraordinària en el Adagio, potser el moviment simfònic que més m’agrada del l’opus beethovenià. El mestre Pons tampoc va afluixar la marxa en aquest adagi que molts directors allargassen com un respir abans de l’esclat final, en canvi ell no va donar treva amb la mantinguda lleugeresa del tempo, però si va oferir un suggeridor i preciós clima d’immensa bellesa tímbrica, gràcies a una corda compacte, càlida de so bellíssim amb moments gloriosos de violoncels o contrabaixos.
El darrer moviment és en si mateix una obra descomunal, ja des de l’inici, si durant els tres moviments precedents la versió enèrgica quasi sense respir m’ha sorprès, en aquest Presto allegro assai, m’ha aclaparat, m’ha desbordat per el so, per la força i la energia, per la vitalitat i l’extraordinària alenada que ens ha enlairat fins l’entusiasme contagiós de l’himne de Schiller, que haurem escoltat mil i una vegades fins la sacietat, i que continua, malgrat el maltracte sofert per versions nefastes, exercint un impacte vigorós, sobretot si el que s’escolta és el que vam escoltar ahir.
Un quartet solista d’una solvència contundent, potser no sempre afinat el imponent Attila Jun, però caram quina entrada! També el tenor Mikhail Vekua, que ja ens va salvar en aquell Jugador de Prokòfiev de fa unes temporades i que ahir va aclaparar per la seguretat i valentia d’una part impossible. Normalment es habitual dir que el quartet vocal per a la novena tant se val qui el canti, ja que és impossible fer-se sentir enmig d’aquell marasme orquestral i coral. Ahir els vaig sentir tots i en tot moment. El mestre Pons els va situar en un lateral i en mig de l’orquestra, aconseguint que les veus es projectessin magníficament i arribessin sense aparents problemes a destacar en alguna de les seves frases, tant la mezzosoprano Nadine Weissmann, en una part que normalment esdevé quasi anònima, com la soprano Julia Bauer.
Però si alguna cosa va ser absolutament excel·lent va ser la part coral. Mai havia escoltat una Novena en directa amb un Cor d’aquesta imponent presència sonora, qualitat i categoria, amb aquesta seguretat i qualitat de so, amb una vitalitat sorprenent, unes dinàmiques de fortíssim impacte sense cridar mai i amb tan notable presència malgrat els severs extrems als que ha de fer front, sense perdre mai la calidesa d’emissió ni la força. No tenien aturador, ni límits aparents. Sorprenent i admirable. Cal escoltar-ho en directa per percebre com la força vocal d’aquesta imponent massa coral impacte en l’oient, em van emocionar.
Per suposat que des de els millors temps de Gandolfi/Sicuri no havia escoltat el Cor del Liceu en una prestació d’aquesta qualitat, i cal felicitar al mestre Basso, però no seria just oblidar a la Coral Polifònica de Puig-Reig que es va integrar tant en el conjunt, que totes dues agrupacions semblaven una, cosa que altres vegades no havia succeït. Imponent, emocionant i sobretot admirable. Bravo també per el mestre Noguera.
No podia ser d’altre manera, tot just acabar el darrer acord, L’Auditori va esclatar en una exclamació d’entusiasme generalitzat, jo crec que ningú esperava una cosa similar.
Talment semblava que ahir tots i cadascun dels musics i de les families de l’Orquestra del Liceu i els membres del Cor del Gran Teatre, es volguessin reivindicar com a excel·lents musics, que és el que són, i treure’s de sobre molts tòpics, estigmes i tabús, moltes nits mediocres, moltes incerteses, una gestió i direccions erràtiques, porugues, apedaçades i poc agraïdes. Ahir no és que tot canvies de cop i volta, però és cert que el mestre Pons ha fet en pocs mesos una tasca de lideratge que fins ara els directors titulars no havien fet, o bé perquè no van voler, o qui sap si no van tenir la llibertat per fer-ho. El cas és que des de el mes de setembre que es va incorporar a la titularitat i fins ahir amb aquest Novena, l’orquestra ha fet un gir. Caldrà veure la gran prova de foc, Das Rheingold, on el mestre haurà de demostrar que el Liceu amb el seu fitxatge està en bones mans, jo no en tinc cap dubte, però tinc ganes que més d’un ho hagin de reconèixer.
Felicitats a tots els que ho han fet possible.
Avui a les onze del matí teniu l’oportunitat d’experimentar aquest impacte en directa, si no podeu anar, per Catalunya Música a la mateixa hora i per la tarda suposo que per Radio Clásica, Desitjo que la transmissió reflecteixi al màxim la qualitat del treball.
IN FERNEM LAND 
Gràcies per lo de la ràdio!!!!! Ja estic esperant el Das Rheingold!!!!! Si està tan bé com dius, disfruterem moltíssim!!!! Qui diu que l’orquestra del Liceu no ho pot fer bé?????? 😀
M'agradaM'agrada
A l’orquestra del Liceu li falta molt, però està en bones mans i ahir va ser un motiu per creure que el canvi és possible.
M'agradaM'agrada
Enganxat a la ràdio… 🙂
M'agradaM'agrada
I jo, tros de quòniam com sóc, no tinc cap altre idea que llegir-te abans d´hora. Amb la qual cosa, les expectacions ara són màximes… que és quan la patacada és més descomunal… Ai las!
M'agradaM'agrada
És possible que passi.
M'agradaM'agrada
Hem pensat, a veure si en Joaquim va anar ahir a l’ Auditori i em acertat. Dintre de una estoneta marxem per gaudir aquesta gran festa que tan bé has explicat.
M'agradaM'agrada
Espero que ho passeu tan bé com jo ahir, ja ens ho direu.
M'agradaM'agrada
Em deixes bocabadat…i esperançat. Aquest mati hi vaig. Alguns fragments de la crònica els he hagut de llegir dues vegades. Motius per anar-hi amb molta il.lusió ja no em falten: un auditori que probablement tindrà, per fi aquesta temporada, una bona entrada, que sempre fa goig, en Josep Pons dirigint a l’orquestra i cor del Liceu en concert (no havia pogut anar als dos o tres que han fet fins ara) i sobretot una Novena que no sols me la respectaran sino que a més la lluiran.
Pel que fa al tempo de les simfonies beethovenianes, doncs que sempre ha estat objecte de grans debats i discussions musicològiques. El metrònom es va inventar precisament en l’època de Beethoven i ell mateix ja va deixar anotats els temps amb aquest instrument en moltes de les seves obres. Bé, està clar que és una dada orientativa però el cas és que si ens atenem a lo que va especificar el geni de Bonn estem parlant de temps extremadament ràpids, fins i tot en els moviments teòricament lents. La versió de Ricardo Chailly, ben actual, amb l’orquesta més antiga del mon, la Gewanhaus de Leipzig, és la que més ens acosta a la voluntat de Beethoven. Quedereu al.lucinats!
M'agradaM'agrada
Et vaig buscar ahir, tenia ganes de compartir amb tu l’experiència viscuda, no del tot perfecte, a l’Orquestra del Liceu li manquen coses, però el més important d’aquest concert va ser l’actitud, el treball d’equip, la cohesió a banda de la direcció interessant del mestre Pons.
Espero la crònica dels que hi anireu avui, a veure si es repeteix l’entusiasme particular, el general està garantit, ja ho veuràs.
M'agradaM'agrada
Que efectivamente, tenga suerte y acierto Pons con el próximo Rheingold.
Ayer tarde y por estar fuera de bcn, tratè de escuchar en directo al llegar el D.Carlo desde el Met y solo aguantè media hora : empecè a partir del final del cuadro de los diputados flamencos hasta el o don fatale y …tuve bastante. De lo escuchado, el peor D.Carlo vocal y en cuanto a dirección del maestro, de los ùltimos años : posiblemente, en un Liceu o en un Teatro italiano, màs de un buuh se hubieran escuchado
M'agradaM'agrada
Escuche cinco minutos en el coche. saliendo del concierto. Smirnova me pareció como siempre, vulgar, y no sabia que era ella hasta llegar a casa, puesto que nio sabia de que Don Carlo se trataba
M'agradaM'agrada
Fa temps que espero aquesta 9ª de Beethoven però després de llegir-te encara en tinc més ganes. Me n’hi en vaig ara mateix i espero gaudir-ho d’allò més. Pel que veig ens trobarem una bona colla d’amics!
M'agradaM'agrada
Espero que es repeteixi l’experiència d’ahir o coma mínim que la visqueu com jo la vaig viure.
M'agradaM'agrada
Hem tornat a casa fa poc i encara em tremolen les cames!!
Una interpretació superba, d’aquelles que resten a la memòria durant moooolt temps. Cors i solistes majestuosos, però l’orquestra del Liceu sota la direcció de Pons, excelsa!
M'agradaM'agrada
Ja és ben bé això, tremolor de cames 🙂 M’en alegro, per ràdio m’ha agradat, no tant com ahir, sobretot perquè els micròfons capten unes presències evidents que a la sala es difuminen, per allò que és bo i sobretot per allò que és més discutible o definitavemt dolent, com la intervenció del Sr. Vekua, que de casa ençà li hagués fomut un clatellot.
Pel que fa a l’orquestra, ja m’agradaria que sempre sonés aixi quan està al fossat…
M'agradaM'agrada
El Vekua ha tingut molts problemes de veu, ha estat la nota negativa. A mi també m’agradaria que l’orquestra sonés així sempre. Pot ser que influeixi el fossat?, jo no hi entenc però sembla que donant “la cara” es creixin. El Pons m’ha agradat molt la manera que té de dirigir.
M'agradaM'agrada
El fossat i l’acústica del Liceu influencien en el resultat final, però el camí és el correcte si el projecte és respectat i té tot el suport de la mateixa institució i de la Conselleria.
M'agradaM'agrada
Lluís,
Sento discrepar. Jo hi vaig anar divendres. Hauria marxat a mig concert.
Els metalls de l’orquestra no estavan fins i ens van donar dues sorpreses i alguna sorpreseta.
Em va semblar que les cantaires arribaven als aguts amb una espècies de “glissando” sospitós. Em van fer patir.
No m’entusiasma el mestre Pons: Tinc una sèrie d’anys per davant, “Deo volente”, per que em faci canviar d’opinió al Liceu.
Grans ovacions d’un públic entusiasta i generós.
El public era completament diferent de l’habitual i com que la sala estava plena viag pensar en les invitacions als familiars. Per cert, algú va marxar a mitja simfonia recalcant la seva marxa amb un taconeig estrepitós.
També les antològiques estossegades dels tuberculosos i bronquítics de sempre. Cal fer alguna cosa seriosa per part de la direcció de l’Auditori (i del Liceu). Premi a a la millor actuació concedida al final del concert?
Quina bona orquestra és l’OBC!
M'agradaM'agrada
Bé, no et diré que no, però parlem de dos concerts diferents.
L’orquestra del Liceu necessita un treball important, un treball que ja s’ha iniciat, en altres temps aquest concert hagués estat impensable. El que més em va impressionar va ser el treball del so, del conjunt, res a veure amb la feblesa d’altres temps, ahir la cohesió i l’orgull que es desprenia era un senyal inequívoc d’un canvi de mentalitat imprescindible per fer de l’Orquestra i el Cor tot allò que fa tants anys que busquem.
Comparar l’orquestra amb l’OBC no em sembla correcta, ni bo, el complexe que jo mateix vaig tenir ahir abans de començar, la por al ridícul davant del compromís no és la millor manera de donar ales a un projecte difícil en un moment molt més difícil encara.
Imaginat que després de sortir del proper concert de l’OBC algú digués “quina bona orquestra és la Bayerischen Rundfunks”!
Pel que fa al Cor res a veure, sobretot a la Novena, ja que l’obra de Schönberg és d’una complexitat tremenda, però en el Beethoven van ostentar precisió i potencia (molta), res a veure amb les associacions i utes locals que tenim que patir normalment en els concerts corals de casa nostra.
En fi Lluís, en cap moment se’m va passar pel cap marxar a mitja simfonia, sorprès i esperançat com estava. Això tot just és l’inici i queda la prova de foc del Rheingold al fossat del Liceu, tot un altre món, però si l’esperit de conjunt, l’autoestima i el rigor es mantenen, jo no tinc cap dubte que el projecte per primara vegada des de la reconstrucció del teatre té possibilitats de fer-se realitat. Ja era hora!
Senzillament, res a veure amb comparar dues orquestres, dus institucions, dos clubs esportius o el que sigui, a Catalunya som massa propensos a ser d’una cosa o l’altre, excloent tota possibilitat de concòrdia entre tot allò bo que tenim. Així ens va
M'agradaM'agrada
Hi vam anar el divendres i així com comences relativitzant el rendiment sonor segons les condicions acústiques del Liceu i de l’Auditori jo haig d’afegir una cosa evident i ja sabuda: les condicions emocionals subjectives del receptor.
En aquest cas les nostres eren força horroroses i desitjavem l’efecte balsàmic de la bona música per recobrar ànims perduts i… no.
Jo fins a l’entrada, sempre espaterrant, del cor en l’últim moviment no vaig “entrar” en el concert. M’abstinc doncs de fer els àcids comentaris que em venen al cap sobre el concert, els solistes (particularment Vekua) i el cor (especialment en Schönberg). L’orquestra… molt bé els violoncels però les trompes em van fer patir molt.
Escric tot sentint el primer moviment de la Novena per ràdio i realment sona molt bé ¿tot va ser subjectiu? ¿el primer concert va ser diferent i pitjor?
Celebro que els IFLandaires us ho passeu tan bé.
I no us amoïneu que ja vindrà la Gran Carbassa que està esperant Linus van Pelt.
M'agradaM'agrada
Ahir parlant en acabar amb dos musics de l’orquestra, tots dos van coincidir en dir que les coses havien anat millor ahir dissabte, per tant, i com que jo parlo del d’ahir i tu, com en Lluís una mica més amunt, del divendres, podem ben bé creure que tots tenim raó.
La radio, en qualsevol cas sempre crítica pel que fa a la percepció auditiva, sembla que estigui més d’acord amb el que dic jo. Quan hem sentit al Liceu una sonoritat així en les òperes?
M'agradaM'agrada
El meu “tocaio” Lluís em fa evident que el divendres vam anar al mateix concert. Veig que no tota la meva percepció era subjectiva. I ara per Catalunya Música segueix sense agaradar-me gens la prestació del tenor Vekua. La resta sona molt millor del que recordo.
M'agradaM'agrada
Per la radio al senyor Vekua li desitjaries el pitjor 👿 , és cert, ahir a L’Auditori no era tan descarat i suposo que el matí, sempre temut pels cantants i els micros tan propers, acaben per ensorrar-lo en la misèria, el Sr. Jun tampoc en surt gaire ben parat, és tan descarat el seu moment de glòria que el més fàcil és esgarrar-la, ahir també va estar millor, malgrat alguna pèrdua d’afinació notable i ja esmentada a l’apunt.
Ara bé, jo insisteixo que la versió d’aquesta Novena, sense saber que es tracta de l’Orquestra del Liceu, la valoraríem en general, millor.
M'agradaM'agrada
La he oido por la radio desde el final del tercer movimiento, en el que he escuchado alguna cosa “nueva” e interesante. Coincido en que el coro me ha gustado (y tengo el “mal” precedente del Orfeon Donostiarra), la orquesta, mejor de lo que podía esperarse y eso siempre da un punto más a la valoración, pero en términos absolutos, correcta y vale. Pero lo que me han parecido lamentables han sido las dos voces masculinas, muy especialmente el tenor. Y, como tantas veces, creo que el que arranca más aplausos es Beethoven.
M'agradaM'agrada
Aquest comentari, el que fa 40.000 a la història d’IFL porta l’afegitó d’un regal que et faré avinent la propera vegada que ens veiem, que espero sigui aviat.
L’enhorabona
M'agradaM'agrada
Ves per on, quina sort! 🙂 Podia haver estat pitjor (el comentari) 😉 Moltes gracies, l’enhorabona a tu, espero que el regal no siguin 40.000 clatellots. I demano perdó als que per quantitat i qualitat s’ho mereixen més que jo (el regal, no els clatellots)
M'agradaM'agrada
Diuen que “la suerte de la fea la guapa la desea”, oi?
Doncs au! a gaudir-ho
I ja em diràs quina és la teva agenda musical a veure si coincidim, o quin moment tens per fer un cafetó que sempre serà un plaer compartir amb vos 🙂
WIDMUNG
Marta Garcia Cadena, soprano
Jordi Humet, piano
Jordi Cornudella, clarinet
obres de Robert Schumann, Franz Schubert, Antonin Dvorák, Edvard Grieg i Carl Leopold Sjöberg
M'agradaM'agrada
L’escoltat per Cat-Música com tantes vegades ( quan ho donen, es clar….) i el que més m’agradat ha sigut el “tempo” que el mestre Pons ha marcat. Personalment i sense tenir grans coneixements tècnics son moltes les “Novenes” que he escoltat , i en certes ocasions he trobat en falta tot el vigor que jo espero en puntuals passatges d’aquesta fantástica Simfonia, avui ha estat el que jo volía escoltar, m’agradat el Cor del Liceu i l’ajut de la Polifónica que sempre sap estar a l’altura necessaria, els solistes per a mí, només discrets, també es veritat que no es el mateix escoltar els concerts a l’Auditori que per radio per molt perfecte que sigui la tècnica de les transmisions, i encara més, quan es tracte d’Obres musicalment tant espléndides i amb tants matissos i es que Beethoven és tan gran!!!
M'agradaM'agrada
Per radio, benvolguda Glòria, saps que les percepcions són diferents, tot i així a mi, tret d’alguna cosa, m’ha tornat a agradar tant com ahir dissabte a l’Auditori.
M'agradaM'agrada
Aviam. Si no ens situem al nivell de les possibilitats de l’orquesta i cor del Liceu pendrem mal. Mal dialèctic, vull dir. No valen les comparacions, no tenen sentit, i precisament no el tenen perque no hi ha comparació possible. Cal dir, d’entrada, que ha estat una Novena (la Novena sempre, tota la vida, l’escric amb N majúscula i sense pronunciar l’autor) musicalment correcte, tècnicament millorable. A mi m’ha semblat musicalment correcte perque no he perdut en cap instant l’atenció, perque m’ha agradat el segell clàssic que li ha donat Josep Pons (tipus i dispossició de timbales i baquetes feien intuir una versió romántica i no ha estat aixi), perque encara que prefereixo un so de corda més dens i amb més cos ja m’està bé que sigui sec (més sec encara sona la memorable versió de Furtwängler del 54) i perque m’he emocionat, molt, com sempre que estigui mínimament ben interpretat, en el sublim adagi. I tècnicament millorable perque encara no està, crec jo, ni la orquestra ni el cor, per aquets trotes simfònics. I és que no disgustant-me gens tot en conjunt tampoc he trobat res de remarcable. Si m’ha semblat tendencia del cor a ser cridaner, però fins i tot això és disculpable, donat que poques masses corals poden amb tessitures tan extremes. L’orquestra l’he vist voluntariosa, amb ganes, amb ganes de demostrar que pot assolir més nivell, molt més nivell, i que se sent a gust amb el seu director. I això és molt important de cara al futur. Més encara: he vist un Josep Pons motivadissim. Efectivament: la mateixa obra, amb la ONE, la orquestra de la que era director fins fa tan sols un mesos, no li hagués fet falta estar amb tanta cura ni atenció en les seccions, ni en les entrades, ni en els registres, ni en els volums, ni en els matisos. Ras i curt: no li hagués fet falta moure’s tant. I aquí tenim doncs un fet important, molt important: un conjunt orquestral i coral i un director que són conscients de que han de millorar, que volen millorar i que poden millorar! Per tot això he sortit content de l’auditori. Per tot això i perque la Novena sempre em fa sentir molt feliç!
M'agradaM'agrada
Estem d’acord Josep.
Si aquest és l’inici, cal albirar un futur esplèndid per a l’orquestra, han de treballar moltíssim, però estic segur que ni tu ni jo dubtem de que amb el mestre Pons pencaran de valent, cos que potser amb els altres mestres titulars, involucrats molt menys en el projecte, no s’aconseguia.
D’entrada aconseguir un so treballat per la Novena ja ens ajuda a pensar que das Rheingold, proper cim a conquerir, pot ser possible i no aquest embarrancament que molts preveuen i alguns desitgen, amb aquesta estima particular que sempre tenim per allò que és nostre. Qui sap si el mestre Pons s’anomenés Joseph Bridges (amb la llicència de la T que el cognom català no existeix) ho veuríem (veurien) tot diferent.
Amb l’esperança com aliada, compartim satisfacció.
M'agradaM'agrada
En molts casos el nostre termòmetre per valorar un Concert o una Òpera és l’emoció. I avui ens ha emocionat aquesta Novena. Hem escoltat moltes Novenes ( com tots els amants de la música clàssica ) però no tenim el costum de comparar ni d’anar amb una idea prèvia de que no ens agradará, ja que els Concerts o les Òperes que creiem que no ens van a agradar, simplement no els comprem. Volem gaudir i avui hem gaudit. I a més, molt contents perquè notem que
l’orquestra del Liceu ha millorat molt i esperem que millori encara més.
M'agradaM'agrada
Això només ha fet que començar, esperem que aviat tinguem un nivellàs, jo hi confio, per primera vegada tenim un director musical amb projecte i ganes de pencar.
M'agradaM'agrada
Avui, diumenge, ha estat molt bé: un volum generós, un cor que no semblava el que fa quatre dies va fer dubtar d’ell a Les contes d’Hoffmann i uns solistes que, al contrari de l’habitual a l’Auditori, se sentien perfectament. I la interpretació ha tingut “alguna cosa” diferent, que feia, si no entusiasmar, sí sortir-ne molt satisfet. Avui no he trobat cap errada als vents o les fustes, com dieu d’altres dies… Sí, realment, Pons promet…
M'agradaM'agrada
Si el deixen fer i no li posen entrebancs, no tinc cap dubte que ho aconseguirà. Tots els altres van venir a dirigir dos o tres òperes i cobrar, sense gaire implicació i sobretot sense projecte.
M'agradaM'agrada
Jo també hi he anat aquest diumenge matí i tot i no entusiasmar-me, sí n’he sortit satisfet. De fet, és la tercera vegada que escolto l’orquestra des que l’ha agafada en J.Pons, crec (però només crec) que ja n’hauria sortit prou satisfet després d’escoltar-los la 2ª de Brahms si no fos perquè el públic va trencar-ne tota la màgia aplaudint (amb avaricia) després del segon moviment (malgrat els gestos ostentosos del director per calmar-los)com ja havia fet prèviament al concert per a piano.
He de deduir per tant que, o bé més gent ha passat per taquilla aquest cop o bé s’han regalat les entrades amb més criteri ja que ningú ha aplaudit fora de lloc avui.Molt bé els cors (i tant que toca lamentar que s’hagi de reforçar el del Liceu i lloar la bona tasca de la Polifònica de Puig Reig!! i llàstima Les veus? Doncs no m’ha agradat gens ni mica el baix tampoc el tenor i com que hi ha una discrepància entre IFL amb els noms de la soprano i la mezzo dir que “ma gustao més la morena”de tota manera no entenc perquè portar noms estrangers per cantar aquests papers… tenint aquí Palatchi, Bros, Marta Mathéu, Coma-Alabert entre d’altres. Un altre cantar serà l’assistència al Rèquiem de Verdi a preus “populars” de 39€ a 73 € que almenys jo no em puc permetre.
M'agradaM'agrada
Ara arreglo la discrepància que no he vist, però suposo que ta gustao 🙂 la mezzo és a dir Julia Bauer.
A partir d’ara no es pot baixar d’aquest llistó, que s’espavilin.
M'agradaM'agrada
On és la discrepància?
M'agradaM'agrada
<> IFL
Al programa de mà:
Feu clic per accedir a ProgMa_OBC16.pdf
Julia Bauer (soprano)
Nadine Weissmann (mezzo)
Em sembla que tots dos parlem de la morena 😀
M'agradaM'agrada
Canviat, moltes gràcies, no sé pas on tenia el cap, suposo que en veure- en primer lloc, el subconscient m’ha traït.
Ara ja està arreglat.
M'agradaM'agrada
No sé que passa però no envio bé els missatges. La cita d’IFL no ha sortit a l’últim comentari i a l’anterior com a mínim després de llàstima falta que ara no toqui parlar d’aquest tema.Potser és que el programa no deixa fer retalla/enganxa d’IFL?
M'agradaM'agrada
m’he perdut… 😦
M'agradaM'agrada
No sé si és el meu pc o el sistema de pàgina web però no em deixa retallar/enganxar d’un Post teu a un comentari. Al darrer (12/3) he citat la frase on et deia que em perdia amb els noms de les solistes i només m’han sortit editades les cometes IFL Al comentari anterior m’ha tornat a passar: havia escrit més o menys: i tant que toca lamentar que s’hagi de reforçar el cor del liceu i lloar alhora la tasca de la Filarmònica de Puig-Reig.Llàstima que ara no toqui parlar d’aquest tema.Les veus?… Però la segona part (a partir de llàstima ) tampoc va sortir publicat. En fi res important. Per cert, sembla que Pons no dirigirà la Butterfly. Se sap per què?
M'agradaM'agrada
Quan van anunciar que ho faria, sembla ser que ja estava molt clar que no ho faria, suposo que no tenien ningú i abans de posar el ridícul N.N., van posar al titular de la casa.
M'agradaM'agrada
Doncs es donarà la paradoxa de que, vessant simònica a l’auditori i al palau a banda,en Daniele Callegari dirigeixi una òpera més que el director titular enguany 😀
M'agradaM'agrada
Recorda que amb els altres directors titulars, tret de De Billy que va intentar fer de tot malgrat la indigna protesta d’un exercit de boicotejadors, la resta van limitar molt la direcció d’òperes a el repertori que els hi anava millor, quasi sempre l’alemany.
M'agradaM'agrada
Deixeu-me dir que jo vaig anar-hi el divendres i amb bona predisposició però el resultat no em va agradar: vaig patir bastant i coincideixo amb els altres dos ifl’daires que tampoc els va fer el pes.
Ben podia ser que aquell dia “no tocava” i en canvi, l’endemà la cosa ja pitava…..
Bona nit a tothom
M'agradaM'agrada