UN RECORD PER A COLIN DAVIS: EL RÈQUIEM DE BERLIOZ


Colin Davis (25 de setembre de 1927 – 14 d'abril de 2013

Colin Davis (25 de setembre de 1927 – 14 d’abril de 2013

Tot preparant l’apunt previst, acabo d’assabentar-me de la mort del gran director anglès, Colin Davis, per tant improviso corre-cuita un apunt per a ell.

El seu currículum és impressionant, si premeu aquí, anireu a l’entrada de la viquipèdia anglesa i de ben segur a partir d’avui apareixeran cròniques i glossaris que deixaran palesa la importància de l’obra d’aquest immens director.

Jo m’estimo més parlar-vos del “meu” Colin Davis.

A ell li dec moltes hores de gaudi gràcies al discs, a la gran quantitat de discs que va gravar per la Philips i molts amb el tàndem Caballé-Carreras, que jo seguia amb delit. A ell li dec aquella Tosca que vaig arribar a ratllar, però també uns dels millors Werther gravats, per la seva elegantíssima i passional direcció i òbviament per Carreras, un Werther ideal  i sobretot una infinitat de gravacions d’Hector Berlioz, que darrerament va repetir amb el segell de la LSO i en alguns casos va superar allò que semblava insuperable.

A ell és a qui li dec l’admiració absoluta cap aquest compositor, gràcies a una gravació, de les moltes que va fer, de la Simfonia Fantàstica, que em tenia literalment enganxat al costat dels altaveus del meu primer i rudimentari equip. Després van venir les òperes amb aquells Troyens amb Vickers que continuen sent un referent, com la seva Damnation i el Benvenuto Cellini, entre les fabuloses integrals que ens va deixar.

Davis ho va dirigir quasi tot, i quasi tot molt bé. El seu Mozart és una delícia, i personalment trobo remarcable la direcció del Cosí fan tutte, llàstima que l’equip masculí fos tan galdós, ja que les tres dames, Caballé, Baker i Cotrubas, juntament amb la seva direcció  fan que sigui per a mi una gravació admirable, que malaurdament mai podrà ser referencial per culpa d’un Gedda caduc i en molt baixa forma, i sobretot a uns Ganzarolli i van Allan vorejant el jutjat de guàrdia, per matar als responsables de la Philips, vaja.

Avui em sembla que el millor que puc fer es deixar-vos una gravació de l’any passat, dirigint potser a l’autor amb que tothom l’acabarà associant sense discussió possible, Hector Berlioz, i d’aquest compositor, què millor que la Gran Missa dels morts, el seu Rèquiem per a tenor, cor i orquestra?

Aquí teniu l’estàtic Sanctus amb Barry Banks cantant la part solista de tenor.

I acomiado al gran mestre amb l’Agnus Dei final.

La versió va ser retransmesa per la BBC i és imponent.

Hector Berlioz
Grand messe des morts

Barry Banks (tenor)
London Symphony Orchestra
London Philharmonic Choir
London Symphony Chorus
Dircetor: Colin Davis

26 d’abril de 2012
St Paul’s Cathedral, Londres

ENLLAÇ mp3

http://rapidshare.com/files/3813976648/Requiem_Berlioz_Colin_Davis2012.mp3

El recordo en un PROMS interminable o ell compartia protagonisme amb altres tres directors i a ell li va tocar dirigir Mozart. He buscat el programa, que segur que el tinc guardat, però no l’he trobat, demà ho faré amb més deteniment.

Descansi en pau, era molt bo.

Un comentari

  1. A l'ombra del llardoner...'s avatar A l'ombra del llardoner...

    Tristíssima notícia… Portem dues setmanes de morts públiques significatives però aquesta és especialment sentida. Del mateix Rèquiem em quedo també amb el Lacrimosa.

    Al marge del ja exposat, el seu Sibelius també ha omplert pàgines i hores de comentaris. Berlioz i Sibelius dos tant discutits i que ell va saber posar al capdavant, si més no, en llocs de referència.

    Certament, era bo. Un dels grans mestres.

    M'agrada

    Respon
  3. SANTI's avatar SANTI

    Hi ha noms que sembla que mai hagin de desaparèixer, tot i l’edat avançada que tenia, en llegir la noticia m’he sorprès.
    Ara toca el tòpic de, ens quedaran les seves gravacions, però és una trista noticia.
    Descansi en pau.

    M'agrada

    Respon
  4. Carlos R.'s avatar Carlos R.

    Tenía muchísimos vinilos dirigidos por él y cuando me pasé al CD no llegué nunca a remplazarlos todos.
    Lo vi dirigir en varias ocasiones, aquí en España y sobretodo en Londres, Covent Garden, Albert Hall y en la sede de la London Symphony donde jamás olvidaré un concierto dirigiendo obras de Elgar, entre ellas unas Variaciones Enigma de ensueño.
    Gracias por el recuerdo y el Requiem que creo que es el mismo que editó el sello de la LSO.en la última integral Berlioz grabada en conciertos en directo y que yo no tenía.

    M'agrada

    Respon
  6. Elio's avatar Elio

    Una trista notícia, per descomptat. Malgrat tot he de dir que mai m’han convençut els seus enregistraments, especialment els de Sibelius, pels que és tan aclamat i que em semblen molt justets. M’hauria agradat veure’l en directe per poder valorar-lo justament, malauradament ja no hi soc a temps. Era un dels grans que tenia ganes de veure en directe. Boulez, Haitink i Abbado, aguanteu!

    M'agrada

    Respon
      • Elio's avatar Elio

        No et preocupis, Berlioz em mereix moltíssima consideració (últimament escolto molt l’Harold a Itàlia, per cert), però de nou hi ha alguna cosa en la direcció de Davis que no m’acaba d’agradar. Potser m’he topat amb alguns enregistraments poc afortunats i ja no m’he animat a escoltar-ne més. O també pot ser culpa de la particular sonoritat de la LSO. En qualsevol cas li agraeixo l’esforç que ha fet per recuperar aquests dos grans compositors que figuren entre els meus imprescindibles (especialment Sibelius).

        M'agrada

        Respon
  9. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Trista noticia la de l’admirable i admirat Sir Colin Davis. Sempre recordaré la gravació en viu i en directe que va fer de l’Otello verdià fa dos o tres anys des del Barbican londinenc amb la LSO, i ho recordaré perquè estava a primera fila, i va ser una experiència inoblidable veure’l dirigir tan a prop. Va ser gairebé com estar a tocar de tot un mite vivent. Tot ell feia honor a la paraula Sir.

    M'agrada

    Respon
  10. M.A.'s avatar M.A.

    Guardo en el record uns Troyans memorables que va dirigir en els Proms de 2003, en el bicentenari de Berlioz, amb la Simfònica de Londres (hi havia 6 arpes, cosa que no es veu cada dia). L’única màcula de la vetllada van ser el parell o tres de galls amb que ens va obsequiar Ben Heppner.

    M'agrada

    Respon
      • M.A.'s avatar M.A.

        La gravació que es va editar no és dels Proms (agost de 2003), sinó que està feta , si no vaig errada, durant un concert de la temporada de la LSO al Barbican d’aquell mateix any. En els Proms, i excepte en aquest punt, Heppner va estar molt bé. En un Lohengrin a Berlin fa tres anys també ens va fer un parell de galls espectaculars, però no pas en els aguts més complicats, que va fer molt bé.

        M'agrada

        Respon
  11. Olave's avatar Olave

    Que descorazonador resulta ver cómo van marchando tantos artistas que han dejado una impronta en su oficio y con la cual hemos disfrutado los demás tanto. Uno siente las ganas de darles las gracias a ellos por el impagable placer intelectual o artístico que nos han dispensado, pero no tenemos esa posibilidad de hacerlo y van pasando por delante de nuestras vidas irremediablemente.
    Creo que con Mozart Colin Davis, siendo finísima su dirección, puede tener competencia, pero con Berlioz, chapeau. Sus Troyanos con Vickers, Veasey, Lindholm y otros, así como Benvenuto Cellini, con Gedda y Eda-Pierre, son para perdurar en nuestras memorias muchos años todavía por su interpretación y por lo novedoso de sus apariciones discográficas.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Es realmente triste, son como amigos y conocidos que han compartido muchos momentos con nosotros y forman parte de nuestra vida, nos han hecho disfrutar mucho, por eso nos duele y lo sentimos, no dejan un hueco, puesto que su obra sigue en nuestras estanterías o ahora en discos duros, pero saber que ya no están ahí, entristece.
      Es la vida, que por suerte se rige por la Ley de las compensaciones.
      Un abrazo, amic.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari