LICEU: PREPARANT UNA INAUGURACIÓ GALDOSA


Giuseppe Verdi

Dilluns vinent s’inaugura la temporada 2013/2014 del Gran Teatre del Liceu, com que no fan cap òpera, no puc fer un apunt preparatori com m’agrada. No té cap sentit parlar de Verdi en general, això potser ho faré el dia del bicentenari, però aquesta inauguració de saldo, amb quatre concerts verdians plens de retalls que el mestre Jaume Tribó ha intentat que fossin molt interessants i didàctics, no ens enganyem, són quatre programes ideals per aquelles recordades i enyorades sessions al Foyer, mai per inaugurar una temporada del fins ara prestigiós Gran Teatre del Liceu.

Si no es podia fer La battaglia di Legnano, òpera prevista en un inici, ni la popularíssima Rigoletto que hagués omplert totes les funcions, per causa d’aquest frustrat ERO que ha esdevingut unes vacances regalades dels treballadors a l’empresa o potser millor dir a l’Estat, s’haguessin  pogut fer aquestes dues òperes en versió de concert, senceres i amb uns repartiments verdians. No fa gaires anys ens van fer un Nabucco difícil d’oblidar i segons com la vesteixin, una bataglia di Legnano escenificada pot ser risible.

Encara recordem amb estupefacció aquelles escenes del Faust, no de Schumann, de Gounod, que va inaugurar la temporada 2011/2012 amb un repartiment excel·lent i una direcció musical per oblidar.

Després de la temporada passada, inaugurada amb tots els ets i uts amb La forza del destino, una òpera amb malastruga i ençà d’aquelles funcions no gaire lluïdes per cert, el Liceu com més va pitjor, torna la fórmula concertística per intentar salvar els mobles i passa que t’he vist. Suposo que tenir uns cantants contractats per a unes òperes i cancel·lar suposava un cost no assumible i decidir fer aquesta mena de marató els va semblar més “original” i com que ens ho acabem empassant tot sense protestar gaire, ells insisteixen, bé, si hem de ser justs, hem de dir que el que insistia ara seu en una còmode butaca d’un còmode despatx del consistori de la segona ciutat del país.

La solució final (quin mal fa això!) no resulta ni atractiva per a un públic desencisat, ni honorable per homenatjar com és degut al mestre Verdi. La solució no agrada a ningú i si us haig de ser franc, sempre m’esforço per ser-ho, els cantants escollits no són gaire engrescadors i el que és pitjor, poc o gens verdians.

Per si no en teníem prou amb aquest seguit de notícies que els darrers dies han trasbalsat als liceistes, l’anunciat mestre gibraltareny Karel Mark Chichon, mundialment conegut per ser el marit de la Sra Garanca, no dirigirà els quatre concerts, i en el seu lloc tindrem a dos mestres de “contrastat currículum verdià” que donaran “relleu” a les quatre gales, el mestre David Gimenez, conegut nebot del tenor Carreras, que es farà càrrec dels dos primers, i el mestre Rubén Gimeno, director musical de l’Orquestra Simfònica del Vallès, que espero que millori el previsible rendiment dels dos primers.

Especulo: El mestre Chichon no accepta la direcció amb una setmana de preparació, recordeu que ahir dia 25 el Liceu va començar l’activitat després d’aquesta parada regalada i que el proper dilluns 30 és el dia previst pel primer concert, és a dir, comptant que cada dia assagin a preu fet, s’han de preparar els concerts amb 5 dies, suposant que diumenge treballin amb intensitat. Corre-cuita es busca qui se’n pot fer càrrec i apa, ja tenim  substituts. Si algú creu que podia  fer pitjor, jo crec que això no es pot superar.

Pel que fa a les veus, independentment que el baríton Leo Nucci sigui com un tòtem intocable que no pugui ser discutit per ningú, estic segur que utilitzarà totes les armes de que disposa actualment per fer els seus números habituals, tot i que tinc moltes més esperances en Juan Jesús Rodríguez.

Del tenors més val no parlar ja que ni Bros ha estat mai un cantant verdià, ni molt menys Siragusa, que o bé ha passat per una operació d’estètica vocal, o serà difícil de pair com vocalitat verdiana.

Pel que fa a les veus femenines, penso que no són l’exponent de la soprano verdiana, i pel que fa a les mezzos, no hi ha en tots els quatre concerts, cap moment dedicat a elles, suposo que per no encarir el pressupost, però difícilment assumible en un homenatja com cal.

Si bé el primer programa ha donat una preponderància masculina evitant en tot el possible la difícil vocalitat de la soprano dramàtic coloratura que requereixen moltes de les obres fragmentades, en el segon programa em preocupa molt que Bros s’ocupi de fragments tan exigens com Le Trovèure, Les vêpres siciliannes, I Masnadieri, Jérusalem, Stiffelio o Un Ballo in Maschera. Excessiu i amb riscos extrems, la veritat.

Pel que fa a les senyores, que Lola Casariego faci de dramàtica o que Elena Mosuc s’atreveixi amb la Leonore de Le Trouvére és una gosadia. Rancatore serà una Violetta limitada a la zona més aguda, mentre que l’Alfredo de Siragusa vestirà de sonoritats rossinianes un rol tan paradigmàtic. No m’estimula gaire.

Bros tornarà a centrar la part de tenor del tercer programa, esdevenint com una espècie de Carlo Bergonzi casolà, ja que ens cantarà fragments d’Ernani, Macbeth, Alzira i Il Corsaro. Mentre que Rachele Stanisci serà l’exponent de la soprano verdiana, fent-se càrrec dels rols femenins d’aquesta tercera tanda. Juan Jesús Rodríguez i John Relyea hauran de fer pujar el llistó per força.

En el darrer programa Bros descansa, s’ho haurà guanyat amb escreix, i serà Carlo Ventre que ja haurà tingut alguna intervenció en altres concerts, qui s’endurà el compromís de cantar des de Otello a Don Carlo, Aroldo, Attila o La battaglia di Legnano.  El Baix d’aquest quart concert serà Stefano Palatchi, mentre que el baríton tornarà a ser Juan Jesús Rodríguez que tindrà l’oportunitat de sortir triomfant d’aquest Liceu de rebaixes, si compleix amb l’enorme compromís. Rachele Stanisci tornarà a ser la soprano encarregada de defensar un rols de compromís màxim.

En definitiva amics, engrescador, el que es diu engrescador no ho és gaire. Verdi necessita veus apropiades, i o be aquests cantants ens donen la sorpresa més inesperada, o el que es coneix per veus verdianes no en tindrem gaires. Sense les veus apropiades i amb fragments d’aquí i d’allà, que no seguiran cap ordre lògic i per tant en tots els concerts hi haurà una mica dels inicis i una mica dels anys d’esplendor, el Gran Teatre del Liceu donarà per ben homenatjat al mestre Verdi, quelcom que és obvi que no passa cap sedàs seriós.

Si no fos que de cada concert en faran dues sessions i que totes elles entren en l’abonament (qui ho hagués comprat de no ser així?), podríem dir que la inauguració de la temporada serà amb Agrippina de Handel programada a partir del 16 de novembre amb un repartiment de somni i d’aquesta manera ens aproparíem als temps de l’empresari Pamias quan s’inauguraven les temporades per aquestes mateixes dates.

Acceptada un cop més l’enganyifa d’una inauguració galdosa i amb un seguit de noticies que no fan preveure un futur gaire esperançador, malgrat la calma que el Sr Molins i el Sr Mascarell es van encarregar d’anunciar mitjançant un article sense  contingut més enllà del titular, a La Vanguardia de dimarts, us informo que jo tinc entrades per tots quatre concerts, que no sigui mai dit que no col·laboro amb la causa, però si us he de ser franc, les tinc més per l’interès d’escoltar obres i fragments mai escoltats, que no pas per cap altre cosa. No es pot inaugurar així el Liceu, ni es pot obrir i tancar el centenari verdià d’aquesta manera.

Jo m’estimo molt a Verdi i crec que el Liceu, malgrat la fama de wagnerià és un teatre de historial i tradició molt verdiana i per tant, es mereixia quelcom millor, però son tantes coses que ens mereixen millor, que potser cal dir ja n’hi ha prou! i exigir de manera seriosa i contundent, dimissions i un projecte seriós i creïble, que encara que sigui precari de diners, sigui ambiciós a mig termini, que engresqui i no enganyi als treballadors i al públic, que no malmeti ni la història ni el prestigi del teatre, i sobretot que no estigui en mans de gent inepte, maldestre, incapaç i ignorant.

Per a més informació d’aquest concerts:

http://www.liceubarcelona.cat/temporada-2013-2014/concerts-bicentenari-verdi.html

I si voleu escoltar La bataglia di Legano, aquí us deixo un Youtube/àudio 

Un comentari

  1. Jofre's avatar Jofre

    Res del que està passant és propici per la inauguració.
    Potser un director d’orquestra expert i que sabés donar un criteri global i un estil concís als quatre concerts, podia ser un bon al·licient per sostenir una formula que no agrada a ningú. Ara no ens queda ni això.
    Jo en veuré 2 de 4.

    M'agrada

  2. Juli Carbó i Montardit's avatar Juli Carbó i Montardit

    Ja ja ja, ja us vaig dir en un comentari anterior que malgrat les discrepàncies i les opinions personals liceistes el Liceu seguirà endavant.
    De cara a la galería als directius del teatre tant els importa un pepino el que pensin els sacrificats abonats o assidus asistents a l’òpera.
    Ells miren de cara al carrer i al turisme passavolant sense veure les repercusions que poden tenir posteriorment, Tant se val. Aquesta és la ignorancia d’un sector directiu que hi entén en òpera el mateix que els dirigents polítics en política social.
    La pregunta que us vull fer és si la part musical i coral serán els mateixos del Liceu o seran contractats independepentment.
    Si és així censuro la vostra assitència per molt que us agradi l’òpera.
    Cal tenir respecte al conjunt de damnificats en l’ERO.
    Si no és així em sap greu dir-ho però us están prenent el pel.
    Vull fer la comparació amb l’òpera Rigoletto La donna è mobile qual piuma el vento, doncs jo dic El Liceu è mobile segons el vent d’on ve.
    Sé que molts criticareu aquest comentari però tant me fa. Vosaltres ho veieu des d’una perspectiva i jo la miro des d’una altra.
    Visca el Liceu però d’una manera digne.

    M'agrada

  3. SANTI's avatar SANTI

    A mi em toca una a l’abonament, si no de què?. Cap interès per a mi.

    M’acaben de dir que en José Luis Basso director del cor del Liceu ha anunciat a Facebook que se’n va a Paris. Qui quedarà per tancar la porta?

    M'agrada

    • Si en Basso ha acceptat una oportunitat d’or anant a Paris com a director del Cor d ela potent Òpera. A França de ben segur no trobarà mai les misèries culturals d’aquí, per a ells la cultura és fonamental, una eina d’estat des de fa molts anys. Tant que hem mirat sempre la cultura francesa i ens ha quedat ben poca cosa, per no dir res.

      M'agrada

  4. alex's avatar alex

    Lo único interesante de estos “mal llamados Conciertos Verdianos” y para mi gusto aplaudible de antemano, es todo el trabajo y programa que ha elaborado el bueno de Jaume Tribó, al que le reitero bravooo!

    Dicho esto y a priori, por lo sucedido con el parón de orquesta y coros y el ERO ( por muy buena voluntad que pongan), por los directores musicales escogidos y por los solistas contratados, puede ser un triste homenaje al maestro de Busetto.

    Dicho esto y como me conozco un poquito el tema de como los previstos RIGOLETTO y o BATAGLIA DI LEGNANO han sido cancelados y convertidos/reciclados a estos “Conciertos Verdianos”, decir que los cantantes contratados no tienen ninguna culpa del desaguisado . Si, digo desaguisado cuyo responsable es el Teatre – ni los cantantes, ni la orquesta, ni el coro – que para no ser demandado por incumplimiento unilateral de los contratos firmados hace tiempo, ha tenido que compensar a los cantantes contratados con esta participación individual en dichos Conciertos.

    O sea que si luego hay que protestar por el presumible a priori resultado artístico de los Conciertos, dadas las circunstancias de improvisación y cambios, los únicos que no tienen casi culpa alguna son los solistas que supongo, intentarán hacerlo lo mejor posible aún no siendo las voces idóneas para tal efemérides verdiana.

    De momento, solo tengo previsto ir a la función del 9 oct. y si el resultado artístico es salvable, quizá vaya a uno de los últimos dos conciertos.

    Pobre y lamentable homenaje Verdiano , más propio de un Teatro de Opera de segunda división b.

    M'agrada

    • Efectivament el mestre Tribó ha fet una bona feina, ideal per les sessions del Foyer, però la sala gran es per representar-hi òpera o si les circumstàncies ens obliguen, a fer-la en versió de concert, però la forma escollida és errònia i ridícula.

      M'agrada

        • No és el que més em preocupa, per aquest càrrec tenim una mica més de marge, Basso marxarà a finals de temporada i és de suposar que ja tindrem un director general funcionant a tota màquina i un director artístic organitzant el Nou Liceu.
          Basso portava molts anys i havia demostrat la seva vàlua en condicions precàries, Paris necessita millorar el seu cor i ha anat a buscar un bon director que de ben segur ho aconseguirà.

          M'agrada

  5. bocachete's avatar bocachete

    Jo també vaig treure per a les quatre, que pot haver-hi coses “rares” i que no es tornaran a sentir, potser. I, si ara ens en retirem, serà pitjor. Al cap i a la fi, ara només es comptaran butaques venudes per prendre decisions, i ningú no mirarà si era com a protesta o perquè la qualitat de la proposta no fos l’adequada. Només es dirà: “no s’ha venut, no és rendible: tanquem”.

    Ara, realment, sí que és com aquelles Marató Bellini o de Mozart que es feien al Foyer, que foren les primeres víctimes de les retallades del Marco (i això que sempre omplien). Però sense el fil conductor o la coherència de discurs que aquelles sessions tenien com a norma general.

    Caldrà anar-hi amb bona predisposició: si comencem a pensar com s’ha fet i per què, etc., ja se’ns passaran les ganes de gaudir del bo de Verdi… No deixa de ser trist, però nois…

    I ara el cor també queda “orfe”? Mal senyal, un més…

    M'agrada

    • La millor de les predisposicions és compra l’entrada, per tant aquesta primera fase està assolida, ara bé, ells hi haurien de posar tota la cura per fer-ho bé i tot fa preveure que no serà així.
      5 dies per preparar un concert amb moltes obres que no s’han tocat mai, no m’ho sembla i dos directors de poc recorregut operístic i verdià, tampoc em sembla que puguin garantir que aquestes veus en la majoria de casos poc rellevants, ens puguin ajudar a la predisposició més eufòrica.
      Totes les altres coses que malauradament envolten la casa, no fan més que acreditar un desori generalitzat, sobretot per com es filtre i comunica tot, i la manca d’un lideratge que tranquil·litzi una mica els ànims de tothom, treballadors, públic i societat en general.

      M'agrada

  6. Rosa's avatar Rosa

    Un homenatge a Verdi pel seu Bicentenari que fa vergonya. I mentrestant l’autor d’aquest “homenatge” seu en un bon despatx i en una bona cadira, tal i com dius molt bé, Joaquim..
    Jo aniré a fer penitència a dos dels concerts, un per abonament i l’altre per les mateixes raons que, tu Joaquim, has exposat, per obres poc conegudes.
    En Juan Luis Baso deixa el Liceu i va a l’Opéra de París. Acabo de penjar-ho al meu FB.
    Això és l’inici l’enfonsament del vaixell i els responsables no fan res perquè l’òprea no els interessa, ni tenen cultura musical.
    Joaquim, permet que pengi el teu text al meu FB. Gràcies

    M'agrada

  7. En la encrucijada en que nos encontramos ahora sólo falta que los cantantes programados desestimen acercarse a este desastre de teatro de ópera en que se ha convertido el Liceu, gracias a la crisis, a Mascarell, Marco y compañía..y ya veremos qué nos depara el porvenir…

    Pensar que los equipos de audiovisuales del Liceu eran los más envidiados del mundo y que gracias al “genial” Marco se están oxidando…! Qué tristeza y qué vergüenza!!!

    M'agrada

  8. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Encara estic dubtant de si anar al torn que em toca. Interès cero. I amb lo llegit encara menys. No m’agrada el format i és sorprenen que en tot un any, el 2013, un teatre amb la tradició del Liceu es conformi amb tan poca cosa per homenetjar Verdi.

    M'agrada

  9. Manu's avatar Manu

    La tria dels substituts deixa entreveure la linea “artística” que ens espera en el futur: el sr. Gimenez és nebot del tenor Carreras i el sr. Gimeno és representat pel sr. Enrique Subiela, agent del director musical Josep Pons.

    M'agrada

    • Joan's avatar Joan

      Home entre portar el Grananco o que l.amanida la dirigeixi algú d’aquí,jo m.estimo més la segona opció.Però llavors hauria estat més lògic que ho fes J.Pons. El que no “pillo”és quina de les primeres figures mundials que cantaran els diferents repartiments ens hauria costat un potosí d’indemnitzar si finalment es decidia no substituir per “això” els verdis inicialment previstos.

      M'agrada

      • En Pons sap que si surt a dirigir aquest concert li cauria una tempesta a sobre, no es cremarà, en un projecte que no ha signat ell i que potser ni vol ni pot acceptar per altres compromisos.
        Els concerts lírics s’acostumen a assignar a directors de segona, el que importa són els cantants de torn. El que em molesta precisament d’aquests concerts que pretenen homenatjar a Verdi és que s’hagin organitzat com si fossin concerts de divos, això sí, sense divos.
        Verdi és mereix una altra cosa

        M'agrada

      • Joan's avatar Joan

        Però anem a veure… si del cast previst x la Bataglia I Rigoletto no queda ni el director… li ofereixes un recital a piano a tall d’homenatge a Leo Nucci (que pel meu gust hauria d’omplir) passes la constel.lació de grans veus i batutes verdianes que tens (com molt bé detalles al post) al foyer. Poses el liceu “al canelobre” I evites una presa de pèl al sofert abonat que-tret del torn reduït G (No es salva ni l.F) I dels populars amb 3 òperes té, vulguis o no, amanida verdi com a entrant I sense possibilitat de canvi.

        M'agrada

  10. Kàtia's avatar Kàtia

    El día 1 d’Octubre cumpleixo 70 anys i el meu fill m’ha regalat una entrada de “senyora,senyorissima” pel 30.Com no entenc un borrall segur que m’agradarà moltissim però tindrè en compte aquest apunt,a veure si soc capaç de captar les espifiades.

    M'agrada

  11. Joan's avatar Joan

    Wow de debó eren aquests? Rigoletto es ven tot sol però la bataglia?????En torn d.abonament del A al PZ of course, mitja platea dedicada a compromisos oficials. El Joaquim, el Josep Oliver I el Bocachete en compren alguna més pels dos repartiments…. però I la resta? Esperava que vingués a cantar algú, sí. Qui no ho sé però algú altre.

    M'agrada

Deixa un comentari