LICEU: IF…


Liceu Sala

Sense esperar que es confirmi oficialment que el Sr. Roger Guasch, fins ara gestor de L’Aliança, sigui anunciat el proper dia 4 d’octubre com el nou Director General del Liceu, ja que dues planes a La Vanguardia d’avui ja són prou eloqüents per creure que és ell l’escollit, deixeu-me llençar els meus condicionals dubtes, davant un perfil prou clarificador.

Si el nou director general aterra al Liceu, amb l’ànim de reconstrucció d’una institució cultural malmesa, benvingut sigui.

Si el nou director general ve a fer un projecte i no només a sanejar una empresa, benvingut sigui.

Si el nou director general té com a principal objectiu elaborar un nou projecte per vertebrar-ho tot al voltant d’una institució operística de caire nacional, motor de creativitat, benvingut sigui.

Si el nou director general aprova el projecte del mestre Pons i el manté com a prioritari, benvingut sigui.

Si el nou director general cerca un director artístic de molt prestigi en el món operístic, que s’impliqui a fons en el nou projecte, malgrat el moment crític actual, benvingut sigui.

Si el nou director general reestructura la plantilla del teatre, tenint com a prioritat la plantilla artística i netejant d’una vegada l’estructura actual de perfils buits, ineptes i ineficaços, representats per amics, familias i coneguts de totes les administracions passades i presents, benvingut sigui.

Si el nou director general crea equip, unifica i aglutina la fractura actual entre els diferents col·lectius de treballadors, benvingut sigui.

Si el nou director general té vocació de permanència i no tan sols d’executar un encàrrec de sanejament concret, benvingut sigui.

Si el nou director general, busca aliances i recursos entre les grans empreses nacionals i internacionals, per millorar i potenciar la imatge actual del Liceu, benvingut sigui.

Si el nou director general respecte les temporades ja programades per l’antic director artístic, benvingut sigui.

Si el nou director general entén el Liceu com un equipament de primer ordre, generador i impulsor de la creativitat musical i artística de Catalunya, potenciador de músics i artistes nacionals i interancionals, més enllà d’un contenidor luxós d’activitats rendibles, benvingut sigui.

Si el nou director general imposa amb rigor i contundència uns criteris de viabilitat,.sense malmetre en cap cas l’objectiu principal del teatre, com a principal institució cultural del país des de fa més de 160 anys, benvingut sigui.

Si el nou director general compta amb. i escolta a : treballadors del Liceu, els abonats i el públic en general, les institucions culturals i musicals del país, els experts nacionals i internacionals en afers similars, per elaborar el nou projecte, benvingut sigui.

Si el nou director general, encara que no tingui cap experiència en gestionar equipaments culturals i molt menys teatres d’òpera, estudia a fons i copia de les grans cases d’òpera que funcionen a ple rendiment, de forma eficaç i amb estricte compliment dels pressupostos, benvingut sigui.

Si el nou director general davant el repte i entenent la importància cabdal del Liceu com a eina d’Estat i ostentant una marca mundialment consolidada, veient-se incapaç de representar-la amb la dignitat  que li exigim, dimiteix, benvingut sigui.

Un comentari

  1. M’ha agradat molt la forma del teu escrit i comparteixo el fons.
    Benvingut sigui el nou director. Jo només espero que cregui en el Liceu, ho pot fer millor o pitjor (i no dubto que hi seràs allà Joaquim per explicarnos als no-entesos), pero que ens retorni la calitat i prestigi que cal en un temple operístic de primer nivell, crec que treballadors, abonats, espectadors, Barcelona i el mon sho mereix.

    Salut!

    M'agrada

    • serendipia, et dono la benvinguda al blog i t’agreixo el teu comentari.
      No ho tinc tan clar que tot sigui possible, és més, casi et diria que no, però per força m’estimo més escriure l’apunt en positiu, encara que si a cada frase veus que no serà possible el que demano, tot pren un to nefast
      Torna quan vulguis, estarem encantats de la teva participació.

      M'agrada

  2. Juli Carbó i Montardit's avatar Juli Carbó i Montardit

    Veieu, ja us ho deia jo. Després de la tempestat reneix la calma.
    Això ja ha succeit altres vegades tot i potser en no tanta magnitut.
    El Liceu és massa Liceu per deixar-lo perdre. És cer que en tot aquest terrabestall sempre hi han els damnificats treballadors, orquestra i cor en canvi els “supermans” directius ben segur que no han notat la crisi.
    Ara cal esperar com reaccionen els nouvinguts i com recuperaran el prestigi que es mereix la máxima representació cultural que disposem.
    I que lòpera continui amb tot l’esplendor que requereix.

    M'agrada

    • La calma?, on veus la calma? Potser els nouvinguts no la promouran, de fet la feina que ha de fer, de ben segur no la promourà.
      L’òpera més que esplendor necessita molta professionalitat, passió i excel·lència

      M'agrada

  3. A més de “If” el senyor Kipling va escriure “La feixuga càrrega (de l’home blanc)”. Espero el teu contrapoema però sóc molt pessimista.

    I “El llibre de la jungla” que com a metàfora Déu-n’hi-dó

    Voldria saber d’on treu en Juli les raons per a l’optimisme. Si en venen les aniré a comprar.

    M'agrada

    • En Juli no ho sé, però jo em reservo la meva opinió, primer a certificar qui serà l’escollit, sembla ser que tenim al conseller dels nervis, ja que encara no s’havia de saber, hi havia altres noms pel mig. La Vanguardia, aneu a saber el motiu, ha fet el que durant el regnat Marco mai va fer. Insisteixo en això ja que em sorprèn moltíssim aquesta presència del Liceu durant aquest dies a les seves pàgines, i el silenci durant tota l’època fosca dels darrers anys.

      M'agrada

  4. Aprofitant l ´acudit aquell tan vell i dolent, jo diria que al nou director general més que plantejar-li ifs li han plantejat betweens *

    =========
    *Pels que no el sabeu:

    -“¿Es aquí donde enseñan inglés a 10 céntimos la hora?”
    -“If, if. Between, between!!!”

    Tot i que aquests dies, i amb això de la Botella, en circulen molts d´aquests. No puc estar-me´n del meu preferit. Molt tendre…

    -“¿Nombre?”
    -“Ana Botella”
    -“¿Nivel de inglés?”
    -“Alto”
    -“¿Cómo se dice cenizas en inglés?”
    -“Ashes”
    -“¿Puede ponerlo en una frase?”
    -“Ola, k ashes”

    M'agrada

  5. Jo llegeixo “L’Aliança” i tremolo. I no cal que us digui per qué:

    “Roger Guasch, un ingeniero químico que asumió en el 2011 la dirección del grupo L’Aliança para reestructurarlo en profundidad. Una reestructuración que ha supuesto la venta de sus centros asistenciales y culmina estos días con la fusión de L’Aliança con la Mutua Divina Pastora”

    M'agrada

    • Pitjor que ara, no crec, ara bé, segurament patirem. Jo voldria que aquest director com a mínim fos eficient, treballador, just, honest, ambiciós, sensible, que sàpigues delegar i fer un equip de treball potent i professional, que no es doblegués als polítics, ja signava patir per créixer, però em fa por que tot plegat esdevingui una privatització del teatre, una OPA amb l’OBC i un intent de comercialitzar el Liceu per sobre del interessos culturals d’una institució operística.

      M'agrada

    • Hay otros tres aspirantes. Mascarell está de los nervios por la filtración. ¿A qué juega La Vanguardia?, tantos meses silenciando los desmanes de JFM y ahora hace del Liceu un tema diario. Algún interés o consigna está siguiendo.
      ¡Qué opacidad!

      M'agrada

  6. If…. ¿ no era una balada de años ha que entre otros, cantó en su época Charles Aznavour?

    El problema de estos If que buenamente plantea Joaquim, es si van seguidos de independencia o profesionalidad para el Sr. Guasch o bien, éste gestor viene con un mandato político a terminar de cargarse el Liceu.
    No soy demasiado optimista ni mucho menos esperanzado en lo que pueda o vaya a hacer este nuevo Director General, en un Liceu en estado de urgencias! ( no hay director artístico, ni del coro, salvo lo que puedan hacer Matabosch y Basso hasta finales de año )

    M'agrada

    • IF…

      If you can keep your head when all around you
      Are losing theirs and blaming it on you;

      If you can trust yourself when all men doubt you,
      But make allowance for their doubting too;

      If you can wait and not be tired by waiting,
      Or, being lied about, don’t deal in lies,
      Or, being hated, don’t give way to hating,
      And yet don’t look too good, nor talk too wise;

      If you can dream—and not make dreams your master;
      If you can think—and not make thoughts your aim;
      If you can meet with triumph and disaster
      And treat those two imposters just the same;
      If you can bear to hear the truth you’ve spoken
      Twisted by knaves to make a trap for fools,
      Or watch the things you gave your life to broken,
      And stoop and build ’em up with wornout tools;

      If you can make one heap of all your winnings
      And risk it on one turn of pitch-and-toss,
      And lose, and start again at your beginnings
      And never breathe a word about your loss;
      If you can force your heart and nerve and sinew
      To serve your turn long after they are gone,
      And so hold on when there is nothing in you
      Except the Will which says to them: “Hold on”;

      If you can talk with crowds and keep your virtue,
      Or walk with kings—nor lose the common touch;
      If neither foes nor loving friends can hurt you;
      If all men count with you, but none too much;
      If you can fill the unforgiving minute
      With sixty seconds’ worth of distance run

      Yours is the Earth and everything that’s in it,

      And—which is more—you’ll be a Man my son!

      Rudyard Kipling

      IF… (Si…) (Català)

      Si pots dur el cap ben posat sobre les espatlles
      Quan altres el perden i a més te’n culpen;
      Si pots confiar en tu quan tots de tu dubten,
      Però tenir compte de llurs dubtes;
      Si pots esperar sense que et cansi l’espera,
      O suportar calúmnies sense pagar en la mateixa moneda,
      O ésser odiat sens donar cabuda a l’odi,
      I no per això semblar massa bo o massa savi;

      Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin;
      Si pots pensar sense que els pensaments siguin la teva meta,
      Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre
      I tractar per igual aqueixos dos farsants;
      Si pots tolerar que els brètols
      Tergiversin la veritat que has expressat,
      I la converteixin en trampa per a babaus,
      O veure enrunada l’obra de la teva vida
      I ajupir-te i reconstruir-la amb velles eines;

      Si pots fer un lligat amb tots els teus guanys
      I llençar-los al caprici de l’atzar,
      I perdre’ls, i tornar a començar des de zero
      Sense que surti ni una queixa dels teus llavis;
      Si pots posar al servei dels teus fins
      cor, entusiasme i fortalesa, fins i tot exhaurits,
      I resistir encara que no et quedi res,
      tret de la Voluntat, que els digui: “Endavant!”;

      Si pots dirigir-te a les multituds sense perdre la teva virtut,
      I alternar amb reis sense perdre la senzillesa;
      Si no poden ferir-te amics ni enemics;
      Si tots compten amb tu, però no massa;
      Si pots omplir l’implacable minut
      Amb seixanta segons d’esforç agosarat,
      Teva es la Terra i tot allò que hi ha,
      I, més encara: seràs home, fill meu.

      Rudyard Kipling
      Al seu fill John, 1910
      Traducció: Josep M. Albaigès, 1997

      M'agrada

    • Aparte del espléndido poema de Kipling y tomándolo como inspiración, el director británico (nacido en la India) Lindsay Anderson filmó “If” en 1968, corrosiva película estrenada entre nosotros en cines de Arte y Ensayo, sobre los repulsivos acontecimientos que tienen lugar en un colegio privado británico, donde tanto el profesorado como el alumnado se comportan de modo reprobable. En su momento causó un “shock” entre el público y creo que también lo causaría ahora -pero menos-. Quizás es un título que merece un “remake” actual, pues quedarían mucho más “claras” y patentes ciertas reacciones y situaciones…

      Su protagonista fue un “inquietante” y joven Malcom MacDowell, tres años antes de su célebre “A clockwork orange”, un Kubrick clásico y recordado por todo buen cinéfilo.

      M'agrada

    • Soy de naturaleza pesimista y espero muy poco de cuanto se está “cociendo” en el Liceu. Si Mascarell no quería que trascendiera el nombre del inmediato Director General del Liceu, cómo es posible que varios amigos me comunicaran el pasado miércoles día 25 que el día 4 se anunciaría que el Sr. Guasch de La Alianza tomaría posesión de su cargo el día 4 de octubre? Un secreto muy mal guardado o una comunicación “off the record” para preparar al personal “de amagadotis” después de las declaraciones del maestro Pons que por lo visto hicieron cierta “pupa”?

      Para mi un desaguisado más que añadir a tántos…Ojalá el citado señor cumpla con algunos de los “if” de Joaquim, al menos los imprescindibles. Ojalá fueran todos!!!

      M'agrada

  7. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Aviam que passa. Crec que mereix un vot de confiança i estic esperançat. Que es procuri d’un bon director artístic, que faciliti la tasca de Josep Pons, i que gestioni el teatre de manera adecuada al que és i representa. En definitiva, que faci viable des del punt de vista econòmic, social i artístic una vida operística de qualitat. El temps dirà.

    M'agrada

    • Obvi, esperar, malgrat que hem perdut el temps i els diners miserablement.
      El perfil té perill, tot i que també té punts d’esperança, però em temo que el model tindrà com objectiu l’èxit comercial del Liceu, per tant no esperis en un futur, gaires Zemlinski, Strauss, Janacek, Britten o fins i tot segons quins Verdi o Wagner.
      Creuem els dits

      M'agrada

  8. Marta B's avatar Marta B

    Tant de bo es puguin acomplir tots aquests condicionals! El temps ens dirà si volen un teatre de segona per omplir-lo de turistes o bé un teatre de primera divisió que sigui capaç d’atraure grans mecenes.

    M'agrada

    • Jo quan escrivia pensava en negatiu però les frases em sortien en positiu. A veure si algú s’inspira, posa ordre, seny i rauxa, que de tot es necessita, i treu el Liceu de l’atzucac on l’han posat els ineptes de sempre.

      M'agrada

  9. los's avatar los

    Molt bones les teves paraules plenes d’esperança i bons desitjos per un Liceu que necessita urgenment parar aquesta caiguda lliure en el que està immers però et diré que els teus “Ifs” me’ls he pres com una lletania d’un Rosari (es nota l’educació de monges, no?) en que els teus “benvingut sigui” jo mentalment pensava “ora pronobis”
    Els que ens estimem aquella casa hem vist èpoques molt dolentes, però la situació d’avui, per a mi, és la pitjor ja que no confio amb els que estan al davant i a sobre em mosqueja motíssim l’actuació de La Vanguardia amb aquella periodista que fins fa poc tot era fantàstic i tot era perfecte i ara va i diu coses que les haguès hagut de dir fa dos anys … en fi Ora Pronobis!

    M'agrada

    • Jo escrivia, benvolguda los, en clau pessimista, malgrat que era conscient que no podia desanimar tan evidentment als lectors, i li vaig donar la volta. Afortunadament quasi tothom ho ha llegit amb una visió esperançadora sense obviar la cruesa de la realitat i per tant la impossibilitat de que molts d’aquest IF s’acabin amb el desitjat benvingut sigui.
      La situació actual jo també m’atreviria a dir que és la pitjor, ja que és fruit d’un desgovern davant d’una crisi anunciada i arrossegada, i la poca i mala gestió que s’ha fet per fer-li front. Dubto que els polítics responsables canviïn, a curt termini segur que no, ja que voldria dir que reconeixen que s’han equivocat amb la seva assignació i ho evidencien davant de l’electorat, potser una mesura que els acabaria donant vots, el que és segur que els restarà vots, és fer-ho malament i no haver fet res per solucionar-ho a temps, sense reconèixer errors i culpant a l’altre.

      M'agrada

  10. Maribel i Victor's avatar Maribel i Victor

    Aquests 15 IF són molts i segurament cap d’ells coincideix amb els que li demanen els seus contractants.
    Aquest senyor potser serà molt bon gestor, no ho sabem, però algú sap si li agrada l’òpera ?. Algú sap si està interessat per la cultura ?.
    Haurien de ser dos requisits indispensables.

    M'agrada

    • Doncs potser ja va sent hora que fem quelcom més que queixar-nos amargament.
      Diuen que li agrada l’òpera al Sr. Guasch però no n’hi ha prou, jo conec gent que li agrada l’òpera i que té unes solucions de “bombero” que deia ma mare, per solucionar el tema.
      Cal ser molt bo, esperem que el Sr Guasch amb màsters a IESE i ESADE, sàpiga trobar les solucions idònies, és el meu desig sincer, tot i que la meva percepció sigui que el que farà no és el que m’agradaria que fes i si jo fos en Joaquim Maria Puyal, us diria allò que diu sempre a les transmissions del Barça, m’hi jugo un pèsol.
      Em sembla que cap dels màsters fets pel Sr Guasch, tenia a veure amb la gestió d’equipaments culturals.

      M'agrada

Deixa una resposta a Rosa Cancel·la la resposta