Ahir per la tarda va tenir lloc la darrera de les 6 representacions de l’espectacle que ha inaugurat la nova direcció de Xavier Albertí al capdavant del TNC i francament no ho han pogut fer millor.

Un espectacle que ben bé podria ser el perfecte complement a la gran exposició que el mateix Xavier Albertí va presentar la temporada passada al CCCB, El Paral·lel 1894-1939 i que va rebre l’unànime entusiasme dels visitants i la crítica.

Agafant part del material musical de les revistes d’aquell gloriós Paral·lel dels compositors Clarà, Berdiel, Demón, Quiroz, Martínez Valls i Requena, Xavier Albertí ha reunit un bon grapat d’actors, musics, directors i els equips tècnics del TNC per fer una presentació tan senzilla com original, engrescadora, optimista i fins i tot una mica crítica i reivindicativa, aprofitant el caràcter “canallesc” i transgressor d’aquestes revistes que sempre han revoltat en l’ideari del nou director del TNC.  Són 18 números ben variats, intercalats amb breus texts que a vegades serveixen per passar d’un número a un altre, de manera deliciosa i quasi naif. Tot plegat ens ha deixat algunes perles que ja romandran a l’imaginari del teatre català i en el meu particular. Quan Albertí l’encerta m’agrada dir-ho, ja que quan no m’agagraa també ho he esbombat als quatre vents, i aquest cop nop puc dir res més BRAVO!

La fórmula és ben senzilla: un seguit de números enllaçats per un presentador en off (Jordi Boixaderas), sense més escenografia que el propi material d’escenari del TNC i un vestuari adhoc. La resta anava a càrrec de l’enginy, la traça i l’art  dels protagonistes i directors dels diferents números escollits i un detall importantíssim, una orquestra (Orquestra de les Glòries Catalanes) amb membres de l’ESMUC, de 16 músics dirigits per Xavier Albertí, transvestit de manera  divertida en Wanda Pitrowska.

Com era d’esperar no tots els artistes han estat a la mateixa alçada, i al costat de números tan fabulosos com el protagonitzat per Animal Religion, amb la música de El vestit d’en Pasqual, d’una dificultat tècnica i d’una fascinació visual aclaparadora , n’hi havia d’altres més senzillets i millorables.

El més important d’aquest espectacle de presentació, fins ara una fórmula mai emprada i que podria crear tradició, és que el preu de l’entrada era voluntari, que la recaptació d’aquestes sis funcions són per l’associació Apropa Cultura. No cal dir que ahir diumenge la Sala Gran del TNC era plena de gom a gom, i l’èxit va ser clamorós.

Niklas Blomberg i Quim Giron (Animal Religion) a El vestit d’en Pascual al TNC. Foto David Ruano/TNC

A part de l’esmentat número de “El vestit d’en Pascual” a càrrec del duo Animal Religion, jo em vaig electritzar especialment amb l’imponent Fresquibilis sur Mer de la revista Love Me estrenada l’any 1927 al Teatre Còmic, amb música d’Enric Clarà oi lletra de Manuel Sugrañes,  interpretat en aquesta recreació divertidíssima per unes glorioses Mercè Arànega, Queralt Casasayas, Màrcia Cisteró, Antònia Jaume, Mireia Llunell, Montse Esteve, Nora Navas, Alba Pujol, Mar Ulldemolins i Teresa Urroz, totes elles dirigides per Jordi Prat i Coll.

Fresquibilis sur Mer al TNC. Foto David Ruano/TNC

Un altre moment magnífic el va protagonitzar Carme Conesa, dirigida per Lurdes Barba, interpretant Flor de Vici, amb música de Joan Camprubí i lletra de Joan Misterio. La Conesa va estar esplèndida de veu, imposant una dramatització magnífica d’un cuplet dramàtic i sobretot dient amb una claredat admirable, el text. A ella és a la que vaig entendre sense cap esforç.

Cada dia s’assembla més a Carol Burnett i tan de bo l’aprofitin per fer teatre musical, és de les veus importants que tenim al teatre català. Ella va tenir el privilegi de tenir una petita escenografia que l’embolcallava, però sense res s’hagués imposat igualment. És una artista potent

Carme Conesa, esplèndida cantant Flor de vici a Taxi…al TNC!. Foto David Ruano/TNC

Un altre moment brillant va anar a càrrec del gran Lluís Homar cantant el cuplet El cap viu amb música de Joan Camprubí i lletra de Joan Misterio i G. Pujol, dirigit per Xavier Albertí.

Homar vestit mig de poncellina i l’altre mig de senyor, imposa amb quatre gests i amb tota la sapiència que tenen els grans, tota la picardia que necessiten aquestes cançons i tot l’hilarant humor que brolla de les personalitats representades amb el contundent consell de la mare “Nena, el cap viu” Fabulós

Lluís Homar cantant “El cap viu” a Taxi…al TNC! Foto David Ruano/TNC

Els altres números, sent bons no els puc qualificar de genials, però suposo que és difícil mantenir un nivellàs com el d’aquests que us he esmentat.

Magnífiques col·laboracions del mag Hausson,  la tronada interpretació de Mali Vanili (Jofre Borràs i Miquel Malirach) a Soy Miguelito o l’apoteòsic final de Taxi…al TNC! de l’Egos Teatre amb la incorporació de tota la companyia.

No podria deixar d’esmentar el moment més colpidor amb l’aparició de la companyia Alquimistes Teatre d’actors discapacitats psíquics intel·lectuals de Santa Cioloma de Gramanet que han interpretat La borsa de la revista Joy-joy d’Enric Clarà amb la lletra adaptada per la companyia. No estem acostumats a veure actors discapacitats dalt d’un escenari, i veure l’emoció amb que actuaven i rebien els entusiastes aplaudiments del públic, m’ha fet un nus a la gola.

Sembla que amb l’arribada d’Albertí al TNC i amb aquesta inesperada obertura, s’hagin obert les finestres de bat a bat. Tinc ganes que canvií una mica l’orientació i amb aquests gènere i aquesta presentació com a mínim han apostat per revolucionar-ho una mica. Tan de bo la inspiració continuí i encara que em pots mitjans hi hagi tant talent i servit de manera tan fresca.

És una llàstima que ja no us pugui recomanar anar al TNC a veure aquest espectacle, si al menys l’haguessin gravat i l’editessin en DVD, el podríem recuperar i estic segur que podrien recollir uns calerons que podrien continuar ajudant a Apropa Cultura.

De moment, esperant que es decideixin a editar l’espectacle,  aquí teniu un youtube

FITXA ARTÍSTICA I TÈCNICA