IN FERNEM LAND

TAXI… AL TNC!: espectacle inaugural de la temporada


taxiTNC

Ahir per la tarda va tenir lloc la darrera de les 6 representacions de l’espectacle que ha inaugurat la nova direcció de Xavier Albertí al capdavant del TNC i francament no ho han pogut fer millor.

Un espectacle que ben bé podria ser el perfecte complement a la gran exposició que el mateix Xavier Albertí va presentar la temporada passada al CCCB, El Paral·lel 1894-1939 i que va rebre l’unànime entusiasme dels visitants i la crítica.

Agafant part del material musical de les revistes d’aquell gloriós Paral·lel dels compositors Clarà, Berdiel, Demón, Quiroz, Martínez Valls i Requena, Xavier Albertí ha reunit un bon grapat d’actors, musics, directors i els equips tècnics del TNC per fer una presentació tan senzilla com original, engrescadora, optimista i fins i tot una mica crítica i reivindicativa, aprofitant el caràcter “canallesc” i transgressor d’aquestes revistes que sempre han revoltat en l’ideari del nou director del TNC.  Són 18 números ben variats, intercalats amb breus texts que a vegades serveixen per passar d’un número a un altre, de manera deliciosa i quasi naif. Tot plegat ens ha deixat algunes perles que ja romandran a l’imaginari del teatre català i en el meu particular. Quan Albertí l’encerta m’agrada dir-ho, ja que quan no m’agagraa també ho he esbombat als quatre vents, i aquest cop nop puc dir res més BRAVO!

La fórmula és ben senzilla: un seguit de números enllaçats per un presentador en off (Jordi Boixaderas), sense més escenografia que el propi material d’escenari del TNC i un vestuari adhoc. La resta anava a càrrec de l’enginy, la traça i l’art  dels protagonistes i directors dels diferents números escollits i un detall importantíssim, una orquestra (Orquestra de les Glòries Catalanes) amb membres de l’ESMUC, de 16 músics dirigits per Xavier Albertí, transvestit de manera  divertida en Wanda Pitrowska.

Xavier Alberttí o Wanda Petrowska sortint a dirigir l'orquestra. Foto David Ruano/TNC

Com era d’esperar no tots els artistes han estat a la mateixa alçada, i al costat de números tan fabulosos com el protagonitzat per Animal Religion, amb la música de El vestit d’en Pasqual, d’una dificultat tècnica i d’una fascinació visual aclaparadora , n’hi havia d’altres més senzillets i millorables.

El més important d’aquest espectacle de presentació, fins ara una fórmula mai emprada i que podria crear tradició, és que el preu de l’entrada era voluntari, que la recaptació d’aquestes sis funcions són per l’associació Apropa Cultura. No cal dir que ahir diumenge la Sala Gran del TNC era plena de gom a gom, i l’èxit va ser clamorós.

Niklas Blomberg i Quim Giron (Animal Religion) a El vestit d'en Pascual al TNC. Foto David Ruano/TNC

Niklas Blomberg i Quim Giron (Animal Religion) a El vestit d’en Pascual al TNC. Foto David Ruano/TNC

A part de l’esmentat número de “El vestit d’en Pascual” a càrrec del duo Animal Religion, jo em vaig electritzar especialment amb l’imponent Fresquibilis sur Mer de la revista Love Me estrenada l’any 1927 al Teatre Còmic, amb música d’Enric Clarà oi lletra de Manuel Sugrañes,  interpretat en aquesta recreació divertidíssima per unes glorioses Mercè Arànega, Queralt Casasayas, Màrcia Cisteró, Antònia Jaume, Mireia Llunell, Montse Esteve, Nora Navas, Alba Pujol, Mar Ulldemolins i Teresa Urroz, totes elles dirigides per Jordi Prat i Coll.

Fresquibilis sur Mer al TNC. Foto David Ruano/TNC

Fresquibilis sur Mer al TNC. Foto David Ruano/TNC

Un altre moment magnífic el va protagonitzar Carme Conesa, dirigida per Lurdes Barba, interpretant Flor de Vici, amb música de Joan Camprubí i lletra de Joan Misterio. La Conesa va estar esplèndida de veu, imposant una dramatització magnífica d’un cuplet dramàtic i sobretot dient amb una claredat admirable, el text. A ella és a la que vaig entendre sense cap esforç.

Cada dia s’assembla més a Carol Burnett i tan de bo l’aprofitin per fer teatre musical, és de les veus importants que tenim al teatre català. Ella va tenir el privilegi de tenir una petita escenografia que l’embolcallava, però sense res s’hagués imposat igualment. És una artista potent

Carme Conesa, esplèndida cantant Flor de vici a Taxi...al TNC!. Foto David Ruano/TNC

Carme Conesa, esplèndida cantant Flor de vici a Taxi…al TNC!. Foto David Ruano/TNC

Un altre moment brillant va anar a càrrec del gran Lluís Homar cantant el cuplet El cap viu amb música de Joan Camprubí i lletra de Joan Misterio i G. Pujol, dirigit per Xavier Albertí.

Homar vestit mig de poncellina i l’altre mig de senyor, imposa amb quatre gests i amb tota la sapiència que tenen els grans, tota la picardia que necessiten aquestes cançons i tot l’hilarant humor que brolla de les personalitats representades amb el contundent consell de la mare “Nena, el cap viu” Fabulós

Lluís Homar cantant "El cap viu" a Taxi...al TNC! Foto David Ruano/TNC

Lluís Homar cantant “El cap viu” a Taxi…al TNC! Foto David Ruano/TNC

Els altres números, sent bons no els puc qualificar de genials, però suposo que és difícil mantenir un nivellàs com el d’aquests que us he esmentat.

Magnífiques col·laboracions del mag Hausson,  la tronada interpretació de Mali Vanili (Jofre Borràs i Miquel Malirach) a Soy Miguelito o l’apoteòsic final de Taxi…al TNC! de l’Egos Teatre amb la incorporació de tota la companyia.

No podria deixar d’esmentar el moment més colpidor amb l’aparició de la companyia Alquimistes Teatre d’actors discapacitats psíquics intel·lectuals de Santa Cioloma de Gramanet que han interpretat La borsa de la revista Joy-joy d’Enric Clarà amb la lletra adaptada per la companyia. No estem acostumats a veure actors discapacitats dalt d’un escenari, i veure l’emoció amb que actuaven i rebien els entusiastes aplaudiments del públic, m’ha fet un nus a la gola.

Sembla que amb l’arribada d’Albertí al TNC i amb aquesta inesperada obertura, s’hagin obert les finestres de bat a bat. Tinc ganes que canvií una mica l’orientació i amb aquests gènere i aquesta presentació com a mínim han apostat per revolucionar-ho una mica. Tan de bo la inspiració continuí i encara que em pots mitjans hi hagi tant talent i servit de manera tan fresca.

És una llàstima que ja no us pugui recomanar anar al TNC a veure aquest espectacle, si al menys l’haguessin gravat i l’editessin en DVD, el podríem recuperar i estic segur que podrien recollir uns calerons que podrien continuar ajudant a Apropa Cultura.

De moment, esperant que es decideixin a editar l’espectacle,  aquí teniu un youtube

FITXA ARTÍSTICA I TÈCNICA

Dramatúrgia
Lluïsa Cunillé
Josep Maria Miró
Xavier Pujolràs

Coordinació
Xavier Pujolràs

Coordinació artística
Ignasi Camprodon
Jordi Carrillo

Direcció musical
Francesc Mora

Pianista repetidor
Marc Perna

Direcció d’orquestra
Wanda Pitrowska

Coordinació de l’orquestració de partitures
Albert Guinovart

Orquestració
Jordi Cornudella
Jordi Nus
Xavier Pendon

Coreografia
Roberto G. Alonso

Col·laboració en l’espai escènic
Jose Novoa
Lluc Castells
Equip tècnic del TNC

Il·luminació
Ignasi Camprodon
Equip tècnic del TNC

Vestuari
María Araujo
Mireia Llatge
Equip de sastreria del TNC

Confecció de vestuari
Equip de sastreria del TNC
Godet

So
Xavi Rodríguez
Equip tècnic del TNC

Caracterització
Toni Santos

Muntatge, assaigs i representacions
Equips tècnics i de gestió del Teatre Nacional de Catalunya

Producció
Teatre Nacional de Catalunya

Amb la col·laboració de l’ESMUC – Escola Superior de Música de Catalunya

Agraïment
Cortana (vestuari Carme Elias)
Taxi ecològic

Col·labora amb el projecte social del TNC
Fundació Banc Sabadell

Números (per ordre d’aparició)

Presentació: Jordi Boixaderas

«Desfile del oro», de la revista Love me (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1927). Música d’Enric Clarà.

«Al rompeolas». Música d’A. R. Berdiel, lletra de Joan Misterio. Amb Anna Sahun i Joan Carreras. Dirigit per Josep Maria Miró

«Singlot poètic». Amb Llorenç González. Direcció d’Albert Arribas

«Niní». Música de Joan Viladomat, lletra de Joan Misterio. AmbCarme Sansa. Dirigit per Carlota Subirós

«Viatge deliciós». Música de Joan Camprubí, lletra d’Andreu Llobet. Amb Antoni Comas i Claudia Schneider. Direcció d’Alícia Gorina

«Carta al TNC», versió instrumental d’«Eros». Música de J. Demón. Amb Carme Elias

«Fresquibilis sur Mer», de la revista Love Me (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1927). Música d’Enric Clarà, lletra de Manuel Sugrañes. Amb Mercè Aránega, Queralt Casasayas, Màrcia Cisteró, Antònia Jaume, Mireia Llunell, Montse Esteve, Nora Navas, Alba Pujol, Mar Ulldemolins i Teresa Urroz. Dirigit per Jordi Prat i Coll

«El vestir d’en Pascual». Música de Joan Viladomat. Interpretat i dirigit per Animal Religion

«Classe de petons». Amb David Bagès i Francesc Lucchetti. Dirigit per Josep Maria Miró

«Petons, petons». Música de Vicenç Quiroz, lletra de Joan Misterio. Amb David Bagès, Pepo Blasco i Aina Sánchez. Dirigit per Xavier Martínez

«Charleston final», de la revista Bis-bis (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1928). Música d’Enric Clarà. Amb Hausson i Lina Lambert. Dirigit per Hausson

«Soy Miguelito», de la revista Oui-oui (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1926). Música d’Enric Clarà, lletra de Manuel Sugrañes. Dirigit i interpretat per Mali Vanili

«La borsa», de la revista Joy-joy (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1926). Música d’Enric Clarà, adaptació de la lletra «La bolsa», de Manuel Sugrañes. AmbAlquimistes Teatre. Dirigit per Verónica Ramírez i Francia Gajardo

«Schotish de les corbates», de la revista Pocker (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1928). Música d’Enric Clarà, adaptació de la lletra «El schotisch de las pantorrillas» de Manuel Sugrañes. Amb Llorenç González, Ramon Pujol i Peter Vives. Dirigit per Jordi Oriol

«El jazz del gato Félix», de la revista Charivarí (estrenada al Teatre Nou del Paral·lel de Barcelona l’any 1927). Música de Rafael Martínez Valls, lletra de Josep Maria de Sagarra. Amb Esther López, Marta Ossó, Bernat Quintana, Aina Sánchez, Candela Serrat, Roser Tàpies i Júlia Truyol. Dirigit per Israel Solà

«Flor de vici». Música de Joan Viladomat, lletra de Joan Misterio. Amb Carme Conesa/Aina Sánchez. Dirigit per Lurdes Barba

«El cap viu». Música de Joan Camprubí, lletra de Joan Misterio i G. Pujol. Amb Lluís Homar. Dirigit per Xavier Albertí

«Taxi… Al TNC!». Música de E. P. Requena, adaptació de la lletra «Tin-tilín-Fox»,. Amb Egos Teatre. Dirigit per Joan Maria Segura

Orquestra de les Glòries Catalanes
Oboè: Bernat Farreras
Flauta: Èlia Casals
Clarinet: Jordi Casas
Trompeta: Ignasi Jiménez
Trompa: Jordi Gaya
Trombó: Lorreine Iraola
Percussió: Rubén Martínez Orio
Violins primers: Laia Pujolassos, Ariadna Rodríguez i Francesc Guzman
Violins segons: Marta Carceller i Sergio Lecuona
Viola: Laia Capdevila
Violoncel: Marina Vidal
Contrabaix: Jorge Soria
Piano: Andreu Gallén

Egos Teatre
Anna Alborch
Lali Camps
Albert Mora
Maria Santallusia

Animal Religion
Niklas Blomberg
Quim Giron

Mali Vanili
Jofre Borràs
Miquel Malirach

Alquimistes Teatre
Ivan Córdoba
Francia Gajardo
Noelia Hernández
Aitor Jiménez
Esther López
Anna Manzanares
Javier Moroño
Isabel Peña
Raquel Queró
Verónica Ramírez
Francis Rodríguez
David Ruiz
Mari Pau Samblas
Sara Sánchez
Núria Soler
Núria Tomás

14 comments

  1. demo

    Jo ahir tarda vaig anar la inaguració del Teatre Principal de la Rambla.Va cantar el Cor de Cambra del Palau de la MúsicaVan tenir molts aplaudements.S´els mereixient.La festa era organitzada pels amics de la Rambla per celebrar les Festes dwl Roser de la Rambla.

    M'agrada

    • Vaig veure un reportatge per TV. El teatre no m’agrada gens, té un look molt antiquat (sala dels anys 60) i penso que haurien de fer una veritable reforma integral, tenint en compte l’espai que tenen i la importància del teatre i edifici, ara bé, el moment no és ens propici.
      El més important és que torni a reobrir i que encertin amb la programació. Tots els intents fets fins ara, han estan fallits.
      Començar amb el Cor de Cambra em va semblar tan fantàstic com poc apropiat, francament.

      M'agrada

  2. Estoy tan extraordinariamente conmocionado del espectáculo visto ayer que tengo que reflexionar un poco para hacer un comentario digno del mismo.

    Como adelanto tengo que decir que pocas veces he visto tanto talento y profesionalidad reunido en un escenario y que durante una hora y media me he sentido retrotraído a mis años de niñez y adolescencia, cuando asistía a los últimos coletazos de las grandes revistas del Paral-lel y que curiosamente no estaban prohibidas para los menores de 16 años. Lógicamente me refiero a dos vistas en los años 40 (“SI Fausto fuera Faustina”, con la inolvidable Celia Gámez, en el Tívoli-1943- y “El gran Clipper” -1947- en el Cómico), el resto corresponde a los años 50’s del siglo pasado y principios de los 60’s. Cuando el micrófono se incorporó a la revista deserté del género.

    M'agrada

    • simone

      Al leer el apunte enseguida me acordé de ti, jeje! Por lo visto otra cosa de las que valen la pena, que me he perdido! Gracias por la crónica y a ver si repiten el espectáculo en alguna ocasión.

      M'agrada

  3. Concep

    M’ha fet molta il·lusió veure aquesta entrada, ja que un dels motius per el qual no vaig poder anar al concert de l’OBC va ser que havia de triar entre el TNC i l’Auditori. Em vaig decidir per anar al TNC i m’ho vaig passar molt bé i amb mi tot el públic que omplia divendres la sala del Nacional. Va ser una festa inaugural molt entranyable i entusiasta.

    M'agrada

  4. demo

    Vaig oblidar de dir que no és un teatre convencional -méa aviat tipus MOLINO – Encara que jo al Molino tant sols hi he vist La fille du régimen Montat pel Sr Roger Alier. Al voltant de les butaques té tauletes.també a la platea té barres de cafetería.i crec que disposarà de dos restaurants.

    M'agrada

  5. Quien ve un número como “Fresquíribis sur mer” y no se parte de risa yo creo que tiene un problema. Y quien escucha a esta gran cantante en que se ha convertido Carme Conesa en ese dramón del incomparable Joan Viladomat “Flor de vici” y no se emociona tiene otro.

    He destacado estos dos números porque me gustan muy especialmente, pero desde la presentación hasta el final fue un rosario de 18 cuentas sorprendentes, bien cantadas, bailadas y resueltas por un alucinante conjunto de artistas de auténtico talento. Y tengo que decir que de esos 18 temas musicales -intercalaciones estupendas no musicales aparte- sólo conocía “Fresqúiribis sur mer” y “El vestit d’en Pascual”, lo cual no deja de ser chocante para mí ya que he conseguido cuanto se ha puesto a la venta del género revisteríl. Es probable que durante la guerra fueran bombardeadas las fábricas de Odeón, Regal, Voz de su amo, etc…ubicadas en Barcelona y las matrices hayan desaparecido y muchas colecciones particulares también, motivo por el cual las grabaciones de las revistas de Sugrañes no han podido remasterizarse en CD, con alguna excepción.

    Por lo tanto descubrir temas llenos de picardía y segundas intenciones y escenificadas con un refrescante ingenio me ha llenado de satisfacción.

    Si hubiera estado a la venta el DVD de la función en el Teatre Nacional ya me lo hubiera comprado. Si no se ha grabado todavía debiera hacerse una función extra para hacerlo y yo creo que podría distribuirse por kioskos y sería éxito de ventas.

    Una gozada!!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: