Teresa Zylis-Gara

No hi ha hagut manera de desempatar, jo també he votat i res de res, persisteix la igualtat i per tant, que caram! totes dues versions mereixen guanyar.

La número 1, i parlo exclusivament d’ordre, és la soprano Polonesa Teresa Zylis Gara, 23 de gener de 1935 a Landvarov (Wilno), Polònia (jo sé  qui estarà content per aquesta feliç coincidència).

Al Liceu Zylis Gara va debutar el 6 de gener de 1974 cantant la Fiordiligi de Cosí fan tutte, i no va tornar fins 22 anys més tard, un dia abans del seu aniversari liceista, ara el 5 de gener de 1986 per participar en el concert que es va fer en benefici dels damnificats del terratrèmol de Mèxic, on crec recordar que va cantar una ària de Manon Lescaut de Puccini.

Va fer una notable carrera com a liederista, sobretot interpretant a Chopin i Moniuszko. La versió d’aquest Отчего?ha superat a Vishnevskaia i a Netrebko, quelcom més que notable, i és que la versió és veritablement emocionant, amb una veu molt dolça.

La gran sorpresa és la versió del baix ucraïnès Boris Gmyria, va néixer  a Lebedyn l’any 1903 i va morir a Kiev l’any 1969.

Boris Gmyria

Durant la segona Guerra Mundial es va quedar a la zona ocupada de Poltava i al finalitzar la guerra va ser acusat de col·laboracionista, per la qual cosa hauria estat jutjat i exiliat a un camp de concentració si no hagués estat per la intervenció personal de Nikita Khrushchev.

Si políticament o humanament la vida del baix Gmyria presenta masses ombres (hi ha un altre afer al voltant de Xostakòvitx que tampoc el deixa gaire ben parat), la seva vessant artística és innegable, i si com a baix operístic la seva carrera exclusivament soviètica va ser de primera categoria, com a liderista i cantant de cambra també va destacar i una petita prova és aquest magnífic Отчего? que s’ha imposat a la resta, amb la deliciosa companyia de Zylis Gara.

Ja he dit que la carrera d’aquest baix es va produir en els moments més tancats del règim soviètic, per tant no va sortir dels territoris admesos i òbviament no hi ha constància que cantés al Gran Teatre del Liceu.

Jo la primera vegada ja el vaig votar i a la segona també.

Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquesta edició tan disputada. Us espero el proper desembre en una edició eminentment nadalenca, aviso.