EL LICEU DESAPAREIX D’UN BARÒMETRE PREOCUPANT


Palau Marc a la Rambla de Santa Mònica (Barcelona), seu de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Palau Marc a la Rambla de Santa Mònica (Barcelona), seu de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Ahir vaig rebre un informe inquietant, un baròmetre realitzat per una fundació anomenada FUNDACIÓN CONTEMPORÁNEA, de la que no en tenia cap noticia fins ahir mateix i que té com a objectiu contribuir al desenvolupament professional del sector cultural a Espanya i amb aquesta finalitat va llençar l’any 2009 un Observatori de la Cultura, com a instrument per mesurar alguns aspectes significatius del sector cultural i comprovar tendències, promoure debats i identificant carències i oportunitats.

Fins aquí res sospitós, seguim.

Com s’elabora aquest informe? Doncs fent una consulta semestral mitjançant un grup d’experts integrat per professionals de primer nivell de la cultura espanyola (no se’n fa públic cap) on hi figuren escriptors, artistes, directors, actors, músics arquitectes, creadors de tota mena, responsables de fundacions, directors de museus, centres i institucions culturals, editors, promotors, galeristes, responsables de industries culturals, comissaris d’exposicions, gestors culturals, professionals del sector, i també responsables de les àrees i institucions culturals de l’administració pública central, autonòmica i municipal.

En principi un amplíssim ventall integrat per 112 membres, dels que insisteixo a dir, que no en sabem cap nom, doncs bé, les dades resultants de l’enquesta realitzada en el segon semestre del 2012 (aquesta era la novena edició), de ser certs, imparcials i ens manipulats i tendenciosos, són altament preocupants per tot el que fa a Catalunya (ai!) i al Gran Teatre del Liceu en particular.

El qüestionari tramés està dividit en dues seccions, la primera és el baròmetre de caràcter anual i amb els indicadors de l’evolució de les diferents àrees de la cultura i de l’activitat cultural per CC.AA. i ciutats, mentre que la segona és de caràcter variable i es centre en un aspecte divers en cada estudi, en aquest cas analitza les estratègies possibles i les línies d’acció per a promoure la col·laboració entre els sectors públics i privats en la promoció cultural.

L’informe, estudi, baròmetre o com el vulgueu anomenar és sospitós i per a nosaltres (catalans) molt negatiu i podria ben bé ser que fins i tot fos malintencionat, però també podria tenir molta més versemblança de la que ens agradaria i per això el més fàcil és creure que és tendenciós i partidista, que té una clara ferum de centralista i perillosament anti nacionalismes perifèriques i per tant propens a alterar el nostre proverbial victimisme que tantes penúries i pocs rendiments ens proporciona. Fixeu-vos que quan som nosaltres els crítics amb la gestió cultural catalana, no tenim miraments, però quan l’informe el fa un altre arrufem el nas i si en aquest !altre” intervé com és el cas Madrid, aleshores la credibilitat la posem (jo el primer) en entredit.  Però l’informe m’ha fet pensar.

Ara us aniré copiant les parts més rellevants i com deia Margo Channing a “All about Eve” (1950), “Fasten your seatbelts, it’s going to be a bumpy night.”:

COMUNITATS AUTÒNOMES:

QUALITAT DE LA PROGRAMACIÓ:
Madrid (91%),Catalunya (79%) i el País Basc(63%) lideren la qualitat seguides d’un segon bloc format per Andalusia (baixa del 41 al 25%), Castella i Lleó (14%) y la Comunitat Valenciana (baixa del 23 a 10%). Galícia també pateix una caiguda del 17 al 9%.

QUALITAT_001

QUALITAT PER CIUTATS:

La qualitat dels equipaments i les activitats culturals per ciutats, l’encapçala Madrid, que cau 6 punts després d’haver fet un augment important al 2012, quelcom similar al que li passa a Barcelona, que sempre es manté en un segon lloc, seguides per Bilbao. Sorprenentment el quart lloc és per Màlaga, que malgrat està a molta distància de Bilbao, supera a Sant Sebastià, Sevilla i València.

Qualitat ciutats-page-001

INNOVACIÓ EN LA PROGRAMACIÓ (ciutats)

Pel que fa a la innovació de l’oferta cultural les principals dades per ciutats no difereix gaire de les xifres de qualitat, i són:

Madrid (78 %) encapçalant per segon any consecutiu el rànquing, abans encapçalat per Barcelona (71 %), Bilbao (46%), Sant Sebastià (22%) i Màlaga que puja de manera significativa al 15, quasi tan espectacular com la caiguda de València del 26 al 12%

Innovació-page-001Ara una dels aspectes més sagnats, les institucions i equipaments més valorats i significatius:

EL MILLOR DEL PANORAMA CULTURAL de l’any 2013
 
Museo Reina Sofía (62%), Museo del Prado, Matadero Madrid, Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, Museo Thyssen Bornemisza, Teatro Real, la Fundación Mapfre, CaixaForum, ARCO, MACBA, La Casa
Encendida, la Fundación March, Museo Guggenheim, Sónar, Alhóndiga Bilbao, Casa del Lector, La Alhambra, Museo de la Evolución Humana, CGAC, La Térmica i el Festival de Teatro Clásico de Almagro, el Centro Dramático Nacional i La Laboral.
 
Desapareixen de la llista:
 
El MUSAC, el Gran Teatre del Liceu, Teatro Español, Teatro de la Abadía, Teatre Lliure, Teatro de la Maestranza, el Festival Grec i
El Mercat de les Flors.
Madrid amb 17 centres encapçala el rànquing, seguit de Barcelona amb 6
 
Centrem-nos amb el Liceu:
 
El baròmetre és de l’any 2013, és a dir, el final del desgavell. Malgrat tot que desapegui del rànquing d’equipaments culturals amb més qualitat i innovació crida l’atenció, però recordeu el que va passar l’any passat: les primeres retallades importants en la programació, els ERO anunciats, la vaga, el ERO retirat, les versions de concerts inaugurals, l’eliminació de títols, concerts i recitals ja anunciats, l’eliminació del departament d’audiovisuals i la rescissió de contractes amb cadenes internacionals que ja tenien les càmeres instal·lades per gravar, la reestructuració de la Presidència del Patronat, la Direcció General, la marxa del director artístic i l’anunci del director del cor, els primers acomiadaments….
 
La Conselleria de Cultura hauria d’esbrinar una mica més sobre aquest baròmetre, contrastar les dades i analitzar-lo amb la deguda cautela, però també amb una certa preocupació. A tots ens venen al cap masses coses com per creure que aquest baròmetre és fruit de la paranoia del ministre Wert, ja que aquí, a Catalunya s’han fet moltes coses malament, que sumades als arguments centralistes poden amagar-se amb el victimisme habitual, o poden fer més dramàtic un informe que després de la primera indignació, m’ha fet pensar.
 
Us deixo l’enllaç que us permetrà llegir-lo en la seva integritat.
 
 
No me’n sé avenir, el Liceu no apareix a la llista, ha desaparegut, ho penso i m’indigno molt, moltíssim, ja que malgrat ens faci mal, el Liceu de mica en mica es va empetitint, i el futur no és gaire esperançador ja que tothom ens diu que de moment hem d’aguantar el xàfec i després tornarem a remuntar, quelcom comprensible, si no fos que mentre cau el xàfec, s’estan fent coses que denoten una precarietat de idees  alarmant i alguns signes o pitjor encara, evidències, de que s’està fent malament, de manera maldestra i que desprestigia el crèdit que anem perdent a marxes forçades.
 
No es tracta tan sols de la programació per la propera temporada i la baixada d’activitat pròpia,  es tracta del increment de l’activitat externa i de la qualitat de la mateixa. Com es pot valorar un equipament cultural com el Liceu, amb les activitats d’altres promotors que figuren al web?. Per força la valoració ha de caure.
 
Quan alegrement diem que per tal de fer calaix tot està bé si ens mantenen a Jonas Kaufmann o Anna Netrebko a la programació de la temporada, per posar dos exemples, no ens adonem que estem venen prestigi, posicionament i qualitat, ja que a aquestes alçades i al i com van les coses ningú creurà que els beneficis que ens puguin donar Los Miserables o el concert de Love of Lesbian  aquell tan engrescador de l’Orquestra amb la mòmia de Glenn Miller serviran per programar el programa estafat de Zemlinski o aquells Les Troyens que han caigut de la programació, com aquella Die Frau ohne Schatten o l’estrena de la nova òpera de Benet Casablancas, que Déu em guardi de criticar abans de la seva estrena.
 
M’enteneu oi?, com en tants altres àmbits estem cedint poc a poc i no ens adonarem i esdevindrem un bellíssim teatre de províncies, que podrà lluir amb orgull que programa 15 traviates o 22 bohèmes amb repartiments ben galdosos i qui sap si amb una mica de sort, en dues o tres funcions amb la presència del divo o la diva (mai junts) que vindran a fer el seu bolo i això ens costarà als soferts abonats i aficionats, el doble, això sí, alguns ni que sigui per una estona,  es sentiran una mica importants.
 
Pensem-hi!

Un comentari

  1. Definitivament ,i més després de llegir l’article , “no pegaré ojo” aquesta nit .
    Ay Senyor ! Aquesta colla de maldrestres o malp… enfosaran les nostres institucions culturals , aquelles de les que estaven tots tan orgullosos .

    M'agrada

  2. Fernando S.T.'s avatar Fernando S.T.

    Parece obvio que hay una cierta tendencia en este estudio, pero es necesario leerlo con atención, aunque faltan datos para darle toda la veracidad.
    Me parece indispensable conocer el cuestionario del que se deducen los resultados finales.

    M'agrada

  3. Raúl's avatar Raúl

    Un article molt interessant Joquim, i com dius, preocupant alhora. Caldria conéixer a qui han realitzat l’enquesta. És cert que l’últim any van passar moltes coses que fan mal al Liceu, però el Liceu mereix sortir a la llista molt més que altres. Per fer aquesta llista la pregunta ha estat oberta (lo mejor del panorama cultural… pregunta abierta sin aportar ningún nombre) i això ja de per si la fa molt menys fiable i precisa que si els haguessin demanat que valoressin de 0 a 10 tot un seguit d’institucions. El Liceu pot estar tot lo malalment que volguem, però que el Teatro Real s’emporti 17 mencions i el Liceu no arribi a 5 és clarament desequilibrat.
    De tota manera, si a aquests informes responguessin amb el victimisme, estaríem cada cop més a prop de l’abisme. Jo penso que un dels principals perills pel Liceu, més que el Ministeri és la Conselleria de Cultura, ja que han demostrat que els importa ben poc el teatre, se’ls omple la boca amb la cultura, però després no sabem tractar com es meriex la principal institució cultural de Catalunya, ells sí que són provincians fins a la medul·la.

    M'agrada

    • Conèixer qui s’ha pronunciat és essencial, però també saber com s’ha preguntat, ara bé quan diem que no són veritat, que són manipulats i que estem millor del que ells diuen, cal argumentar-ho també.
      Jo agafant el Liceu, que és el que conec bé, li dono la raó, el Real al 2013 va estar per sobre en qualitat i innovació, no en tinc cap dubte.

      M'agrada

      • Raúl's avatar Raúl

        Cert, la situació del Liceu és preocupant i 2013 va ser un any horrible. M’agradaria que fessin un estudi amb més profunditat i menys opac perquè poguessim debatre sobre una base més clara, ja que les dades que ens dóna aquest estudi són massa pobres i difuses.

        M'agrada

  4. Jofre's avatar Jofre

    Jo si que me’l crec l’informe, al menys per a tot allò que respecta al Liceu.
    Durant tota l’agonia dels dos darrers anys amb Marco com a Director General, el Liceu va perdre l’empenta que el distingia, amb temporades brillants i innovadores, amb els millors noms a la llista de cantants i amb produccions. L’assignatura pendent va ser sempre l’orquestra, un dels punts febles de Matabosch.
    En canvi al Real el procés va ser a la inversa i el fitxatge de Mortier el va situar al capdamunt, no tan sols a nivell nacional, també internacional. Això és independent de si agradaven o no les temporades de Mortier, però que eren internacionalment reconegudes és una cosa que no es pot discutir.
    Si afegim la lamentable gestió que va patir el Liceu, és normal que la valoració de la institució s’hagi vist tan perjudicada.
    Al Ministerio des de Catalunya li posem les coses molt fàcils si parlem de música, l’aposta catalana és molt poc ambiciosa.

    M'agrada

    • Josep Olivé's avatar Josep Olivé

      Anava a fer la meva entrada però és que penso el mateix exactament. I independentment de les rankings i de les enquestes el Liceu esta fent una devallada preocupant. No fer produccions programades en una temporada, o fins i tot no programar produccions previstes temporades més enllà, no “augmenten” el prestigi que diguem. Els conflictes laborals de la casa, la inestabilitat de l’orquestra i del cor, la parsimonia exasperant en trobar substitut amb cara i ulls de’n Matabosh (un càrrec importantíssim en un teatre d’òpera)… No sé, crec que hi ha molt de ..”…què bonic el Liceu…quantes llumetes…què gran…quans miralls…” dins de les nostres institucions cuturals i polítiques… molt d’això i molt poc de conexiement del mon operístic…Aqui hi ha gent que no espabila, ni espabilarà mai, i amb la traca diaria de mono-tema-noticia ja en tenen prou. Al Real quan en Mortier va comunicar la seva malaltia segurament el mateix dia algú ja va trucar al Matabosh. Tan se val si era del mateix teatre o del ministerio. Aqui en Mascarell i companyia no deu saber ni a qui trucar. Aixo si, li birlen tot un Matabosh i tan panxo l’home. I és tan bon jan que fins i tot el “deixa” compartir amb el Real. Aviat ens faran un traje i es podran veure produccions al Real previstes al Liceu. Per col.laborar que no quedi. Que som molt guaposi cultivats aqui. No anem bé no. A Ítaca no sé, però per a ser algú dins del mon de l’òpera doncs que voleu que us digui.

      M'agrada

      • Efectivament Josep, jo només dic una cosa. En Matabosch no hagués fet un viatge per retrocedir.
        No ens agrada acceptar-ho, ho trobo fins a cert punt comprensible, però el Real ens ha passat la ma i el braç per davant, i en això no hi té res a veure la voluntat centralista evident que esperona al Ministerio del Wert. El problema, el nostre problema comença al Palau Marc.

        M'agrada

  5. Anna M.Codina's avatar Anna M.Codina

    Gràcies Joaquim, amb tu vigilant sempre estem informats. L’any passat va ser molt convuls en general i pel Liceu en particular. Totes aquestes enquestes que ens arriben de Madrid i a més a més sense dir cap nom, son molt sospitoses. Aquí el tema polític hi està ben barrejat, sobretot pensant en el moment actual. Gràcies de nou.

    M'agrada

  6. Todo este teje-maneje me parece muy tendencioso y con la clara finalidad de hundir del todo la valoración del Liceu. Tenía demasiado prestigio nuestro Teatro y esto Madrid no lo podía digerir, relegarlo de esta manera me parece indignante y vergonzoso. Quiénes son esas 112 luminarias culturales que ejercen de calificadores de calidad y tan tendentes a favorecer a Madrid, Capital del Reino? La verdad, es cierto que Marco se encargó de cargárselo todo -recibió consejos de Madrid?, o es que el Conseller de Cultura es aún más inepto de lo que demuestra ser?-, pero el Liceu sigue mostrando calidad y la oferta cultural de Barcelona la considero buena, aunque mejorable, como en todas partes, pero aquí por lo menos casi hemos dejado de lado la comedia de tresillo y en Madrid siguen con ella como siempre.

    Todo muy lamentable y el Liceu, con su Orquesta Original (qué chiste más requetemalo!) de Glenn Miller, sus inefables “Miserables” con una adaptación infame de las letras en castellano, sus Pantojas, sus Iglesias, sus Monchos y compañía, está abocándose al abismo y a que nos califiquen el año próximo los 112 “genios fantasmas” por debajo de Jeréz de La Frontera, cuya programación a menudo es bastante atractiva.

    Es obligatorio que se hagan públicos los nombres de los ilustres 112 “inquisidores” de la Cultura y conocer qué criterios siguen para sus calificaciones y las procedencias de nacimiento de cada uno de ellos, así como su profesión y su ideario político porque me parece que todo ello debe influir en sus “notas”. Es inadmisible que permanezcan en la sombra como lo hacían los componentes de la Censura franquista.

    Estoy realmente sorprendido y enojado. Y el Conseller de Cultura qué tiene que decir al respecto? O es que el tema le resbala, como le han ido resbalando los sucesos acaecidos en el Liceu desde que está en ese cargo?

    M'agrada

  7. Evidentment que és tendenciós; sense voler entrar en el que respecta al Liceu (no interessa gens a les espanyes) que sigui un dels teatres d’òpera mes reconeguts del mon….

    Voldria que entenguéssiu que des del punt de vista teatral, deixar fora de la llista ni mes ni menys que el Teatre Lliure, no hi ha qui s’ho empassi. És un referent a nivell estatal, europeu e inclús mundial de la cultura teatral. Si a mes d’això també es carreguen el Mercat de les Flors i el Festival Grec…. és que ja és per riures’ en d’aquesta parodia d’enquestes.

    Penseu que qualsevol “arma”, en l’actualitat és bona per carregar-se el sobiranisme…. i és que els catalans tot ho fem malament de collons….. “Una, grande y “libre”.

    No perdeu mes temps… no paga la pena.

    Penós

    M'agrada

    • Ni entro al tema ‘nacional’: a banda que tinc el bon costum de no creure´m cap estadística que no hagi manipulat jo personalment, el que diguin 112 paios que no sé ni qui són em sembla fenomenal però em mereix tanta confiança com el que diuen Moody´s o Standard&Poor´s: cero patatero.

      M'agrada

    • Però és que el problema amb el Liceu el tenim amb la Conselleria, que és qui l’ha portat fins on som ara. Aquí les Espanyes no compten, a no sé que ens venen a buscar l’actiu més important que teníem i ens el fitxen. Ell, en Matabosch no marxaria mai a un lloc per sota del Liceu, ell sap positivament que el Real està a un nivell internacional per sobre de l’actual Liceu, ja que Matabosch ha patit personalment aquesta retallada de qualitat i innovació.
      Per tant si amb el tema Liceu l’informe crec que té raó, crec possible que en els altres terrenys que jo no conec tant, tot i que m’interessen, no deu anar tan desviat, malauradament crec que no han hagut de cuinar gaire les dades.
      Jo crec que la barretina no ens pot tapar els ulls Miquel.

      M'agrada

  8. Leonor's avatar Leonor

    Bueno, lo que he de leer…
    Por lo que respecta a Málaga, si somos cuartos este año ¿en qué puesto estaríamos en 2008, por ejemplo en que el Cervantes aún tenía programación lírica medio decente, una temporada de abono de la Orquesta, de Danza, reclamaciones-eternas- de un Auditorio, existía aún el uso del María Cristina- recitales, obras, lírica- y los cines con su doble valor-películas y teatros, a la vez-, aparte del clima, restaurantes, cafés-teatros, museos…? ¡Entonces, nos llevábamos el segundo premio! En fin…
    Simplemente, dos cuestiones: 1. La gran mayoría de abonados (y ex) del Real siguen admirando y deseando las programaciones y a los cantantes del Liceu (los conozco y lo comparto plenamente; supongo que será “el efecto Mortier”). 2. ¿Quiénes realizan esta encuesta?Que firmen, porque (por quitar hierro, pero para que veáis algunos disparates que leo) deben quedar “contentísimos” en Sevilla con su posición, siendo la provincia andaluza que más dinero recibe de la Junta en cultura. La verdad es que no sé si creérmelos…
    PD: ¡contra con la “Térmica” y el CAC!

    M'agrada

    • Si lo dejas en las manos del público, seguramente el público madrileño votaría otra cosa, pero creo sinceramente que entre el nivel del Real y el Liceu en el 2013, no hay color a favor de Madrid.
      Innovación, riesgo, por encima del conformismo de unos repartos realmente interesantes, pero solo eso, Títulos de repertorio que quizás llenan el aforo (Elixir), pero en el Real no hace falta que te haga la lista de obras programadas, todas me interesaban, y las propuestas y en cuanto a repartos, no es que sean mediocres precisamente.
      Desconozco lo que ocurre en Andalucía, claro.

      M'agrada

        • Raúl's avatar Raúl

          Jo em pensava abonar aquest any i ho faré perquè sóc de Lleida i només puc venir els diumenges, que solen omplir, però si fos de Barcelona m’haguessin dissuadit d’abonar-me. Però van fent mèrits: ara han afegit 3 files de zona prèmium pel recitat de Kaufmman. Si com sembla aquestes tres files s’han colocat a la plataforma que cobreix el fossat de l’orquestra, això perjudicarà tota la platea, especialment les primeres files. Per decència espero que les coloquin en un altre lloc i no arruinin la visió de la platea. Patètic en tot cas.

          M'agrada

        • Raúl's avatar Raúl

          Sí, las de Ninna Steme van junto a un pack con Tosca, es decir, si compras Tosca + Ninna Steme te hacen un 15% de descuento, lo cual significa algo tan lamentable como que los descuentos han llegado incluso hasta el primer reparto de Tosca, cosa verdaderamente lamentabilísima, ya que el primer cast sí que ha llenado casi del todo, quedando sólo por vender localidades carísimas de visión muy pobre.
          En lugar de ofrecer tanto descuento de última hora, mejor que no pusieran tantas zonas con visión parcial en la zona 2 y en la 3 y llenarían casi siempre, porque claro, pretender que alguien compre una entrada con el 50-60% de visión a 130-163 € es una locura y para que se vendan esas ha de ser una ocasión extraordinaria.

          M'agrada

      • Raúl's avatar Raúl

        Avui estrenem nou descompte de Tosca: si abans d’ahir era un 25% només per la funció d’avui, després vam veure el 15% per Tosca+Stemme, i ara és un 25% per qualsevol funció de Tosca (només si les compres avui). Quin deurà ser el de demà?

        M'agrada

  9. Nuria's avatar Nuria

    No sé, pero estos análisis de expertos que no firman me mosquea. En El Real también ha pasado cosas como por ejemplo hace unos dos años se despidió al coro para contratar uno que no es de la casa y más que no recuerdo. No creo que pueda haber tanta diferencia.
    En lo que sí aventaja Madrid a Barcelona se en montajes y oferta de obras de teatro, tanto musical como dramático…

    M'agrada

  10. Jordi R's avatar Jordi R

    Es cert que a la conselleria de cultura no l’interessa el Liceu, probablement per que el conseller no estima prou la musica, però altra cosa es donar molta importància a una enquesta ves a saber feta per qui i com. Posar, per exemple, Màlaga (amb tots els respectes cap a aquesta ciutat) per davant de Sant Sebastià o inclòs Sevilla, doncs, no sé… Què entenen els autors de l’enquesta per “cultura”? Es evident, per altra banda, que la brutal campanya de desprestigi cap a les institucions catalanes ho permea tot de forma irracional. Ja sabem que aquí tenim una bona colla de polítics mediocres i molt discurs de barretina, però al menys crec que ens adonem i exercim l’autocrítica constructiva per millorar la situació i sortir d’aquest pou. Segueixo pensant que el que no ens fem nosaltres sols (es a dir, el que ara anomenen “la societat civil”) no ens ho farà ningú, i en aquest “fer coses” inclouria naturalment l’exigència als gestors que votem i paguem. Aquest magnífic blog forma part, sens dubte, d’aquesta voluntat d’exigència. Jo crec, però, que la percepció que es té entre els aficionats de tot el mon es millor per al Liceu que pel TR. Potser es percep més com un teatre tradicional, amb un grapat de bones veus cada any i alguna que altra producció memorable. I això malgrat la incompetència del senyor Marco i cia. Potser l’enquesta s’hauria de fer entre els melòmans i sortiria diferent.

    M'agrada

    • De melòmans per sort cada vegada n’hi ha més varietat i la visió del que ha de ser un teatre operístic s’ha ampliat respecte a anys enrere on el que era més important es resumia amb els gran divos.
      Una temporada d’un teatre del nivell assolit pel Liceu ha de tenir un projecte treballat, explicat i dut a terme que l’acabi situant en un lloc preferent, no només per un espectacle en concret, i si pel conjunt de la seva activitat, i aquesta em sembla que avui ja és una batalla perduda pel Liceu, que si bé no fa gaire si que disputava un lloc en aquest rànquing dels millors, els més innovadors i els de més prestigi per la seva oferta vocal, de mica en mica s’ha anat empetitint degut a una gestió nefasta i a la poca voluntat per part de la Conselleria de que el Liceu esdevingués el buc insígnia de la cultura musical catalana.
      La voluntat política en aquest sentit no existeix i per tant malgrat la “bona voluntat” dels dirigents que ens toqui la sort o desgràcia de tenir al capdavant, el Liceu no remuntarà.
      És per això que les enquestes dels melòmans poca cosa tenen a dir, ja que mentre Madrid disputa amb tot el seu poder l’hegemonia operística espanyola, a Catalunya no s’impulsa ni tan sols per esdevenir la primera institució musical del país. I no vull que el Liceu per les meves preferències sigui el primer, és que el Liceu ja ho estava abans de tenir aquesta colla de dirigents tan mediocres. El que sap greu és que no la sàpiguen ni tan sols mantenir.

      M'agrada

  11. Lluís's avatar Lluís

    Jo no faria ni gens ni mica de cas d’un baròmetre com el que has penjat, Joaquim. Tot i que les preocipacions que expresses en relació amb la situació del Liceu les comparteixo en bona mesura, jo les deslligaria completament d’aquest infame baròmetre. De teatres d’òpera en comparació i d’activitats culturals comparades no en sé gaire, però d’enquestes i de sondeigs sí que en sé una mica, i això que comentem és una vergonya. Per començar, com bé expliques, no hi ha ni una sola font. Però a banda, no tenim ni idea de la distrbució (ni territorial, ni temàtica, ni de coneixement) dels “experts” preguntats. No tenim les preguntes originals, no tenim les dades en brut, no hi ha creuaments de cap tipus, les anàlisi en relació a mitjanes i percentatges són extremadament pobres, l’anàlisi longitudinal pot no significar res de res si no compleix determinades condicions…En definitiva, això que s’ens presenta probablement sigui un pamflet ple de biaixos i totalment tendenciós i, això segur, molt poc seriós. Cosa que no ha d’amagar el debat sobre la qualitat del Liceu i de l’oferta de la ciutat de Barcelona, evidentment, però potser caldira bastir-lo a partir de dades diferents (i en tot cas més fiables!).

    M'agrada

    • Potser no és prou creïble per la manera de fe, però dels resultats, j no n’0estraia tan convençut com vosaltres. El fet que no ens agradi no vol dir que en mig d ela manipulació política no hi hagi molta veritat.
      La cuina del resultats és quelcom evident en tota enquesta, fins i tot les que són favorables als nostres interessos.
      I això no és una qüestió de bon o dolents, és més aviat d’evidències de l’empobriment cultural de Catalunya, al menys sota els meus paràmetres, que t’asseguro que no sent gens espanyolistes.

      M'agrada

  12. Rising's avatar Rising

    Em pregunto si seria factible trobar un document similar en relació als equipaments culturals europeus en general i concretament als de música. Un estudi a nivell europeu, sí que donaria la mida de la situació real en la que es troba el Liceu, que recordem havia estat el un dels teatres més respectats i valorats per total la comunitat operística internacional (ja no només europea).

    M'agrada

Deixa una resposta a Marga Cancel·la la resposta