DIA DE LA MÚSICA, EL PRETEXT PER UN GRAN CONCERT AMB GATTI, MEIER I PAPE


Musa de la Música, obra de Eusebi Arnau y Lluís Bru, del Palau de la Música Catalana de Domènech i Montaner. (Fotografia M.A.S.)

Musa de la Música, obra de Eusebi Arnau y Lluís Bru, del Palau de la Música Catalana de Domènech i Montaner. (Fotografia M.A.S.)

Avui és el dia internacional de la música. No sóc gaire propens a deixar-me endur per les celebracions imposades tot i que en a mi m’agrada celebrar-ho tot, ara bé tractant-se de la música potser si que avui ni que sigui com encapçalament de l’apunt en faci menció, sobretot perquè bo és reconèixer a la música la importància cabdal que exerceix en la meva vida, incomprensible sense ella.

Molt sovint hi ha persones que em pregunten des de quan m’agrada la música, com em va venir l’afició i altres preguntes que intenten trobar la guspira que va iniciar aquesta necessitat vital. No tinc resposta, possiblement perquè haig de fer una regressió tan gran que em fa perdre el moment que un so, una melodia o qui sap si una sola nota em va cridar l’atenció. Molt possiblement encara estava en el claustre matern quan això va passar ja que no es tracta de sentir-me atret o tenir un especial interès, es tracta d’una necessitat vital.

No recordo tampoc si hi ha algun dia de la meva vida que l’hagi passat sense escoltar res de música, ja que si no l’he pogut escoltar interpretada o reproduïda per altres me l’he feta jo mateix, cantussolant una melodia aliena o fins i tot pròpia, improvisada, alguna variació sobre algun tema d’algú o aneu a saber si una creació totalment meva que marxa de la mateixa manera com arriba.

Avui doncs, us proposo un concert que va tenir lloc el passat 9 de juny a la imponent i teatral Frauenkirche de Dresden, un concert a la memòria de Claudio Abbado i que va congregar a la Mahler Chamber Orquestra, que li deu tot al mestre milanès, a la mezzosoprano Waltraud Meier, el baix René Pape i el director Daniele Gatti per interpretar quatre dels més colpidors lieds de Mahler, el no menys punyent comiat de Wotan a Brünnhilde de Die Walküre i la tercera simfonia de Robert Schumann, altrament coneguda com a Renana (del Rin).

Més enllà de l’elegant i encara suportable decadència de Meier, és difícil trobar tanta compenetració i complicitat amb la bellesa intrínseca de les cançons i la interpretació intensa i profunda d’aquesta artista eminent, una de les grans del nostre temps, dirigida amb sensibilitat extraordinària pel mestre Gatti, sense cap mena de dubte ambdós enduts per l’emoció dirigida al recordat i gran absent mestre Abbado.

D’entrada m’ha estranyat molt que René Pape sortís a cantar el “Leb wiohl, du kühnes” amb partitura, ja que l’ha interpretat diverses vegades al teatre i en concert, però potser és només una petita eina  de protecció. Per altre part escoltareu més que mai al mestre Gatti “cantant” quelcom que és una mica enutjós i també emocionant. Pape per la seva part llueix la magnífica i bellíssima veu amb més implicació que altres vegades, cosa que sempre és d’agrair i que lamento quan no es produeix molt sovint, si bé mostra limitacions en la zona. La versió del mestre  Gatti és molt lírica i preciosista, profundament romàntica, algun solista de l’orquestra pateix.

Finalment, per completar el record i per a nosaltres la festa, escoltareu una dramàtica, com correspon, interpretació de la simfonia de Robert Schumann.

Tot plegat estic segur que us agradarà molt, ja que el vídeo de gran qualitat d’imatge i so, i està fet amb molta cura per l’equip tècnic de Medici TV.

GUSTAV MAHLER

  • Liebst Du um Schönheit
  • Urlicht
  • Um Mitternacht
  • Ich bin der Welt abhanden gekommen

RICHARD WAGNER

  • Leb wohl, du kühnes (Die Walküre)

ROBERT SCHUMANN

  • Simfonia núm 3 “Renana”

Waltraud Meier, mezzosoprano
René Pape, baix
Mahler Chamber Orchestra
Director: Daniele Gatti

Dresden, Frauenkirche 9 de juny de 2014

ENLLAÇ VÍDEO (un únic arxiu)

https://mega.co.nz/#F!gJskHQAB!DuEDBXVoZ2ATSaXQbi58TQ

Bona diada de la música i bona entrada a l’estiu

 

 

Un comentari

    • rexval's avatar rexval

      Moltes gràcies, Joaquim i moltes felicitats. Jo sóc d’allò que en el XIX es diria “música programàtica” o “del futur”. La unió de la música amb la literatura i el món de les idees és la meua opció. I què dir de la Meier? Doncs que és la Deessa Música personificada i una gran actriu,

      Una abraçada.

      M'agrada

      Respon
      • Joaquim's avatar Joaquim

        M’ha semblat un concert preciós que aglutina el lied, l’òpera i el simfònic, només manca la música coral per arrodonir-ho, al menys per a mi.
        La Meier és sense cap mena de dubte una senyora que ja figura en la grandiosa galeria dels grans cantants de tots els temps, així de fàcil de dir i tan difícil d’assolir.

        M'agrada

        Respon
  7. Eduardo's avatar Eduardo

    Gracias Joaquim por tu apunte de hoy, realmente me llamado a pensar y mucho, desde cuando amo la música y en especial la opera, pero lo tengo claro, con mis padres en el Teatro Colón de Buenos Aires “Turandot” Nilsson y Caballé año 1965.
    Feliz dia, para todos los integrantes IFL, y una pregunta por este día no coincide con santoral de Santa Cecilia, alguien me lo puede decir????

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Imposible que con esa inauguración no quedaras marcado de por vida.
      Feliz bautizo.
      Muchas gracias Eduardo por estar siempre salvaguardando el blog.
      Supongo que han desvinculado el dia de la patrona cristiana, para universalizrlo más.

      M'agrada

      Respon
  8. SANTI's avatar SANTI

    Feliç dia de la música Joaquim, també per a tots els de la casa i gràcies pe aquest concert ple d’atractius.
    El lied el mateix que en Josep, canvio l’intèrpret

    M'agrada

    Respon
  10. Fernando S.T.'s avatar Fernando S.T.

    Precioso concierto.
    A mi de niño no me gustaba la clásica, o mejor dicho, me aburría en los conciertos a los que me llevaban mis padres, y cuando escuchaba la música que mi padre ponía en casa, mucho Beethoven con Karajan, me molestaba por pura rebeldía.
    De todo aquello quedo mucho en letargo que despertó en los ochenta con el rock sinfónico y recuperé rápidamente el tiempo perdido.
    Feliz día de la música para todos y especialmente para tí Joaquim, que tanto haces por ella y con ella por nosotros.

    M'agrada

    Respon
  11. colbran's avatar colbran

    Tampoco sé con exactitud cuando comenzó mi amor por la música, pero tengo tres referencias muy importantes. Mi primer contacto con la música en vivo comenzó el 23 de enero de 1943 en el Teatro Tívoli de Barcelona, con ocasión de mi cuarto cumpleaños, al que me llevaron mi madre y mi yaya a ver la revista/opereta de Quintero y Moraleda “Si Fausto fuera Faustina”, con la vedette hispano/argentina Celia Gámez. Luego continuó con las películas musicales de Betty Grable, Carmen Miranda, etc. hasta llegar al estreno en 1952 -no recuerdo la fecha exacta- en Barcelona de “El gran Caruso” en los cines Windsor y Pelayo -yo la ví en el cine Pelayo 2 veces y media el mismo día, entré a las 4 de la tarde y salí a las 9 de la noche- y ahí comenzó mi amor por la ópera y la música “seria” en general. Y por último la tercera referencia definitiva fue el 8 de noviembre de 1954 cuando entré por primera vez en el Liceu para ver mi primera ópera completa “Il barbiere di Siviglia”. A partir de “El gran Caruso” comencé a comprar discos como un enloquecido, primero de pizarra, luego de vinilio hasta llegar a los formatos actuales.

    Mi amor por la música es tan grande que abarca todos los géneros -sin ningún tipo de excepción-, teniendo preferencia por todo lo que es lírico -en el sentido de cantado-, pero no abandonando jamás lo sinfónico y actualmente cada vez estoy más enganchado con la música de cámara.

    Este es, pues, también mi día, pero no me he comprado nada nuevo. En realidad ya no sé qué comprar porque en mi casa ya no queda un rincón para nada de tantas grabaciones como está llena, pero los ejemplos que ha suministrado Joaquim en este estupendo post, pertenecientes a este apetecible concierto, y que han ampliado algunos de los comentaristas con you-tubes traslados al blog, corresponden a varias de mis preferencias; yo añadiría la despedida de Sieglinde del tercer acto de “Die Walküre”, el “Bel raggio lusinghier” de “Semiramide” de Rossini por Teresa Berganza, “Una voce poco fà” de “il barbiere” por Ewa Podles y “Ev’ry time we say good-bye” de Cole Porter por Ella Fitzgerald, pero no sé cómo trasladarlos aquí.

    Buen día de la música para todos. Salud y paz.

    M'agrada

    Respon
  12. Kàtia's avatar Kàtia

    Fantàstica Pilar Lorengar,que maca era aquesta senyora!!
    Con a dia de la música avui hi havia un concert a la platja de la Barceloneta,als antics Sant Sebastià.Tocava la OBC i en el minut de TV3 donant la notícia hi havia moltissima gent.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Una magnífica iniciativa que no fa per a mi. Només pensar que la sorra em podia entrar a la sabata ja em feria distreure de l’obertura de Der Fliegende Hollader. Posats a fer-ho adient, potser ho era més programar “Vistes al mar” de Toldrà, no? l’obertura de Wagner és com un tsunami…

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari