IN FERNEM LAND

LA IMMENSITAT ARTÍSTICA I MORAL DE JORDI SAVALL, UN CLAM PER L’EDUCACIÓ I LA CULTURA


Jordi_SAVALL__PHOTO_1_____David_Ignaszewski

Us deixo la carta que Jordi Savall ha dirigit al Ministre José Ignacio Wert i als membres del Jurat que li van atorgar el Premio nacional de Música 2014, premi que com tots sabreu a hores d’ara, ha declinat.

La subtilesa, la sapiència i l’extraordinària duresa de l’educadíssim escrit són prou evidents, no cal afegir-hi res i si fer-ne el màxim de difusió possible.

Aquí la teniu, copiada del mur del Facebook del mateix mestre Savall

Jordi Savall renuncia al Premio Nacional de Música 2014

CARTA AL MINISTRO DE EDUCACIÓN

30 de octubre de 2014

Sr. José Ignacio Wert

Ministro de Educación, Cultura y Deportes

Gobierno de España

Distinguido Sr. Wert,

Distinguidos Señores del Jurado del Premio Nacional de Música 2014,

Recibir la noticia de este importante premio me ha creado dos sentimientos profundamente contradictorios y totalmente incompatibles: primero, una gran alegría por un tardío reconocimiento a más de 40 años de dedicación apasionada y exigente a la difusión de la música como fuerza y lenguaje de civilización y de convivencia y, al mismo tiempo, una inmensa tristeza por sentir que no podía aceptarlo sin traicionar mis principios y mis convicciones más intimas.

Lamento tener que comunicarles pues, que no puedo aceptar esta distinción, ya que viene dada de la mano de la principal institución del estado español responsable, a mi entender, del dramático desinterés y de la grave incompetencia en la defensa y promoción del arte y de sus creadores. Una distinción que proviene de un Ministerio de Educación, Cultura y Deportes responsable también de mantener en el olvido una parte esencial de nuestra cultura, el patrimonio musical hispánico milenario, así como de menospreciar a la inmensa mayoría de músicos que con grandes sacrificios dedican sus vidas a mantenerlo vivo.

Es cierto que en algunas contadas ocasiones he podido beneficiarme, a lo largo de más de 40 años de actividad, de alguna colaboración institucional: la celebración del V Centenario del descubrimiento de América, las pequeñas ayudas a giras internacionales y recientemente las invitaciones del Centro Nacional de Difusión Musical a presentar nuestros proyectos en Madrid. Pero igual que la inmensa mayoría de músicos y conjuntos del país, he seguido adelante solo con mi esfuerzo personal sin contar jamás con una ayuda institucional estable a la producción y materialización de todos mis proyectos musicales. Demasiado tiempo en que las instancias del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes que usted dirige continúan sin dar el impulso necesario a las diferentes disciplinas de la vida cultural del Estado español que luchan actualmente por sobrevivir sin un amparo institucional ni una ley de mecenazgo que las ayudaría, sin duda alguna, a financiarse y a afianzarse.

Vivimos en una grave crisis política, económica y cultural, a consecuencia de la cual una cuarta parte de los españoles está en situación de gran precariedad y más de la mitad de nuestros jóvenes no tiene ni tendrá posibilidad alguna de conseguir un trabajo que les asegure una vida mínimamente digna. La Cultura, el Arte, y especialmente la Música, son la base de la educación que nos permite realizarnos personalmente y, al mismo tiempo, estar presentes como entidad cultural, en un mundo cada vez más globalizado. Estoy profundamente convencido que el arte es útil a la sociedad, contribuyendo a la educación de los jóvenes, y a elevar y a fortalecer la dimensión humana y espiritual del ser humano. ¿Cuántos españoles han podido alguna vez en sus vidas, escuchar en vivo las sublimes músicas de Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero o Tomás Luis de Victoria? Quizás algunos miles de privilegiados que han podido asistir a algún concierto de los poquísimos festivales que programan este tipo de música. Pero la inmensa mayoría, nunca podrá beneficiarse de la fabulosa energía espiritual que transmiten la divina belleza de estas músicas. ¿Podríamos imaginar un Museo del Prado en el cual todo el patrimonio antiguo no fuera accesible? Pues esto es lo que sucede con la música, ya que la música viva solo existe cuando un cantante la canta o un músico la toca, los músicos son los verdaderos museos vivientes del arte musical. Es gracias a ellos que podemos escuchar las Cantigas de Santa María de Alfonso X el Sabio, los Villancicos y Motetes de los siglos de Oro, los Tonos Humanos y Divinos del Barroco… Por ello es indispensable dar a los músicos un mínimo de apoyo institucional estable, ya que sin ellos nuestro patrimonio musical continuaría durmiendo el triste sueño del olvido y de la ignorancia.

La ignorancia y la amnesia son el fin de toda civilización, ya que sin educación no hay arte y sin memoria no hay justicia. No podemos permitir que la ignorancia y la falta de conciencia del valor de la cultura de los responsables de las más altas instancias del gobierno de España, erosionen impunemente el arduo trabajo de tantos músicos, actores, bailarines, cineastas, escritores y artistas plásticos que detentan el verdadero estandarte de la Cultura y que no merecen sin duda alguna el trato que padecen, pues son los verdaderos protagonistas de la identidad cultural de este país.

Por todo ello, y con profunda tristeza, le reitero mi renuncia al Premio Nacional de Música 2014, esperando que este sacrificio sea comprendido como un acto revulsivo en defensa de la dignidad de los artistas y pueda, quizás, servir de reflexión para imaginar y construir un futuro más esperanzador para nuestros jóvenes.

Creo, como decía Dostoyevski, que la Belleza salvará al mundo, pero para ello es necesario poder vivir con dignidad y tener acceso a la Educación y a la Cultura.

Cordialmente le saluda,

Jordi Savall

28 comments

  1. Gran escrito y mejor contenido.
    Espero y deseo que Savall se comporte y se haya comportado con la misma moralidad con la que brillantemente se ha expresado. Estamos en unos momentos que no puedes fiarte de casi nadie

    M'agrada

  2. Mi opinión es diferente. Chapeau por renunciar al premio. Pero no estoy de acuerdo con las razones de su escrito: Hacer responsable de todos los males culturales al actual ministro es algo bien visto, todo el mundo lo hace, pero yo no lo veo así, pues no es el culpable total. Nuestro bajo nivel cultural no se debe a su gestión. Yo admitiría un poco de autocrítica por parte de Savall. Esta tarde colgué en mi blog una página en este sentido, pero pensándolo bien, la he retirado, porque sé que sería impopular el parecer que uno defiende a Wert y no quiero hacer enemigos. Y como tampoco deseo convencer a nadie, ahí se queda. Sólo eso: aplaudo que no acepte el premio, pero no veo en sus motivos nada convincente. No entraré en discusiones: sólo es mi opinión.

    M'agrada

    • Keselarte

      Tan evidente y pertinente es su observación, don Enrique –¡iba a decir don Rafael!–, que una de dos: o Savall es tonto o hay que leer entre lineas. Vistos los altos vuelos del pájaro igualadino, parece que lo segundo es infinitamente más probable que lo primero (sobre lo que, entrelineado, haya que leer, algo tiene que decir el sr. Allau, el siguiente comentarista).

      «Inmensidad moral». ¡Por Dios! Pido moderación a los usuarios de semejante epíteto: ¡conténganse señores! – así los del cielo como los de la tierra (especialmente si es lejana). Y, ya puestos, que haya reparto de dividendos, coño: ¿se acuerda usted, don Joaquín, que el año pasado el compositor catalán José Soler renunció a la Medalla de Oro al Mérito Artístico? Así de «inmensa» está Catalunya.

      M'agrada

      • alex

        efectivamente, en todas partes ” cuecen habas” , incluidas en Catalunya
        Como decía, la inmorialidad o mejor dicho la corrupción o corruptelas políticas están, desgraciadamente, generalizadas

        M'agrada

  3. Wert i tot aquest govern em sembla tan nefast com el que més i trobo molt comprensible rebutjar les enganxines que pugui repartir. Ara bé, Savall ha acceptat enguany la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. Em pregunto, des de la ignorància, si la nostra Generalitat té una postura gaire més preclara davant de la música clàssica o qualsevol altra expressió de cultura.

    M'agrada

  4. Esta vesprada he llegit la carta de Savall, També he consultat les webs de diferents periòdics i he llegit els “comentaris” rebuts. L’han crucificat i fins i tot algú s’ha permés cridar al “boicot” d’aquest “estómago agradecido” a la Generalitat de Catalunya. Recordar que aquesta decisió de Savall va unida a la renúncia del “contante” del premi, que són 30.000 €, però és que Savall és una persona íntegra i amb principis que no pensa trair. L’actor escocés Sean Connery no se’n recordà dels seus – independentista escocés – quan va acceptar ser nomenar “Sir de l’Imperi Britànic”. Desconec la quantia d’aquest títol.

    Tinc preparada una entrada per al meu bloc sobre el tema. Per no abusar, no m’estenc més ací.

    M'agrada

  5. AQM

    Vaya por delante mi gran admiración y agradecimiento a Savall como intérprete, director e impulsor de la música antigua. Una magnífica labor que seguramente nunca agradeceremos lo bastante. Pero a mi entender se equivoca al rechazar este premio. Y se equivoca porque parece ignorar que la vida y la actividad profesional no es fácil para nadie, sobre todo cuando no somos simples trabajadores y tenemos que gestionar el día a día de nuestra empresa, buscando los garbanzos continuamente para nosotros y nuestra gente, para su equipo en este caso. Y se equivoca, además, por la incoherencia de aceptar hace nada la medalla de oro del gobierno de Cataluña y rechazar este premio del gobierno de España. En los tiempos que corren, y los algo mejores que han corrido, tendríamos que utilizar microscopios de alta resolución para ver si hay alguna diferencia en la escasa sensibilidad de ambos gobiernos por los aspectos culturales en general, por los musicales en más concreto y por la música antigua en particular.

    M'agrada

  6. Arrigo

    Desde luego a Savall no se le podrá quitar ninguno de los muchos méritos que tiene, pero con esta carta le podemos añadir unos cuantos más. Wert, además de cortar la cultura musical, corta la Educación Musical en los institutos. Penoso hombre frente a Gran hombre.

    M'agrada

  7. oscarv@yahoo.es

    Em sembla jolt bé que li digui 4 coses ben dites al Wert, però jo també opino que rebutjar el premi culpant només el govern central de la deixadesa musical de les institucions no té gaire sentit. A Catalunya la cosa està molt i molt malament, i m’atreviria a dir que des del punt docent fins i tot pitjor, (deixant de banda lo d’abandonar la música a les escoles primaries.) Les escoles musicals i conservatoris de Catalunya estan desapareixent per manca de suports, els músics o bé marxen a la resta d’Espanya a estudiar o a l’estranger, i a tota Catalunya hem centralitzat els estudis superiors a un sol lloc, minimitzant professorat i alumnat. Quant al circuit professional musical, només sobrevieun els qui tenen un suport estable de la Generalitat, com és el seu cas, i com ell molt bé diu a la seva carta: Suport constant de la Generalitat durant una bona pila d’anys i diversos anys del ministeri. Perque no havia reivindicat res abans??

    M'agrada

  8. Juli Carbó i Montardit

    No cal remanar el sac de les garrofes. Penseu que el circuit professional musical o artístic sempre ha declinat el seu suport a uns quants privilegiats que d’una manera o altra han són adictes o militants d’un partit, sigui de la classe que sigui. La historia universal ens pot donar referència de molts d’ells.
    El cas de Jordi Savall pot ser un més, però tot i així vull admirar la seva decissió amb la qual cosa manifesta el rebuig d’una gran majoria de ciutadans envers aquest ministre de pacotilla que no té ni punyetera noció del que vol dir la paraula CULTURA.
    Les fetes i malifetes que hagi pogut fer anteriorment guardeules dins un calaix, el que compte és el fet actual.
    Ja sé que tothom està amb el dret de pensar i opinar però crec que davant d’un fet que ens afecta a tots els catalans huriem de ser una mica més moderats a l’hora de treure els draps bruts a la llum.
    El dret d’expressió ha de ser la llibertat més generalitzada d’una democràcia, malgrat que la democràcia de la qual diuen que en gaudim a Espanya jo la considero polititzada.

    M'agrada

  9. Josep Olivé

    Extraordinari músic i gran persona en Savall i respectable de totes totes la seva decisió i tot el que ha escrit. Però opino que s’ha equivocat. L’estat musical, i l’estat de la cultura en general d’una societat és el resultat d’una gran suma de factors, i carregar tota la responsabilitat sobre una institució que és la que precisament reconeix els teus mèrits és un error. El Ministerio de Cultura serà com serà, fins i tot no té ni sentit de ser-hi, però estem en un pais en que la Belen Esteban és best seller, i a casa nostra ho són alguns dels nostres bufons. I d’això no tenen la culpa els governs. Com tampoc tenen la culpa de pagar xifres astronòmiques pel futbol i de tenir els millors jugadors en un pais que pateix una crisi brutal, i de que programes d’un nivell moral miserable siguin els de més audiencia. Malauradament estem en un pais on la incultura i la “cutreria” sempre ha disfrutat de cert “prestigi”. És un pais en que força gent tornar a votar als mateixos corruptes que ha votat sempre. I del que fem, i del que som, no sempre tenen la culpa els altres.

    M'agrada

  10. Benvolguts, m’agradaria fer un únic comentari per intentar contestar a tothom, als que amablement heu deixat la vostra opinió a favor i en contra, quelcom que sabeu que m’agrada.

    Espanya no s’ha caracteritzat mai per una política educativa i cultural de categoria. Estem a anys lluny de la veina França on la cultura és quelcom sagrat, segurament perquè com diu Savall, prèviament no s’ha cultivat amb l’educació el terreny per fruir-la.

    Quan parlo d’Espanya també parlo de Catalunya, és clar, ara per ara ha de ser així, no hi ha en molts aspectes gaire diferència, ens han alimentat mamelles amb llets similars, fonamentades en altres valors, ara en crisi, però que no dubto que a la més mínima tornaran a ser models d’escola de negocis.

    A Catalunya l’educació i la cultura, fins que no va arribar la democràcia post franquista, amb excepció del curt i convuls període de la Segona República, van anar de bracet de la iniciativa privada.
    No cal dir que si parlem de música, l’eix central de l’afer Savall, que a Catalunya el gruix de l’activitat musical van sorgir de la iniciativa privada/religiosa, amb el Liceu i el Palau al capdavant com a símbols paradigmàtics d’alló que s’anomena en llenguatge convergent, el cap i casal.

    La democràcia ens va obrir unes noves possibilitats i oportunitats, encara que malauradament ni a Catalunya ni a la resta de l’Estat, l’educació i la cultura no han estat eixos consensuats i vertebradors d’un veritable canvi, més aviat han servit d’instruments o eines de separació ideològica entre la dreta i l’esquerra, encara estem així, la misèria diria que atàvica, dels partits que representen les dues espanyes. no han apostat mai per l’intel·lecte, ni amb la cultura com a font per alimentar-lo, ja que per el que fa als temes culturals mai han estat, i parlo de Catalunya, eines d’estat, més aviat eines polítiques que calia preservar en els programes electorals dels partits i poca cosa més. Si parlem de música molt menys encara. Jo mai he llegit un programa d’un partit on la música tingués un paràgraf exclusiu, mai, i parlo d eprogrames electorals que mai es compleixen…

    No obstant això és obvi que s’han fet coses importants, massa sovint començant la casa per la taulada, ja que tenim una xarxa d’auditoris envejable, unes orquestres que no ho són tant i uns conservatoris que ho són menys.

    A Jordi Savall no l’aniré a descobrir ara, per tant tots els que heu llegit i comentat l’apunt, el coneixeu amb escreix, també la seva obra i les agrupacions que dirigeix.

    A tots els que no us ha agradat que Savall hagi rebutjat el premi que el Ministerio del Ministro Wert li atorgava, sembla que ho heu trobat poc adequat i alguns fins i tot heu trobat que és poc coherent, ja que feia una setmana que Savall havia rebut el premi de la Generalitat i en aquest sentit CIU i el PP han fet coses molt similars en els àmbits que el mestre Savall sí li retreu al Ministerio i en canvi calla quan es tracta de la Conselleria.

    Penso que cal distingir un aspecte fonamental, Savall i les seves formacions han rebut (desconec si ara també), ajudes de la Generalitat que els han permès subsistir, malgrat que qui manté “l’imperi Savall” és el mateix músic. Per tant hi deu haver un fet diferencial, si més no de gratitud egoista, entre ambdues administracions, més enllà que el tema educatiu i cultural puguin ser més que similars.

    Que tot es redueixi al “i tu més” em sembla massa superficial, El cas és que malgrat les deficiències que han mostrat tant PP com PSOE i aquí tant CIU com el tripartit en l’àmbit que ens ocupa, el mestre Savall ha rebutjat el premi d’un ministre que sembla que vulgui ensorrar el ram. Un Ministro que s’ha guanyat l’antipatia del món acadèmic i del món cultural, un Ministro que ja es deu haver acostumat a les negatives que tants i tants li han fet per demostrar el rebuig al menyspreu, menyspreu que sembla incrementar-se com més protestes i mostres de rebuig rep, incapaç de fer un pas enrere i escoltar.

    No és anecdòtic, com sembla intuir-se d’algun comentari vostre, que aquest Ministro i el corresponent Ministerio, siguin els responsables del descrèdit de l’ensenyament musical en els plans d’estudis del nou projecte de Llei signat per Wert. Tampoc ho és el tema famós del 21 % del IVA cultural que ha massacrat tot el sector i la industria cultural, i si en particular el Sr Savall ha rebut bones paraules i pocs diners per portar endavant els seus projectes, segons s’intueix a la carta de renúncia, convindreu amb mi que com a mínim el mestre Savall és honest, sincer i no es doblega, amb qui més i pitjor ha fet, per allunyar educació i cultura de la ciutadania, amb lleis i mesures prou conegudes per nefastes i que no detallaré.

    Jo no crec que el tema identitari no tingui res a veure, encara que Savall ho nega. Si més no hi té a veure per no perjudicar el procés i per tal de que el Govern Rajoy no s’abraonés amb una hipotètica renuncia al matix guardó, però aquest cas català, no debades el mestre Savall ha pres partit de manera molt clara en el procés iniciat a Catalunya, fent fins i tot d’ambaixador en alguna acció pública, per el dret a decidir, i això l’apropa més al govern de la Generalitat que no pas al Gobierno de España. Continuo pensant que és sincer i honest, ho trobo lògic, encara que més endavant potser caldria que fer posar-se vermells als responsables educatius i culturals catalans perquè perl que fa a la música no ho estan fent gaire bé.

    Sembla en qualsevol cas que a tots ens ha agradat la carta, perquè la carta és excel·lent, educada i encerta de ple en allò que és una de les grans mancances de l’Estat, i com que en segons quins temes el intervencionisme per part del’Estat envers les decisions i lleis aprovades en el parlament català són cada vegada més grans, em penso que està més que justificada aquesta i no l’altra renúncia.

    Caure per enèsima vegada amb el “i tu més!”, com s’intueix de molts dels comentaris en contra la decisió de Savall, em penso que dóna ales a Wert, i a aquest senyor jo crec que prou mal ha fet a l’educació i a la cultura en general, com per donar-li precisament ales.

    Aquests gests crec que donen molt més prestigi que el premi que ha rebutjat i si és una eina més per allunyar-nos de tota aquesta colla, millor que millor.

    Ara només falta que dictin una llei titllant d’anticonstitucional el rebuig als premis que atorguen.

    M'agrada

  11. Tanta densidad me tiene desbordado, con lo que, si me descuido, se pierde aquí mi impagable opinión. Y aunque no queda muy bonito entrar despues del Ite missa est, menos bien me parece no mojarme. Corta y pega de lo que comenté en el blog de Enrique de Burgos:

    También yo tengo sentimientos encontrados al leer ese escrito, y mi admirado Savall no sale bien parado del envite. No es dificil estar de acuerdo con lo que dice, pero esa carta parece una reprimenda de señorita Rotenmeyer. Me hubiera gustado más, y seguramente habría logrado más de lo que dice pretender, si hubiese dicho eso mismo al recoger el premio. Un detalle menor, pero que llama la atención, es que califique de tardío el reconocimiento a su obra. Eso lo puede decir un aficionado como yo, y lo digo, pero no él. Por otro lado, puede que esté equivocado, pero me he hartado de escuchar que Savall recibía muchas ayudas de la Generalitat. Finalmente, y dado el momento en que esto se produce, no hubiese estado de más que hubiese hecho alguna alusión que lo aislase de esa circunstancia, porque es evidente que su renuncia va a ser aplaudida por razones que no tienen nada que ver con las que él argumenta.

    M'agrada

    • Leonor

      Savall siempre será Savall; la calidad de su labor y de Hesperion XX, como la de “Le Concert des Nations” (y la de la fallecida, mi adorada Montserrat Figueras), son innegables y lo seguirán siendo; en minoría, por desgracia (lo que llena los teatros en la actualidad son otros estilos melódicos, bien a mi pesar), pero que va a seguir creando y grabando para diversas casas…Y con su legión (más o menos amplia) de seguidores…Premios más o menos.

      M'agrada

    • Xavier C.

      Ja, ja, ja… José Luís… el tema que ens ocupa, des de “lo que comenté en el blog de Enrique de Burgos” endavant, no el podem veure més diferent (i no et discutiré a tu el que he callat amb altres), però les tres primeres línies… veritablement impagables, amic meu! M´he fet un fart de riure dels grans. Gràcies.
      (I no et desbordis gaire, que no ens volem quedar sense el teu enginy. Encara que sigui a misses dites!!!)

      M'agrada

  12. Scarlatti

    En una cosa estem d’acord..els polítics i la classe dirigent son els representants de l’ignorància. Els mateixos polítics que han donat quantitats obscenes de diners a Jordi Savall. Mentrestant les escoles de música en una situació molt precaria i moltes ja han desaparegut. Diners de tots, dels quals no en tenim retorn…(a no ser que paguem una entrada)

    On estan les edicions de la música que es recuperen?
    Deixebles? Pedrera?
    Que quedarà quan desaparegui els grups dirigits per Savall?

    (tant debo m’equivoqui pero em sembla que) RES. Tot ben guardadet. Uns CD que generen beneficis al seu creador, subvencionats amb els diners de tothom.

    Hi ha una diferencia remarcable entre recuperar un patrimoni i apropiar-se d’un patrimoni i fer-se’n portaveu únic. Per sort hi ha més músics que fan aquesta tasca fa molt anys…però no es diuen Savall.
    Potser estic desenfocat..però a dia d’avui ho veig d’aquesta manera.
    Felicitats pel Bloc

    M'agrada

    • Gràcies Scarlatti, no afegiré res al que ja vaig dir ahir, però que em felicitis pel blog si que ha de merèixer una resposta d’agraïment personalitzada.
      Agraeixo que hagis deixat la teva opinió i espero que no ho deixis de fer tantes vegades vulguis.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: