IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL DE JOAN


En Joan és tan sorprenent en els seu qüestionari com en molts dels comentaris que ens deixa a IFL des de fa temps, Si no vaig errat des de l’any 2012 que va comentar per primera vegada en un apunt de l’OBC.

En Joan sempre es fa preguntes, és inquiet, incisiu i batallador. Algunes de les seves respostes no les he pogut posar tal i com me les va enviar perquè impliquen dues respostes i ja sabeu que això no ho permeto, però m’agradaria que ell mateix us expliqués la seva tria del millor baríton, que no és el que he posat jo 🙂 tot i que ell el posava com a segona opció. De la mateixa manera seria interessant que en un comentari s’esplaiés en les respostes enginyoses que en molts casos comportaven més d’una resposta, com la del millor director d’escena on ell més amb voluntat provocadora que cap altra, n’estic segur, m’anomenava a l’escenògraf (Mestres Cabanes) que crec que mai va dirigir  cap òpera de les que ell va ser l’autor dels decorats que el van fer famós.

Aquí teniu el qüestionari de l’amic Joan:

  1. La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? 1990
  2. A quin teatre? Staatsoper de Viena
  3. Quina òpera vas veure? Carmen
  4. Els teus pares anaven o van a l’òpera? No, mai van anar-hi. Els meus pares eren de sardanes i cobla. Mon pare de fet era abonat a la teoria de que l’òpera s’acaba quan more la grossa i ma mare era de Julio Iglesias
  5. Quin compositor operístic t’estimes més? Mozart
  6. Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? La identificació del cantant amb el personatge. molt per sobre del seu estat vocal, les seves limitacions vocals, el timbre de veu…
  7. Quin és el teu tenor predilecte? Alfredo Kraus
  8. Quina és la teva soprano predilecta? Montserrat Caballé
  9. Quin és ell teu baríton predilecte? Leo Nucci
  10. Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Teresa Berganza
  11. Quin és el teu baix predilecte? Paata Burchuladze
  12. Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? El Bolshoi
  13. Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? I tant!
  14. Quina és la teva òpera predilecte? Va canviant amb l’edat, Carmen…
  15. Quina òpera detestes? La forza del destino
  16. Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística: 3-4
  17. A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? París
  18. Quin és el llibretista operístic preferit? Auber Scribe
  19. Quin és el teu heroi de ficció operística? Siegfried
  20. Quina és la teva heroïna de ficció operística? Tosca 
  21. La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? Der Ring des Nibelungen Decca Georg Solti
  22. El director d’orquestra operístic preferit? Georg Solti
  23. El director d’escena preferit? Laurent Pelly
  24. La representació operística que t’hagués agradat assistir? La Traviata del Sao Carlos, Callas/Kraus
  25. L’òpera barroca que més t’agrada? Giulio Cesare (Händel)
  26. L’òpera clàssica que més t’agrada? Don Giovanni (Mozart)
  27. L’òpera romàtica que més t’agrada? Fedora (Giordano)
  28. L’òpera del segle XX que més t’agrada? La Mèdium (Menotti)
  29. L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Written on the skin (Benjamin)
  30. Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Tenor

Avui em permetré deixar-vos una de les òperes predilectes que ens ha anomenat en Joan, The Medium de Giancarlo Menotti, un compositor que caldria recuperar del imperdonable oblit.

Gràcies Joan per compartir amb tots nosaltres les teves preferències.

La setmana vinent, dia de Nadal, publicaré el qüestionari d’un clàssic guadianesc a IFL, en Xavier C.

42 comments

  1. Eduardo

    Gracias Joan por compartir tus gustos, en muchos somos afines, pero me ha sorprendido lo eclíptico que eres. Me has dejado pensado mucho, a manera de ejemplo María en 1958 y no en 1955? Pero como bien dices respecto a tu opera favorita, todo cambia con la edad.

    M'agrada

  2. Willy

    Gracias Joaquín por compartir el cuestionario de Joan. Estoy de acuerdo en casi todo menos en el caso de Leo Nucci que para mí es aburridsiimo Y Afredo Kraus que es tan afectado y amanerado

    M'agrada

    • Joan

      Per a mi Nucci és l’epígon de tota una escola de barítons que no he pogut arribar a escoltar. De fet, si no fos per l’injust tracte que rep Nucci a IFL per part de crític i públic hauria posat Van Dam, a qui només he escoltat un cop al liceu en recital (Ariadna i Barbablava no compta).Però bé, se us reconeix certa coherència carregant també contra Domingo i Maestri.

      Kraus és la culminació d’una escola. Resisteix la comparació amb, per exemple, Georges Thill i jo hi ha un eslabó que no trobo abans d’arribar al aquí tantes vegades elogiat Alagna. Més que afectat i amanerat Kraus és sensible. Encarna un personatge, se’l creu i te’l fa creure. Domingo
      (per no haver de recòrrer a Alagna) és Don José, però no serà mai Romeu o Werther.

      M'agrada

  3. Retroenllaç: Noticias de Diciembre 2016 | Beckmesser

  4. felipe

    Bravo Joan!!! Me siento tan identificado en algunas respuestas tuyas!! Sigo siendo un nostálgico del Más Grande, el Maestro, y sobre todo este año en el Liceu que tenemos óperas como Werther o Rigoletto. La verdad es que Werther estuve a punto de rechazarla pues siempre cuando escucho alguna ópera en las que el gran Kraus era como Dios, acabo pensando “sí pero…”. No sé cómo reaccionaré al escuchar el “Puorquoi me reveiller” me temo que con más pena que emoción. Reconozco que son sentimientos que no me benefician pues pierdo la perspectiva de otros cantantes, otras técnicas, etc… pero qué le voy a hacer, soy así.

    M'agrada

  5. colbran

    Cómo me alegro que alguien se acuerde de Giancarlo Menotti, uno de mis compositores de ópera favoritos y precisamente de “The Medium”, ópera que adoro!

    Joan. consigue como puedas la grabación pirata de “La loca”, de Menotti” que estrenó Beverly Sills en 1979. Te emcamtará. Sills estaba enamorada de esa obra y dijo que pasados unos años sería un título imprescindible. Como el título sugiere se basa en la vida y amor “loco” de Juana de Castilla por su esposo Felipe ell Hermoso.

    También me alegra comprobar algunas coincidencias con mis gustos, excepto en cuanto a Leo Nucci se refiere que al principio era un tenor corto y después un barítono algo vociferante, a pesar de poseer un volumen notable de voz, una claridad laudable en la dicción y un La bemol muy celebrado. Yo también detesto “la forza del destino”, pero no tanto como “Il trovatore”, si bien ambas poseen momentos gloriosos, como la escena del monasterio y el final en la primera y “D’amor sull’ali rose” de la segunda. Caballé era mi segunda opción como soprano y posiblemente Kraus hubiera sido una segunda opción como tenor, pero sobre Teresa Berganza no tuve un segundo de duda.

    Veo que van apareciendo nombres y títulos que nadie había destacado hasta el presente y esto me alegra porque da cuenta de la variedad de gustos..

    Enhorabuena por tu selección; el “Ring” de Solti también es mi ptreferido, en cuanto a grabaciones de estudio de la inmensa tetralogía de Wagner se refiere. No obstante mi ópera favorita del gran compositor alemán es “Parsifal”.

    El problema al responder este cuestionario es que sólo puedes optar por una respuesta, pero esa es la regla del juego.

    M'agrada

    • Joan

      Com a segona opció a pitjor òpera en col.locaria alguna d’Strauss però ja està bé aquesta. 😀 De Menotti tinc el que ha anat publicant la Naxos, em sembla que de la RCA. Una Medium ideal per a mi és sens dubte la Resnik però caldria una versió d’estudi més actual. La Flemming n’ha gravat algun fragment però para de comptar.

      De segona opció com a baríton posaria a Domingo per carisma i per la capacitat de reinventar-se per a seguir estant en el “candelabro” perquè auditoris sencers plens de gom a gom no poden estar equivocats i com que la primera de tenor l’ocupa Alfredo Kraus, em semblava una mica injust deixar-lo fora de la tria. Per sort en Joaquim ha editat el questionari i almenys a Nucci li trobes “coses”. ;.)

      M'agrada

    • colbran

      No sé qué rol grabaría Fleming, pero no le iba ni el de Madame Flora (contralto) ni el de Monica (soprano lírico-ligera), protagonistas de “The Medium”, una de las obras maestras de Menotti. Puedo estar equivocado, pero creo que las grabaciones originales que la EMI ha puesto en circulación en los últimos años proceden de registros originales de la Columbia americana y alguna no regrabada de Vanguard.

      Por cierto no me has dicho nada sobre el Auber libretista. Yo le considero un estupendo compositor, pero no recuerdo qué libretti escribió. No será que lo confundes con Scribe?.

      En cuanto a Domingo, es para mí el mejor tenor de cuantos he visto y tengo referencia registrada, pero el peor de los barítonos, sencillamente porque no es barítono.

      M'agrada

    • Joan

      Sí ho he intentat respondre abans però veig que el comentari no es deu haver enviat. Volia dir Scribe, efectivament. Però com que moltes òperes d’ Auber són amb llibret seu se’m deu haver creuat i en Joaquim no ho ha editat 🙂

      M'agrada

    • colbran

      Joan aquí tienes dos fragmentos de “Juana, la loca” del gran Menotti que me ha facilitado Eduardo (muchas gracias!!!).

      Yo tengo la ópera entera en cassette, pero en este momento no sé dónde para. Tengo las cassettes muy diseminadas.

      M'agrada

    • bocachete

      Doncs jo, la música de La forza la trobo ben interessant, amb moments de gran força i bellesa. Que li sobra el Rataplan? Segurament, però la resta ho compensa amb escreix. I hi ha llibrets molt pitjors; tot i acceptant que no és el mateix, insistiria que l’obra de teatre original, Don Álvaro o la fuerza del sino, té una qualitat literària gran. Potser, encara que l’embolic sigui el mateix, en el drama original tot queda millor explicat; en el llibret, que ha de reduir-ho tot, potser cal entendre coses o fets anteriors que, en ésser molts, fa que sembli un garbuix, però un cop assumit, no és un llibret tan dolent. En conjunt, amb una música molt millor, és una òpera que funciona bé. Millor que un Attila o una Alzira…
      I Kraus, sí: totalment d’acord. I també m’hagués agradat estar a Lisboa…

      M'agrada

    • Home, musicalment té grans moments, el problema és que els dolents ho són molt i desmereixen el conjunt, però les àries de Leonora, els duos de barítonn i tenor, el gran duo de Leonora i el Pare Guardiano, no sé, crec que la Preziosilla i el Melitone fan molt de mal.

      M'agrada

  6. OLYMPIA

    Jo sóc molt krausiana. No em sembla gens afectat i sí molt amant de l’exactitud melòdica. La seva “Donna é móvile” per a mi és canònica. Nucci és molt desigual. On més m’ha agradat és a “Les vespres sicilianes”. No m’haig de disculpar perquè Domingo no m’agradi. En tinc prou reconeixent-lo una superdotació canora poc usual però el seu color de veu i la manera d’engolar em fan apagar ràdios i fugir de teatres. Sóc de l’època Carreras i no vaig ni triar. Carreras era la meva veu a l’òpera.
    No conec Menotti. Admirable que us agradi Written on Skin, una història que posa els pèls de punta però resolta (?) amb atonalitats. I no li agrada Strauss!!! . S’ha de respectar a tothom. Vaig a posar-me Salome.

    M'agrada

  7. Joan

    Sí que m’agrada Strauss però no totes les seves òperes, Capriccio fins que no surt l’arpa en escena em sembla d’un reiteratiu insufrible. Posats a triar una 2a pitjor òpera més o menys de repertori (Guntram no compta) bé podria ser aquesta. Per a mi, és clar. Per si de cas… Verdi si m’agrada 😀
    Després d’Elektra no s’acaba la òpera i així ho demostra Schönberg amb Moisés i Aaron. En disc, sempre Solti, em sembla la millor opció per apropar-s’hi.
    Del segle XXI no en conec tantes… Written on Skin m’agrada molt però potser perquè sabia molt bé què anava a escoltar. La versió en concert al liceu no només m’ho va acabar de confirmar sinó que en determinats aspectes va ser capaç de sorprendre’m.
    Prefereixo un Kraus afectat, amanerat o artificiós (que també) a tres tenors a escollir.

    M'agrada

  8. Josep Garcia Devant

    Comparteixo bastant l’opinió sobre les òperes preferides, exceptuant la romàntica que jo posaria se’ns dubte el Freischutz, és la meva debilitat. Celebro molt veure La Médium i Written o the Sky; en quant a Domingo fent de baríton, no paga la pena gastar més paraules, ja es bastant descriptible per si mateix.

    M'agrada

  9. Alfred Mus

    Per gustos, colors… Però que Fedora sigui l’òpera romàntica preferida, considerant l’abundància d’òperes extraordinàries del període romàntic, no deixa, com a mínim, de sorprendre.

    M'agrada

  10. Guillem R

    Les respostes d’aquests qüestionaris em semblen sorprenents i a la vegada molt enriquidores. Demostren que més enllà de uns quants paràmetres objectius tot és relatiu. La raó per la qual un cantant, una òpera , un compositor o repertori ens fa vibrar més que altres, té un vessant una mica màgic . Crec que s’ha d’empatitzar amb les tries alienes pel simple fet que tots compartim la capacitat de emocionar-nos malgrat que sigui per coses diferents. Si sóc capaç de apassionar-me per un cantant perquè no hauria de entendre que a una altra persona li agradi un de diferent?. Mai he entès les discussions a mort per les veus d’uns o d’altres.
    Parlant de les teves tries Joan, a mi, Alfredo Kraus al principi no m’agradava potser pel seu timbre nassal però amb el temps i escolta pacient vaig entendre perquè sempre es deien meravelles d’ell. El trobo absolutament refinat, elegant i senyorial.
    Per mi Kraus és pel repertori francès el que Bergonzi és per Verdi: un mestre.
    Pel que a Teresa Berganza, només el fet de mencionar-la em fa venir un somriure a la cara. La vaig veure en un recital de lieds i cançons quan ja era molt gran. En primer lloc em va sorprendre la bona projecció que tenia la seva veu. Desprès em va enamorar la seva gràcia i prestància. Al final va fer un bis amb Cruda sorte de l’Italiana in Algeri i era com si el temps no haguès passar. Se’m vam escapar les llàgrimes.
    A Leo Nucci també el vaig veure fa vint anys en Rigoletto ( sense bis de “Si, vendetta”… ha!ha!ha!) i he de dir que em va impressionar. Sense ser el meu baríton predilecte forma part dels que m’agraden.
    Paata Burchulazde té una veuassa impressionant. En la gravació de Ernani amb Sutherland , Pavarotti i Nuci sembla que els altres estiguin cantan des d’un altre lloc.
    M’has fet venir ganes de escoltar La Medium i Written on the skin que conec només de nom.
    Salutations

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: