El Metropolitan Opera House de New York ja ha presentat la nova temporada, la 2018/2019 i per tant també ha fet saber quin seran els títols escollits per conformar el que és una temporada operística paral·lela per a tants i tants aficionats del món, la que es transmet a les sales de cinema i que ja ha esdevingut un clàssic de les temporades operístiques més enllà dels novaiorquesos.
La fórmula no semblava que s’acabés imposant, però està clar que els teatres que han apostat per transmetre les seves temporades ja sigui als cinemes com per Internet, s’han situat o reafirmat en una graella de prestigi on la majoria ja hi eren i en molts casos han obtingut uns ingressos més alts que els obtinguts en la venda d’entrades. Curiós no?
La nova temporada del MET és conservadora, això ja no ens hauria de sorprendre, i sobre el paper hi figuren quasi la totalitat del bo i millor del panorama vocal, no tant a nivell de directors, de l’actualitat.
Les òperes que integren la temporada cinematogràfica són:
6 d’octubre de 2018
Aida (Giuseppe Verdi): Nicola Luisotti-Sonja Frisell; Anna Netrebko-Anita Rachvelishvili-Aleksandrs Antonenko-Quinn Kelsey-Dmitri Belosselskiy-Ryan Speedo Green
20 d’octubre de 2018
Samson et Dalila (Camille Saint-Saëns): Mark Elder-Darko Tresnjak; Elīna Garanča-Roberto Alagna-Laurent Naouri-Elchin Azizov-Dmitry Belosselskiy
27 d’octubre de 2018
La Fanciulla del West (Giacomo Puccini): Marco Armiliato-Giancarlo Del Monaco; Eva-Maria Westbroek-Jonas Kaufmann-Željko Lučić-Carlo Bosi-Michael Todd Simpson-Matthew Rose
10 de novembre de 2018
Marnie (Nico Muhly): Robert Spano-Michael Mayer; Isabel Leonard-Janis Kelly-Denyce Graves-Iestyn Davies-Christopher Maltman
15 de desembre de 2018
La Traviata (Giuseppe Verdi): Yannick Nézet Séguin-Michael Mayer;Diana Damrau-Juan Diego Flórez-Quinn Kelsey
12 de gener de 2019
Adriana Lecouvreur (Francesco Cilea): Gianandrea Noseda-David McVicar; Anna Netrebko-Anita Rachvelishvili-Piotr Beczala-Ambrogio Maestri-Carlo Bosi-Maurizio Muraro.
2 de febrer de 2019
Carmen (Georges Bizet): Louis Langrée-Sir Richard Eyre; Clémentine Margaine-Roberto Alagna-Aleksandra Kurzak-Alexander Vinogradov
2 de març de 2019
La Fille du Régiment (Gaetano Donizetti): Enrique Mazzola-Laurent Pelly; Pretty Yende-Stephanie Blythe-Javier Camarena-Maurizio Muraro
30 de març de 2019
Die Walküre (Richard Wagner): Philippe Jordan-Robert Lepage; Christine Goerke-Eva-Maria Westbroek-Jamie Barton-Stuart Skelton-Greer Grimsley-Günther Groissböck
11 de maig de 2019
Dialogues des Carmélites (Francis Poulenc): Yannick Nézet-Séguin-John Dexter;Isabel Leonard-Adrianne Pieczonka-Erin Morley-Karen Cargill-Karita Mattila-David Portillo-Dwayne Croft
Són 10 òperes de les 27 títols programats en 24 programes (un doble i un triple). Títols en algun cas molt interessants, però la immensa majoria a la recerca de vendre bitlles ja sigui a la sala del Lincoln Center com dels cinemes del món. Per sort inclouen aquesta Marnie que és l’aposta per la música contemporània dels compositors nord-american
La immensa majoria dels títols són del segle XIX, només un títol del XVIII, amb un Mozart dels grans, 5 títols del segle XX, tots de la primera meitat del segle) i un títol del XXI. Si que és cert que per a nosaltres, no tant per a ells, títols com Pelleas et Mélisande, Dialogues des Carmélites, Il Trittico, Mefistofeles o Les Pêcheurs de Perles són lamentablement ra reses exòtiques.
Tenen mig Ring del qual nosaltres al cinema només en veurem un quart amb un repartiment complidor però mancat a priori de gran impacte.
Si la temporada actual ha suposat l’any Yoncheva, el vinent serà l’any Leonard, a banda de la senyora Netrebko que la veurem en dues ocasions.
Per a mi el més interessant és Marnie, l’òpera amb música de Nico Muhly i llibret de Nicholas Wright, basada en la novel·la de Winston Graham i és clar, Dialogues des Carmélites amb un repartiment estel·lar i la sempre esplèndida Fanciulla, tot i que potser tocava Il Trittico que conté un repartiment bastant interessant.tot i que el Schichi de Domingo no és el més atractiu per a mi, tot i que a la Fanciulla per sort està previst que veiem a Kaufmann tot i que segons com vagiu la cosa encara haurem de patir a Yusif Eyvazov.
TEMPORADA 2018/2019
- Adriana Lecouvreur
- Aida
- La Bohème
- Carmen
- La Clemenza di Tito
- Dialogues des Carmélites
- Don Giovanni
- Falstaff
- La Fanciulla del West
- La Fille du Régiment
- Iolanta/Bluebeard’s Castle
- The Magic Flute
- Marnie
- Mefistofele
- Otello
- Les Pêcheurs de Perles (The Pearl Fishers)
- Pelléas et Mélisande
- Das Rheingold
- Rigoletto
- Samson et Dalila
- Tosca
- La Traviata
- Il Trittico
- Die Walküre
Pel que fa als cantants, els que veurem al cinema i els que no, i també els que conformen els segons repartiments de la majoria de títols. són en teoria el millor del panorama actual. En manquen pocs. Alguns repeteixen protagonisme en diversos títols i alguns no són els cantants adequats (Samson et Dalila) per molt luxe glamurós que sigui l’aparició de la senyora Elīna Garanča, una mezzo aguda en lloc d’una mezzosoprano dramàtica o una contralt. El cas del Samson d’Alagna és un altre errada del tenor francès, però n’ha fet tantes que ja no importa gaire una més.
Produccions teatrals vistoses i de poc risc i interès en alguna de les coses que no veurem, com el Ford de Juan Jesús Rodríguez en un Falstaff on ell i Marie-Nicole Lemieux són pràcticament l’únic amb veritable interès. El Sesto de Joyce di Donato o la Margueritte de Boito per Angela Meade amb un Mefistofele del baix Christian Van Horn que és tota una incògnita.
En qualsevol cas estem davant d’una temporada amb 25 títols que és el doble del que veiem nosaltres al Liceu i amb Wagner, que sembla que no veurem la temporada vinent al Liceu i amb títols clàssics que al Liceu han esdevingut veritables rareses, per tant potser no és la temporada perfecte, la que jo voldria, però si us plau, me la pot embolicar? me l’enduc sencera i ja tindré temps de trobar-hi pegues.
A Barcelona ho programen els cinemes Yelmo i com ja succeeix aquesta temporada no es concentra només a la Vila Olímpica, sinó que en les cèntriques sales del Comèdia (Passeig de Gràcia/Gran Via) també es podran veure, Potser caldrà canviar esperant que millorin el so de les sales de l’Icària.
IN FERNEM LAND 
Para mi lo más interesante de la temporada que podrá verse en cines (los Comedia tienen un estéreo sensacional! y encuentras siempre todo tipo de transporte a la salida) es “Marnie” y “Dialogues des Carmélites” y de lo que no será incluído el “Mefistofele” con Angela Meade. “Samson et Dalila” será la desilusión de la temporada con una Garanca sopraníl que ha perdido los graves que tenía y que no hará honor a un rol para contralto, eso sí estará muy guapa… Y Alagna equivocado, una vez más, como ya señala Joaquim, El resto no me merece ningún desplazamiento por repartos lujosos que tenga pero que no dan la talla al rol que han de representar. La tremenda lástima es perder la ocasión de ver “Falstaff” con el Ford del extraordinario Juan Jesús Rodríguez y la Quickly de la sorprendente Nicole Lemieux, ésta sí es una auténtica Dalila!
M'agradaM'agrada
Molt interessant la propera temporada d’òpera…pel meu gust: las walkirias, Aída, das rheingold….
M'agradaM'agrada
Peccato per Iolanta / Barbablu. Lo avrei preferito a Traviata e Adriana Lecouvreur. Yoncheva e Polenzani, e soprattutto Finley meritano la trasmissione cinematografica. Però c’è la Netrebko (per fortuna senza il marito) che riempie il teatro e forse i cinema…
M'agradaLiked by 1 person
no te levantaras sin aprender una cosa mas. Marnie está basada en una novela, cuyo autor Winston Graham es autor de la serie de novelas de Poldark. Esperemos disfrutar la temporada. Bon dia.
M'agradaM'agrada
A mi si me interesan y bastante, sobre todo la ADRIANA LECOUVREUR ( muy notable reparto, que ya Beczala/Netrebko han cantado notablemente en Viena – muy bien Beczala, por cierto ) y la AIDA ( por la dupla femenina – Antonenko es un vocero que chillará el Radamés)
No me parece tan mal el SANSON ET DALILAH ( la pareja Alagna/Garanca, lo debutan este mes de mayo en Viena y a mi la ” no adecuación ” que se aprioriza, habrá que verla. De acuerdo que Alagna ha perdido su registro agudo y que Garanca no es ” una mezzo con registro de pecho”, pero son reyes en el fraseo y en la elegancia, que tampoco está reñido hoy en dia)
Para mi quien está fuera de rol como Johnson es Kaufmann en La FANCIULLA que requiere tenor spinto como mínimo y la actual voz de JK enfrascado en medias voces que disimulan su pérdida de volumen, no sé si es la adecuada para el rol
Lo que si espero con ansiedad – es lo que me toca más cercano -, es el anuncio de la Temporada Liceo 18/19 y que se confirmen – espero y a precio razonable -, alguno de los títulos rumoreados como por ej. esos PURITANI ( con Yende y Camarena )
M'agradaM'agrada
Yende, estimado Alex, totalmente equivocada para un rol de dramática de agilidad, será un jilguero más con sobreagudos añadidos por todas partes que restarán intensidad dramática al personaje, Camarena perfecto. En cuanto a “Samson et Dalila”, aparte de cantar bien, Dalila ha de bajár al grave femenino más profundo en diversas ocasiones, pero sobretodo en “Amour viens aider ma faiblesse”. Dónde están en la actualidad esos graves en la tesitura de Garanca? Porque no los tiene ni para Eboli…Juzgaremos desde Viena. Y Alagna lo tiene “crudo”…, pues el rol es para un tenor dramático auténtico.
M'agradaLiked by 1 person
Kunde que no es un dramàtico, cantò ya el Sanson en Valencia
Carreras tambièn sin ser jamàs un dramàtico, tambièn lo cantò en el viejo Liceu
M'agradaM'agrada
Recuerda, Alex, que Carreras estuvo fatal y tuvo que ser sustituído por José Cura que estuvo sensacional y ganó el premio del Grup de 4rt. i 5e. pis y para muestra la fotografía que está expuesta. Yo asistí al ensayo con Carreras y, sintiendo por él un respeto extraordinario, esrtuvo lamentable y su versión discográfica con Baltsa tampoco es para lanzar cohetes. Kunde no me interesa para nada como Samson, no tiene ni un solo grave y basa su canto desde hace años en trucos que no admitirías en otros cantantes. Eso sí es muy valiente, pero ya hace años que sólo arrasa por su valentía no por su calidad vocal. Domingo fue un Samson extraordinario y Vickers -em sus buenos tiempos también porque en el Liceu estuvo vergonzante-, mejores Samsons fueron Del Monaco, Py, etc…Alagna no estará bien, te lo adelanto, pero sus fans le harán un éxito. Lemieux le dará ciento y raya a la bellísima Garanca y se “comerá vivo” a Alagna.
M'agradaLiked by 2 people
Dels titols que es podran veure al cinema em vindria molt de gust veure el Samson et Dalila de la que nomes en conec l’aria de Mon coeur… no ostant això, com que la tinc força idealitzada, potser m’estalviare endur-me un desencís.
L’altre que em fa gràcia és Dialogues des Carmelites, després d’un post d’aquells que fan afició, la vaig apuntar a la llista de pendents i, tot i l’oportunitat brindada aquí al blog, encara no he materialitzat. Potser, si no hi ha ocasió abans, sera un bon moment veure-la al cinema.
Llàstima la Sra. Lemieux, que a mi, com a Don José, em té robat el cor i tinc ganes de conèixer-la!
M'agradaM'agrada
Sorprèn que una ciutat tant puntera culturalment tingui una programació en general tant previsible i conservadora, repetint títols que s’han vist les últimes temporades… Tot i així, com diu en Joaquim, ja la firmava jo… hi apareixen noms molt atractius i tenen una gran orquestra…
També estic molt intrigat per saber què ens oferirà la temporada 18/19 del Liceu. Algú sap quin dia es fa pública?
M'agradaLiked by 1 person
Seran interesantes las confrontaciones entre Anna y Anita. Desilución segura el Sansón de Alagna . Una carmen desconocida y una intrigante Marnie la ladrona
M'agradaM'agrada
La Sra Lemieux és una grandíssima intèrpret que cantarà Dalila al costat d’Alagna el mes de juny a Paris.
Altres bones opcions són Rachelishvili que canta la 2º sèrie al Met al costat d’Antonenko
o Jamie Barton.
Aquí la teniu en una maravellosa interpretació.
M'agradaM'agrada
La Tarviata de Damrau i Flórez? No em semblen les veus més adequades però la temporada malgrat ser tan conservadora té qualitat
M'agradaM'agrada
Clamoroso desliz múltiple él de Samson, pero por lo visto ningún teatro se escapa a ciertos errores, y más si envueltos en papel mediatico. Mi enhorabuena a Jamie Barton, esta sí espero que la escucharemos en vivo. En cuanto a la Traviata de Florez, es coleccción krausiana, no? Solo que la Traviata de Kraus con Scotto fue de antologia, y eso que no me gusta Kraus, mientras que la de Flórez despierta temores….
M'agradaM'agrada