IN FERNEM LAND

LA CULTURA, L’ASE DELS COPS


La cultura és un bé essencial.

No ho dic només jo, què ho crec a ulls clucs, ho varen dir els polítics que són qui han aturat l’activitat deixant als seus treballadors en un estat de perillosa subsistència i al seus consumidors en la més absoluta precarietat..

No hi estic gens d’acord amb aquesta aturada forçosa però fins ara m’havia estimat més callar perquè la pandèmia em sembla prioritària i tot hauria de servir per intentar aturar-la el més aviat possible, però després de veure al telenotícies les imatges de la beatificació a la Sagrada Família, m’he indignat.

Si el culte religiós és un servei essencial i la cultura també ho és, per què aquest greuge comparatiu? Es permet fer un acte de beatificació, quelcom que es pot posposar i que res té a veure amb el culte habitual i per tant no és essencial, permatent  que bisbes vinguts de més enllà de la pròpia població hi assisteixin, transgredin els propis protocols. Diuen que estan treballant. L’acte no era essencial.

I els actors i actrius, cantants, ballarins, músics, tècnics, treballadors i treballadores de sales de concerts, teatres o cinemes què no en són de pencaires i essencials?

No es pot gestionar pitjor un país. Espero que el mes de febrer ens trèiem aquesta colla d’ineptes del damunt.

Un comentari

  1. Jordi M

    Estic amb tu que aturar la pandèmia és absolutament prioritari, però quan he anat a l’Auditori, Palau de la Música, Liceu o teatres durant aquests darrers mesos jo m’he sentit molt segur i, diria més, fins i tot protegit. Molt més que al transport públic que he d’utilitzar per desplaçar-me a aquestes sales. I amics meus m’han comentat i enviat fotos de com va el metro i rodalies a hores punta i si allò es considera segur, més incomprensible em resulta el tancament dels espais que abans comentava. I respecte què pot passar a partir de febrer, dissortadament no tinc gaire esperances.
    I gràcies Joaquim per compartir la teva opinió i obrir el teu blog per aquest debat.
    Salut i força…i molta paciència
    Jordi

    M'agrada

    • Jo també m’he sentit segur anant al Liceu o l’Auditori, no tant agafant al Metro per arribar-hi. Si cal sacrificar-nos quinze o treanta dies ho fem, però tots, fins i tot els fills i filles de déu nostre senyor. haguessin pogut beatificar amb un Zoom

      M'agrada

  2. Joan Manel Barceló Sitjes

    Tens “més raó que un sant”, Joaquim. L’espectacle al que fas referència resulta gratuït i un greuge comparatiu, pel moment i formes amb què es programat. Altra cosa, i tu també ho dius, és que quan la pandèmia apreta potser el sector cultural pot ser afectat, com ho han estat altres, també dignes. No sé fins a quin punt la cultura és més segura que altres tipus d’activitats. Suposo que totes les que es desenvolupen en condicions poden ser similars.
    Crec que el més positiu que podem fer és no desesperar-nos en aquesta llarga travessera del desert i estar predisposats per a recolzar al món cultural en el que puguem, ara i més endavant
    Joan Manel

    M'agrada

  3. lidixb

    I que esperàveu?
    Made in Spain ! I colla d’ineptes , el que no tinc tan clar es que després de votar al febrer no en surtin un altres iguals o pitjors , al final tot es mas se lo mismo . He lleigit que algú ha dit que ens prenen per rucs i jo dic que anar a votar o no només depèn de nosaltres perquè els rucs no votan i sincerament crec que ells van molt millor que nosaltres! Ells si que son essencials!

    M'agrada

  4. David Serra

    Els rucs voten. I són molts. No hi ha solució. Perquè a més, amb l’actual sistema de finançament de partits, la gent q podria gestionar bé el país no arribarà a presentar-s’hi mai.

    M'agrada

  5. Joan Janer Vidal

    Estic d’acord amb tu en gran part del que comentes, penso que la cultura s’ha de protegir i garantir espais segurs és la formula. La pandèmia ens fa mal a tots. Però el problema no el veig dient que són una colla d’ineptes, hi ha de tot com a tot arreu, el problema per mi és un altre que resulta endèmic en la nostre cultura, i és ni mes ni menys la força que acaba tenint el clero, l’església, sobre totes les coses de les nostres vides. Tenen com bé es diu en castellà “patente de corso”, i això no hi ha qui li doni la volta. És un estat, “diuen”, laic, però per ordre del esperit sant.

    M'agrada

    • Els què manen són ineptes, no hi ha de tot, no, són dolents, no serveixen pel que fan i no en tenen idea, ara diuen una cosa io l’endemà una altra, ara tanquen tetares i l’endemà permeten aquest auto-sacramental de la Sagrada Familia. Si el volen beatificar que el betaifiquin, i tant! només faltaria, ho podien fer fins i tot sense públic, a ells no els calia omplir l’aforament per quadrar els números.

      M'agrada

  6. Jean-Pierre

    D’acord amb vostè, Joachim, el bé essencial, especialment en aquest moment, és la salut.
    I no estem preparats per trobar, al meu entendre, la solució encara que tots esperem.
    A Marsella la situació és catastròfica als hospitals.
    I per tornar a l’òpera, hi va haver contaminacions entre els intèrprets de La Dama de Piqué que s’han donat recentment en concert malgrat tot un protocol de proteccions.
    Cultura o fe, podem practicar-los mentre esperem dies millors també a casa, amb llibres, CD, exercint l’espiritualitat a través d’oracions soles sense altres que puguin i corren el risc de contaminar, amb o sense protecció.

    M'agrada

    • Moltes gràcies Jean-Pierre, per comentar i fer-ho en català. Estic molt agraït.
      Esperem que a Marsella, Barcelona i arreu la situació millori i s’acabi trobant aviat la vacuna, mentre això no passi, haurem de prendre totes les mesures per fer que la nostra activitat sigui el màxim d’habitual, tot i que segurament res tornarà a ser com abans.
      Que els governants sàpiguen trobar la millor manera per fer possible que ens puguem alimentar amb la cultura i també l’espiritualitat. Als nostres governants els demanem que estiguin a l’alçada del difícil repte. Nosaltres els vàrem escollir per gestionar sobretot els moments difícils.
      Merci beaucoup Jean-Pierre pour votre colaboration

      M'agrada

  7. Pere

    Estic d’acord en que les mesures de confinament generalitzat són desatroses en general. És clar que si ens confinen a casa, les possibilitats de contagi baixen enormement però si les coses es fessin ben fetes, el risc es podria minimitzar moltíssim sense necessitat d’un tancament tan generalitzat. Aquí pateix tota la població: comerços, restauració, turisme, cultura i també els serveis religiosos. Crec que no és incompatible fer que tot funcioni una mica i carregar-li els neulers a l’Església. Jo no sóc un catòlic especialment practicant però per a molts fidels (en conec uns quants) assistir a les cerimònies religioses és un bé essencial pel seu esperit i ho respecto moltíssim. Per a mi ho és tant com anar a un concert, a una exposició o al teatre. Com algú haq escrit abans que jo, cada cop que he anat a l’Auditori o al Liceu m’he sentit segur i crec que el risc de contagi és molt baix. A més, amb la quasi desparició dels famosos “atacs de tos” l’escolta de la música en directe esdevé un plaer meravellós. Si les precaucions són les correctes no s’ha de tancar indiscriminadament. I el que no les compleixi que el sancionin però que no castiguin a tota una població perquè alguns ho fan malament.

    Corre una “sentència” aquests dies que diu que els sanitaris demanem a les autoritats que es sigui més contundent en les mesures. La generalització sempre és injusta i jo dec ser un sanitari atípic. Sóc metge de família i no epidemiòleg o microbiòleg, però crec que la millor mesura hauria estat detectar precoçment els casos i els contactes subsegüents per aillar-los. No es va fer així a l’estiu. És al·lucinant que un 50% de les persones en quarentena no la complexin i surtin abans del termini previst (era de 14 dies) i s’hagi hagut d’escurçar a 10 dies a veure si així ho compleixen un 75% (amb el risc que se’ns escapin entre un 20 i un 25% de positius que encara podríen encomanar). A hores d’ara els famosos gestors i rastrejadors de COVID estan tan col·lapsats que arriben a tenir, en algunes zones de Catalunya, fins a 300 trucades per fer en una jornada, la qual cosa és impossible. Per això et trobes gent que diu que fa dies que sap que la seva PCR és positiva i no l’ha trucat ningú. Mentrestant, els metges de família ens passem la vida al telèfon fent burocràcia i més burocràcia. És així. Jo crec que la majoria de la població fa les coses ben fetes i que caldria incidir en els que no les fan, evitant mals majors i no culpant a tothom. Els nostres governants gestors ho tenen més senzill si ens carreguen els neulers a la població i això acaba quatllant. Aquest estiu, malgrat la obligatorietat de portar mascaretes en l’àmbit públic, tots hem vist com la policia (mossos i local) feia la vista grossa.

    En fi, no us vull entretenir més. Aquesta siutació em té molt enfadat. No tenim vida de relació, ens hem quedat sense cultura… És un moment molt delicat però cal conservar l’esperança i confiar que tard o d’hora les coses canviin i ens poguem retrobar pels carrers, per les sales dels museus, pels passadissos del Liceu, l’Auditori, el Palau i, per què no, fent una cafetò al voltant d’una taula.

    Cuideu-vos!

    Us deixo un enllaç que confio que us agradi i us proporcioni serenor i esperança. És la cançó de Reynaldo Hahn interpretada per Ben Bliss, el Don Ottavio del Don Giovanni del Liceu.

    M'agrada

    • Gràcies pel comentari i el fantàstic enllaç.
      No ho fan bé i ens havien dit que ells ho farien millor que els governants estatals. Fals.
      La ineptitud i el desconcert que provoquen les mesures improvisades és preocupant. No cal mencionar la gestió de la conselleria d’ensenyament, oi?
      En el cas que ens ocupa la (meva) indignació és per permetre un acte prescindible, no pas de culte. No era la missa dominical, per entendre’ns. A les misses dominicals no hi ha parròquia que reuneixi 600 feligresos i tota aquella colla de bisbes i capellans a l’escenari (ai perdó!) a l’altar.
      Si ells poden, perquè no pot obrir el TNC, el Liceu, l’Auditori o aquella sala petita que reuneixen totes les condicions, com se suposa que les reunien els congregats en la “beatificació imprescindible d’un màrtir de la guerra civil”, tenint en compte que la cultura és un bé essencial, com el culte religiós? Tot són formes i maneres d’alimentar l’esperit, no?
      Diuen que els teatres i les sales reuneixen les condicions però és per evitar desplaçaments. Què no es varen desplaçar els 600 catòlics a la Sagrada Família? És aquesta concessió que cap a l’església catòlica envers tot el món cultural que clama què els deixin treballar. Ma mare deia o tots moros o tots cristians, doncs això, però sembla que les nostres autoritats amb l’església catòlica són més laxes. Ja veuríem si en una mesquita volguessin reunir 600 feligresos el que passaria.
      Ahir per la nit, davant de cas varen filmar una pel·lícula o sèrie, suposo que un fragment de la segona temporada de “Antidisturbios”. Varen començar a preparar la barricada de contenidors i cotxes cremats, tanques i brossa (tot molt realista) a la tarda, el rodatge començava a quarts d’onze i òbviament va acabar passades les dues de la matinada, tres hores després del toc de queda. Tu trobes normal que permetessin gravar, amb les molèsties que et pots imaginar pels veïns que en cap cas vàrem ser avisats en les condicions excepcionals que ens trobem i patim? No cal dir-te que tot el personal tècnic no portaven mascareta i que els actors, policies i indepes en la batalla campal que es va repetir 6 o 7 vegades, no respectaven les conseqüents mesures de distància. La sèrie està molt ben feta i només faltaria que s’atonyinessin mútuament respectant el metre i mig de distància.
      En un mateix dia dues concessions, dues vares de mesurar diferents. L’Església i una sèrie patrocinada per la poderosa Movistar, a anys llum de tants teatres, companyies, grups, músics, actors i tots els treballadors que d’ells depenen que estan obligats a quedar-se a casa sense cobrar un cèntim d’euro. O tots moros o tos cristians.
      Si ens hem de quedar a casa ens hi quedem tots i ja beatificaran o filmaran quan les restriccions que posen els polítics ens permetin a tots fer-ho.

      Liked by 1 person

    • La iglesia católica que haga lo que le apetezca, pero debre tratársela cómo al retso de la sinstituciones del país y no debe tener privileguios como el de este caso que me ha indignado. Lo que hacían era un acto perfectamente prescindible que no tiene nada que ver con el culto. La beatificación podía esperar.

      Liked by 1 person

  8. colbran

    Lo de la Sagrada Familia es inconcebible…Convendría saber los posibles contagios de Covid y sus consecuencias.

    En cuanto a la molesta filmación, yo -que duermo bastante mal- pude comprobar que los gritos y ruidos para retirar el coche incendiado y todos los contenidores llenos de toda la porquería que hicieron durante el rodaje -que a lo mejor se suprime en el montaje final- situados entre la calle Manresa y el edificio Central de Correos- duró hasta pasadas las 6 de la mañana y las comunicaciones con la Guardia Urbana y Catalunya Radio no sirvieron para nada, Movistar hizo lo que le dió la gana, incluso con el consentimiento del Ayuntamiento que a esta zona de la Via Laietana nos tiene permanentemente sacrificados, con todos los ruidos de radios a todo volumen de madrugada que no se impiden. interrupciones de tránsito y manifestaciones de toda clase; yo he calculado que he soportado unas 3.000 desde 1950 hasta el presente.

    M'agrada

    • lidixb

      Ai Joaquim ! Que t’havies quedat curt en la teva analisi , que no critica del Don Giovanni del Liceu.!
      Ahir vaig tenir ocasió de veure in streaming per deferencia del propi Liceu la representació del Don Giovanni i jo… que no hi entenc ni de bon troç tan com tu , em va semblar soporífera, fosca i sense Cap gracia la posta en escena tot i reconeixent la música del Mestre de Salszbourg ! Quan jo et deia que com a profana t’agraia que m’estalviessis despeses innecesaries, no ho deie de bades… aquesta si mes no m’el he estalviat! Gràcies Joaquim ! T’en dec una! 😄

      M'agrada

  9. Retroenllaç: Enlaces de noviembre de 2020 | Beckmesser

  10. kàtia

    No he comentat fins ara perque Max ( ordinador)esta malalt.
    D’acord amb tu Joaquim,jo personalment estic fora d’orbita,per la situacio,per l’edat i per no sé qué més.
    Es realment agobiant aquest enrenou que estem vivint i del que tinc la sensacio que no serà facil sortir-ne.
    Del que sì m’adono es que al Pais Valencià estàn fent les coses ben fetes.Ximo Puig no es casa amb ningú i tira pel dret

    M'agrada

  11. Alex

    Bravo y totalmente de acuerdo con la Nota Pública hecha por la Junta Rectora del Liceu hoy, conminando a eliminarse el tope de los 500 espectadores, si ya se cumple en el teatro la venta solamente del 50% del aforo y con todo un protocolo preventivo !

    M'agrada

Deixa una resposta a kàtia Cancel·la la resposta