Klaus Florian Vogt (Lohengrin) Foto de ©David Ruano, gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu
Quan es va anunciar aquesta nova producció de Lohengrin el repartiment femení era diferent del que finalment es va anunciar per aquesta temporada. La malaurada Erin Wall, l’Elsa prevista aleshores, va morir el 8 d’octubre del 2020 i la gran Evelyn Herlitzius que havia de fer potser un dels seus millors rols, l’Ortrud, el va abandonar pocs mesos després, fet que va provocar que ens quedéssim sense el que hagués estat un tsunami interpretatiu i vocal, espectacular.
La direcció artística del Liceu, suposo que en el moment de proposar-se el canvi, d’acord amb Katharina Wagner, que ha portat el control dels cantants de la seva producció, va contractar a una de les dives de la casa, la soprano sueca Iréne Theorin que tantes coses importants i bé, ha fet a l’escenari del Liceu i que compta amb molts seguidors, fins i tot un grup prou conegut (els theorins) que segueixen aquella tradició ja pràcticament oblidada a casa nostra de seguidors “oficialment establerts” d’un o una il·lustre cantant que porten el seu nom per bandera (anys enrere hi havia els cossotistes, els tebaldistes, els caballistes i potser els theorins són els darrers). Doncs bé, com que els designis del senyor són inescrutables, no estava escrit enlloc que la senyora Theorin fos protestada al final del Götterdämmerung del festival de Bayreuth del 2022 i menys encara que ella fes un gest diguem que poc elegant dirigit al públic que va alçar més polseguera encara.
A partir d’aquesta desagradable i diria que inadmissible reacció, la soprano sueca i la directora del Festival de Bayreuth, Katharina Wagner, s’han enemistat, fins a tal punt que han provocat que el Liceu en rebés les conseqüències i a hores d’ara encara no sabem com acabarà tot plegat.
Poc abans de l’estrena de la nova producció, la direcció del Liceu va haver d’anunciar que en la primera representació del Lohengrin el rol d’Otrud el cantaria la soprano Miina-Liisa Värelä per discrepàncies alienes al teatre, entre les senyores Wagner i Theorin, i que a partir de la segona representació, aquesta ja cantaria la resta de funcions, ja que la senyora Wagner marxava de Barcelona.
El fet em va semblar aleshores, ara i d’aquí a vint anys, inadmissible. El Liceu va voler quedar bé amb tothom, però el cas és que la senyora Theorin no va participar en cap assaig amb la senyora Wagner, lleig, tampoc va comparèixer a la roda de premsa (cap de les dues) més lleig encara, i és clar ha estat aparentment, o no, perjudicada, pel fet que arreu ja figura com a una de les triomfadores de la vetllada de la primera funció, la seva substituta perquè va estar realment bé, diria que vocalment, la millor del cast.
Quedar bé amb tothom, quan hi ha dues dives operístiques disposades a fer saltar guspires mentre canten “l’amo come il fulgor del creato” és possible i desitjable, però el que tenia el senyor Víctor García de Gomar a sobre la taula del seu despatx, no. Acomiadar a la senyora Wagner i la seva producció era impossible i per a mi desitjable, vist el que hem vist, és clar i dir-li a la senyora Theorin que ja ho arreglarien amb una altra òpera en una altra temporada, amb l’estat vocal actual de la soprano, era una temeritat i , un lleig. Fer un cimera per signar la pau no està a l’abast ni del “pacifista Trump”. La solució emprada no és satisfactòria i només en el cas que la soprano sueca fes una Ortrud de campionat, obtenint un èxit clamorós que donés la volta al món, es podria salvar en part aquest desgavell. Realment la Theorin voldria triomfar en una producció de la Wagner?
Ahir era el dia per comprovar-ho en la segona representació del Lohengrin, però ves per on, s’anuncia als abonats que a causa d’una afecció a les cordes vocals, la senyora Theorin no cantarà aquesta representació i en el seu lloc ho farà la mezzosoprano alemanya Okka von der Damerau, coneguda al Liceu per haver cantat, curiosament, dos rols verdians: l’Azucena d’aquell Trovatore en versió de concert que havia de protagonitzar la Netrebko i ens vàrem quedar només amb el marit (que ja és un bon càstig), dirigit per Dudamel i la Ulrica del Ballo in Maschera de la temporada passada. En cap de les dues ocasions em va agradar gaire, bàsicament perquè no és una mezzosoprano dramàtica ni l’estil verdià em sembla que sigui el seu fort, però és innegable que està fent una carrera important i en el repertori germànic està molt ben considerada i és clar, canta a Bayreuth.
Hi ha qui abans d’anunciar-se aquest canvi ja deia, a les xarxes socials sobretot i en els passadissos del teatre durant els entreactes de la primera funció, que Theorin no en cantaria cap, però aquestes notícies de les xarxes ja sabem que acostumen a ser tema dels que no tenen feina i pentinen el gat. Potser tenien raó?, el cas és el que és i avui que us volia parlar de Theorin i argumentar o no la meva teoria de l’afront que suposa no haver cantat la primera, us he de parlar breument de la segona representació del Lohengrin, la del meu torn d’abonament (B).
En línies generals la representació ha seguit les mateixes pautes que la del primer dia. M’ha agradat una miqueta, molt poc, però una miqueta més el Heinrich de Günther Groissböch, molt aplaudit i en excés segons el meu parer. No m’ha agradat tant l’Elsa de Teige, més descontrolada en l’emissió de certs aguts, semblava més fatigada, però la seva interpretació continua anant de menys a més amb bons i intensos moments, sobretot en el tercer acte. El duo amb Lohengrin em sembla el seu gran moment.
El Friedrich de Singurdarson continua sent igual d’estentori en un primer acte que fereix i assoleix una lleugera millora en els dos restants.
Roman Trekel no té solució, el desgast de la veu no és una cosa puntual. Ha debutat massa tard al Liceu, era un cantant magnífic.
I l’Okka von der Damerau? Doncs bé, en aquest rol es poden apreciar les seves vàlues i la veu, amb colors més sopranils que els necessaris per fer front a Azucena o Ulrica, té totes les possibilitats de lluir, ja que és una veu de bon volum i de color bonic, amb aguts incisius un bon centre i un registre greu més anònim del que hauria de ser, però el rol d’Ortrud està en aquell llindar de les mezzos wagnerianes, que com Brangäne, Kundry, Venus, Waltraute i fins i tot la Fricka, no aixì Erda que necessita una contralt, les poden cantar sopranos dramàtiques. A la Damerau, i ja en perdonareu que no utilitzi tot l’aristocràtic nom per no allargar-me massa, potser perquè no ha pogut assajar i ho ha hagut de fer tot correcuita, li ha mancat deixar-se anar i colpir com ho feia la Värelä que es menjava a tots els que es creuaven pel seu camí, com ha de ser una Ortrud. Ella ha estat bé, però en els dos esclats de dramatisme d’impacte: el “Entweihte Götter” del segon acte i “Fahr heim!…Erfahrt, wie sich die Götter rächen” del final del tercer, li ha mancat “allò” que acaba provocant el calfred per l’espinada. No sé si en el cas que en canti més ho aconseguirà.
Per a mi, els grans triomfadors continuen sent el mestre Pons, l’orquestra i el cor del Liceu. Avui sense els nervis de l’estrena no hi ha hagut cap petita errada de cap solista, com si hi va haver el dilluns passat i en canvi, l’equilibri ha estat magnífic. El tomb, repeteixo el que vaig dir després de la primera, dels cosos estables del teatre, sobretot de l’orquestra, és espactacular. Ahir van tornar a rebre mostres de sincer i espontani entusiasme generalitzat (el cor menys i en mereixien més).
He llegit alguna crítica que no parlen gaire bé del cor, lloant la seva actuació en el Rèquiem de Mozart escenificat i dient que en aquest Lohengrin han anat a pitjor. No ho puc entendre de cap manera o potser hi ha alguna intenció extramusical que desconec, per escriure un comentari com aquest, per a mi una autèntica falsedat malintencionada. El cor, malgrat les dificultats que suposa amagar-lo o fer-lo cantar a les fosques o entre penombres mentre surt més d’una vegada a escena, dificultant la cohesió, fa en aquest Lohengrin una prestació esplèndida, per matisos, per contrasts d’intensitats, per homogeneïtat i equilibri entre les cordes i per bellesa de so. Magnífics!
Dubto que torni a veure una altra funció amb la intenció de poder veure, si canta, l’Ortrud de la senyora Theorin o d’alguna altra cantant si és que la Damerau no les pot cantar totes en el cas que hi hagi més cordes vocals afectades. Amb l’assaig general i les dues primeres em dono per satisfet, no pas perquè no m’agradi el Lohengrin que després de Tristan i Parsifal, és l’òpera de Wagner que més m’agrada i potser de totes és la que més estimo per ser la primera òpera de Wagner que vaig veure en un escenari (1975), però és que la vida té més coses interessants que l’òpera i cal donar cabuda a totes i no repetir totes les funcions per si de cas passa alguna cosa memorable poder-ho penjar l’endemà a les xarxes, aquesta fase d’adolescència permanent, ja la vaig superar fa temps. En el cas que em perdi l’Ortrud de la meva vida, ja m’ho explicareu i sempre hi haurà alguna gravació imprevista o un Yotube fantasma que em podrà fer una idea aproximada de la meravella que m’hauré perdut.
IN FERNEM LAND 
Rossini diría de esta historia “Questo è un nodo avilupatto”; ya en serio, un asunto bastante desagradable y pienso que ambas debieran haber trabajado juntas, a pesar de las diferencias. Pero esto ya es algo pasado.
Al coro se le oyó muy bien y leí por ahí que habían estado mejores que con Mozart.
Se verá qué pasa. Buenos días, infernems.
Leonor
M'agradaM'agrada
M'agradaM'agrada
Res, ja ho explicarem, doncs: no em toca fins l’últim dia o sigui que poden passar tantes coses… Als Annals del Liceu en línia, diu que el dia de Molnár (només va cantar-hi el diumenge) i Lorengar, el 86, Ortrud va ser Nadine Denize; la Randová va cantar uns dies abans amb Siegfried Jerusalem, que era qui feia la resta de dies. Jo recordo més la de Hofmann al 81, més per l’Ortrud de Danica Mastilović, que m’havia impressionat a l’Elektra d’un any abans (era la primera Elektra que veia i em va impactar, sobretot ella) i anava amb ganes de veure-la de nou. Tinc un record vague que em va agradar, però ha passat tant temps que no sé si és un record idealitzat o no. També hi havia el Salminen de rei, que també era el primer cop que sentia i Déu n’hi do.
M'agradaM'agrada
Jesús yo no digo que fuera Randova la Ortrud en la versión Lorengar/Molnár sino que digo “no recuerdo bien si Ortrud fue Eva Randova…” que es muy distinto y haciendo uso de la memoria, sin consultar nada. Estuve a punto de no mencionar quien interpretaba ese espléndido rol. La versión de Hofman totalmente olvidada.
M'agradaM'agrada
Tothom parlar de Hoffman i Jerusalem, aquest bastant penós, la veritat i s’obliden de Gösta Wimberg, un Lohengrin magnífic d’un cantant que va morir molt jove.
M'agradaM'agrada
Tus reflexiones de fondo, Joaquim, sobre el entorno y los enfrentamientos de “ divas “ ( en este caso, cantante y responsable de la producción ), son plenamente acertados . Y encima el bueno de Víctor G.de Gomar, intentando hacer de pacificador, queda luego fatal ante abonados sobre todo y püblico en general que compran entradas con anticipación y luego, ven cambios inesperados en los casts previamente anunciados, lo cual conlleva a cabreos más que justificados en un teatro, como el Liceo, que casi siempre ha sido un teatro de voces.
Ejemplo reciente, anterior a ese desaguisado con los cambios y sustituciones del Lohengrin: las Butterfly del pasado diciembre, donde la teórica diva Yoncheva ( a mi últimamente no me interesa esta soprano que además de canceladora, está vocalmente cuesta abajo ) estaba programada para 6 o 7 funciones. Resultó que sólo cantó las 2 primeras y luego con un “ teórico constipado”, se largó a París a cantar 2 recitales y ya no volvió al Liceo, siendo sustituida por Aylin Pérez que pudo cantar ( afortunadamente ) 3 funciones más y también tuvo que aparecer una joven soprano debutante Carolina LopezMoreno a salvar otra función. Los cambios citados resultaron satisfactorios, pero la actitud profesional de Yoncheva, habitual canceladora ( no solo estas Butterfly, sino todas sus Lecouvreur del pasado junio ), como también J, Kauffmann que prefirió largarse a Viena para 2 conciertos supongo que bien pagados, es para que el Liceo tome cartas en el asunto y NO anuncie repartos que no se van a ver ni escuchar.
Como conclusión y no quiero alargarme, ya como veterano que soy, si no tengo muy claro que lo anunciado artísticamente se va a poder ver y escuchar, me reservo hasta el último momento posible para adquirir entradas. En todos los teatros , se producen cancelaciones lo cual es entendible si un artista se indispone, pero lo que sucede últimamente en el Liceo, de cambios porque algun contrato pudiera no estar cerrado pese a ser anunciado, es para mirárselo seriamente.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Àlex.
El panorama operístic, en general és bastant llastimós, arreu. Ni el Liceu és més o menys que la resta dels teatres. Pocs cantants seriosos i molta vacuïtat professional i artística. Divos i dives de pa sucat amb oli, com deia la meva mare. Figures mediàtiques que duren de Nadal a Sant Esteve, sense cap transcendència, carn d’Instagram i altres xarxes socials on s’exhibeixen, en lloc de l’escenari, a les xarxes socials. No cal dir res més.
Els teatres poden fer, però poc, arreu és igual i arreu canten els mateixos noms, tothom canta arreu, si paguen el que demanen cantaran al teatre que convingui, sense mirar altra cosa que els ingressos al seu compte corrent. El públic demana noms i si venen, ja els està bé, allò que sembla més important és la foto que acabaran penjant a les xarxes amb el cantant a la sortida, no el que han fet a l’escenari.
M'agradaM'agrada
Ja s’ha anunciat que segueix cantant Damerau demà, divendres 21. Qui cantarà la propera setmana?
M'agradaM'agrada
La Damerau si aguanta, sembla que va a pitjor
M'agradaM'agrada
Misteri de la fe: dilluns torna la magnífica Värelä, pel goig meu i dels tres amics amb els quals hi tornaré.
Els secrets de la Theorin ni sé si els vull esbrinar, tot i ser una cantant que em va agradar molt.
M'agradaM'agrada
És normal que Theorin no vulgui participar, per més d’una raó penso jo, però sense saber com està la seva veu actualment, només són suposicions, aprofitant l’avinentesa de la confrontació amb la Wagner i l’esterilitat de les negociacions de la direcció artística del Liceu per quedar bé amb ambdues, una cosa impossible d’antuvi.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies de nou per l’apunt. Jo tinc unes ganes enormes de assistir a aquest Lohengrin que, pel que dius, musicalment és impecable. És el primer Wagner en escena des del Parsifal de Pons al 2023 i em moro de ganes d’escoltar l’orquestra i les veus. Si Déu vol aniré avui divendres (on torna a cantar Damerau, per cert) i diumenge 30 a la darrera funció. No sé si serà amb Theorin o amb qui.
De la direcció escènica no n’espero res, ja he patit algun altre muntatge de frau Wagner a Bayreuth i ja en vaig tenir prou. El valor d’aquesta representació, com tu dius, rau en la música i en les veus.
Wagner es fa molt car de veure, i això que el Liceu és un teatre molt wagnerià, però si volem gaudir del gran compositor moltes vegades hem de sortir fora. Sembla ser que la temporada que ve tindrem un Tristan amb la Davidsen i a la següent hauria de començar el Ring de Castellucci-Audi, si és que finalment és fa. Ja veurem…
Esperem que el nivell que ha assolit Pons amb l’orquestra es mantingui, inclús quan ell ja no hi sigui. Si els cosos estables són excel·lents en una institució com la nostra ja tenim molt de guanyar.
Salutacions!
M'agradaM'agrada
Ja fa temps que Bayreuth ha deixat de ser el centre de referència de l’ univers wagnerià i això és degut a la banalització dels muntatges i propostes escèniques i la davallada de la qualitat dels cantants, abans era un festival sagrat amb els millors cantants i directors, Lohengrins amb rates, ales de mosca, treballadors de la Fecsa i ara aquesta producció amb el nen mimat de la Sra Wagner que l’ ha posat a cantar Siegfried i el Capvespre i ara es la segona vegada que ens toca aguantar-lo amb el rol de Lohengrin junt amb altres cantants mediocres, la Sra Wagner es la que talla el bacallà i el Liceu no té res a dir en aquesta picabaralla de gallines
M'agradaM'agrada
Vogt ja ho canta tot, algunes coses bé amb veu poc apropiada, com aquest Lohengrin, altres coses com el Siegfried, el Siegmund, el Tannhaüser i el Tristan són indigeribles per molt que la senyora Wagner l’hagi fet el Windgassen dels seus dies. De sempre, molt cantants no han volgut anar a Bayreuth malgrat ser grans intèrprets de les seves obres. L’obligatorietat de quedar-se, juliol i agost hipotecats allà, sense poder gaudir d’unes vacances i uns honoraris poc lluïts, han fet que la companyia de cant actual sigui poc estimulant. Aquells festivals de finals dels 50’s no tornaran a ser possibles. Allò va ser com el Barça de Guardiola
Pel que fa a les produccions escèniques, el festival d’ençà de la reobertura després de la desnazificació, ha estat sempre un centre de polèmiques, però darrerament ha esdevingut el festival dels despropòsits.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Jordi
Caldrà esperar a veure si es confirmen les coses que corren per aquí i per allà i fins i tot anunciades oficialment, no seria la primera vegada que un cop venudes la majoria d’entrades, informen d’una cancel·lació.
La Isolde de Davidsen fa molta patxoca, però ja estarà alliberada dels compromisos maternals?
M'agradaM'agrada
Si efectivament era Eva Randova qui va cantar el rol d’ Ortrud amb Siegfried Jerusalem i Pilar Lorengar, cantants impossibles avui, el Lohengrin del 81 amb Peter Hofmann va ser més recordat per la renovació de l’ orquestra i el cor del Liceu amb Romano Gandolfi que els cantants en si, Hofmann tenia tendència a calar l’ agut, millor en el rol de Siegmund o Parsifal que Lohengrin
M'agradaM'agrada
El cor del Lohengrin del 81, Gandolfi encara no el dirigia, ell va arribar al Liceu l’any 1983.
M'agradaM'agrada
nunca me cando de leer tus comentarios. que Lohengrin mas historiado.
M'agradaM'agrada
Eres muy amable. Mas que historiado, es desgraciado 😉 si hablamos de la escena
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per aquest segon apunt!
Jo tambe he repetit, la estrena i ahir divendres, per mi la orquestra encara millor i la resta en la línia que comentes.
Potser no tan sorprenentment, Ortrud va ser la substituta de la substituta… de debò que arran d’una infecció a una corda vocal? Honi soit qui mal y pense…
Vaig sortir prou content doncs ja anava preparat per gaudir musicalment malgrat la proposta de Katharina Wagner. Parlant d’anàtids, potser lo seu amb el cigne sigui voler semblar-se no a l’ànec Donald de la meva infantesa sinó al personatge amb el mateix nom que avui dia fa de Trump-etista apocalíptic: la veritat no li interessa o fins i tot li molesta, i si us empipeu tan li fa doncs ella està per sobre del bé i del mal.
Esperem que no hi torni, prou feina té amb carregar-se el Festival de Bayreuth.
M'agradaM'agrada
Té molts adeptes na Katharina. Alguns wagnerians sense gaires ganes de posar en dubte el seu vaticà, accepten que el cognom Wagner sigui l’única condició per dirigir el festival, siguis inepte o nazi, tant és, però és Wagner, com si la genètica no hagués demostrat tantíssimes vegades que no és una patent de cors. Bayreuth no es qüestiona, tot ha de ser un èxit, tots els cantants que es contracten són bons, es diguin Ryan, Dasch, Hawlata, Mace, Schmidt, Franz,… han estat contractats per un Wagner i ja està, aquests sempre tenen la veritat absoluta. Si t’ho pares a pensar és d’una tristor aclaparadora i el mateix succeeix amb els directors d’orquestra i no cal dir d’escena. Bayreuth ha tingut èpoques glorioses, com la Scala o l’òpera de París o el MET, però ara que l’òpera ha canviat tant, ja no queden temples sants on es preservin les essències de l’art operístic, a vegades sorgeixen un bolet miraculós que ens fa pensar que tot pot canviar, però la dita ja ho diu, una flor no fa estiu i el màrqueting ha generat una maquinària que sembla anar en contra d’allò que anhelem.
M'agradaM'agrada
A la funció del dilluns passat tampoc va cantar la Theorin van anunciar que tenia una afecció vocal, només em van agradar els personatges femenins, els masculins cap, i el millor d’ ells va ser el tenor, penosa l’ actuació del herald i el mateix amb el bariton amb una veu desgastada i envellida va tenir problemes per arribar el final, el baix també va tenir problemes al projectar la veu amb uns aguts forçars i el tenor quan va estar millor va ser al tercer acte amb el in fernen land, suposo que el segon acte va estar més ocupat amb escanyar el signe vàries vegades i que no surtis de dins de la caixa abans de intentar escanyar Elsa, i després aquest ridicul suïcidi tallant-se les venes i jo em pregunto si es tant dolent perquè no fuig amb el signe, el primer acte i el últim em va agradar que es veu tota la profunditat de l’ escenari i els contrastos ombrívols amb el signe al fons, el millor de la nit va ser l’ orquestra i el cor que en el segon acte van estar sublims en l’ entrada a l’ església, les habitacions d’ Ikea un despropòsit
M'agradaM'agrada
No demanis explicacions al disbarat escènic perquè no trobaràs la més mínima coherència en res del que passa, el llibret i ai las! les intencions del llibret i la partitura originals.
M'agradaM'agrada
No tant despropòsit.. que l’Ortrud ( amb el vestit que pensava portar) i Telramund hagin de seguir les noces des de la seva cambra (no sé si per televisió o des de la finestra) perquè no hi són convidats em va semblar una bona pensada. La producció té algunes coses. El que no he sabut veure és que sigui de disc… ni amb 4 retocs. La meva Ortrud però va ser la Damerau… i no he vist l’estrena.
M'agradaM'agrada
Si Joan, va ser una expressió mal utilitzada, perquè el que volia dir és que sobre el paper els cantants són noms de disc, altra cosa ha estat el resultat. Crec que ningú podia imaginar que Groissböck, un indiscutible, a priori, en el repertori wagnerià estigués en un estat de forma vocal precari, i el mateix podríem dir de Roman Trekel, un baríton molt considerable fa uns anys, no molt i que per fer l’Herald semblava un luxe excessiu o unes ganes d’arrodonir el cast amb molta categoria de manera esplendorosa, ara ja no pogués ni amb aquest rol.
Pel que fa als possibles encerts de la pensada escènica de la Sra. Wagner, el resultat final mostra a la perfecció el que és ella, és a dir, una nul·litat, teatralment parlant, si més no.
Una immensa enganyifa que viu del seu cognom.
M'agradaM'agrada
sí noi. Mira que el cartelone fa patxoca! I si hi afegim la Theorin ja…. Ara que pel que diu la gent avui dia a conjunt amb Gröisbock
M'agradaM'agrada