No es necessiten gaires elements per obtenir l’excel·lència i l’essència. Poc però bo. Aquesta màxima semblaria fàcil d’assolir, però òbviament no ho és, perquè l’excel·lència està a l’abast només dels privilegiats amb talent i a l’essència només s’hi arriba quan has deixat enrere l’opulència vàcua que no et portarà mai a l’excel·lència.
La Schubertíada del 2025 a Vilabertran va tornar a reunir al baríton italià Andrè Schuen i al pianista alemany Daniel Heide, que ens varen oferir un agraït programa que es va iniciar i acabar amb líders de Richard Strauss, deixant pel final de la primera part els Wesendonck-Lieder de Richard Wagner i per l’inici de la segona 4 profunds i bellíssims lieder d’Alexander von Zemlinski.
Teníem, doncs al ja conegut, famós i celebrat duo de Schuen i Heide interpretant la música de tres grans, en un marc incomparable i davant d’un públic coneixedor de què és un liderabend, predisposat al recolliment i a deixar-se guanyar per l’excel·lència i l’essència.
No calen escenografies ni dramatúrgies, no calen mappings, ni imatges boniques que embolcallin res i ajudin a passar l’esforç que suposa deixar-se seduir per la bellesa i la contundècia de la simplicitat d’allò només essencial.
Que bonic i difícil és sentir un cantant que canta bé, bonic, afinat, expressiu i que fa veritat allò intengible de la musicalitat. Què és això de la musicalitat, doncs mireu, Schuen i Heide, per exemple.
Formen l’equilibri perfecte de la suma de talents on un és tan essencial com l’altre i la comunió és tan absoluta que tot sembla fàcil i senzill, d’interpretar i d’assaborir. La capacitat del matís és tan gran que la increïble gamma d’intensitats en l’emissió vocal i instrumental passen del xiuxiueig més colpidor i sempre audible al forte més intens, sense que la veu canvií de color i trenqui el bellíssim i arrodonit so, que mai fereix. Res esdevé superflu, res és sobrer, no et guanyen amb efectes enlluernadors, t’inviten a participar i desapareix a l’instant qualsevol resistència, perquè es produeix el plaer de la bellesa en l’estat més pur.
Schuen va començar una mica fred, d’acord i fins i tot semblava que el piano el cobria, però ca!, no va trigar gaire a escalfar la veu i oferir amb aquella naturalitat i senzillesa que caracteritza el seu cant, el millor, amb l’àmplia exhibició de dinàmiques i intensitats, amb l’elegància d’un fraseig que colpeix els moments més íntims, dolços o tristíssims, amb una naturalitat demolidora. Renoi quin plaer!
Especialment interessant em va semblar la part central del programa, amb el cicle wagnerià habitualment interpretat per a sopranos o mezzosopranos i esporàdicament per a tenora desacomplexats, però quasi mai per a barítons i a més a més sense l’acompanyament orquestral que llueix tant, però Schuen i Heide van desplegar recursos per fer oblidar les versions referencials de sempre i fer-nos creure que Wagner va pensar en ells. Intens!
I per després de la plenitud wagneriana i de la deguda pausa per descansar ells i nosaltres, a l’inici de la segona part ens esperava Alexander von Zemlinski i els Vier Gesange op 8, quatre lieder que no recordava haver escoltart mai fins dijous i que em van meravellar tant per la bellesa de l’obra com per l’extremitud i la sublimació del matís que van ser capaços de transmetre cantant i pianista, en especial el “Tod in Ähren” que tancava el cicle, assolint una profunditat extraordinària que bé mereixia haver acabat el liderabend en aquell moment. Imponent!.
El reguitzell de perles straussianes que tancaven el recital, va concloure amb les famoses Cäcilie i Morgen i va ser un exquisit fermall que van merèixer dues preopines, que francament s’agreixen molt, però que tampoc calien, perquè si no ens haguessin ofert res més, l’exquisit públic reunit dijous ho hauria entès, perquè ja vàrem deixar constància que allò havia estat excepcional, quan vàrem fer un llarg silenci després de l’encanteri creat amb el Morgen que malgrat tenir-lo tan gaudit per a tantes i tantes versions memorables, va esdevenir un altre moment de màgica serenor que ningú s’atrevia a trencar tot i les ganes embogides de començar a picar de mans i a llençar bravos que també sortosament van trigar a aparèixer. Tanta excel·lència no permetia les exquisides grolleries d’un públic extasiat que finalment es va desfermar. Gloriòs!
Que tornin sempre i compte perquè el pròxim comte d’Almaviva al Liceu, la temporada vinent serà Andrè Schuen. Avisats i avisades ja esteu, després no em vingueu amb allò de què no ho sabia, no ho recordava i excuses de mal pagador: 5,8,10,13,15, 18 i 21 de juny del 2026.
Òndia!, què en va ser de bonic allò del dijous a can Vilabertran!
IN FERNEM LAND 
A la tercera.
Me alegro por vosotros: esas experiencias son únicas; habrá que seguir la evolución del cantante.
Gracias por tal crónica. Un abrazo, Joaquim y saludos, infernems.
Leonor
M'agradaM'agrada
Schuen ya tiene 40 años, no es una promesa, es una realidad consolidada en festivales y los principales teatros y salas de concierto del mundo. Un artista de la DG que lo promociona de manera decisiva.
Ahora creo que vendrá el gran estallido a nivel operístico y es donde más riesgos corre, pero sin duda es un gran cantante que parece no haber caído en las tentaciones de hacer una carrera meteórica que lo encumbre y destroce. Es inteligente, como su canto y su arte.
Larga vida a este tándem que proporciona belleza infinita.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim,
Gràcies com sempre per l’apunt. M’alegro que us hagi agradat tant. Com dius, Schuen i Heide són uns metres del Lied: un goig cada vegada que han vingut a Barcelona. Esperem que passi el mateix amb Le Nozze di Figaro del proper juny, tot i ser un gènere diferent.
Llàstima que tots els festivals empordanesos siguin inaccessibles pels que no tenim cotxe. S’agreix moltíssim al Festival Jordi Savall l’oferta de autocars que el connecten a Barcelona i Tarragona.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Giacomo. Els festivals estiuencs de la nostra estimada Catalunya estan pensats per satisfer la colònia estiuenca que envolta les localitats on es desenvolupen i, per tant, ningú, ni els organitzadors fan gaires esforços per facilitar a aquells que no tenen la segona o la tercera residència al voltant de Vilabertran o Peralada, la seva assistència si no disposen de cotxe partcilar. De totes maneres ambdós festivals, estan al costat de Figueres i fins a la capital de l’Alt Empordà sí que hi ha maneres d’arribar-hi amb transport públic. El retorn és bastant més complicat si no tens cotxe o algú que et porti i et retorni a Figueres, es fa complicat. Peralada, crec recordar que sí tenia algun servei d’aquesta mena quan feia les grans propostes estiuenques, ara, a l’espera de saber si hi haurà nova seu pels espectacles de gran format, queda com un destí més incòmode.
Festivalets d’estiu per a la colònia d’estiuejants, és així de dur, malgrat que la qualitat de la Schubertíada és inqüestionable. Per fer-la gran haurien de pensar en aquests aspectes, també. Ai las!
M'agradaM'agrada
Tens raó que no és impossible arribar als pobles empordanesos sense cotxe, però és una odissea que no crec que es carregui ningú. Segur que hi van en cotxe tots els estiuejants també, que vinguin de Cadaqués, Púbol, o ves per on. Les possibilitats de quedar-se la nit als mateixos pobles de Peralada, Torroella i Vilabertran són escasses. Sense cotxe és més senzill, més barat i només una mica més llarg anar a Nàpols.
Això dit, ja fa dècades que tothom es desplaça sempre en cotxe. Desafortunadament, no sé si ajudar-nos als pocs paios estranys que encara hi resistim seria una bona idea pels festivals empordanesos.
Estic molt agraït al Festival Jordi Savall per haver-me donat la possibilitat d’assistir-hi, però a l’autocar érem una vintena de persones quan els concerts tenien entrades exhaurides, el que significa un miler d’assistents pel Vespro de Monteverdi. Ja veurem si tornaran a posar autocars l’any vinent.
M'agradaM'agrada
Si et vols quedar a dormir a Peralada és complicat, a Vilabertran impossible, a no sé què algú et deixi entrar a casa seva 😉
Encara hi ha un altre festival a Sant Pere de Rodes, marc i entorn més incomparable no es pot trobar, però que empitjora el problema. Per contra, el prestigiós festival de Torroella és millor en aquest sentit, però en general aquests festivals d’estiu per a enfortir l’oferta turística en llocs emblemàtics, per molt interessants que siguin, tenen efectivament uns problemes logístics que farà que mai acabin d’aixecar el vol en l’àmbit internacional. Potser la Schubertíada no ho vol perquè es trencaria la màgia actual, però Peralada segur que sí, no obstant això primer cal que es faci realitat el problema del nou Auditori i després comencin a pensar en com estructurar tot allò que envolta el festival per apropar-lo al públic interessant. Connexions amb el tren d’alta velocitat a Figueres, per exemple, autocars regulars abans i després del concert de Peralada a Figueres.
Per l’Alt Empordà hi ha una gran oferta d’allotjament de turisme rural molt interessant, però és clar, el cotxe és bastant necessari tot i que l’Alt Empordà és molt pla i els desplaçaments també es poden fer en bicicleta, ben pensat les nits empordaneses a l’estiu són una invitació a provar-ho.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim gràcies de nou per la crònica. Vilabertran és una cita ineludible i tot i que, com tu dius, és complicat per als que ne estem vinculats directament amb l’Empordà, intento assistir-hi ni que sigui per a un concert, fent mans i mànigues ja que està clar que la seva qualitat artística fa que pagui la pena. Me n’alegro molt que hagis gaudit d’aquesta vetllada amb aquest deliciós programa. L’Andre Schuen és un baríton de gran talent, a mi em va causar una impressió força positiva quan el vaig veure cantar un Figaro (precisament) i posteriorment el Wolfram, així que segur que el Comte que farà l’any vinent al Liceu serà boníssim. L’espero amb “candeletes”! Si continueu per Vilabertran igual ens trobem algun dia casualment. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Fa molts anys que els responsables de la Schubertíada porten o descobreixen, el bo i millor del món de lied en aquest preciós cul-de-sac que no té cap mena d’estructura al seu voltant per fer-ho més agradable. Només et diré que l’únic lloc per prendre alguna cosa a la sortida, al costat mateix de la Canònica són ben bé com diem a la família, fets i deixats estar. Uns altres, el dia que hi ha concert, és a dir durant només dues setmanes, tindrien el local obert matins, tardes i vespres per atendre la clientela, doncs no, fan el seu horari i si no t’agrada, tens un problema.
Potser els que som de can fanga o els que no ho sou, però viatgeu pel món i també teniu cromosomes de la genètica pixapinaire, demaneu un mínim servei, entenent que a banda de culturitzar-nos i gaudir de la música, també agraïm uns serveis de qualitat que a tots els que els ofereixen, potser i mai més ben dit, els ajudaríem a fer l’agost, però noi, ja saps que a l’Empordà estan tocats per la tramuntana…
M'agradaM'agrada
Efectivament, el lloc a la sortida de la canònica ja l’hem patit més d’un cop….;-)
M'agradaM'agrada
En acabat de llegir el post, et veig la cara de goig que feies en sortir! Nen amb sabates noves!
Celebro que en gaudissis tant!
M'agradaM'agrada