HAMBURG INAUGURA SALA DE CONCERTS

El dimecres 11 de gener es va inaugurar l’espectacular sala de concerts Elbphilharmonie de la ciutat de Hamburg després de 10 anys interminables i una desviació pressupostària incomprensible a Alemanya i habitual dels paisos llatins.

L’edifici concebut com un referent arquitectònic i com ja ha succeït en altres edificis similars, a la recerca de esdevenir un nou símbol  de la ciutat, és obra dels arquitectes Jacques Herzog i Pierre de Meuron.

No us vull atabalar amb números i dades arquitectòniques d’aquest enorme complexa cultural, podeu trobar-ho a la xarxa i si coneixeu l’idioma alemany en el streaming que va oferir l’imprescindible canal Arte, s’explica fil per randa.

El programa televisiu ofereix un munt d’entrevistes, alhora que els inevitables i a vegades interminables discursos que trenquen la continuïtat musical, cal dir que esplèndida, en la seva amplíssima varietat estilística. Continua llegint

LIFE VICTORIA 2016: JOAN MARTIN ROYO-PIERRE RÉACH;MERCEDES GANCEDO-CARMEN SANTAMARIA

Ahir va tenir lloc el penúltim liderabend de l’edició 2016 del LIFE VICTORIA, amb un programa titulat Die Nacht (La nit) amb obres de Schumann i Schubert que tenien com a protagonistes al gran cantant, baríton i liderista Joan Martín Royo i el pianista Pierre Réach.

Com a prèvia al recital i com és magnífica costum en els concerts del LIFE des de la primera edició, va tenir lloc un petit lierabend del LIFE  New Generation Artists, amb la soprano argentina Mercedes Gancedo posseïdora d’una veu ample, carnosa, càlida i flexible que en mans de l’artista sensible i acompanyada prodigiosament per la pianista càntabra Carmen Santamaria, en van tenir prou amb els encisadors  4 lieder Op 2 d’Arnold Schönberg i amb 3 dels 12 lieder del cicle  Liederkreis Op 39 de Robert Schumann, per posar-se el públic a la butxaca i quedar-nos amb ganes de més. Continua llegint

L’AUDITORI-OBC: Dietrich Henschel substitueix a Thomas Hampson

dietrich_henschel_presse_02

Dietrich Hensel KGO Fotography gentilesa web de l’Auditori

Un dels concerts més esperats de la temporada 2016/2017 de l’OBC té lloc el proper cap de setmana, ja que el baríton nord-americà Thomas Hampson estava previst que cantés una de les seves especialitats, Gustav Mahler, cantant Des Knaben Wunderhorn, però una maleïda traqueïtis ha avortat la participació de Hampson i l’Auditori va anunciar ahir que serà substituït per el baríton alemany Dietrich Henschel.

Dietrich Henschel va néixer a Berlín l’any 1967. Va estudiar amb Hanno Blanschke a Munic i amb Dietrich Fischer-Dieskau a Berlín . Sent encara estudiant va guanyar importants premis en concursos alemanys i sobretot en el Concurs Internacional d’Hugo Wolf.

Va debutar l’any 1990 a la Bienal de Munich interpretant Le Précepteurs de Michèle Reverdy,obrint-li les portes als principals teatres i festivals.

Va entrar a formar part de la companyia d’òpera de Kiel entre 1993 i 1995, on va interpretar Papageno, el comte d’Almaviva de Le nozze di Figaro, el Valentin del Faust de Charles Gounod, el Pelléas o l’Orfeo de Monteverdi.

Dietrich Henschel alterna la el repertori operístic amb els concerts i els recitals de lied. Ha col·laborat amb les orquestres de Viena i Berlín, la Royal Concertgebouw Orchestra , la Orquestra Simfònica de Londres i l’Orquestra de París, sota la direcció de directors tan rellevants com Peter Eövös, Enoc zu Guttenberg , Fabio Luisi , Helmuth Rilling o Philippe Herreweghe entre molts d’altres. Mentre que com a liederista ha col·laborat amb Irwin Gage, Fritz Schwinghammer, Helmut Deutsch, Leonard Hokanson o Shiny Okahara.

L’any 2000 va signar un contracte amb Teldec per enregistrar diversos cicles de Lied. El primer treball va ser Die Winterreise amb Irwin Gage, va ser llançat al febrer de 2000. Amb el mestre Nagano ha gravat obres de Gustav Mahler, mentre que va participar en la referencial gravació de la  Passió segons Sant Mateu de JS Bach ( BWV 244 ) sota la direcció de Nikolaus Harnoncourt.

A Barcelona cantarà el programa previst amb Thomas Hampson, amb l’OBC dirigida per Kazushi Ono.

Òbviament l’absència de Hampson ha creat una decepció important entre el públic, també sobre aquells que mai s’apropen als concerts de l’OBC i que l’esquer de Hampson de ben segur els feia apropar excepcionalment a la temporada de l’OBC a l’Auditori.

Per a tots ells però també per a tots el que s’apropen amb assiduïtat a la temporada de l’orquestra Nacional de Catalunya i els que visiteu IFL amb aquest assiduïtat que em meravella, us deixaré a Henschel en un concert celebrat el 15 d’abril de 2015 al Barbican Center de Londres, amb la BBC Symphony Orchestra sota la direcció de Alexander Vedernikov cantant Des Knaben Wunderhorn, amb les orquestracions addicionals de Detlev Glanert.

En aquest concert no va cantar cap dels lieder de primer volum, ni tampoc els va cantar en l’ordre que jo les presento a l’apunt, seguint la cronologia de diferents volums. Continua llegint

1 DE DESEMBRE: WORLD AIDS DAY o LA GALA ANUAL A LA DEUTSCHE OPER DE BERLÍN

 

Any rere any i ja en van 26, la Deutsche Oper de Berlín organitza una gala, sovint esplèndida, per recordar-nos que la lluita contra la SIDA continua necessitant de la generositat de tots.

La gala és pur glamur, amb catifa vermella, “postureig” i tot el que vosaltres vulgueu, però a banda de ser un aparador de famosos que serveixen òbviament de reclam, alhora també serveix per mostrar en aquesta ocasió, tota una jove fornada de cantants joves que en algun cas seran estels rutilants en el firmament operístic dels propers anys. Continua llegint

LICEU 2016/2017: RECITAL SIMON KEENLYSIDE & MALCOLM MARTINEAU

001

El públic que ahir en prou feines omplia el 50% de l’aforament del teatre va posar en evidència la decrepitud d’un model cultural que està perdent la exquisidesa, el refinament o aquella “finezza”, com diria un italià cultivat, que potser un dia ja llunyà semblava que teníem, però que després de l’expressió més barroera del comportament durant el liederabend que van protagonitzar el baríton ara irlandès (ençà del Brexit) Simon Keenlyside i el pianista Malcom Martineau, ha quedat definitivament oblidat donant pas a la tristíssima demostració que aquest teatre per poc que s’ho proposin perdrà el valor de la marca, i parlo en termes marquetinians perquè sembla que al cap i a la fi és l’únic que els interessa.

Perdoneu que comenci parlant de temes aliens als artistes però ahir el poc i mal avingut personal que varem anar al teatre, varem poder assistir a una vergonyant manca de respecte quan no tan sols no es van respectar els blocs del programa, aplaudint quan els semblava, sinó que alguns ho feien insistentment abans de que el piano acabés els darrers compassos, com si veiessin virtualment que el teló començava a baixar, senyal inequívoc per els neòfits que encara que la música continués, ells ja tenien la vènia per aplaudir.   Continua llegint

MATTHIAS GOERNE I JOSEP PONS INTERPRETEN MAHLER I BERIO

berio-mahler-pons-goerne

Harmonia Mundi acaba de llençar un CD luxosament presentat que reuneix al gran baríton alemany Matthias Goerne, la BBC Symphony Orchestra, The Synergy Vocals i el director Josep Pons, per oferir-nos els Frühe Lieder (Lieder de joventut) de Gustav  Mahler orquestrats per Luciano Berio i la simfonia que Berio va escriure l’any 1968 per a la New York Philharmonic Orchestra i els Swingle Singers, dedicada a Leonard Bernstein.

El CD és preciós. S’inicia amb els 10 lieder de joventut que Berio va orquestrar amb una extrema cura i delicadesa, un treball d’una finor deliciosa i en el que la portentosa veu del grandiós Goerne sembla no tenir límits expressius amb un domini de l’emissió sorprenent, que desplega una àmplia tessitura que l’aproxima al tenor en la zona més aguda (track núm 9) i s’endinsa en les cavernoses tonalitats més genuïnes dels baixos (track núm 3), en la zona més baixa de la partitura. Continua llegint

LICEU 2016/2017: DMITRI HVOROSTOVSKY

001

Ambient de màxima expectació el diumenge per la tarda al Liceu per assistir al concert que el baríton rus Dmitri Hvorostovsky acompanyat per l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu dirigida per Mikhail Tatarnikov, va oferir en aquest moment especialment sensible de la seva vida, superant una greu malaltia que aparentment no ha deixat gaires seqüeles a la veu, si a la força i la intensitat de l’emissió.

El preciós programa estava format per una part íntegrament eslava, només per això calia anar-hi ja que és molt difícil escoltar les obres programades als  escenaris, no només al del Liceu, i una segona part italiana i un afegitó francès molt més habitual tot i que amb una concessió no gens habitual en concerts i recitals. Tot plegat una proposta que cal agrair al carismàtic baríton rus.

Comencem per les coses formals: Continua llegint

FESTIVAL EDIMBURG 2016: SIMON KEENLYSIDE AND FRIENDS

Fotografia del Facebook de Simon Keenlyside

Fotografia del Facebook de Simon Keenlyside

Avui malgrat que ens visita a IFL el baríton anglès Simon Keenlyside assistirem a una mena da jam session que va tenir lloc el passat 12 d’agost en el prestigiós Festival d’Edimburg, on acompanyat d’un combo de musics de jazz fa un repàs per els grans estàndards, versionant a Berlin, Porter, Gershwin, Rodgers, Weill, Kálmán, Ellington, Carmichel, Kern o Strayhorn.

La proposta era d’entrada estimulant, tot i que els cantants lírics no acaben mai d’encaixar (Thomas Quatshoff a banda) en el món i l’estil jazzístic, ja que feia molt temps que el baríton anglès no pareixia per IFL, el problema és que Keenlyside no està bé de veu i no és una cosa d’ara. No voldria pensar que el tenim ja definitivament perdut  però ja la darrera vegada que va venir al Liceu mostrava unes flegmes que en aquest recital atípic i en un repertori on les exigències vocals semblarien menys intenses que en un lideraben, es repeteixen i jo diria que de manera molt més accentuada i en alguna cançó amb greus problemes d’afinació i tessitura (Soliloquy de ‘Carousel’). Continua llegint

MATTHIAS GOERNE CANTA BEETHOVEN

Alexander Schmalcz i Matthias Goerne a Vilabertran  Foto: Josep Maria Poch

Alexander Schmalcz i Matthias Goerne a Vilabertran Foto: Josep Maria Poch

Dels dos programes que el baríton Matthias Goerne i el pianista Alexander Schmalcz van oferir a la Schubertíada de Vilabertran d’aquest agost passat, el segon dedicat íntegrament a Beethoven era per a mi el més interessant i no ho dic perquè el primer, que com sabeu hi vaig assistir i us en vaig fer el puntual apunt, no m’acabés de satisfer com jo esperava, no, ho dic perquè un liederabend només amb obres de Beethoven no és tan habitual com es podria pensar i alhora els Schubert, Schumann, Mahler o Wolf del baríton alemany són molt més sovintejats, per tan coneguts i admirats que no pas  pas el compositor de Bonn.

La crítica especialitzada va lloar com és habitual i just, ambdues sessions de l’edició del 2016 però m’ha semblat intuir que després de la maratoniana i asfixiant sessió del primer dia, la concentrada selecció del dilluns 29 d’agost va satisfer més, o si més no, no va provocar un cert debat com ho va fer la primera, amb la concentració màxima (sempre) exigida per Goerne, que en el cas del primer dia i amb els salts estilístics entre uns blocs i uns altres, encara era més severa.

El liderabend dedicat a Beethoven va ser per una banda una reivindicació de l’origen del lied romàntic que ens donava a conèixer obres poc escoltades, quelcom que sempre s’ha d’agrair, però també una vegada més una demostració de la destresa i encert de Goerne en estructurar els programes, que mai són un seguit de peces sinó una homogeneïtat conceptual admirable. Continua llegint

Daniele Gatti i l’Orquestra del Concertgebouw: inauguració de la temporada 2016/2017

vlcsnap-2016-09-10-23h56m34s409

Abans d’ahir va tenir lloc el concert inaugural de la Royal Orquestra del Concertgebouw sota la direcció del seu nou director musical, el milanès Daniele Gatti.

L’arribada del mestre italià fent el relleu a una imponent llista de mestres que l’han precedit és la constatació d’aquest nou esglaó en el reconeixement  internacional de la brillant carrera que el mestre Gatti està fent per mèrits propis, és a dir el just reconeixement a un music excepcional, amb talent, que per sobre de qualsevol imposició comercial o mediàtica, està assolint en els reptes més exigents els èxits més incontestables.

Després de la brillantíssima etapa a París, al capdavant de l’Orquestra Nacional de França, no hi ha dubte que amb l’imponent orquestra holandesa ens esperen vetllades memorables. Continua llegint

SCHUBERTIADA DE VILABERTRAN 2016: MATTHIAS GOERNE ALEXANDER SCHMALCZ

Matthias Goerne a la Schubertíada de Vilabertran el 27 d'agost de 2016. Fotografia M.Atalejo gentilesa de la SV16

Matthias Goerne a la Schubertíada de Vilabertran el 27 d’agost de 2016. Fotografia M.Atalejo gentilesa de la SV16

A la divinitat no se l’acostuma a posar en dubte, ni molt menys a discutir. La divinitat ens ha ofert tantes mostres del seu poder artístic i creatiu que ens té a tots permanentment als seus peus. Si ens demana que durant 85 minuts ens mantinguem incondicionalment al seu costat, sense respirar i per suposat sense mostrar cap intent d’aplaudir en acabar els quatre blocs abans del darrer, que aquest si, de moment ens deixa que ens esplaiem i aplaudim amb ganes, ho fem sense dir ni piu. Però a la divinitat m’agradaria dir-li que els millors liderabend són aquells que es produeix la comunió del públic amb el cantant i el pianista, comunió que també necessita d’algunes concessions per part seva, ja que de no ser així podria ocórrer que de tanta exigència de concentració i de tanta tensió acumulada durant tanta estona, sense atrevir-nos a agafar una mica d’alè per emprendre una nova tanda amb oxigen suficient, ens acabéssim desconnectant. I això benvolguts seguidors d’IFL és el que em va passar ahir amb Matthias Goerne i Alexander Schmalz, em van exigir tanta compenetració que vaig haver de sortir durant uns instants  de la intensa proposta i el retorn ja no va ser el mateix, no només per “culpa seva”, però ja us ho explicaré en detall. Continua llegint

GALA A BADEN BADEN: HARTEROS-GUBANOVA-KAUFMANN-TERFEL;ARMILIATO

Gubanova-Terfel-Harteros-Terfel-Armiliato- Fotografia © Andrea Kremper

Gubanova-Terfel-Harteros-Terfel-Armiliato- Fotografia © Andrea Kremper

Com aquells sorbets refrescants que serveixen per alleugerir els plats més densos dels àpats més suculents, avui entre Die Walküre i Siegfried, us porto la Gala que va tenir lloc el passat 24 de juliol al Festspielhaus de Baden-Baden i que va reunir un pòquer d’asos: Anja Harteros, Ekaterina Gubanova, Jonas Kaufmann i Bryn Terfel, sota la direcció de Marco Armiliato.

És una gala festiva amb uns cantants que enlluernen i que poc importa algun que altre excés o alguna que altra  relliscada interpretativa, perquè és un entreteniment per a butxaques ben nodrides (entre 280€ i 87€) que són feliços assistint a un concert de grans noms i amb obres mil i una vegades escoltades. Poc risc, glamour, públic nonagenari i una ocasió d’or per comercialitzar un concert de vendes garantides. Continua llegint

LICEU 2016/2017: ELS PRIMERS CANVIS A…”DER FLIEGENDE HOLLÄNDER”

Thomas Johannes Mayer

Thomas Johannes Mayer

Diu el comunicat que ha enviat el Liceu (jo encara no l’he rebut):

Us informem que el baríton Thomas Johannes Mayer ha eliminat el rol d’holandès del seu repertori i no participarà a l’òpera ‘L’holandès errant’ que es representarà al Liceu del 2 al 28 de maig de 2017.  
Els cantants Albert Dohmen (2, 6, 10 i 14 de maig de 2017) i Egils Silins (18, 22, 26 i 28 de maig de 2017), dos noms wagnerians de renom internacional, el substituiran. Continua llegint

5 ANYS DESPRÉS TORNA A IFL EL WINTERREISE DE GERHAHER I HUBER

Gerold Huber i Christian Gerhaher a Schwarzenberg 2016 foto © Schubertiade Schwarzenberg

Gerold Huber i Christian Gerhaher a Schwarzenberg 2016 foto © Schubertiade Schwarzenberg

El mes d’octubre de 2011 vaig publicar un apunt amb el Winterreise segons Christian Gerhaher i Gerold Huber, ara quasi 5 anys més tard us torno a presentar el cicle més famós del lied romàntic interpretat per els mateixos artistes, podent comparar, si cal o jo creieu necessari, l’evolució interpretativa dels reconeguts i admirats artistes en una obra tan preuada. Continua llegint

PRESENTANT A: Janinah Burnett, Deborah Nenstiel, Redzhinald Smit Jr i Isaiah Savage.

Avui la cosa és ben simple.

Un concert operístic a la Sala Txaikovski de Moscou, sala i orquestra que darrerament està esdevenint familiar per la quantitat de  concerts i òperes concertants que es retransmetre en streaming, un director i quatre cantants, tots ells nord-americans i tots ells de raça negre. El públic rus s’ho passa d’allò més bé i acaba de manera exultant i ja sabeu la dita que diu “bé està el que bé acaba”.

Són quatre veus joves, desconegudes per a la immensa majoria de tots nosaltres, que amb encerts i també amb coses per polir, algunes notables, ofereixen amb una matèria prima excel·lent, sobretot en dos dels quatre solistes, més que prometedores esperances d’una possible carrera internacional. Compte perquè hi ha un heldentenor! Continua llegint

UNA SCHUBERTíADA A IFL

Schubert_portrait

Avui us proposo un apunt luxós. Està malament que ho digui jo mateix, però 101 lieder de Franz Schubert interpretats per el bo i millor del cant, des de 1915 fins a 1952, és sense cap mena de dubte un joiell que no es pot assaborir com cal si no li dediqueu temps per escoltar i re escoltar.

La llista de noms s’inicia amb Peter Anders i acaba amb Ljuba Welitsch, però ja ho veureu que entre l’un i l’altre hi han molts (no tots) els grans noms del cant i el lied.

Pel que fa a la selecció de lieder de ben segur que en podeu a trobar a faltar-ne algun, però serà difícil per a la majoria pensar en un en concret i que no el tingueu en aquesta imprescindible recopilació que ja fa dies que vaig rebre i avui, sense cap motiu aparent, he decidit de portar a IFL, Continua llegint

PALAU 100 GRANS VEUS: MATTHIAS GOERNE CANTA WINTERREISE AMB MARKUS HINTERHÄUSER

winterreise Aix 5

Tancar el ulls, aquesta era l’única alternativa possible per intentar seguir amb una certa concentració el Winterreise que Matthias Goerne i Markus Hinterhäuser ens varen oferir ahir al Palau.

La proposta escènica  William Kentridge és un dels errors més grans que en el meu entendre s’han comés mai en l’intent de fer-nos arribar un obra d’art com el Winterreise, quan d’antuvi tothom sap que amb un bon cantant i un bon pianista n’hi ha ben bé prou per fer-nos tocar al cel.

El concepte inicial és erroni perquè un lideabend no ens l’ha d’explicar cap invitat a la festa, ja hi ha qui té l’encàrrec de fer-ho, i per tant la iniciativa de buscar un apropament a nous públics mitjançant una intervenció abrupta, radical i profundament agressiva no funciona ja què  l’objectiu sota el meu punt de vista no tan sols no s’assoleix, sinó que provoca una fractura irreconciliable entre la partitura, els intèrprets i l’invitat. Continua llegint

INSISTINT EN LA PREPARACIÓ DEL SIMON BOCCANEGRA: LES VEUS

Possible imatge de Simon Boccanegra, primer Doge perpetuo del la República de Génova (segle XIV ); Tot i que alguns diuen que es tracta de de Guglielmo Boccanegra, avi de Simon,

Possible imatge de Simon Boccanegra, primer Doge perpetuo del la República de Génova (segle XIV ); Tot i que alguns diuen que es tracta de de Guglielmo Boccanegra, avi de Simon. Palazzo San Giorgio de Gènova

 

Simon Boccanegra és una òpera de veus masculines, profundes i fosques que donen vida a personatges foscos, torturats, ambiciosos i polièdrics. La trama política pren una volada que ja fa preveure les trames conspirativas de “Un ballo in maschera” i sobretot “Don Carlos”, i potser per això la trama amorosa queda relegada a un pla més secundari i per sota de la tradicional vesant paterno-filial que caracteritza les òperes verdianes i els seus moments musicalment més notables.

Per fer front al rol protagonista cal un baríton dramàtic capaç de mostrar tota la complexitat psicológica d’un personatge ambiciós i conspirador en el pròleg i ja com a Dux, autoritari, magnànim i just, mentre que en la vesant particular desborda la tendresa que tant li agradava mostrar a Verdi, com intentant suplir el gran buit que suposava haver perdut els fills que va tenir en el seu primer matrimoni.

Boccanegra és el centre de tota l’òpera i en la cabdal intervenció que Boito va fer per remodelar la versió original de 1857 afegint el pròleg i escena final del primer acte, la grandesa del personatge el situa al costat dels grandiosos rols dramàtics per a baríton que Verdi va escriure, com Nabucco, Carlo, Rigoletto, Macbeth o  Jago. No és tan sols la complexitat de trobar un cantant amb un registre vocal ampli i poderós, sinó també d’atorgar la capacitat d’oferir la vessant declamatòria del text de manera justa i convincent, en un rol on no hi ha cap ària, ni cap escena individualitzada que faciliti aquest protagonisme quasi omnipresent. Continua llegint

EL WINTERRAISE SOLIDARI DE MARTÍN-ROYO i RÉACH A SARRIÀ

Ahir per la tarda va tenir lloc al Teatre de Sarrià, el liederabend solidari que ja us vaig anticipar el dia 8 de març a IFL. El teatre feia bastant goig tractant-se d’un recital de lied, lluny del centre i a les 5 de la tarda d’un diumenge, per tant la mobilització i la consciència social va funcionar una vegada més, unint en aquest cas una causa justa que farà una mica més feliços als nens de Cambodja a qui “Le Refuge Kol“els proporcionarà un àpat tres dies a la setmana. Dit així, un àpat tres dies a la setmana, és desolador, sobretot escoltat des de l’acollidora comoditat d’una butaca del Teatre de Sarrià després d’haver fet un àpat dominical i abans d’assistir a una vetllada sota tots els punts de vista inoblidable. Convé que de tant en tant algú ens recordi aquestes coses i convé conèixer que hi ha persones que dediquen la seva vida a intentar millorar-ho.

El preciós concert és va iniciar amb el breu, amable i demolidor parlament de Didier Laclau-Barrère que ens va informar en quatre pinzellades tot el que està fent l’ONG que ell presideix al costat de la mezzosoprano francesa Sophie Koch. Després va ser el torn del poeta Sam Abrams qui ens va llegir un preciós text al voltant de Schubert i el cabdal Winterraise, assegut davant una petita taula a l’esquerra del piano, que després esdevindria una mínima escenografia per facilitar a Joan Martín-Royo una dramatització austera, envoltat per una llum càlida que atorgava a l’espai escènic, una quotidianitat domèstica. Continua llegint

UN WINTERREISE SOLIDARI

2016-03-13-Cartell-Viatge-dhivern.-Doc-textual-còpia-e1454629548141-4

El proper diumenge 13 de març a les 5 de la tarda tindrà lloc a l’inquiet Teatre de Sarrià un liederabend amb l’obra mestra de Franz Schubert, el cicle Winterreise.

El fet en si mateix ja és un esdeveniment a considerar, ja que com bé sabeu, per a mi el lied a Barcelona és una obsessió que tinc i per tant  qualsevol proposta que es faci en aquest sentit penso que s’ha de tenir en compte,  però si el intèrpret és el baríton barceloní Joan Martín-Royo, que alguna vegada ja us he dit que actualment i per a mi, és clar,  és el millor liederista que tenim al nostre país, aleshores el recital passa d’esdeveniment a considerar a esdeveniment imprescindible.

A Joan Martín-Royo l’acompanyarà el pianista Pierre Réach, des de fa poc Cavaller en l’Ordre de les Arts i les Lletres del Ministeri de Cultura de França, i encara cal afegir que previ a la interpretació del cicle, el poeta i crític literari Sam Abrams farà una breu glossa del “Viatge d’hivern” i del seu simbolisme.

Per tant aquest liederabend ens ofereix d’antuvi prou al·licients per omplir l’acollidor Teatre i a banda de gaudir de l’obra de Schubert i de la versió que ens faran Martín- Royo i Réach, contribuir en una causa solidària, i ara ha arribar l’hora d’acabar d’explicar el títol de l’apunt. Continua llegint