El 29 de novembre de 1975 el mestre Jaume Tribó i Sagalés (Barcelona 1945) iniciava la seva vida laboral al Gran Teatre del Liceu com a mestre apuntador en l’estrena mundial de l’òpera Rondalla d’Esparvers amb música del mestre Jaume Ventura Tort i poema de Josep M De Sagarra. Avui, justament cinquanta anys més tard s’ha celebrat aquella efemèride amb un acte a les dotze del migdia al Foyer del Gran Teatre del Liceu on ens hem aplegat una colla d’amics i coneguts al voltant de la família del mestre que és qui va organitzar tota aquesta celebració, plena de sorpreses i en el qual el mestre només ha triat les peces que s’havien d’escoltar, peces eminentment “Tribonianes” que ja per si mateixes tenien l’interès garantit.
Resulta que jo debutava també aquell mateix any, però la temporada anterior al Liceu i malgrat que en la meva primera visita al teatre el mestre encara no apareixia en el programa de mà que es repartia en aquell moment (diumenge 26 de gener de 1975 primera representació a l’Estat Espanyol de Billy Budd de Benjamin Britten), en les meves vistes posteriors ja vaig començar a veure la fotografia del jove mestre Tribó, que semblava, i suposo que no s’enfadarà quan ho llegeixi, un membre de Terra Lliure, però amb americana i corbata (això sí). Poc em podia arribar a imaginar que amb els anys en Jaume Tribó i jo mantindríem una amistat que m’ha aportat grans coneixements del món de l’òpera. Encara no existia el WhatsApp, però de matinada havíem tingut llargues converses per correu electrònic on ell em corregia errors del blog o em facilitava informació addicional a apunts que jo escrivia i també m’explicava coses no publicables, com anècdotes, entremaliadures, “particularitats” de cantants o interioritats de la casa, no cal dir que per sucar-hi pa. I quan aquest estiu passat em va trucar per invitar-nos a en Fede i a mi a aquest acte, vaig agrair-li una vegada més les deferències i afecte que sempre ha tingut amb mi i potser per això, en l’acte d’aquest migdia, a banda de retrobar-me amb moltes persones per a mi importants, m’he emocionat de valent.
El mestre de cerimònies ha estat l’historiador i divulgador cultural Jaume Radigales qui va ser capaç de poder fer un llibre dedicat al mestre Tribó (Memòries d’un apuntador), malgrat que en el llibre no va poder posar tot el que el mestre Tribó li va dir i sobretot tot allò va callar per a desesperació de tots els lectors. En Jaume Radigales, gran comunicador i alhora coneixedor de veritat del món operístic, ha fet una tasca magnífica, simpàtica i amb pinzellades sucoses per deixar que fos l’homenatjat qui fes la introducció de les vuit perles escollides per posar la música imprescindible d’aquestes noces d’or:
El preludi de l’acte I amb violoncel obligato de l’òpera I Masnadieri de Giuseppe Verdi a càrrec de Matthias Weinmann (cel·lo) músic jubilat de l’orquestra del Liceu i Mark Hastings (piano) mestre intern de la casa durant molts anys.
La resta de les set actuacions vocals han estat acompanyades de manera brillant per Vanessa Garcia Diepa que crec que no necessita presentació, però per si decas, recordaré que és deixeble entre altres del mestre Hastings i mestre pianista del teatre. Tasca magnífica, complicada i exquisida que com ha dit el mestre Tribó no podrà repetir en gaires llocs perquè els fragments triats a banda de meravellosos són raríssimes exquisideses triades per un gran gurmet operístic.
De Giacomo Meyerbeer, un compositor especialment estimat per Tribó i del qual no s’escolta cap òpera sencera al Liceu des d’aquella llunyaníssima L’Africaine amb la Caballé i en Domingo (darrere representació el 3 de desembre de 1977), s’ha interpretat, en primer lloc, el llarguíssim, extenuat, difícil i bellíssim duo de Raoul i Valentine de l’acte IV de Les Huguenots a càrrec d’uns valents i apassionats Àngeles Padró i Andrea Antognetti. Aquesta òpera es va representar per darrera vegada al Liceu la temporada 1971/1972. De llarg és l’òpera més representada d’aquest compositor a casa nostra amb un total de 226 representacions. Per mi és la seva millor òpera i aquesta sí que mereixeria una reposició si el responsable artístic de la casa és capaç de trobar un equip de cantants capaç de fer-la (Spyres, sigui dit de pas, ens faria un Raoul de somni, aquí ho deixo)
Tot seguit hem pogut escoltar el duo entre el marquès de Posa i Filippo II del Don Carlo de Verdi, però és clar, tractant-se d’una tria del mestre no podia ser qualsevol versió de les set conegudes de la genial obra verdiana, no, havia de ser la versió única en italià (no traduïda del francès) de la versió de Nàpols de 1873 “O signor, di Francia arrivo” (no s’ha fet mai al Liceu aquesta versió) que han cantat el baríton Carlos Daza i un baix del qual no recordo el nom (demano excuses) i que substituïa a l’inicialment previst Marko Mimica. No cal dir que a banda de la vibrant interpretació la peça tenia la particularitat de ser ben diferent de les versions conegudes. Bravo!
Hem tornat a Meyerbeer per sentir a la mezzosoprano argentina Mariel Aguilar cantar la temible ària de Fidès de Le Prophète. (no es fa al Liceu des del 30 de novembre de 1913) Ja no és una qüestió de valentia fer front a aquesta temible partitura escrita per una veu Falcon (ho va estrenar la Viardot) , és que si no es posseeixen els mitjans el desastre està servit. La cantant ho ha posat tot i el públic ho ha agraït amb fervor.
No deixant l’òpera francesa tot seguit ha estat la soprano Alexandra Zabala qui ha cantat una altra raresa, és clar. Si Le roi de Lahore (mai representada a la casa) és una partitura que coneixem bàsicament per la gravació que va fer Joan Sutherland dirigida pel seu marit, el mestre Bonynge, escoltar l’ària alternativa que Massenet va fer expressament per honorar a la muller de Ponchielli que la va estrenar a la Scala en italià, és un luxe asiàtic, ja que la gran soprano australiana la va incorporar a la gravació perquè és veritablement una ària molt inspirada, però ho va fer en francès, cosa que no correspon i ara l’hem escoltat al Foyer tal com la van escoltar els milanesos quan es va representar a casa seva. Brillant tria i interpretació.
La cosa s’ha posat més “exòtica” encara amb la tria d’una ària de la preciosa, “Una vida pel Tsar” de Mikhaïl Glinka, òpera que vull recordar que només s’ha representat en tres representacions al Liceu (temporada 1968/1969) per la companyia del Teatre Nacional de Croàcia i que aprofito per dir que no estaria gens malament que tornés a pujar a l’escenari de casa nostra perquè és una autèntica meravella. L’excel·lent baix búlgar del cor del Gran Teatre del Liceu, Dimitar Darlev ha fet una interpretació modèlica.
Hem tornat a Donizetti que és el compositor de les dues darreres peces triades. La primera ha estat el duo de l’acte III “Un tuo sguardo, un detto ancora” de l’òpera Maria Padilla (mai representada a la casa), a càrrec d’Alexandra Zabala i el tenor, fins fa poc baríton del Cor del Liceu, Miquel Rosales que ha hagut d’aprendre correcuita la complicada part del tenor, ja que va ser baixa l’inicialment previst.
El concert s’ha acabat amb una cirereta luxosa amb la participació del tenor Josep Bros per cantar la bellíssima ària “Angelo casto e bel” de l’òpera inacabada Il Duca d’Alba (mai representada a la casa) i, per tant, se sap que no la va escriure Donizetti perquè ell havia previst la melodia de l’ària de Fernand de La Favorite i que podria ser que fos autoria de Matteo Salvi que va acabar i orquestrar la partitura o fins i tot d’Amilcare Ponchielli. El que és clar és que es tracta de belcanto del bo i que en això el tenor Bros i té la mà trencada, oferint una lliçó d’estil, elegància i expressivitat. No podia acabar millor la festa musical.
A banda d’aquests magnífics fragments d’òperes o versions veritablement rares, l’acte ha comptat amb dos talls magnífics amb un parell de vídeos. El primer amb la intervenció del mestre Tribó a “La vida en un xip” que feia en Joaquim Maria Puyal a TV3 i que en una intervenció espectacular, mostrava als televidents com és la seva feina mentre sonava l’inici del quartet del tercer acte de Rigoletto “Bella figlia del amore”. Un moment mestrívol, emocionant alhora que apassionant de la tasca complicadíssima del mestre apuntador.
El segon vídeo ha estat una feinada de recol·leccions d’en Miquel Pérez d’agraïments i felicitacions a distància de cantants que es volien afegir a la festa. Òbviament no hi eren tots però sí que, en primer lloc, l’ha felicitat Roberto Alagna que recordareu els que hi éreu aquell dia, que va treure al mestre del coverol estirant-lo dels braços al finalitzar una representació de l’Adriana Lecouvreur, també si ha afegit Rolando Villazon, Piotr Beczala, Juan Diego Florez, Nadine Sierra, Jaume Aragall, Airam Hernández, Celso Albelo, Fiorenza Cossotto (només en veu en una conversa telefònica molt divertida, Juan Jesús Rodrigues i en Joan Pons que aquest m’ha fet saltar una furtiva lagrima amb el seu parlament. Perdoneu si em deixo algú.
Al final se li han entregat uns regals, entre ells un llibre on hagués hagut de felicitar-lo també de part d’en Fede que no ha pogut assistir a l’acte, però se m’ha fet tard atenent lers salutacions, abraçades i mostres d’efecte de persones molt estimades que feia temps que no veia.
Abans d’acabar vull recalcar molt aquella tasca de programador que mai podrem agrair prou, que durant un brillant període de l’inici del tercer Liceu, en Jaume Tribó ens va fer amb aquelles impagables, valuosíssims i extraordinaris programes al Foyer entorn d’òperes i compositors de les òperes que es representaven i que ens va fer conèixer, com ha estat avui, però a l’engròs, coses que només una persona de la sapiència musical com la que atresora ell, és capaç de fer i per finalitzar, és clar, també la gratitud immensa per fer els annals del Liceu, que entre altres coses m’han servit per documentar-me tantes vegades i també per fer aquest obligat apunt d’agraïment.
Ha estat un acte digne de la persona a qui anava destinat: senzill, emotiu, entranyable, simpàtic, una mica sorneguer, erudit, de qualitat humana i artística d’alta volada i l’ocasió per retrobar-nos en aquell ambient especial dels vells liceistes que tant caliu atorgaven a l’òpera i que tant em van ajudar a estimar-la.
Gràcies, Jaume, per tant, i per fer-me partícip d’aquesta festassa. El 7 d’abril del 2047 tu hi seràs segur, perquè has fet un pacte amb el Mefistofele de Boito, Gounod i Berlioz com a mínim, però jo si Wotan vol (mira que deixar-te a Wagner un dia com avui!”) espero acompanyar-te en aquell sí, Bicentenari, ara del LICEU (m’enteu el matís, oi?).
IN FERNEM LAND 
Moltíssimes gràcies per aquesta amable i sentida ressenya!!! Ha estat una bella altra manera d’haver-hi participat, els que també admiren i estimem l’erudit i savi humil mestre Jaume Tribó!!!
M'agradaLiked by 1 person
De Wagner ja en tenim molt. Però els wagnerians són insaciables. Avui era el dia per Meyerbeer (i jo posats, hagués afegit algun Mercadante). Sí, s’enyoren molt concerts com aquest al foyer. Però ara el teatre prefereix gastar-se els diners en exposar escultures al saló dels miralls, poesies i altres performances vàries. El Liceu de les arts. A mi només em produeix pena 😥
M'agradaM'agrada
Amb el que costa un happening escultòric al saló dels miralls el mestre Tribó faria una marató Mercadante de tres sessions, matí, rada i vespre com aquell de Bellini, memorable o qualsevol de les altres coses que aquest sant baró guarda en el seu privilegiat caparró.
Ara bé, criatura meyerberiana, aquest matí una ària de Die Feen O del Rienzi no hagués estat gens malament O fins i tot l’ària per a Oroveso que va escriure en Wagner, que és una cosa molt Triboriana, no trobes?.
M'agradaM'agrada
Criatura infernemlandaria, aquestes obres wagnerianes que comentes, són molt poca cosa comparat a les grans obres que s’han interpretat avui. Ja tens Wagner demà, si vols i el Rienzi a l’estiu. Els meyerbeerians en canvi només vivim en la misèria 😭
M'agradaM'agrada
Durant molts anys la segona part del programa Gran Gala, que presentava Joan Lluch i més tard Josep Maria Monegal, s’anomenava El món de l’òpera, amb guions d’en Tribó. Eren uns programes interessantíssims: descobries òperes que no es programaven mai, cantants oblidats, versions poc conegudes d’obres clàssiques…
M'agradaLiked by 1 person
Tots vàrem aprendre molt d’aquells inoblidables móns de l’òpera.
Moltes gràcies per recordar-ho i comentar.
M'agradaM'agrada
excelente recordatorio de un maestro de maestros como ha sido y sigue siendo el amigo Jaume Tribó, al que recuerdo de numerosas charlas y visitas , incluso en su época de cuando el propio Jaume, trabajaba en RNE, luego Radio 4 y donde tenía incluso archivo inagotable de grabaciones , así como un recordatorio de anécdotas.
Jaume es un sabio, irónico y simpático que se hacía querer por todo el mundo ( aficionados y los propios artistas ), amigo de los amigos.
Mi relación con él y conocer todo su conocimiento ( es una enciclopedia operística ), es de sobresaliente hacia arriba. Grandes intervenciones , tiempos ha, en el gran programa operístico UNA NOCHE EN LA ÒPERA ( o similar ), en RNE, programa conducido por Joan Lluch, y las colaboraciones de Pau de Nadal, Marcel Cervelló, incluso algun tiempo del conocido y hasta forofo operístico Luis Ángel Catoni, más por supuesto Jaume Tribó ( con sus concursos y el apartado “ Historia de la Òpera )
Tengo en la memoria, sinfines de anécdotas contadas por el, algunas más que divertidas y de gran sapiencia por su parte ( Jaume es una verdadero “ dottore enciclopedico “ ).
su sabiduría operística es y ha sido reconocida en bastantes teatros además del Liceo, siendo tambien maestro apuntador en diversos teatros españoles e internacionales ( entre ellos, lo ha sido en La Monnaie bruselense )
Gran personaje al que yo siempre he apreciado y admirado y esperemos que se cumpla su sueño de llegar al bicentenario del teatro en 2047
M'agradaM'agrada
Enhorabona al mestre Tribó! I gràcies, Joaquim, per compartir aquesta trobada molt bonica amb tots els seus admiradors més distants.
Amb un amic que segueix el blog dels Estats Units, hem estat intentant reconstruir el programa per escoltar-lo nosaltres també, amb èxit sense dubte parcial.
El preludi de I Masnadieri llegeixo als Annals que s’ha escoltat per darrera vegada al Liceu en 2013, amb Giménez com a director i Pestalozzi com a violoncel·lista. No he trobat res de semblant a la xarxa, però tenim Luisotti des de Nàpols.
La versió liceista de Les Huguenots del 1971 queda gravada en la seva totalitat. Entenem que el llarguíssim duo del quart acte es pot fer començar en moments diferents, però potser el seu primer principi és aquest.
El duet del Don Carlo, «O signor, di Fiandra arrivo», sembla que és massa esotèric per a nosaltres. Diuen els Annals que s’ha fet al Liceu la versió italiana de 1884, darrerament el 2000 amb Scandiuzzi i Álvarez, i abans el 1988 amb Raimondi i Cappuccilli. Entenc que la versió italiana és més llarga que la francesa, però no hem assolit descobrir les variacions entre una versió italiana i una altra.
Le Prophète diuen els Annals que es va fer per darrera vegada al Liceu el 1913 amb Eleonora de Cisneros, que va arribar a deixar alguna gravació (incloent-hi de Les Huguenots!) però diria que no pas aquesta. De totes maneres, no tenim clar quina sigui la temible ària de Fidès. Si és «O prêtres de Baal» aquí tenim Marilyn Horne.
Il Re di Lahore és la raritat més enigmàtica. L’ària haurà sigut «Ma non tremar d’orror,» que al foyer del Liceu ja havia cantat el 2002 Maria Such en un programa del mestre Tribó dels que deies? La música d’aquesta ària italiana serà la mateixa que s’ha cantat amb el text francès «Que les douleurs de la terre», que va cantar al Liceu Montserrat Caballé el 2012? Entenc que hauríem de trobar si més no Joan Sutherland, però no sabem on cercar dins de la gravació sencera.
Una vida pel Tsar potser tindrà més que una ària pel protagonista, però aquí tenim la que va considerar «l’ària de Susanin» Tomislav Neralić, que va cantar el rol al Liceu el 1969.
Sembla que de Maria Padilla abans d’ahir no s’havia mai interpretat al Liceu ni un fragment. Aquí tenim una gravació de l’ària «Uno sguardo, un detto ancora«.
Per «Angelo casto e bel» la xarxa també ofereix Josep Bros.
Esperem poder festejar tots amb el mestre Tribó el 2047! I a la sala gran, si us plau 😉
M'agradaM'agrada
Una magnífica tasca que mereix alguns comentaris.
La versió dels Huguenots de l’any 1971 va quedar gravada completament la transmissió radiofònica, no pas de la totalitat de l’òpera perquè com és habitual en aquest compositor, la versió que es va oferir de la partitura no era íntegra.
La versió del duet del Don Carlo de Nàpols en Jaume ja l’havia fet escoltar als Liceistes en el Foyer en aquelles memorables sessions d’alta cuina operística, però el que no s’ha fet mai és el Don Carlo en la versió purament italiana de Nàpols, ja que les versions italianes que coneixem i que s’han fet al Liceu i arreu, més o menys retallades, sempre són versions traduïdes del francès, com molt bé explica sempre en Tribó. La versió italiana del duo és més curta que la francesa i la francesa traduïda a l’italià. No heu pogut trobar les diferències que n’hi ha moltes, perquè no s’ha gravat de manera oficial aquest Don Carlo de Nàpols, que jo sàpiga, ni el duo.
La temible ària de Fidés és la del quart acte “Ô toi qui m’abandonnes” i efectivament la darrera vegada que es va fer aquesta òpera al teatre va ser la temporada 1913/1914 i no el 14 de maig de 1887 com he dit i ja he corregit. Aprofito per dir que l’errada és deguda al fet que els annals quan fas segons com la recerca perqupè no acaben d’oferir tota la informació, per exemple si fas una recerca de L’elisir d’amore oblida les 20 representacions de la temporada 2004/2005 que si trobes si la recerca la fas per Rolando Villazón i en el cas que demani Le Prophète només surten dues temporades, però si la recerca la fas per Meyerbeer i quan ert surt tot el representat, prems sobre l’òpera en concret i surten totes. Molt rar
Pel que fa a la raresa de Il re de Lahore, l’ària italiana que no francesa és “Appresti invan di nozze il velo” que el mestre Bonynge va traduir al francès per tal que la seva senyora la incorporés a la gravació original de l’òpera, segons va comentar el mestre Tribó ahir al Foyer. Aquesta versió italiana de la Scala potser es va tornar a fer en algun teatre italià, però tenint en compte que ni la versió francesa es fa gairebé enlloc, és una raresa molt rara.
M'agradaM'agrada
Gràcies pels aclariments, Joaquim!
WordPress es va menjar tots els meus enllaços de YouTube. A veure si posant-los d’una manera menys bonica i funcional assoleixo que es quedin, per si algun altre infernemlandaire vol escoltar amb l’amic novaiorquès i jo la selecció del mestre Tribó.
1. De I Masnadieri, el preludi dirigit per Nicola Luisotti al San Carlo: youtu.be/lK29eGIz-Ps
2. De Les Huguenots, la gravació sencera de la transmissió liceista de 1971 amb Angelo Lo Forese i Enriqueta Tarrés dirigits per Ino Savini: youtu.be/gfQ61F7i8Lk ; i només el gran duo del quart acte: youtu.be/jryQYxxofoo
3. De Don Carlo, la raríssima versió napolitana del duo entre Filippo i Rodrigo, dirigida per Maurizio Benini el 2007; segur que al Liceu amb George Petean i Bálint Szabó, en el concert organitzat pel mestre Tribó al febrer, com deies: youtu.be/DKq41_uZoX8&t=14309s
4. De Le Prophète, “O Prêtres de Baal … O toi, qui m’abandonne” amb Marilyn Horne dirigida per Henry Lewis: youtu.be/Zyqsfw7LRyo
5. De Il Re di Lahore, l’ària hauria de ser la mateixa que el mestre Tribó va programar al 2002. Es troba a la xarxa el llibret italià de Ricordi, que en la primera escena del quart acte té onze versos entre “Ma non tremar d’orror” i “Appresti invan di nozze il vel”. Aquí tenim la mateixa escena, i qui sap si també la mateixa música afegida a la versió original francesa, amb Joan Sutherland dirigida per Richard Bonynge: youtu.be/GReLFYCaOMo
6. De Una vida pel tsar, l’ària de Sussanin del quart acte amb el mateix Tomislav Neralić que va cantar el rol al Liceu el 1969 (suposo que en rus, tot i que el programa de mà no ho deia, i una traducció croata tampoc no hauria estat impossible): youtu.be/e18QqOHd_gk
7. De Maria Padilla, l’ària “Uno sguardo, un detto ancora” amb Lois McDonall i Graham Clark dirigits per Alun Francis: youtu.be/z2J71ZzdlNc
8. De Il Duca d’Alba, l’ària “Angelo casto e bel” pel mateix Josep Bros que la va cantar ahir: youtu.be/rQ8_Dez-hQQ
M'agradaM'agrada
el programa citado de RNE sobre ópera, se llamaba realmente GRAN GALA.
( no, una Noche en la Òpera )
M'agradaM'agrada
Alex, dins del programa Gran Gala, la secció que feia en Jaume era El món de l’òpera, no una nit a l’òpera.
M'agradaM'agrada
¡Enhorabuena, Maestro Tribó! Gran compañero, generoso y culto, a quien tengo en mucha estima y a la organización; así se cuida al melómano y se crea afición.
¡Muchos saludos y a por más!
Leonor
M'agradaLiked by 1 person
Felicitats Mestre!!!!! I que per molts anys!!!!!! Enacra recordo quan la Gheorghiu va trastocar tota la producció de la Bohème per tenir-lo al seu costat!
M'agradaM'agrada
Angela Gheorghiu no ha cantat La Bohème al Liceu, només l’Elisir de 2005 , un recital el 2004 i un concert amb en Pirgu el 2014
M'agradaM'agrada
Angela Gheorghiu solamente cantó 1 función del citado ELISIR ( canceló la 2a), junto al Nemorino que cantó y galleó ( toda la furtiva lágrima..) G. Filianoti
M'agradaM'agrada
Pues otro fallo dels annals !!!
M'agradaM'agrada
Jo vaig ser en una de les dues funcions: https://annals.liceubarcelona.cat/llocca/FEspectacle?idespec=1448&idprod=1094 Una altra cosa és que hi figuri com «Georghiu» en comptes de «Gheorghiu».
M'agradaM'agrada
Moltes felicitats al mestre Jaume Tribó que ahir en sortir del coverol va rebre una justificada ovació de gala d’aquelles que el públic reserva als més grans.
Angela Gheorghiu va cantar al Liceu La Boheme sota la direcció del mestre Victor Pablo Pérez.
Va ser una actuació notable i prou que no estava a l’alçada del seu prestigi i bastant inferior per exemple a la prestació d’Eleonora Buratto en anys posteriors. El mestre va fer una lectura mancada de la rauxa juvenil propia de l’obra.
M'agradaM'agrada
Doncs tens raó, no ho recordava, però per què no surt als annals si demanes Angela Gheorghiu?
Si ho fas surt això
Només ho trobes si demanes La Bohème, passa el mateix amb L’Elisir, que oblida les 20 representacions de la temporada 2005/2005, La web dels annals falla tant com la meva memòria.
M'agradaM'agrada
Aquesta producció de l’ òpera de Paris la vaig veure amb video i el que més en va agradar va ser la L. Oropesa, com és una òpera que no la programen gaire has d’ anar a veure-la a altres teatres d’òpera d’ arreu, jo guardo molt bon record d’ una producció de Giancarlo del Monaco de L’ òpera Berlioz a Montpeller de l’ any 91, amb Guylaine Raphanel com Margarita de Valois, Nelly Miricioiu com Valentine i un jove Gregory Kunde com Raul que va estar magnífic i llavors desconegut
M'agradaM'agrada
L’Oropesa és el millor que li he vist en directe. La resta va ser discretíssim
M'agradaM'agrada
Ostres! Quines dents mes llargues se’m posen Joaquim! gràcies pel tastet de la celebració que ens has fet! Hagues pagat per ser-hi! El Mestre Tribó s’ho valia
M'agradaM'agrada
Va ser molt merescut, però sobretot bonic.
M'agradaM'agrada
Afortunat Joaquim, que has pogut gaudir d’una relació tan maca amb el mestre Tribó, i d’una sincera amistat. Els que no el coneixem l’hem admirat en la distància i amb molta discreció. Igualment, a través teu, ens hem sortit una mica beneficiats. Sento una mica d’enveja sana i me n’alegro molt d’aquest homenatge, merescudíssim, i que diu molt del teatre també per fer-ho en el propi Foyer. Abraçades!
M'agradaLiked by 1 person
Els annals del liceu fallen més que una escopeta de fira, a conjunt amb els programes de sala i el que ja em va semblar un gra massa és el Massanet al cartell de la Gala de ballet, que algun turista s’haurà endut imprès a casa. Ara que si a l’Angela cal buscar-la com Gerghiu ja ni et dic! Sempre que ha vingut la Gheorghiu al liceu jo hi era. Ha estat pura coincidència. Va cancel.lar el segon recital previst, la segona funció de l’Elisir… Les Bohèmes les hi vaig veure les dues: una amb un amic i l’altra amb una bona localitat perquè el liceu va fer una d’aquelles promocions. Llàstima no haver-ho comentat aquí ( he vist que en Belcore, que tanca els comentaris de la I ,també va dir que hi aniria https://infernemland.blog/2012/02/28/liceu-la-boheme-i/ però tampoc va acabant comentant-la) Quan em falla la memòria recorro a IFL o a una noche en la ópera, no només pels articles i les cròniques si no pels comentaris que són sempre molt rigorosos. L’anècdota va ser que Gheorghiu va exigir un canvi d’escena per restablir-hi la conxa de l’apuntador i canviar de vestit, i mira que el de la producció Els annals del liceu fallen més que una escopeta de fira, a conjunt amb els programes de sala i el que ja em va semblar un gra massa és el Massanet al cartell de la Gala de ballet, que algun turista s’haurà endut imprès a casa. Ara que si a l’Angela cal buscar-la com Gerghiu ja ni et dic! Sempre que ha vingut la Gheorghiu al liceu jo hi era. Ha estat pura coincidència. Va cancel.lar el segon recital previst, la segona funció de l’Elisir… Les Bohèmes les hi vaig veure les dues: una amb un amic i l’altra amb una bona localitat perquè el liceu va fer una d’aquelles promocions. Llàstima no haver-ho comentat aquí ( per cert he vist que en Belcore, que tanca els comentaris de la I ,també va dir que hi aniria https://infernemland.blog/2012/02/28/liceu-la-boheme-i/ però tampoc va acabant comentant-la) Quan em falla la memòria recorro a IFL o a una noche en la ópera, no només pels articles i les cròniques si no pels comentaris que són sempre molt rigorosos. L’anècdota va ser que Gheorghiu va exigir un canvi d’escena per restablir-hi la conxa de l’apuntador, (potser perquè no devia fer ni un sol assaig) així com també canviar de vestit, a l’Elisir on va bisar ell gall a la furtiva lacrima el seu Nemorino. I mira que el de la producció que van lluir la Bayo o la Devia era sexi!! PS: T’he intentat deixar ell comentari a l’apunt de la Bohème III (el poder de la Gheorghiu) però no m’ha deixat fer-ho, suposo que perquè és un post antic…
M'agradaM'agrada
Encara guardo el llibret dels Huguenots de la temporada 71-72, van ser unes representacions sense pena ni glòria excepte l’Enriqueta Tarrés, la resta molt mediocre, Marguerite de Valois era Christiane Eda-Pierre,, també Manfred Schenk com el comte de Saint Bris, E. Tarrés com Valentine, el comte de Nevers Mario d’ Anna, director Ino Savini, mestre de cor Ricardo Bottino, apuntador Joan Dornemann, coreograf i mestre de ball Joan Magriñà
M'agradaM'agrada
As priori, costa acceptar a la Tarrés fent un rol de soprano Falcón.
Jo a Paris vaig veure uns Huguenots pic reeixits amb la Jaho de Valentine, un error total.
M'agradaM'agrada
Preciós homenatge a un professional irreprotxable i un savi amb totes les lletres. Enhorabona!
M'agradaM'agrada
Va ser bonic de veritat.
M'agradaM'agrada