IN FERNEM LAND

LICEU: LA BOHÈME (I)


Decebedora Bohème.

Si “una terribil tosse” esdevé un lleuger refredat ja està tot dit i explicat. La Bohème que ahir va inaugurar la llarguíssima tanda de representacions amb el que s’anomena primer repartiment, no serà recordada com una gran nit operística. Tampoc serà recordada com la nit que el públic del Liceu es va lliurar en cos i ànima a demostrar la seva gratitud a l’orquestra i al cor que han salvat la temporada, ni tampoc serà recordada com la nit que el públic va protestar contra la direcció per tot el gegantí bunyol de quaresma que han organitzat. Una nit “perduda”.

Victor Pablo Pérez va fer sonar l’orquestra magníficament i és ben cert que en les properes funcions millorarà la quadratura entre el fossar i l’escenari, però part de la culpa de que la Bohème d’ahir no m’electritzés l’espinada surt del fossar. Tot molt preciosista, ple de bons detalls, però en el seu conjunt el director no va poder transmetre aquest gran alè de vida i mort, que és aquesta òpera. En el món de l’òpera tot és ben complicat, ja ho sabeu, i malgrat que l’orquestra sonava bé, allò no era el “meu” Puccini per la “meva” Bohème.

És clar que els cantants no el van ajudar gaire. Començant per Fiorenza Cedolins, en altre temps veu esplendorosa ideal per Puccini (recordada Butterfly), ara excessivament prudent, mesurant massa les possibilitats d’una veu que ha perdut sumptuositat i ha guanyat en sonoritats poc esmaltades. Cedolins és prou intel•ligent per mesurar l’emissió tot intentant no forçar gaire i amagar les carències actuals d’un instrument prematurament espatllat, ja que en les mitges veus i sense donar tota la intensitat que Puccini li demana en molts moments, és capaç de fer coses bellíssimes, expressives i veritablement efectives “D’onde lieta uscì”, però Mimi també ha de tenir grans frases expansives, on la veu ha d’anar creixent en un arc emocional que ha de fer esborronar “ma quando vien lo sgelo” o “ho tante cose che ti voglio dire o una sole, ma grande come il mare, come il mare profonda ed infinita….Sei il mio amore e tutta la mia vita” en el darrer acte. En aquests moments d’ample expressivitat canora i sentimental, Cedolins per no forçar la veu i suposo que amb por d’emetre sons poc agradables, opta pe la prudència i tot hi quedar bonic, no produeix cap emoció, cap esgarrifança. Sense cap mena de dubte molt millor Mimí que Leonora d’aquell “inoblidable” Trovatore, però massa lluny de la Cio-Cio-San. Decebedora

Ramón Vargas un tenor líric belcantista que ha demostrat durant tota la seva carrera ser molt musical i exquisit, afrontant diferents repertoris sempre amb excel•lents resultats. Magnífic mozartià (Don Ottavio, Idomeneo), belcantista (Edgardo, Fernando, Argirio, Condulmiero, Nemorino,..) o fins i tot un excel•lent Lenski al MET, però o bé el Liceu és massa gran per a ell, o el Rodolfo no és adequat a les seves característiques vocals. Jo penso que és aquesta última, la raó per la qual no em va agradar, ja que encara que el teatre fos més reduït, l’orquestra pucciniana és rica i s’ha de traspassar amb generositat per tal d’arribar al públic i ahir Vargas, l’excel•lent tenor en prou feines passava. Però tampoc crec que Rodolfo s’hagi de cantar com el canta ell. Fa bé en no forçar, ni obrir el so, però si que hauria de donar una expressivitat a les frases que ell no acaba de donar. L’orquestra hauria d’ajudar, és cert, però tampoc seria correcte que allò sembles Bellini o Donizetti i si malgrat ser un rol líric, ell no es posseeix el gruix, el volum i la potència per traspassar-la i per tant jo crec que seria millor que no fes front a Rodolfo, ja que per molt ben cantat que estigui, no diu res. Al tercer acte, tot ell mancat d’aquell “pathos” que trasbalsa, la fredor de la nit parisenca es va apoderar dels cantants i Vargas no va ajudar a escalfar-la, com tampoc em va fer humitejar els ulls com es preceptiu en el “Ebbene…che vuol dire quell’andare e venire…quel guardarmi così” que hauria de fer esgarrifar al més insesibles. Decebedor

Tot just obrir la boca en “Questo Mar Rosso mi ammollisce e assidera” vaig pensar Caram!, i és que Christopher Maltman, el baríton anglès que canta Marcello, té una veu magnífica i sonora, que traspassa l’orquestra i omple l’escena. Això, justament això és el que demano per a tots els cantants, però malauradament ahir no va ser així. Llàstima que tot i ser un rol molt important, Marcello no tingui cap ària, ja que haguéssim gaudit de valent, com vaig gaudir en totes les seves intervencions, especialment en el tercer acte on no va trobar la justa rèplica ni amb Mimí ni amb Rodolfo. En qualsevol cas magnífica veu i millor cantant. Bravo!

A Ainhoa Arteta no li tenia gaires simpaties, però després de la seva fantàstica Liu em vaig descobrir i vaig reconèixer que no havia estat prou just amb ella. Ahir també, tan sols aparèixer en el segon acte, es va fer notar. Escènicament ja sabem que és molt vistosa i vocalment té un volum molt considerable, però ai las! no sé que li ha passat a la veu ja que ahir l’emissió era estrident i oberta, sobretot a partir del tercer acte. En el cèlebre “Quando me’n vo soletta per la via” va fer coses boniques, però l’agut li va sortir massa obert, però en qualsevol cas és una veu important que potser tal i com s’ha anat desenvolupant, estaria més centrada fent Mimí. Irregular

Molt bé el Colline de Carlo Colombara, amb el seu gran moment del quart acte “vecchia zimarra” molt expressiu i amb la sonoritat i projecció adequada. També em  agradar el Schaunard de Gabriel Bermúdez al que no vaig tenir cap problema en sentir a la seva notòria entrada del primer acte.

Valentino Lanchas com a Benoit i Alcindoro, així com els rols més episòdics però imprescindibles de: Parpignol (Omar A.Jara), Gabriel Diap (Sergent), Dimitar Darlev (Duaner), Graham Lister (venedor) i el nen Joan Tamarit amb el seu sonor i descarat “voglio la tromba, il cavallin”.

El Cor, així com l’orquestra, suposo que especialment motivats per rebre més mostres d’estimació per part d’un públic que crec que no va ser massa conscient del que van fer per tal de que nosaltres poguéssim veure aquesta Bohème, va estar esplèndid, si bé els desajustos ja esmentats, segurament provenien més de la manca de la concertació precisa del mestre Victor Pablo Pérez, que no de la seva absoluta dedicació en aquest segon acte tan complicat. El Cor Savina del Conservatori de Cervera dirigit per Núria Mas em va fer enyorar l’estimat Cor Vivaldi.

La Bohème que és una òpera que aixeca passions, no va encendre al públic fins els aplaudiments finals, ja que en les àries no va tenir motius per fer-ho. Al final si que van ser generosos per a tots, especialment per a Cedolins, Arteta i Maltman.

Ahir es va recuperar la vella i bella tradició de sortir a saludar davant el teló baixat al finalitzar cada acte i també al final, sense l’habitual salutació a teló obert. No va sortit cap representant de la direcció escènica, que no he valorat ja que des de el lloc on estava no he vist quasi res d’una escena que ja conec bé de la primera vegada que es va fer al Liceu i de la retransmissió televisiva des de el Real.

A l’entrar, treballadors del Liceu ens recordaven mitjançant un full, que el Teatre continua tenint un problema important, que s’ha de negociar i que ells volen, com jo, que es depurin responsabilitats.

45 comments

  1. Oh, qué pena! Tenía gran interés en esta Bohème, que es una de mis óperas favoritas, sobre todo porque será la primera vez que escuche en directo a Vargas, paisano mío,. Siempre he pensado que tiene una técnica inmejorable en la línea del gran Araiza, y una bella voz, pero al parecer no la ha lucido. De la Cedolins no hablo porque me dejó la impresión que ya imaginaréis en el dichoso Trovatore.
    Mi hija y yo vamos el 18, a ver si para entonces la cosa mejora. Crucemos los dedos.

    M'agrada

  2. Xavier C.

    Uish…, recordava que Cedolins no m´havia agradat gaire la darrera vegada que l´havia vista, però no recordava fent què. Gairebé m´estimava més que no m´ho haguèssis recordat… Ahir però, em va agradar força. Molt més que Vargas, que ja li podeu apuntar el meu vot pel ‘premi a la desil·lusió de la temporada’. Quin jerro d´aigua freda, amb les ganes que jo li tenia… També vaig sortir un mica trist de veure que no hi havia cap gest de complicitat per part del públic (= de nosaltres) amb orquestra / cor. Bé: tant debó amb la Gheorghiu tinguem més sort.

    M'agrada

  3. Tal i com us vaig dir ahir a la sortida, la gran decepció que vagi tenir va ser que la Mimí no la feia l’Angela Gheorghiu, ja que qui m’havia regalat l’entrada -un regal del dia de Reis, i d’aquí ve que fos una platea amb molt bona ubicació- m’ho va fer convençuda que l’havia comprat per assistir a una de les funcions protagonitzades per la soprano romanesa. Ahir al vespre, quan vaig arribar a casa i li vaig explicar a l’Anna Maria, que és qui la va comprar de part dels meus dos fills, em va reassegurar que va mirar molt bé les dades al ServiCaixa. És possible -pregunto- que en un principi estigués previst que l’estrena la protagonitzés la Gheoghiu i que es canviés per alguna raó?…

    Estic completament d’acord amb tot el que dius a la detallada crònica d’avui. Només afegiré que, malgrat tot, a partir que Mimí renya Rodolfo per “haver-li comprat” el meneguí de pell perquè es pugui escalfar les mans i, sobretot, quan Schaunard diu a en Marcello (no temis, que ho diré bé) 🙂 “È spirata”, els meus llagrimals, del tot descontrolats, van fer de les seves. Sort -pensava de retorn cap a casa- que qui es “moria” a l’escenari no era la meva Angeleta, perquè aleshores sí que sanglots i tot…, i no vegis quina alegria quan, a l’hora de sortir a saludar, l’hagués vista “ressuscitada”!…

    …I és que qui no es consola és perquè no vol, oi?

    M'agrada

    • Josep Olivé

      No, que jo sàpiga: El cast que va actuar ha estat el sempre anunciat pel Liceu per a aquest dia d’estrena. L’intenció del regal era molt maca de totes maneres. Un bon regal.

      M'agrada

    • Com diu en Josep, en aquest sentit no hi ha hagut cap canvi, la primera ja era per Cedolins, i Gheorghiu tan sols està previst que canti els dies 16 i 19.
      Jo abans d’ahir no hi havia manera de ser bleda i molt menys assolellada.

      M'agrada

      • Gràcies, Josep i Joaquim! Ja hem aclarit què va passar: L’Anna Maria es va guiar per primer i segon repartiment pensant-se que, d’aquests, només n’hi havia un de cada i, per tant, tots els primers repartiments serien protagonitzats per l’Angeleta.

        Tinc una bona notícia: Una altra “angeleta”, la qual disposava d’una entrada pel dia 16, conscient com és de com m’havia afectat la decepció. m’ha ofert -i he acceptat a l’acte, està clar-, una entrada pèr a aquest dia!!!

        M'agrada

  4. Lo más decepcionante fué la no-ovación inicial a la orquesta. Por lo demás, siendo mi primera Boheme, yo sí disfruté de algunas cosas, sobre todo de una preciosa sonoridad orquestal y de un cuidado por los detalles por parte del director, quizá poco apasionado, pero con momentos maravillosos. Nunca me había fijado en lo buena que es la música para orquesta de Puccini… 🙂 Y también me gustó mucho como cantó y el timbre de Vargas, cuando se le oía, eso sí… Y los entreactos, por saludar a Assur en el primero y tratar con ciertos conspiradores en el segundo…

    M'agrada

    • fué porqué lamentablemente el público no está tan metido como nosotros en todo esto, no lo vive tanto o peor aún, piensa que no hay que agradecerles nada. Triste
      La reunión clandestina estuvo francamente bien, otro día nos hacemos traer unos canapés 🙂

      M'agrada

  5. Christopher Maltman, el millor, i els protas, al primer acte totalment tapats per una orquestra que em va agradar molt. Tenia molt bon record de la Cedolins Butterfly, però ara ni m’agrada el seu timbre. Em va semblar un error que al moment més romàntic de la parella es comencés a bellugar el decorat que des del meu lloc feia cric crac..va trencar tota la màgia.
    En conjunt, una Boheme que no mata.

    M'agrada

  6. Ferran

    Independientemente de la valoración artística, que no pasará a la historia a pesar de lo que diga El País, la gran decepción fue el escaso entusiasmo hacia la orquesta y el coro del Liceu, representantes de los trabajadores que tanto han luchado por mantener en pie la temporada. A veces parece que todavía vivimos en el siglo XIX, que nos preocupa que los huelguistas sean unos peligrosos terroristas que nos van a incendiar nuestras fábricas. Fue lamentable y comprenderé que los cuerpos estables del Liceu se desanimen ante la escasa comunión de los grandes perdedores de esta crisis: en primer lugar ellos y después los espectadores.

    M'agrada

  7. colbran

    Para mí una de las noches más aburridas que haya pasado en el Liceu. Sólo puedo salvar a Christopher Maltman que dispone de una voz extraordinaria y cantó muy bien. Carlo Colombara también estuvo correcto en su pequeña aria y los secundarios cumplieron, destacando especialemte Gabriel Bermúdez.

    Y los protagonistas. De Maltman ya he hablado. Fiorenza Cedolins tiene mucho oficio y consiguió su mejor momento en “Donde lieta uscí”, pero ni “Ma quando vien lo sgelo…” ni “Sono andati?” me hicieron el mínimo efecto. La voz está desgastada, suena abierta, sin modulación, sólo conserva volumen y no hace demasiado uso del mismo para evitar problemas. Ramón Vargas tiene una voz preciosa, pero canta Rodolfo como si cantara Mozart y esto no es correcto; además su voz es algo pequeña y a menudo desaparece absorbido por la orquesta. En cuanto a Ainhoa Arteta es indudable que tiene sus seguidores, pero ayer su voz sonó poco limpia y no me agradó (a años luz de su extraordinaria Líu de hace unos años). No sé si es costumbre suya, pero antes de salir a recibir la aprobación o no del público se santiguó detrás de las cortinas. Quizás no estaba demasiado contenta con su intervención y no sabía qué podría pasar.

    Todos habéis hablado muy bien de Victor.Pablo Pérez -que me entusiasmó en la Manon” de Dessay/Villazón, pero ayer no me convenció. Hizo cuatro o cinco pausas que yo nunca había presenciado ni “escuchado” en mi vida y los tempos eran muy subjetivos y a menudo apretó algo excesivamente a la orquesta que estuvo francamente bien.

    Yo quedé muy sorprendido de la no reacción ni contra Marco, ni a favor de la orquesta y coro y es que el público no quiere problemas e incluso las causas justas llegan a fatigar, por lo que se ve

    M'agrada

  8. Hariclea

    No me extrana q haya gustado Maltman :-)Pena por los demas …. espero que algun dia lo inviten a Maltman a cantar lieder ahi, es absolutamente genial, a a mi me gusta hasta mas q cantando opera y desde luego le escuchado mas veces con lied

    M'agrada

  9. Rosa

    Haig d’esperar el dia 18 de març, però ja veig pel que tu dius, Joaquim, i pel que dieu tots, que no serà una “Bohème” inoblidable.
    El que més greu em sap és la manca de reconeixement, agraïment i solidaritat del públic envers el cor i l’orquestra, que representaven tots els treballadors del Liceu. El públic, encara que en grau menor pel que fa als treballadors i al prestigi del Liceu, és també un damnificat dels desastres que s’han fet recenment en aquest teatre per part de la direcció.

    M'agrada

  10. Jo m’esperaré al dia 19 de març que, compto, se l’hauran après i la tocaran i cantaran com cal. Em costa veure en vargas com a Rodolfo i és un cantant que m’entusiasma fent Mozart, per exemple, però aquell poeta tan ardent i romàntic…
    Com sempre, molt interessants la crònica i les opinions dels infernems.

    M'agrada

  11. Aunque la orquesta sonó muy bien, no acababa de transmitir. Una de las cosas que más me fascinan de esta ópera son los bruscos cambios de carácter, de lo cómico a lo entrañable a la pasión a la desesperación al bullicio… Ayer lo encontré todo demasiado homogéneo.

    Respecto a las voces: Maltman soberbio. Vargas me encanta y agradezco poder escucharle, incluso aunque sea cantando Puccini, que no le pega nada. Arteta me desilusionó, aunque daba la impresión de que era sólo un mal día (veremos en las siguientes). Y de la Cedolins no esperaba nada, con lo cual hubo ratitos en los que me sorprendió gratamente (de vez en cuando es mejor ir con las espectativas por los suelos).

    Con todo lo que ha pasado y está pasando, la presión con la que han trabajado director, orquesta, coro y cantantes, no podemos pedir milagros. Es imposible que una ópera suene bien cuando los intérpretes no están cómodos. Y más aún teniendo a JFM entre el público, que eso destrempa a cualquiera…

    Estoy convencida de que en las siguientes funciones irá mejorando el nivel.

    M'agrada

  12. Pink

    Tinc entrada pel dia 19 no he tingut el plaer de veure-la mai, i per sort la representen totes, doncs pensava que hauria de quedar-me esperant una altra ocasió. Els que no hi entenem tant de veus, intentes que la música et transporti i et faci gaudir per unas hores

    M'agrada

  13. Josep Olivé

    Com que no he pogut anar-hi he prés bona nota de la crònica i de totes les entrades i aixi em faig idea de com va anar la cosa. Serem positius i espero que quan em toqui anar el nivell hagi millorat en aquest repartiment. I en l’altre funció que espero anar, tambè seré positiu i confio que Angela no ens defraudi per comissió o per omissió. “Siempre positivo, nunca negativo”, a pesar de M&M=desgavell. 🙂 Nanit.

    M'agrada

    • Ja m’ho sabràs dir, jo crec que aquest repartiment ja no el tornaré a veure.
      L’Angela serà o ferà una Mimi exagerada, però segur que ens agradarà com a mínim a les àries.

      M'agrada

      • Alex

        Miss Daisy como cariñosamente le llamo, solo depende de si misma y de su actitud: si quiere cantar y se implica solo un poquito lo cual a veces es complicado, es una excelente soprano con mucha personalidad .
        Tecnocamente, solo le achacaría que apenas tiene registro grave. De todo lo demás va sobrada, en lo bueno y en lo malo. Es repito , un problema de implicación artistica : solo recordad su unica Adina liceistica, donde además de traerse su propio vestuario escénico, estuvo pasota toda la función hasta que deslumbró e hizo vibrar al Liceu en sus diez minutos finales con un extraordinario..prendi…

        M'agrada

      • colbran

        Es que yo, Alex, el vestido de la Bayo y el pelucón no me los pongo ni borracho si fuera Angela Gheorghiu que posee una melena preciosa y muy de la época en que situó Mario Gas la acción y el vestuario de Lyon era estupendo y ligaba perfectamente con todo lo que la rodeaba. O sea que aplaudo su decisión.

        Repasa el DVD de Bayo/Villazón y te darás cuenta de lo que te digo…

        Pasota por pasota Mariella Devia que no se la oyó en toda la obra y ni le importaba lo que sucedía a su alrededor.

        Quien estuvo implicada a tope y con unos graves descomunales que están en la partitura, pero que la mayoría de sopranos omiten, fue Mariola Cantarero, cuando parecía querer llegar a más. Actualmente la encuentro muy mermada de facultades y carente de ambición.

        El “Prendi, per me sei libero” de la Gheorghiu en ese “Elisir” fue de antología y valió por toda la función contó con cinco “gallos” soberanos de Filianotti.

        M'agrada

      • Josep Olivé

        Si, si…también yo recuerdo ese majestusoso ..”prendi…”, y su blanco y elegante vestido (esa señora no se viste de cualquier manera, vaya ella!), y esos gallos del pobre Filianotti, muy bien ejecutados por cierto…la verdad es que el público no se ensañó con el y me pareció bien (el público, no los gallos)…pero además de lo que dices de Devia, en esas funciones Villazón casi acaba con la paciencia y los nervios de la Bayo, no por los bises, sino por la hiperactividad escénica del muchacho…jajajaj…

        M'agrada

      • En defensa de la Devia, hay que conocer algo que muchos no saben y que por cuestiones humanas , otra hubiera cancelado : durante los ensayos o primera de sus funciones, al esposo de Devia le diagnosticaron un cáncer que se lo ha llevado a la tumba al cabo de 3 años.

        Por cierto, estoy escuchando por Catalunya Musica y en directo la función de hoy 1 de marzo y con perdón aunque sean funciones distintas, no me convence el tal Maltman como Marcello : voz recia y poderosa, pero parece que en lugar de Puccini esté cantando el Onegin o cualquier otro role de barítono eslavo , con carencias de italianidad y de estilo pucciniano.

        De los demás que están cantando hoy, muy desgastada vocalmente Cedolins después de una errática carrera en los últimos cuatro años ( sus agudos son muy problemáticos y con escasa afinación) aunque salva el role con gusto y sensibilidad.
        Vargas también con tiranteces en la zona de paso al agudo, pero se está mostrando apasionado y sabe cantar Puccini.
        Una pena que Arteta, en lugar de cantar la Musetta ( que ya no le va vocalmente), no cante la Mimí ,
        Colombara muy correcto en su role ( nada que ver con sus deficientes Enrico VIII de las Bolenas)
        La orquesta correcta y muy profesional, bien controlada por Victor Pablo.
        En cambio, desmejorado para mi gusto, el coro en el 2º acto.
        A partir de la semana que viene, nos incorporaremos in situ al teatro para escuchar a todos los casts intervinientes, deseando eso si que mi admirada Gheorghiu no haga ” sus típicas huelgas”

        M'agrada

    • No estoy de acuerdo ni con lo de Vargas, ni con lo de Maltman.
      Vargas pese a la voz algo desgastada a partir del paso y con algún agudo tirante, sabe cantar Puccini; el inglés con notable voz, en cambio fuera de estilo al menos para mi gusto
      ( de lo escuchado en directo por Catalunya Radio; el próximo miércoles, lo podré corroborar en el teatro)

      M'agrada

  14. Marta B

    Ahir a la tarda vaig assistir a la representació de La Bohème. Ara que ja la he vista puc deixar el meu comentari. El teatre estava ple de gom a gom, però la rebuda a l’orquestra per part del públic va ser més aviat freda, cosa que personalment em va saber molt greu.

    Pel que fa a la representació la vaig trobar molt aburrida. No em va agradar gens F. Cedolins, a R. Vargas se’l sentia bé, no se si l’orquestra va baixar el volum, però jo no vaig tenir cap problema per sentir-lo; és un tenor que m’agrada molt, però crec que el paper de Rodolfo no li escau gaire. El millor, Cristopher Maltman i la que em va sorprendre va ser Ainoa Arteta, em va agradar més del que m’esperava, sobretot a l’últim acte, va ser la única que em va fer emocionar, ara jo també la veig més com a Mimí que com a Musetta. Colombara i Bermúdez van estar força bé.

    En quan a la posada en escena no em va agradar massa el pas del 1r al 2n acte, s’acaben d’enamorar i de repent, la gran multitud. La direcció musical la vaig trobar mancada d’energia, tot va sonar molt bé, però li faltava tremp.

    Si haguéssim de recòrrer a un simil gastronòmic aquesta Bohème va ser com un tallat descafeïnat amb llet desnatada i sacarina.

    Per a mí la meva Bohème continua sent la que va cantar Ileana Cotrubas al Liceu deu fer més de 35 anys.

    M'agrada

  15. Jan

    Doncs jo espero amb moltes ganes la funció de la Gheorghiu, és la millor Mimí del moment, (la millor Mimí i la millor Tosca). Jo vaig veure l’assaig General amb la Cedolins, Vargas, Arteta…, però no em va acabar de fer el pes, el Vargas no s’el sentia ni desde la primera fila de platea,i a més a més a l’últim “amor” del “O soave fanciulla” va fer un gall que no passarà a l’història perque era un assaig perque sino. A la Cedolins se la sentia però tenia una veu molt destroçada i per mi una mica envellida per l’edat, tot i saber respirar molt bé, perque feia algun fiato que no el fa ni la Gheorghiu. L’Arteta va ser la única que va seber cantar amb força suficient per sentir-la, i Maltmann s’el sentia bé però no em va agradar gens el seu tremolor de la veu. el Lanchas va ser divertit i el Bermúdez ho va fer molt bé, el que si que no em va agradar gens va ser el Colombara, perque fins i tot va desafinar al seva aria del 4rt acte. Espero que la Gheorghiu m’emocioni el dia 19.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: