S’ha anunciat una altra vegada, el nou Ring que el Gran Teatre del Liceu ha programat a partir de la temporada 2026/2027 fins a la 2029/2030 a raó d’un títol per temporada. A finals de març de 2023 se’ns va anunciar que aquest Ring estaria coproduït amb La Monnaie de Brussel·les i portaria el segell del director Romeo Castellucci en el vessant escènic sense determinar aleshores qui seria el director musical. Aquell projecte amb el teatre belga va fer aigües després de la primera jornada i la segona i la tercera es va completar a La Monnaie de manera “improvisada” amb les produccions de Pierre Audi per a Siegfried i Götterdämmerung. El Liceu va poder desfer-se del compromís, espero que sense cost econòmic, i ara anuncia una coproducció amb la Staatsoper de Múnic i amb el segell escènic de Tobias Kratzer i la direcció musical de Jonathan Nott, el nou director musical de la casa a partir de la temporada vinent i que molt encertadament agafa el timó d’aquest repte apassionant.

Què s’hagi de programar un títol per temporada és destrempant, si bé s’entén per cost econòmic, tècnic i la hipoteca artística que suposa programar 4 títols dels 9 o 10 que es presenten habitualment en les temporades liceistes, d’un mateix compositor, però a tots els wagnerians ens agradaria alguna vegada a Barcelona veure un Ring sencer en una mateixa temporada i si la píndola no pot ser anual, com a mal menor ens agradaria resoldre el cicle en dues temporades a raó de dos títols  per a cadascuna i posats a demanar seguits. Si a la 26/27 sembla que hi haurà dos Puccini i dos Mozart, per què no dos Wagner? La solució d’un títol per temporada també s’ha utilitzat darrerament a Milà, París o Múnic que ja va estrenar Das Rheingold l’any 2024 i té previst seguir amb Die Walküre el mes de juny d’aquest any. Malgrat que no em sembla un argument per satisfer els que ho voldríem més concentrat, les coses arreu són com són, fins i tot en teatres amb molts més títols per temporada i pressupost. A tall informatiu us diré que la capital bavaresa el director musical és Vladimir Jurowski i el repartiment de Das Rheingold va ser: Wotan (Nicholas Brownlee), Donner (Milan Siljanov), Loge (Sean Panikkar), Alberich (Markus Brück), Fricka (Ekaterina Gubanova), Freia (Mirjam Mesak), Froh (Ian Koziara), Erda (Wiebke Lehmkuhl), Mime (Matthias Klink), Fasolt (Matthew Rose), Fafner (Timo Riihonen), Rhinemaidens: Sarah Brady, Verity Wingate i Yajie Zhang.

Amb l’estimulant al·licient de saber que el debut operístic del mestre Nott serà amb Das Rheingold, ens queda el dubte de què ens oferirà Tobias Kratzer. El director alemany (Landshut,1980) és un dels noms de la modernitat operística que va causar sensació a Bayreuth l’any 2019 amb un Tannhäuser que va agradar a quasi tothom (a mi gens) i que l’ha consagrat arreu després de portar uns quants anys treballant en el camp operístic. Que no m’agradés la seva celebrada versió bayreuthiana no vol dir que estigui més engrescat que amb la proposta inicial de Castellucci, que després de veure el vídeo de Das Rheingold i Die Walküre a La Monnaie, em va decebre bastant. Caldrà esperar amb interès la proposta i les degudes provocacions, traïcions i encerts, que ben segur que hi haurà de tot.

De moment només s’ha anunciat el repartiment del pròleg, que conserva alguns dels noms que ja figuraven en el Rheingold de Castellucci a Bèlgica i suposo que també a Barcelona (Spence, Jerkunica, Schwinghammer o Fritsch) si bé a Barcelona comptarem amb la gran promesa del Wotan de l’immnent futur el baríton-baix nord-americà Nicholas Brownlee que també ho fa a la Staaatsoper bavaressa, Okka von der Damerau com a  Erda (quina llàstima no poder comptar amb Anna Kissjudith), Kartal Karagedik (Donner), Roger Padullés (Froh), Georg Nigl (Alberich) Mikeldi Atxalandabasso (Mime), Tanja Ariane Baumartner (Fricka) i Ximena Agurto, Jennifer Feisntein i Helena Ressurreiçao com a Woglinde, Wellgunde i Flosshilde respectivament. La majoria dels noms són reconeguts i fan preveure un equip òptim, però el Ring és molt més i les parts rellevants encara es fan esperar: Sieglinde, Brünnhilde, Siegmund, Siegfried (Wotan no vulgui el que ho canta a Bayreuth o la Scala), Hunding, Hagen, Gunther, per tant, esperarem.

També aprofitant aquesta notícia de la qual s’han fet ressò tots els mitjans, però un, Codalario, ha publicat com a primícia la resta de títols de la temporada 2026/2027 abans que s’hagi fet la presentació al Liceu, en conseqüència, com que només són títols i el Teatre no ha fet la presentació oficial, m’ho prendré com si fos una notícia d’aquelles que publicava la Mei en el seu blog en la celebrada secció de “Lo que vendrá”. No vull creure que algú de la direcció del Liceu hagi “xivat” a la revista els títols i a la resta de mitjans no.

Tota la informació oficial a:

• https://www.liceubarcelona.cat/ca/ring-nibelungen

Us deixo l’escena dels gegants pels cantants previstos al Liceu: Ante Jerkunica (Fasolt) i Wilhelm Schwinghammer (Fafner) en la producció que (sortosament) no veurem.