Un dels moments més emocionants de l’òpera són els concertants.
Totes les veus conflueixen en un moment, normalment de gran intensitat dramàtica o emocional i els compositors es deixen anar amb tota la seva vena melòdica i teatral.
Donizetti va escriure varitables concertants d’impacte, però a tothom li ve de manera immediata el famós sextet de la Lucia di Lammermoor, que ja havia utilizat per la molt menys coneguda Maria di Rudenz.
El que avui us proposso prove d’unes representacions a Tokio l’any 2004. Canten, Mariella Devia, Marcelo Alvárez, Renato Bruson, Carlo Colombara, Satoshi Chubachi (estem al Japó) i Elena Belfiore.
Seguim amb Les Contes D’Hoffmann, de Jacques Offenbach.
En el acte de la Giulietta hi ha un famós concertant, però sembla ser que Offenbach mai el va escriure, per tan, ens trobem davant un fragment apòcrif. Si be el tema principal és el que hem escoltat a la Barcarolla, sembla ser que la musica “addicional”, és d’un tal Raoul Gunsbourg i la lletra és de Pierre Barbier, fill del altre llibretista . Canten Plácido Domingo, Agnes Baltsa, Claire Powell, Siegmund Nimsgern, Robert Tear i Philip Gelling, en les famoses representacions de l’any 1980 al ROH
Un dels concertants més impectants escrits per Verdi, és el final del primer acte del Macbeth.
El que veureu, prové de les representacions històriques de la Scala a l’any 1975, dirigeix Claudio Abbado i canten Veriano Lucchetti, Nicolai Ghiaurov, Piero Cappuccilli i Shirley Verrett (atenció al seu final, molt valenta tractant-se de la Scala, o potser per això ho va fer. ).
En la Maria Stuarda de Donizetti hi ha la famosa confrontación entre les dues reines, un moment dramàtic esplèndid que acaba en un vibrant i tens concertant. Us proposo el que varen cantar al Liceu, Montserrat Caballé i Bianca Berini, acompanyades per Eduard Giménez, Enric Serra i Maurizio Mazzeri, l’any 1978,
I avui acabarem amb Rossini, que va escriure concertants 
veritablement antològics, però no he trobat en condicions el concertant a 14 veus que va escriure per Il Viaggio a Reims.
Us proposso la famosa pregaria del Mosè in Egitto, cantada per Simone Alberghini de Netrebko, Juan Diego Florez, Carmela Remigio, Renata Lamanda, tots ells dirigits per Paolo Olmi en un concert al Vaticà l’any 1998.
IN FERNEM LAND 
Ja sé que Donizetti pot esser considerat el rei dels concertants (i els té de preciosos), però jo prefereixo els de Rossini. Potser Donizetti es va fixar en il signore Gioacchino, inclús en la utilització més d’un cop del mateix tema musical, com tu bé dius.
Els temes aquí inclosos son molt agraïts i els concertants de “Les contes…” i de “Macbeth” son bestials. El de Rossini es superlatiu…
M'agradaM'agrada
La Força del Macbeth no la te cap altre concertant dels mostrats.
Els de Rossini poden ser virtuosístics, de melodies bellíssimes i fugats de manera mestrívola. Donizetti li va donar un caire teatral, seguint el model Rossinià, que el Sr. Quimet no li donava, tot era molt més estàtic, per entendre’ns. Amb Verdi, tot, i no tan sols els concertants, es va tornar més carnal, més dramàtic. Teatral i emocionalment va comunicar amb la gent, el públic i el poble. Per alguna cosa seria, oi?
M'agradaM'agrada
fantastic colombara
M'agradaM'agrada
Hola Antonio, benvingut.
Si, el Colombara i la resta, tant a la Lucia, com els altres cantants que surten en aquests vídeos.
Gràcies per deixar un comentari al blog i espero que segueixis fent-ho.
M'agradaM'agrada