Avui dia de la Moreneta, li dedico, per 24 raons, el post a Colbran.
És impossible fer un resum de tot allò que aquesta dedicatòria hauria de portar. Faré un “petit resum” que segur que no abastarà tot l’ampli ventall, però el que hi ha, li agrada molt.
Me’n adono que em deixo moltes icones, però és que tampoc pretenc aclaparar a ningú, tot i que amb aquestes perles, estic segur que ningú se’n sentirà.
Comencem….
Cinema:
Òpera:
Copla:
una CANÇO i ELLA:
un Tenor:
La Revista:
La Zarzuela:
La sèrie:
El musical:
un darrer fragment per acomiadar el post
IN FERNEM LAND 
M’he quedat sense parla…Tot allò que tan m’agrada està resumit en aquesta columna editorial. Jo no hagués pogut fer-ho millor. Es tan gran el meu agraïment que no puc dir res més. Tant de bo pogués jo fer quelcom similar per a tu, però no disposo dels mitjans i a més seria una copia de una cosa absolutament única.
Gracies i per molts anys!
M'agradaM'agrada
Me lo he pasado genial con tu selección de vídeos… es curiosa la coincidencia en gustos, porque también me he visto muy representado; gracias mil.
M'agradaM'agrada
Salarino, con esta materia prima es difícil no coincidir. Esto ta sólo es una pequeñísima carta de presentación de lo que podría ser un post enteramente dedicado a Colbran.
Yo, a pesar de las divertidas trifulcas internas sobre la Zarzuela, la Gámez o Mario Lanza, entre otras, las comparto todas y muchas de ellas gracias a Colbran, que ha hecho una inmensa “evangelización”.
M'agradaM'agrada