Foto Bofill

Ahir diumenge, segona funció de la Manon amb el tàndem Dessay-Villazón.

S’anuncia per la megafonia interna, la malaltia de Natalie Dessay però per la tranquil·litat de la gent cantarà (com el dia de l’estrena).

El primer acte s’acaba amb la sensació que la Dessay està lleugerament prudent i que el Villazón està en plenitud vocal. Tot va be.

El segon acte es manté amb la prudència de la Dessay. No obstant l’Adieu, notre petite table és antològic, com a l’assaig i el dia de l’estrena. Villazón fa un En fermant les yeux, absolutament sensacional i l’acte acaba amb la sensació que avui seria una tarda històrica.

Al inici del tercer acte Natalie Dessay continua prudent, massa prudència, tot i així, i encara que estalvia alguna de les notes picades fetes el primer dia a Obéissons  quand ler voix…, l’èxit es notable, però jo crec que tots estàvem una mica a l’expectativa del que podia succeir al quadre de Saint Sulpice.

Ramey no ha millorat, però tampoc a empitjorat, és a dir molesta.

L’entrada de Villazón a Je suis seul! i la primera part de Ah! fuyez, douce image m’ha fet pensar que avui s’ensorraria el teatre. Magnífic de veu, amb la col·locació perfecte i emetent el so generós i els pianos i les mitges veus de manera mestrívola i amb una destresa admirable, però AI!!! han arribat els aguts temuts  a Ah! fuyez loin de moi, i la veu ha anat enrere i s’ha trencat per dues vegades, un accident, en el mateix lloc del dia del assaig i on el primer dia, sense accident, va dissimular el que va poder.

Jo haig de reconèixer que m’he posat tens. Com és possible que després d’aquell segon acte, ara li passi això?. No és l’evidència de que el repertori que està fent (Carmen, Don Carlo i ara anuncia Manon Lescaut), fa que hagi d’eixamplar la zona central per recolzar i emfatitza més el so, obstaculitzant l’ascens a la zona aguda?. Si no és així no m’ho explico. Ell te la veu pel Des Grieux!!!.

La Dessay ha posat totes les forces per tirar endavant el duet i ell ha correspost, però o tenia molts més problemes dels que ens pensem o l’entrega li ha passat factura. S’ha ofegat al final del duo, on els altres dies, feien aixecar al públic de les cadires amb un agut ample per part de tot dos. Ahir, ell es va amagar el cap en el pit de la Dessay, mentre deixava que ella sola, aixequés el públic de les cadires. El públic ha aplaudit i bravejat amb ganes, el duo és preciós i Victor Pablo Pérez, porta aquesta escena de manera apassionada, però hi havia alguna cosa que no acabava de rotllar.

Al inici del quart acte ens han anunciat que la Dessay no continuaria cantant i que amablement Inva Mula acabaria la representació.

Jo ja m’he tancat en banda i no he estat capaç de concentrar-me. La Mula ha exhibit una veu bonica i molt idònia per la Manon, però eren massa les diferències entre ambdues cantants i massa la passió viscuda i les emocions exaltades dels altres actes, per fer un canvi tan sobtat.

Èxit al final, sobretot per Villazón (el públic l’estima) i per Dessay i Mula, quan s’han abraçat davant l’entusiasme d’un públic que volia una Manon històrica, i no l’ha tinguda.

Al final de la representació, el Grup de Liceistes de 4at i 5è pis hem entregat el premi a Villazón, pel seu Nemorino de la temporada 2004-2005 i ha tingut unes amables paraules per a nosaltres. És un comunicador i te el dot de fer-se estimar. És un gran tipus, però hauria d’anar molt en compte amb la seva carrera.

Esperem que aquesta accidentada representació l’oblidem aviat, amb alguna representació DEFINITIVA del que hauria de ser una Manon amb un repartiment com aquest.´

Més informació sobre la Manon: del assaig general i la primera.

Foto XIMO

actualització sonora d’aquesta Manon a Saint Sumpice, 30.06.2007