IN FERNEM LAND

MAUREEN O’HARA, cantant


Maureen O'Hara

Maureen O’hara es deia en realitat Maureen Fitzsimons i va néixer a Irlanda el 17 d’agost de 1920. Es va nacionalitzar americana a l’any 1946.

El seu debut en el cinema va ser l’any 1938 en la pel·lícula My Irish Molly. La seva segona pel·lícula ja va ser un musical, Kicking, The moon around. A l’any 1939. Alfred Hitchkock la va dirigir a Jamaica Inn (La posada de Jamaica) on compartia protagonisme amb Charles Laughton. Aquest es va quedar absolutament fascinat de la seva bellesa i la va recomanar a la RKO, on va debutar en la pel·lícula Hunchback of Notre Dame (Esmeralda la zingara), adaptació de Notre Dame de Paris, on Laughton feia de Quasimodo.

Les seves aparicions durant els anys 40 i 50 en les pel·lícules de John Ford al costat de John Wayne varen suposar el punt àlgid d’una carrera farcida de bons títols i excel·lents interpretacions. L’anomenaven la reina del technicolor.

Si be en algunes pel·lícules la O’hara va demostrar les seves aptituds vocals, no l’associem a una actriu cantant i aquesta si que podia lluir dots vocals i capacitat musical notable, amb una veu de soprano, una mica antiquada pels gustos actuals, però sense cap mena de dubte de qualitat.

Al 1960, Maureen O’hara va protagonitzar un musical a Broadway, Christine amb música de Sammy Fain, cançons de Paul Francis Webster i llibret de Pearl S.Buck & Charles K. Peck jr.

Christine va voler aprofitar-se de l’èxit de The King and I, amb una certa similitud argumental, però en realitat va constituir un absolut fracàs. Es va estrenar el 21 de març i l’última representació es va fer el 28 d’abril.

Escoltant la música, no sembla que fos un desastre, però potser no hi havia per on agafar-la.

Maureen O’hara no va deixar de cantar, és més, va gravar dos discos de cançons, un dedicat a les cançons de la seva Irlanda natal i l’altre dedicat al amor (Love Letters). Va fer moltes aparicions a la TV americana cantant al costat de les estrelles més valorades, PERRY Como, Andy Williams, Betty Grable, Erni Ford, etc.

La darrera aparició al cinema, a part d’un documental a l’any 2004, va ser al costat de John Candy i Anthony Quinn a la pel·lícula Only the Lonely de Chris Columbus.  

A l’any 2004 ha publicat la seva autobiografia Tis Herself.

Ara la podrem escoltar en I Love Him i en el final de l’obra, I Never Meant to Fall in Love, al costat del seu partenaire Morley Meredith. Res a veure amb les stars fins ara escoltades en aquesta secció.    

Us deixo també un muntatge preciós amb un seguit de fotos de moltes de les seves pel·lícules.

Que ho gaudiu

3 comments

  1. julianen

    L’any 1957 va ser vital per la seva carrera ja que una de les revistes mes importants d’america d’aquells moments ‘confidential'(mes o menys com ‘el tomate’ de la cinco) la va posar a primera plana d’actualitat per dir que la havien trovat in-fraganti fen sexe a una llotja de un cine famos de hollywood, aixó podia acabar amb la seva carrera en aquells moments pero ella fa reaccionar i hi va haver un judici que tot el mon va parlar, la O’Hara el va guanyar i aixo va fer que la revista perdes la confiança dels lectors i mica en mica es va anant enfonsant, una mica de dot aixo s’explicava a la peli LA Confidential, el Danny de Vito interpretava al director de la revista ‘confidential’

    M'agrada

  2. colbran

    Maureen O´Hara puede decirse que fue la ganadora virtual del juicio sobre el escándalo, pero no lo ganó en realidad porque éste fue sobreseído, con perjuicio de “Confidential”, revista que se vió obligada a pagar los costes del juicio, pero O´Hara no percibió los 5 millones de dólares que había pedido.
    El juez Herbert J. Walker que había llevado el caso evitó que Lana Turner, Tab Hunter, Rory Calhoun y Clark Gable que habían sido citados por la defensa de “Confidential” (todos ellos habían tenido casos escandalosos citados por la revista y que se demostró que fueron ciertos, con lo que el asunto O´Hara ganaba en credibilidad) porque declaró que no podía obligarles a testificar. Hollywood respiró con alivio…
    El jurado del caso Maureen fue llevado en pleno hasta el Grauman´s Theatre donde, según declaraciones de una acomodadora y del ayudante de dirección del teatro, habían tenido lugar los hechos. La acomodadora, por lo visto, había insistido a la actríz y al latino que la acompañaba que desistieran de sus efusiones y ellos siguieron sin hacer caso. Pero a la vista del juez y del jurado en pleno cine hubo rectificaciones de fechas y de la actitud de la pareja.
    El jurado llegó a la conclusión de que no sabía a quién creer y el caso fue sobreseído por el juez Walker.
    A partir de aquél momento Maureen O´Hara fue declarada “persona non grata” por los estudios y estuvo dos años sin trabajar, hasta que la llamaron para intervenir en 1959 en “Nuestro hombre en la Habana”. Durante estos dos años estudió canto en serio de cara a protagonizar algún musical, pues su voz de soprano lírica era muy agradable.
    Quizás este asunto escandaloso del Grauman´s influyera en el fracaso de “Christine”, musical que tiene una partitura bellísima y que O´Hara canta estupendamente.
    Lo que seguramente pocos saben es que fue la primera eleción de la Fox para interpretar en 1956 “El rey y yo” pero Richard Rodgers se opuso porque no quería a una “pirata” (por lo de su films de aventuras y de capa y espada) como Anna Leonowens y prefirió que Marni Nixon doblara parcialmente la voz a Deborah Kerr en su lugar. Con la O´Hara no hubiera precisado doblaje.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: