IN FERNEM LAND

El Giravolt de Maig


El 27 d’octubre de 1928 s’estrenava al Palau de la Música de Barcelona El Giravolt de Maig, d’Eduard Toldrà i Josep Carner.

Aquest esdeveniment roman com una fita importantíssima de la música del nostre país, per bé que la importància d’aquesta obra no ha estat mai del tot valorada i potenciada pels nostres teatres i el nostre públic. Ja sigui pel complexa de inferioritat que ens caracteritza o per la mateixa música de Toldrà, gens rupturista o innovadora, però en tot cas tan magistral en el llenguatge orquestral, com en el tractament vocal i en la perfecte simbiosi de la música amb l’exquisit text de Josep Carner.

De tots conegudes i elogiades són les cançons de Toldrà, doncs be, en la seva òpera, les àries de cadascun dels personatges, en perfecta harmonia en les escenes musicals, separades pels magnífics interludis, són tan o més importants que aquestes i sobretot, l’obra te una veritable estructura dramàtica amb una tensió argumental, perfectament descrita.

Quina diferència amb els darrers experiments operístics viscuts en les estrenes, on el veritable problema ja començava en l’estructura del llibret. Aquí estem davant d’una autèntica obra dramàtica, amb una poètica d’alta volada  i amb situacions veritablement teatrals que van lliscant fins al final feliç d’aquest somni d’una nit de primavera.

Harmonia Mundi ens ha regalat una nova versió d’aquesta magnífica obra, on trobem un repartiment farcit de veus joves i altres joves encara, per bé que ja més rodades, que fan absoluta justícia a aquesta petita (80 minuts) obra mestra.

La cada vegada més sorprenent i sol·licitada Nuria Rial, compon una dolcíssima Nuria RialRosaura, amb una veu pura i jovenívola que és una delícia de musicalitat, dolcesa i expresivitat. Hauríem de veure-la aviat al Liceu.

La mezzo hispanoargentina, Marisa Martins, malgrat aquest so una mica ingrat en el registre agut, que sempre te la seva veu, fa una Jovita plena de vivacitat i musicalíssima, amb un moment especialment brillant en el duet amb el lladre Perot en l’escena sisena “La cançó jo us cantaré”, amb unes notes que ens recorden el cor dels contrabandistes del tercer acte de la Carmen de Bizet.

El jove tenor barceloní David Alegret, m’ha sorprès molt positivament en el Golferic. Posseïdor d’una veu de líric lleuger canta amb una dolcesa exquisida iDavid ALegret una projecció brillant, una claríssima i perfecta dicció que fa que no perdem paraula dels magnífics versos de Carner. Malgrat la seva joventut (1972) té una llarga experiència en la música barroca i en l’oratori. A partir del any 2004 ha començat a sovintejar l’òpera, amb especial atenció al repertori rossinià.

El lladre Perot està cantat per l’expert Stefano Palatchi. Veu sonora i aquí ben controlada, compon un personatge tot d’un tros, amb moments notables com l’escena cinquena, “Remeleïda sort, maleïtsiga!, per desprès canviar en la següent escena amb la Jovita.

El rodat Joan Cabero canta el doble rol de la veu del pastor, amb el bellísim inici de l’òpera i el Marcò i el joveníssim baríton Joan Martín-Royo, malgrat tenir una intervenció anecdòtica amb el Corvetó, ens demostra un cop més, que està destinat a fer gran coses en un futur imminent.

La direcció d’Antoni Ros Marbà és un prodigi de finessa. Coneix molt bé aquesta obra i en sap extreure tot el sentit poètic de la meravellosa partitura. L’orquestra simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, està pletòrica.

Ros Marbà

Bona presa de so i llàstima que ens ho hagin gravat en dos cd, amb un era suficient. Amb la crisi que hi ha i no se’n adonen que aquest no és el camí. 

7 comments

  1. maac

    Tal y como están las cosas hoy en día ha arriesgado mucho Harmonia Mundi al grabar esta ópera.¿Se ha repuesto alguna vez o está previsto hacerlo? Me gustaría escucharla pero no sé si estoy dispuesto a rascarme el bolsillo y deshojar la margarita.

    M'agrada

  2. Hola maac.
    En Barcelona se repuso hace años en el teatro Romea y en las temporadas de Sabadell también se ha hecho.
    El Liceu la ha programado en tres temporadas, 1947-1948, la temporada 1962-63 y por último en la temporada 1977-78. Esta última ya la vi yo. Era en plenas temporadas del declive de la empresa Pamias. Se hizo como complemento del Assassino nella Cattedrale (Pizzetti) y sus interpretes fueron:
    Carme Bustamante, Montserrat Aparici, Josep Ruíz, Joan Pons, Dídac Monjo y Manuel Garrido. La orquesta la dirigió Rafael Ferrer.
    Podemos mirar como hacer para solucionar el tema de la margarita o el bolsillo, déjame pensar 🙄

    M'agrada

  3. maac, recordo que fa uns 10 anys es va programar a Barcelona, al Teatre Principal.
    D’altra banda el disc del que parlem és la segona gravació d’aquesta òpera. La primera és dels 60-70, amb Anna Ricci fent de Jovita i l’orquestra dirigida per en Ros Marbà (aquí repeteix).

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: