El Liceu ha inaugurat amb aquesta sessió sota l’assessorament del excelent Jaume Tribó, les sessions en el Foyer del Teatre al voltant de les òperes de la temporada. 

L’altre Giordano – En ocasió d’Andrea Chénier – Escenes d’òperes d’Umberto Giordano:

• “Vassili!” de Siberia Cristina Piperno – soprano Maurizio Graziani – tenor
• “E poi mi piace” de Madame Sans-Gêne Cécile de Boever – soprano – Francisco Corujo – tenor
• Cocktail Gerbes de Feu Stanislav Anghelov – piano
• “Per non soffrire” “Carrillon de Noël” “È l’april che torna a me” Rocío Martínez – soprano
• Sei liriche per canto e pianoforte
  – “Queste parole” – Cécile de Boever – soprano
  – “Canzone araba” – Cécile de Boever – soprano
  – “Tu sei il cielo” – Cécile de Boever – soprano
  – “Ecco l’april”- Cécile de Boever – soprano
  – “Se tu sapessi” – Carles Daza – baríton
  – “L’ami?” – Francisco Corujo – tenor
• “Ed a qualcuno avrei mai pensato” de Mala vita Cristina Piperno – soprano
  Maurizio Graziani – tenor
• Entrata di Giove, canzonetta celeste e terzetto de Giove a Pompei
  Cécile de Boever – soprano
  Francisco Corujo – tenor
  Carles Daza – baríton
• Racconto di Carmela de Mese mariano
  Cristina Piperno – soprano
• “O Gesù mio d’amor” de Il voto Cristina Piperno – soprano Cécile de Boever – soprano Maurizio Graziani – tenor Carles Daza – barítono
• “In un mattin sereno” de Il re Rocío Martínez – soprano
• “Dolce notte misteriosa” de Marcella Francisco Corujo – tenor
• “Che? Voi! Messere!” de La cena delle beffe Cristina Piperno – soprano Maurizio Graziani – tenor

Stanislav Anghelov – piano
Jaume Tribó – assessor musical i presentació

________________________________________________________________

En Jaume Tribó ha preparat una interessant vetllada i ha fet una presentació divertidíssima, com sempre, que ens ha predisposat a passar un abona estona.

No crec que les òperes de Giordano, tan riques amb les orquestracions i el teixit orquestrat, siguin idònies per fer-se amb piano. Perdem una part important del encís del moviment verista.

Si a aquest fet absolutament decisiu i sumem unes veus no sempre ajustades a les exigències de la vocalitat verista, ens trobem davant d’una de les sessions més ensopides, que jo recordo, de les sempre interessants programacions al voltant de les òperes programades a la sala gran.

Aspecte positiu, al marge del interès d’escoltar la producció de Giordano, tret de les dues òperes més conegudes, la prestació del baríton Carlos Daza, de veu bonica i projecció segura, per bé que la seves característiques vocals, estiguin per ara, bastant allunyades dels interessos veristes.

Les sopranos Cécile De Boever i Cristina Piperno, tenen una veu similar, de lírica, amb tendències spinto, però ambdues amb problemàtic registre greu. La Piperno te una dicció tan aproximada, que mai he pogut esbrinar el idioma emprat per les seves prestacions.

La soprano Rocio Martínez te molt poc volum. Hi ha hagut moments que el piano l’ha tapat i això en el Foyer és greu. La veu es de lírica lleugera i en l’ària de Il Re, quasi d’exigències belcantistes, ha fet l’èxit de la nit, amb uns picats i unes coloratures, que han estat tan sols correctament emeses. És molt jove i crec que la seva veu s’anirà fent, avui per avui, li manca més projecció, tot i que al final del ària, ha posat en risc les seves pròpies limitacions.

Dels tenors cal dir que Giordano els posa al límit de les seves possibilitats, amb unes ascensions al Do, que s’enten el motiu per el qual, entre d’altres, les seves òperes no es representin.

Maurizio Graziani, malgrat tenir un instrument bastant agraït, te un greu problema d’afinació. També de concentració i de interpretació. És impossible canta els duos sense ni tan sols mirar a la soprano, encara que la seva acompanyant en els duos (sempre la Cristina Piperno, ha fet el mateix). Ell a la seva bola, que prou feina tenia en emetre les notes exigides. En el final del duo de “La Cena delle beffe”, ha esgarrat l’última nota, però francament, amb les ganes que tenia que s’acabés el concert, ni m’ha molestat.

L’altre tenor, el jove Francisco Corujo, te una interessant zona aguda, però la veu desapareix en el registre central i greu. Tot i així en l’ària de Marcella ha estat força correcte.

L’acompanyament solvent de Stanislav Anghelov, amb dues intervencions solistes, tanca una crònica que francament esperava que fos més apassionada.

Hem vist sessions estupendes al Foyer, però aquesta espero esborrar-la aviat del disc dur.